CIMENT. Viaducte de Can Marteng.

      També conegut per Pont de Malatosca aquest viaducte es troba a mig camí entre Ogassa i Sant Joan de les Abadesses, just sota la corba anomenada "la cadena" i es va construir per portar el carbó a la fàbrica de ciment de Can Marteng. S'ha de dir que el carbó que s'utilitzava per fabricar el ciment era l'anomenat "pissarres", el de més baixa qualitat però suficient per coure la pedra.  Aquesta fàbrica sembla ser que començà les primeres proves de manera molt precària a la segona meitat del s. XIX i fou el seu fundador en Federico Martin Passebois un home originari de França, es per això que sempre s'ha conegut per el cognom afrancesat de Can Marteng.

Fàbrica de Can Marteng mitjans s.XX. Foto col·lecció Mauri.

      El carbó que utilitzava aquesta fàbrica en els seus inicis el portaven amb carros, més tard i degut a l'augment de producció, era molt el carbó que aquesta indústria necessitava i fou llavors quan es construí aquest doble pont per poder transportar el combustible amb vagonetes. Això va representar una gran millora per l'empresa, transportaven més quantitat de material amb menys dificultats i costos molt més reduïts. Des d'un punt de la via baix per on passava el carbó de Surroca a Torallas, a 500 mts. aprox. de la Messeta de baix buidaven els vagons per mitjà d'un anomenat "bolquet" , el carbó baixava amb un fort desnivell per un tub de ferro, continuava per una canal feta part d'obra i part de ferro  fins una "tremuja" a l'interior d'una mina i allà queia directament dins les vagonetes. D'aquesta mina i a través d'aquest doble pont, construït per guanyar el mateix nivell de la fàbrica, les vagonetes de carbó  (pissarres) arrossegades per matxos arribaven fàcilment al seu destí.
       Segons persones que ho havien viscut de prop, (el meu avi també ho havia sentit dir), el cost econòmic d'aquest pont fou tan elevat, que sembla ser que fins i tot va "dificultar"  lleugerament  el cobrament  d'algun salari dels treballadors.    

Viaducte de Can Marteng en l'actualitat.

 A l'esquerra podeu veure aquest viaducte o Pont de Malatosca cobert de vegetació, aquesta se suposa que l'acabarà enderrocant. Una verdadera llàstima, simplement tallant els arbres que han crescut sobre el pont i netejant una mica els voltants es podria mantenir i contemplar aquesta obra que en el seu moment fou molt important i encara avui manté la seva bellesa i espectacularitat.

Vagoneta abandonada que utilitzaven per portar el carbó.

 En el llibre "JOAN COROMINA I CUFÍ EL SORD DE L'ARQUET, PEONER DE LA INDÚSTRIA DEL CIMENT" de Ramón Llongarriu i Montsalvatge es pot llegir textualment:
El Pont de Malatosca es de dos pisos. El primer va servir per passar-hi els carros que portaven el carbó. Quan s'adoptaren les vagonetes sobre rails, damunt del pont vell s'hi aixecà un segon pont, molt més llarg, per la separació de les vessants, que es d'un efecte sorprenent.

Boca d'entrada de la mina on carregaven el carbó just a l'extrem del pont.

Interior de la mina on encara s'hi poden veure els rails.

Extrem interior de la mina, on es pot veure el forat per on queia el material i on malauradament va perdre la vida un treballador

     Aquest lloc també va ser escenari d'un fatal accident laboral. Va ser per el voltant dels anys 1960 aprox.  Un dels treballadors de la fàbrica de ciment, que vivia a la casa de Coll d'Art i responsable de buidar el carbó a la rampa de descens, es va adonar que el material no baixava perquè havia quedat aturat a l'interior del tub, per intentar solucionar el problema va prendre la fatal decisió de posar-se sobre el material per intentar fer-lo baixar. Quan el carbó va començar a lliscar avall, ho va fer amb tanta rapidesa que l'home no va tenir temps d'apartar-se i baixà al mig del material fins caure dins la mina. Quan el varen treure (encara avui n'hi ha testimonis) ja havia perdut la vida.