Romànic. Sant Esteve de Llanars.

 

     Llanars es un municipi de la Vall de Camprodón situat a 982 mts d'altitud.

     El nom de Llanars apareix en documents molt antics i amb diferents pronunciaments, Lanars, Lanarys, Lenars, Landaris i es en el centre d'aquesta població on trobem la bonica església de Sant Esteve.

     Tot i que la consagració de l'edifici es va dur a terme ja avançat el s.XII, hi ha un document de principis del s.XI que ja fa referència a la "parrochiam sancti Stephani de Lanars", el que fa pensar que l'actual església fou construïda sobre una d'anterior.

     L'edifici consta d'una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular amb tres finestres i decorat amb un fris de dents de serra.

     Al cantó nord hi ha una capella de planta quadrada amb una finestra a cada lateral i amb coberta a tres vessants.També hi podem veure una escala que permet des de l'exterior pujar al campanar.

     A la cara de mig-jorn hi trobem un cos de planta quadrada destinat a sagristia, amb una petita finestra i una porta que permet accedir-hi des de l'exterior i el baptisteri, també de planta quadrada però amb una coberta de llosa, circular o de mitja esfera acabada amb una cúpula singular.

     Al cantó de ponent la porta d'entrada sota un arc de mig punt adovellat.  Es un bonic portal format per arcs en degradació, arquivoltes, columnes i capitells ben treballats. Cal observar també (a la porta real) la ferramenta forjada decorativa que encara es conserva . Per sobre d'aquesta portalada hi veiem un fris de pedra i una finestra amb arc de mig punt en degradació. Tot plegat digne d'una observació acurada.  I en aquesta façana principal s'hi aixeca el campanar en forma de torre quadrada, amb dos finestrals a llevant i a ponent i un al nord i al sud i la porta que permet entrar al campanar des de l'exterior, està acabat amb teulada piramidal molt pronunciada.

     En aquesta maqueta si que hi he volgut fer un edifici proper a l'absis que era o es la rectoria, i l'he volgut fer perquè juntament amb el davant de l'església enllosat i les escales que donen a la plaça, em va semblar que tot plegat faria un conjunt bonic de veure.

     Aquesta maqueta es pot veure a l'exposició "Romànic una volta pel Ripollès" al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses.

     

                                       IMATGES DE LA REPRODUCCIÓ

                                                                       

Façana principal i cara nord.

                                                                              

Façana principal, vegeu la carretera

que passa just al costat de l'església

                                                                                

Vista general de la cara sud, amb la rectoria
en primer terme.

                                                                       

                                                                                  

                                                                          

Detall de la cara sud, part del baptisteri i sagristia.

                                                                                     

Més detalls de la cara sud, observeu el baptisteri
de planta quadrada, la coberta circular i la cúpula.

                                                                              

Detall del campanar i la finestra frontal.

                                                                              

                                                                             

Cara nord vista a través del mirall, observeu l'escala
de pujar al campanar i part de la porta d'entrada.

                                                                                   

En aquesta imatge podem veure el cantó sud
i a través del mirall la cara nord.

                                                                                     

La maqueta a l'exposició.

Planimetria de Sant Esteve de Llanars
Manel Anglada i Bayès 1:200

Romànic. Sant Jaume del Barretó.

 

     L'església de Sant Jaume del Barretó, també anomenada de Montbac o Monbac, es troba a poc més de 1200 mts. d'altitud al veïnat de Llaés del municipi de Ripoll.

     Bastida a finals del s.XII fou coneguda sempre per Sant Jaume de Montbac o Monbac, fins que a finals del s.XVII va adoptar el topònim del Barretó degut a que està just al costat d'aquesta gran casa de pagès.

     Ha estat un edifici que segur al llarg de la seva història ha patit nombroses modificacions. A la cara nord hi ha una porta rectangular tapiada molt propera a l'absis, aquesta porta es pot veure perfectament delimitada. A  mig-dia n'hi ha una altre amb gradació i sota un bonic arc fet amb grans dovelles, aquesta també està tapiada però conserva la seva bellesa, aquestes dues portes en la reproducció les he volgut "reobrir de nou", perquè quedés constància evident del passat d'aquest edifici.

     Finalment durant la guerra civil fou profanada, saquejada i abandonada, fins l'any 1975 que fou restaurada de nou i oberta al culte.

     Es molt senzilla, però està construïda amb grans carreus i ben alineats el que li dona una sensació de gran solidesa. 

     Consta d'una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular amb coberta de quart d'esfera i dues finestres, una de central en gradació i una al lateral sud. 

       A mig-jorn no hi ha cap obertura, només s'hi pot veure la bonica porta tapiada que he esmentat abans.  

        Al cantó nord, el mateix cas, només la porta tapiada propera a la capçalera de la nau.

     I al oest hi trobem la porta d'entrada actual, un ull de bou de dimensions considerables i segurament  reconstruït en la restauració del 1975 ja que sembla una estructura de ciment i d'una sola peça.  També sobre aquest mur s'alça un petit però esvelt campanar d'espadanya de dos ulls. 

      Aquesta maqueta no està exposada.

                                            

                             Diverses imatges de la maqueta de Sant Jaume

                                                

                                                             

Planimetria de Sant Jaume del Barretó.
Manel Anglada i Bayès.   1:200

                                                     

                                                                   

Vista general de l'església

     

                                                                                         

Vista nord-est. Aquí podem veure la porta que hi
havia i ara també desapareguda.

                                                                                         

Vista del sud-oest. En aquesta fotografia podeu
veure dues portes, a l'esquerra la actual d'entrada
a l'església i a la dreta la de mig-jorn que en la 
realitat també està tapiada. Podeu comparar-les.
 

                                                                                

Detall de la porta que hi havia a mig-jorn i ara tapiada.

                                                                                        

Cantó de ponent. Porta d'entrada actual, ull de bou
i campanar.

                                                                                    

Vista sud-est. En primer terme "mongetes d'aspre"
de la casa de pagès del Barretó.

Romànic. Sant Víctor de Dòrria

 

       El municipi de Dòrria es troba situat a 1550 mts. d'altitud (es el més alt de la província de Girona) i  un dels nuclis que conformen l'anomenada baronia de Tosses. Per accedir-hi s'ha de fer per un trencall que hi ha a la dreta de la N-260 que va de Ribes de Fresser a Puigcerdà i abans d'arribar dalt la collada de Tosses. 

     Aquesta església surt esmentada amb el topònim  "Doriga" a principis del s.X en l'acte de la seva consagració, el que fa pensar que encara que la construcció romànica es un bon exemple de l'arquitectura rural dels ss. XI-XII, segurament es va fer sobre una de preromànica del s.X.

     Es rectangular capçada a llevant per un absis també rectangular i diferenciat de la nau.

     A la cara nord te dues capelles laterals adossades. 

     Al lateral de ponent hi ha un ull de bou de construcció o restauració molt tardana i a la cantonada entre la cara nord i la de ponent s'hi alça el campanar que es una torre quadrada amb un  gran finestral a cada cara i coberta piramidal. A aquest campanar també s'hi pot accedir per una escala exterior al cantó nord.

     Al lateral de mig-dia també hi ha una capella adossada, la porta d'entrada, oberta en una de les moltes restauracions que s'hi han dut a terme i sobre aquesta una finestra romànica de mig punt i doble esqueixada. Per accedir a aquesta porta s'ha de fer a través d'un petit pati exterior que sembla que te per objectiu poder entrar al temple sense passar per el petit cementiri que l'església te al davant.

     Tota la teulada està coberta amb llosa.

     En les obres de restauració de l'any 1997, van aparèixer importants restes de pintures romàniques.

     Aquesta maqueta està exposada al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses.

                                                                 

Vista general de la maqueta.

                                                                            

Detall del campanar

                                                                                   

L'església vista des del sud-oest.

     

                                                                                 

Detall de la porta d'entrada  i de la petita finestra
de doble esqueixada.

                                                                               

Cara sud de la reproducció.

                                                                         

                                                                                   

Cantó de llevant on podem veure el petit absis
rectangular i diferenciat de la nau.

                                                                                      

                                                                                         

Planimetria de Sant Víctor de Dòrria
Manel Anglada i Bayès   1:200

L'església vista del cantó sud-est.

Romànic. Sant Marcel de Planès.

 

     El nucli urbà de Planès, també anomenat Planès de Rigard el trobem a 1200 mts. d'altitud aprox., situat en els primers kilòmetres de la carretera de Ribes de Fresser a Puigcerdà i pertany al municipi de Planoles

     Aquí hi ha l'església de Sant Marcel. Aquesta ja apareix en un document de principis del s.X en que va passar a pertànyer al Monestir de Sant Joan de les Abadesses. 

     Està formada per una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular amb dues petites finestres de doble esqueixada, una centrada i l'altre al cantó de migdia. En el punt on s'uneixen  la nau i l'absis s'hi aixeca un campanar de cadireta de dos ulls.

     La porta d'accés es troba al cantó sud, en l'espai que ocupa un petit cementiri, està emmarcada per uns grans carreus i sota un senzill arc de mig punt. En aquest lateral també i podem veure dues finestres també de doble esqueixada.

     A la cara nord, la paret es totalment llisa i al cantó de ponent hi ha una casa adossada força gran, no se si en algun temps havia estat la rectoria.  També en aquest cas només he fet l'església.

     La teulada es tota coberta amb llosa. En general es un edifici petit però molt bonic, es la més petita de les esglésies que he reproduït però te el seu encant.

     Aquesta maqueta ara mateix no està exposada.

                                                                            

                                                                         

Planimetria de St. Marcel de Planès.
Autor: Manel Anglada i Bayès

                                                         

                                                             

Vista de l'església per la cara de migdia.

   

                                                                         

Vista del cantó de ponent.

Romànic. Sant Esteve de Vallespirans

 

     Vallespirans es una de les parròquies del municipi de Les Llosses. De fet aquest municipi es el més gran en extensió de la comarca del Ripollès.

     L'església de Sant Esteve la trobem sobre un petit turó molt emboscat i de complicat accés per la gran quantitat de camins i pistes que hi han en aquestes contrades. De fet jo sabia que la tenia molt propera perquè un veí del lloc m'ho va indicar, però no la veia, al final i al mig dels arbres la vaig entreveure. Perquè eren més alts els arbres que el campanar.

     En els seus origens romànica, la seva construcció data del s.XII, però ha estat molt modificada al llarg dels temps. De l'antic romànic no en queda gaire res i molta part de l'edifici a més es troba arrebossat el que fa més complicat saber el que es romànic i el que no.

     Consta d'una nau rectangular sense absis, amb teulada a dues aigües i que es troba pràcticament closa dins el cementiri. Per poder accedir-hi, (suposo que no ha canviat), es te que entrar primer al cementiri. i després a la porta de l'església. Això em va obligar a modificar l'entorn, però sempre mantenint dins el possible els desnivells existents.

     Es una construcció senzilla, a llevant el mur es llis, a ponent també, només te una petita finestra quadrada a la part superior i un contrafort de reforç. A la cara nord i ha una petita construcció adossada i un altre contrafort. I al cantó de migdia hi trobem la porta d'entrada, rectangular, emmarcada per uns grans carreus, el campanar de planta quadrada, no molt alt i acabat amb una teulada a quatre aigües. Al campanar també s'hi pot accedir des de l'exterior per una petita escala. Aquest campanar està unit amb el mur de llevant per una construcció també molt tardana.

     Finalment voldria dir que la mateixa persona que em va fer de guia per arribar-hi, també em va comentar que el topònim "Vallespirans"  podia ser degut a que els primers habitants que es varen establir en aquesta zona haurien vingut del Vallespir. 

     Aquesta maqueta no està exposada.

                                                           

Vista general de la maqueta.

Façana de migdia. Es pot veure amb més detall

la porta d'entrada emmarcada per grans carreus

i l'escala exterior d'accés al campanar.

Vista de la reproducció des de la cara

sud oest.

Façana de ponent. Podem veure el contrafort i la

petita finestra. també es pot veure el reforç de la

cara nord i una petita edificació que te adossada.

Romànic. Santa Maria de Bolós.

 

     L'església de Santa Maria de Bolós està  situada al veïnat de Bolós del qual en pren el nom. Aquest veïnat que geogràficament pertany a l'alta Garrotxa fou incorporat l'any 1965 al municipi de Camprodón. Això fa que curiosament aquesta església pertany administrativament al Ripollès, geogràficament a l'Alta Garrotxa i al bisbat de Girona.

     Aquesta església fou construïda entre els s.XI i XII. El topònim Bolós ja surt esmentat a mitjans del s.XI com a "Bolosso" o "Bulosso" en el moment de la seva consagració.

     Es de planta rectangular acabada a l'est amb un absis semicircular adornat amb arcuacions llombardes que suposo de gran bellesa. Dic "suposo" perquè aquest absis està cobert pràcticament en la seva totalitat per un afegitó que sembla ser la sagristia i que dona una forma molt absurda a l'edifici i evidentment en desmereix i amaga una part important del seu contingut romànic.

     La cara nord i en tota la seva llargada també està adornada amb un seguit d'arcuacions.

     Al cantó de mig-dia i sota un arc adovellat hi trobem una senzilla porta d'entrada.

     I a ponent hi ha el campanar. Es una torre de planta quadrada i amb teulada piramidal a quatre vessants.

                             ======================================

     ANECDOTARI

     Com la majoria de les esglésies romàniques que es troben allunyades dels nuclis urbans, va estar molt complicat arribar-hi. De camins, corriols, pistes forestals i trencalls n'hi han un munt. Aquí també vaig necessitar l'experiència i el "tot terreny" d'un bon amic meu caçador, boletaire i que coneix molt bé aquells indrets de l'Alta Garrotxa, si hagués tingut que anar-hi sol, evidentment que no hi hauria arribat. L'experiència va esser molt bonica però amb la tranquil·litat de portar un bon guia.

                                                                   

Planimetria de Santa Maria de Bolós
Manel Anglada i Bayès

Vista del cantó sud de l'església.

 

             

La maqueta fotografiada amb un fons adient.

     Aquesta maqueta no està exposada.                            

                                                                                   

                                                             

     

                                                             

     

     

Romànic. MAQUETA Sant Miquel de Cavallera

 

     L'església de Sant Miquel de Cavallera es troba situada al sud-oest del municipi de Camprodón del qual forma part i a l'arrancada per la vesant est de la serra Cavallera que li donà nom.

     Tot i que la parròquia de Cavallera ja surt esmentada en un document l'any 839, la construcció de l'església va ser posterior i sembla en dues fases. Les parets orientades al sud, est i oest poden situar-se al s.XI. L'actual absis, la volta de canó i els reforços interiors dels murs, semblen posteriors, probablement del s.XII. Sobre el mur de ponent, tapat per la rectoria adossada, hi sobresurt un campanar de cadireta i  tota la teulada de l'església està coberta amb lloses, no així les parts adossades que son amb teules.

      Aquesta església te adossades un petit cementiri, la sagristia i una rectoria que en l'actualitat i en moments puntuals deu servir com alberg, o casa de colònies (jo hi he estat en una festa familiar). Però tot això fa que bona part de l'edifici romànic quedi amagat. Com podeu veure en la maqueta només hi he posat l'església i la sagristia, la rectoria (molt posterior) em va semblar que desmereixia l'edifici romànic.

     Tot i que les parets son ben consolidades, la de la cara nord està reforçada per un gran contrafort, l'edifici en general, però sobretot la teulada quan vaig anar a amidar-la (fa uns quants anys) estava força degradada.

                                                                                

Planimetria de l'església.
Joan-Albert Adell i Gisbert.

                                                                         

                                                                 

Vista general de l'església de St. Miquel. L'arbre 
no deixa veure la porta d'entrada. 

                                                                             

Una altre vista de l'església. En primer pla la sagristia
que en aquest cas també amaga la porta.

                                              

     Aquesta maqueta no està exposada.

     ANECDOTARI.

     Quan vaig anar a prendre mides per fer aquesta església era una tarda d'hivern. Com he dit en algun altre lloc, per les alçades laterals d'aquestes esglésies petites m'ajudo d'una canya de pescar, pot semblar estrany, però m'hi vaig acostumar des del primer dia i em va perfecte. 

     Acabada la feina, quan volia marxar i ja entrada de fosc va començar a nevar, vaig agafar la canya (encara desplegada) i cap al cotxe que el tenia aparcat al costat de la carretera. En aquell moment passaven dos tot terrenys, segurament gent de segona residència i recordo perfectament la cara de sorpresa que varen posar. No era per menys, a la muntanya, entrada de fosc, a l'hivern, nevant, fora de temporada de pesca, sense cap riu a prop i jo amb una canya de pescar desplegada a les mans. Amb raó em miraven malament i per descomptat no varen parar a preguntar-me que hi feia. 

     Bé, una anècdota si més no curiosa que he volgut explicar.

     

     

     

Romànic. MAQUETA. Sant Sadurní de Fustanyà

       L'església de Sant Sadurní es troba en el petit nucli de Fustanyà al municipi de Queralbs a la vall de Ribes a 1240 mts. d'altitud aprox.
       Aquesta església s'esmenta en un document de l'any 978. Es tracta de la consagració de l'església de St. Jaume de Queralbs que va quedar sota la jurisdicció de Sant Sadurní. Aquest document parla de Fustanyà com de "Fustiniano" la qual cosa fa pensar que el nom podria provenir d'un assentament en aquest lloc en època de romanització.     (Guia comarcal de Catalunya Romànica).
       Entre el s. XV i XVII s'hi van realitzar algunes modificacions, ampliació de la nau central amb dues capelles, una sagristia i la torre del campanar.

       Aquesta església es de planta rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, bonic i  ben treballat, a ponent hi ha el campanar de torre, al qual també s'hi pot accedir per la cara nord per un petit pont o "palanca"  que uneix un nivell de terreny elevat exterior i separat de l'església amb aquest campanar. Al cantó de mig-dia i sota un bonic porxo de construcció molt posterior hi trobem la porta d'entrada amb arquivoltes i una ferramenta que la fan realment molt interessant.

      Totes les teulades (nau, campanar i porxo) son cobertes amb llosa autèntica del país (no industrial) el que fa que sigui una construcció molt bonica.  Les lloses que he fet servir per la teulada de la reproducció, evidentment son molt petites però també autèntiques, com no podia ser d'altre manera.

       Aquesta maqueta també es pot veure a l'exposició "Romànic una volta pel Ripollès" al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses.

                                                                                

Planimetria de St. Sadurní de Fustanyà.

                                                                            

Maqueta al seu lloc a l'exposició.

       

                                                                                            

Vista del cantó de llevant.

Al fons podeu veure el petit pont que uneix
l'exterior directament amb el campanar.

Detall de la porta d'entrada

Vista general de la façana al cantó de mig-dia.

Romànic. MAQUETA Castell de Mataplana i església de St. Joan de Mataplana

      CASTELL DE MATAPLANA
     El complex de Mataplana es troba situat al costat nord-oest del municipi de Gombrèn a 1150 mts. d'altitud aprox. i proper al Santuari de Mogrony.
     Consta del propi castell o fortificació i just davant a un nivell lleugerament inferior la petita església de St. Joan de Mataplana. Les dues construccions daten dels s. XI - XII.
     El cognom Mataplana apareix per primera vegada a l'any 1086, concretament Hug de Mataplana, però des d'aquest moment fins la seva decadència i desaparició, varen ser diverses les persones i vincles familiars dels seus residents i com a conseqüència també molts els canvis en les seves propietats, pertinences o possessions com correspon a l'evolució d'una fortificació medieval com aquesta.
     La construcció d'aquest castell sembla que va tenir dues etapes, una al s.XI i una altre al s.XII. Constava de dos pisos (es veu l'escala) i al seu interior al llarg del temps s'hi varen construir diverses sales, cambres, quadres pel bestiar, etc.
      En les restes es pot veure que les cares nord i oest del Castell estaven protegides per una muralla, per cert d'un gruix considerable.
   



                                                                     

Planimetria del Castell
 Salvador Oliva i Grassa
sobre croquis de Manuel Riu - 1992

        SANT JOAN DE MATAPLANA

       Aquesta capella es un petit i senzill edifici, de construcció rural, també dels  s.XI - XII.  Es de planta rectangular, lleugerament trapezoïdal, capçada a llevant per un absis sense cap element decoratiu, al cantó oest, de cara al castell hi ha un campanar de cadireta o espadanya que corona un gran mur més alt que la resta de la nau, on també hi ha la porta d'entrada i una petita finestra o espitllera.

       Així com la història del castell es va anar diluint pels vols del s.XIV, l'església ha perdurat en el temps. Al llarg de la seva història ha viscut diverses etapes, va entrar en decadència i va passar a pertànyer a St. Pere de Mogrony, al s.XVII s'hi varen fer obres per consolidar-la, al s.XIX primer va ser tancada i més tard oberta al culte, al 1936 va ser profanada i finalment a la segona meitat del s.XX va tornar a ser restaurada  i així ha arribat als nostres dies.



                                                                                

Planimetria de l'església de St. Joan de Mataplana
Manuel Anglada i Bayès   1/200

      LA LLEGENDA DEL COMTE ARNAU
     Es inevitable parlar del castell de Mataplana sense fer referència al Comte Arnau o Comte de Mataplana, que amb el pas del temps ha esdevingut una de les llegendes més populars de Catalunya.
    El Comte Arnau fou un noble de la mitologia catalana .A causa de diversos pecats, (com relacionar-se amb una abadessa o no fer bé els pagaments promesos), va ser damnat eternament. Condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre al que li surten flames per la boca i ulls. El Comte Arnau va sempre seguit per una colla de gossos diabòlics.
       Una versió més elaborada del mite, diu que el Comte, "potser Arnau de Mataplana", fou obligat a casar-se amb Elvira, qui li doblava l'edat i era mancada d'atractiu, motiu pel qual la deixà atret per Riquilda o Adelaisa, que a la vegada fou obligada a professar al Monestir de Sant Joan de les Abadesses, on morí.
       El Comte Arnau, una nit de tempesta, robà el seu cadàver del Monestir, i cavalcant foll amb el seu cos en braços, l'estimbà en un cingle i en nits de tempesta, alguns comarcans del Ripollès veuen, o creuen veure, a la llum dels llampecs, l'excitat corser de foc corrent pels aires.

       (Extret de Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure)

       
      Per tot el que us he explicat, crec que es molt interessant poder fer una visita al castell, ja que a part del seu interès arqueològic, està situat en un entorn paisatgístic espectacular. Podeu fer una parada al Museu del Comte Arnau de Gombrèn on podreu ampliar els vostres coneixements sobre Mataplana.
       Finalment es molt recomanable també fer una visita al Centre d'interpretació del mite del Comte Arnau al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses, allà fareu un viatge en el temps a l'edat mitjana i us endinsareu en tota la màgia que envoltava la figura del Comte.
      
     
                                         ==================================
  
       
   

        ANECDOTARI.

      La majoria de les esglésies que he reproduït, sobretot les més petites, amb un parell de visites durant la construcció en tenia prou, fotografies generals, per sectors, les mesures pertinents i ja podia treballar fins l'acabament.

        Aquí a Mataplana va ser diferent, vaig tenir que fer-hi molts viatges degut a la gran complexitat del castell, dependències, arcades, sales, etc. vaig anar construint per etapes, primer el clos exterior (molt gruixut per cert), després les parets del propi castell amb la porta d'entrada sota una bonica arcada i a partir d'aquesta base totes les restes de construccions interiors i algunes exteriors. A cada dependència em tocava fer-hi un viatge, fotografies, mesures concretes d'aquell sector i cap a casa a treballar, amb l'objectiu que al final hi encabís tot de la manera més real i acurada possible.

      Aquesta maqueta també es pot veure al Palau de l'Abadia de St. Joan de les Abadesses.

                                                                            

         

                                                                         

Vista general del conjunt de Mataplana.

   
                                                                                 

                                                                             

El Castell, es pot observar l'escala que portava al primer pis.
En primer pla, part de la muralla de la cara nord.

                                                                               

                                                                             

Detall de l'interior del Castell.

                                                                         

Una altre imatge de la reproducció.

Porta d'entrada al Castell al cantó de llevant.

Vista del sector de ponent.

Vista general i en primer pla, part de la muralla
de la cara oest.

Campanar de l'església i porta del Castell.

La fortificació a vista d'ocell.

Una altre visió de Mataplana.