Situat entre el nucli urbà de Surroca i el veinat del Prat del Pinté a poc menys de 1000 mts d'altitud i just al peu de la carretera hi havia el sector de les mines anomenat "El Taller". Aquest comprenia, la mina del Pinté, l'edifici del Taller de reparacions i un parell més que eren vivendes dels miners. Anteriorment hi havien hagut uns rentadors de carbó just a tocar de l'edifici principal (veure foto inferior) i que del meu record només en quedava la xemeneia en bon estat. En aquest moment i com es evident de tot plegat només en resten les dues edificacions que eren vivendes, una pertany a l'ajuntament i l'altre vivendes particulars i de segona residència.
 |
| Fotografia de l'època del conjunt del Taller on es poden veure els rentadors enderrocats i la xemeneia que encara aguantava dempeus. Foto Martí Mercader. |
El nom popular del Taller el pren com es evident de l'activitat que es duia a terme en l'edifici principal. Era una nau gran que es va anar ampliant amb unes edificacions laterals formant un pati interior, tot plegat d'unes dimensions considerables. Aquí es construïen els vagons i vagonetes, es preparaven les vies que es tenien que posar a mesura que les mines anaven avançant, i es realitzava qualsevol reparació que afectés la xarxa minera.
La mina del Pinté també es troba en aquest lloc. Explotada des de finals del s.XIX va ser una de les més rendibles i de les últimes de tancar, actualment es pot veure la boca d'entrada construïda amb pedra i en relatiu bon estat.
Aquest lloc tenia una activitat molt accentuada perquè a part del taller i la mina, per aquí passava pràcticament tot el carbó de la conca minera, el que baixava per el pla inclinat des de la Gallina i la Ramona i part del que transportava el cable aeri del tall obert del Faig, Des d'aquest punt el carbó era transportat per vagons tirats per matxos fins sota la torre (vivenda del director) i les oficines i allà arrencava el pla inclinat anomenat Nº 5 fins la plaça Dolça.
ANECDOTARI
Els últims anys de les mines l'encarregat del Taller o la persona que al menys en tenia assumida la responsabilitat principal era l'Angel Casas conegut popularment com "Angelino" o el "nen". Aquests dos sobrenoms diguem-ne infantils els tenia perquè havia nascut un 29 de Febrer (només en any de traspàs) i com que era un home molt obert, rialler i molt donat a gastar bromes (a casa meva en deien molt "conyeta") ell deia que només sumava un any cada quatre. Com podeu veure en la imatge del grup de treballadors, ni per fer la foto es podia quedar quiet.
-----------------------------------
En aquells anys a casa meva i suposo que a la majoria, es netejava el terra fregant de genolls amb un drap i aigua calenta. Això es feia abans de festes assenyalades, però en el dia a dia es feia escombrant amb "serradures" molles, que era la pols de treballar la fusta i aquestes a casa les anàvem a buscar al Taller. Jo de petit hi havia anat, la meva mare em deia: ves al Taller amb aquest sac i l'Angelino que ja ho sap et posarà unes miques de "serradures". Jo ja hi anava mig espantat i només de veure'm arribar ja em deia que qui m'ho havia dit, que allà de "serradures" no ni havia, que ja podia tornar a marxar sense res etc. Després de tot l'espantall que m'organitzava, jo cara vermell i avergonyit girava cua i marxava amb el sac plegat sota el braç, llavors ell em tornava a cridar, em posava la ma a l'espatlla, em deia que ja n'estava al cas, que tot el que m'havia dit era mentida, m'omplia el sac i jo després de passar un mal rato, cap a casa amb la "cua entre cames" i ell es quedava tan tranquil. No podia ser d'altra manera era molt bona persona, però era........... "l'Angelino".
La mina del Pinté també es troba en aquest lloc. Explotada des de finals del s.XIX va ser una de les més rendibles i de les últimes de tancar, actualment es pot veure la boca d'entrada construïda amb pedra i en relatiu bon estat.
 |
| Masia "El Pinté" (de petit hi anava a buscar la llet) que donà nom al veïnat del Prat del Pinté i també a la mina del Pinté. Encerclat en la part superior es pot veure un edifici de vuit pisos per miners anomenat Pla Llobet. Fotografia extreta d'un programa de la festa major d'Ogassa. |
 |
| Prat del Pinté mitjans s.XIX. En el cercle superior es pot veure casa meva, a l'esquerra d'aquest cercle es veu la terrallera de la mina del Coto de baix i en el cercle inferior la casa del Pinté. Fotografia arxiu municipal d'Ogassa. |
 |
| Rec de la Font Gran, entre els arbres es pot veure el safareig mig enrunat que feien servir les dones dels habitatges d'aquest sector per rentar la roba. |
Aquest lloc tenia una activitat molt accentuada perquè a part del taller i la mina, per aquí passava pràcticament tot el carbó de la conca minera, el que baixava per el pla inclinat des de la Gallina i la Ramona i part del que transportava el cable aeri del tall obert del Faig, Des d'aquest punt el carbó era transportat per vagons tirats per matxos fins sota la torre (vivenda del director) i les oficines i allà arrencava el pla inclinat anomenat Nº 5 fins la plaça Dolça.
 |
Fotografia de l'època en que es poden veure els treballadors d'aquest sector del Taller i la mina del Pinté. En el cercle ovalat Àngel Casas que del meu record era el cap del Taller. Fotografia cedida per Pere Calvo. Degut a la situació de la major part de les mines i a la orografia complicada del terreny, els plans inclinats per baixar el material extret a la part superior de la conca no tenien altre opció que finalitzar a la explanada del Taller, però per aquest indret hi passava el rec (així en dèiem nosaltres) de la Font Gran i fou necessari soterrar aquest per poder construir tan els habitatges, com el Taller de reparacions i tota la infraestructura que es requeria. A la fotografia superior es pot veure a l'esquerra la boca d'entrada de l'aigua just al inici de l'explanada, i a la dreta la sortida situada just sota la fàbrica de pans de carbó. També tal com explico a l'inici, hi havia uns rentadors de carbó que al estar situats a un nivell inferior, suposadament es nodrien d'aquesta aigua per les tasques de rentat. |
Els últims anys de les mines l'encarregat del Taller o la persona que al menys en tenia assumida la responsabilitat principal era l'Angel Casas conegut popularment com "Angelino" o el "nen". Aquests dos sobrenoms diguem-ne infantils els tenia perquè havia nascut un 29 de Febrer (només en any de traspàs) i com que era un home molt obert, rialler i molt donat a gastar bromes (a casa meva en deien molt "conyeta") ell deia que només sumava un any cada quatre. Com podeu veure en la imatge del grup de treballadors, ni per fer la foto es podia quedar quiet.
-----------------------------------
En aquells anys a casa meva i suposo que a la majoria, es netejava el terra fregant de genolls amb un drap i aigua calenta. Això es feia abans de festes assenyalades, però en el dia a dia es feia escombrant amb "serradures" molles, que era la pols de treballar la fusta i aquestes a casa les anàvem a buscar al Taller. Jo de petit hi havia anat, la meva mare em deia: ves al Taller amb aquest sac i l'Angelino que ja ho sap et posarà unes miques de "serradures". Jo ja hi anava mig espantat i només de veure'm arribar ja em deia que qui m'ho havia dit, que allà de "serradures" no ni havia, que ja podia tornar a marxar sense res etc. Després de tot l'espantall que m'organitzava, jo cara vermell i avergonyit girava cua i marxava amb el sac plegat sota el braç, llavors ell em tornava a cridar, em posava la ma a l'espatlla, em deia que ja n'estava al cas, que tot el que m'havia dit era mentida, m'omplia el sac i jo després de passar un mal rato, cap a casa amb la "cua entre cames" i ell es quedava tan tranquil. No podia ser d'altra manera era molt bona persona, però era........... "l'Angelino".
 |
| Fotografia del Taller un cop tancades les mines. Foto: J. Navarro. Fons: Recull personal. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada