dilluns, 22 de juny del 2020

Romànic. MAQUETA Sant Martí de Surroca.


       L'església de Sant Martí de Surroca es troba situada a una altitud de 1300 mts aprox. en el municipi d'Ogassa, sota una cinglera de Puig Estela (Serra Cavallera) i al costat de la pista forestal que va d'Ogassa a Camprodón.
       El nom de Sant Martí de Surroca, Sots-roca, Sota-roca o del llatí Sots-rocha no pot ser més significatiu, perquè realment l'església fou construïda a recer d'una immensa roca, els cingles de l'Avellanosa.
       Es un edifici del s.XI, concretament l'any 1090 ja existia i va ser reedificatda a principis del s.XII.  A mitjans del s.XV s'hi varen fer obres per la consolidació de l'edifici, i al s.XVIII s'hi afegiren unes capelles laterals i la sagristia.
       Es de planta rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular ornamentat amb arcuacions llombardes, te dues finestres, una lateral i la central molt lleugerament desplaçada.
       Al cantó sud hi ha la porta d'entrada amb una bonica arcada remarcada per un discret guardapols. A ponent el campanar amb forma de torre rectangular de dues vessants i amb dos finestrals a cada costat, els que miren a la teulada de la nau només tenen just el punt rodó de l'arcada.
       Les modificacions del s.XVIII (capelles laterals i sagristia) foren eliminades en l'última restauració feta l'any 1986.
       A l'exterior, separat de l'església i a peu de carretera hi havia un petit oratori que no fa molts anys que es va treure. En la maqueta l'hi he posat per deixar-ne constància.

       ANECDOTARI.
       Jo soc fill de Surroca, i en la restauració feta a aquesta església l'any 1986 entre les diferents obres també es va reformar l'altar, i en el "reconditori" d'aquest nou altar entre els diferents objectes que s'hi van guardar (pergamins, informació i monedes del moment, etc. també s'hi va dipositar un full informatiu del poble que en aquells anys s'editava periòdicament i puc dir amb orgull que en ell hi havia una modesta poesia, (no soc poeta ni molt menys) que jo vaig dedicar a Surroca. Finalment aquest "reconditori" va se segellat i així restarà se suposa que molts i molts anys.
       La "poesia" la podeu trobar en aquest blog en l'apartat (racó poètic).

      Aquesta maqueta no està exposada.


                                                                     
Vista general de l'església, podeu observar que els dos finestrals
que miren a llevant només tenen l'arrencada de la volta.
     


                                                                             
Cantó de llevant, en primer pla es pot veure el petit oratori
que hi havia hagut.



Planimetria de Sant Martí de Surroca.
Manel Anglada i Bayès.  1/200




     
     

dimecres, 17 de juny del 2020

Històries d'un poble miner. El carbó de Surroca provat en vapors de guerra i de lleure.

                                                             LA CORONA     (Periódico liberal)
                                                        
                                                              Barcelona 30 de Mayo de 1860 
       
       El domingo último se consumió a bordo del vapor de S. M. Lepanto, una gran cantidad de carbón de piedra de San Juan de las Abadesas, no como nueva prueba de dicho combustible, pues la que se habia verificado el domingo anterior, unida a la comparativa que se hizo el miércoles último con el carbón inglés, dejo mas que plenamente justificada la bondad y excelencia de los ricos y abundantes criaderos de Ogassa y Surroca.
       La España que tanto se ha levantado de su postración adelantando magestuosamente en las ciencias, las artes y la industria, sin que para ello hayan sido obstáculos los bandos políticos y encarnizadas luchas de partido que han desgarrado su seno, hoy celebra entusiasta un nuevo e importante triunfo, su emancipación de la hulla extranjera.
       De hoy mas nuestro alumbrado, nuestra industria y nuestra marina quedan libres y exentas del tributo que pagaban al extranjero, su subsisténcia no pende ya del capricho del gabinete de San James; ni los azares y eventualidades de una guerra extraña seran bastante potentes para cerrar nuestros ya bastantes numerosos establecimientos industriales, ni para dejar anclados y en desarme a nuestros buques a vapor.
       De hoy mas el humo que despidan las chimeneas de las fábricas, locomotoras y buques, no anunciará la salida de créditos capitales que van a aumentar los fondos de las sociedades explotadoras de las minas carboníferas de Newcastle, Cárdiff y otros puntos del reino unido de la Gran Bretaña o Irlanda. De hoy mas no anublará nuestra atmósfera el negro humo de la hulla extranjera enlutando nuestro corazón con el recuerdo de los crecidos capitales que para su adquisición salian del país. El carbón de Ogassa y San Juan, al consumirse, esparce por los aires unas nubecillas blancas, parece que la naturaleza ha querido vestirle de gala, como para dar una nueva prueba de los inmensos dones con que favorece a nuestra amada patria.
       El problema de la bondad y exceléncia del combustible que nos ocupa queda resuelto; somos ya industriales independientes; si algún escrúpulo hubiese quedado, este se desvaneció completamente el domingo próximo pasado.
       A las 5 de la mañana del mismo, libre del freno del ancla e impulsado por el vapor, el "Lepanto" llevando a bordo a mas del señor brigadier de la armada, comandante militar de marina de este tercio, don Francisco Nuñez de Gaona, al señor capitan de navio y del puerto de esta capital don Patricio Montojo, jefes o jurados nombrados por el gobierno de S. M. para hacer la prueba de los carbones de San Juan de las Abadesas y Surroca, en unión del comandante del citado vapor y del comisionado por los propietarios de las minas, algunos individuos de la sociedad del "Veterano" y varias personas notables de esta capital, salió de nuestro puerto navegando en demanda del puerto de Palamos. 
       Un dia sereno, una mar tranquila y un viento bonacible del torral, permitieron recorrer la risueña y encantadora costa desde el puerto de salida al de Palamós y anclando en este a las doce horas y diez minutos de la tarde, habiendo consumido durante la travesia 165 quintales de carbón; esto es, 38 quintales para llenar los hornos y alcanzar vapor para hacer andar el buque, y 127 quinales durante las siete horas y treita minutos de camino, lo que da un consumo de menos de 17 quintales por hora.
       Las autoridades y población de Palamos recibieron en el muelle al "Lepanto" y con señaladas muestras de júbilo acogieron a las personas que de el desembarcaron, celebrando juntos con patriótico entusiasmo la exceléncia del carbón catalan.
       En la lonja de Palamós se sirvió a los expedicionarios un espléndido almuerzo donde menudearon los brindis.
       A las siete horas y diez minutos, el vapor "Lepanto" volvia a surcar las aguas del Mediteráneo y a la una y media de la madrugada del lunes anclaba en el puerto de esta capital; quedando los que tuvimos el gusto de pasar 24 horas a su bordo, sumamente agradecidos a la exquisita finura y amabilidad de su digno comandante y oficiales, que tan caballerosamente se han portado con nosotros, como saben hacerlo siempre los beneméritos oficiales de nuestra brillante marina de guerra.


                            ========================================
       

                                       
                                                          LA VANGUARDIA.

                                                   Jueves 14 de Agosto de 1885.

     NOTAS MARÍTIMAS.

     Ayer como saben nuestros lectores, se verificó la prueba del vapor ómnibus Número 3. A las quatro de la tarde zarpó del muelle del Rebajo, dirigiéndose a las playas de la Mar Vieja.
     A pesar de la fuerte marejada del S.O. que reinaba, el nuevo vaporcito resistió la fuerza de las olas, sin experimentar mas que un ligero vaiven.
     Después de un regular paseo regresó al puerto desembarcando a los invitados en las escaleras de la Paz. Mas de 150 personas se acomodaron holgadamente en los asientos del buque.
     El nuevo vapor es de igual forma que los dos que prestan sevicio en el interior del puerto, aunque de mayor capacidad. Su máquina de alta presión desarrolla una fuerza de ocho caballos nominales, dando el volante 128 revoluciones por minuto a la presión de cuatro atmosferas. Tiene 14 metros de eslora, 4'35 de manga y 1'35 de punta. En la prueba de ayer alcanzó una velocidad de 6 millas y media por hora. El carbón que se usó para la prueba, y que dió muy buenos resultados, procede de las minas de Surroca, San Juan de las Abadesas.
     En vista de los excelentes resultados que han dado las pruebas del nuevo vaporcito, no podemes menos que felicitar a sus propietarios y a cuantos han intervenido en su construcción.

     Fins aquí la part de la notícia que fa relació al carbó de Surroca.

                      =======================================


                                                       
Foto d'aquella època, finals del s.XIX.  Extreta d'internet.
Platja de la "Mar Vieja" on segons la noticia el "vaporcito" ómnibus
Número 3 va fer proves amb carbó de les mines de Surroca.

                     =========================================

 


                                                


             





diumenge, 14 de juny del 2020

ROMÀNIC. MAQUETA Santa Magdalena de Puigsac.



    L'església de Santa Magdalena de Puigsac (o de Pardines), es troba en un petit veïnat a l'est del municipi de Pardines a la Vall de Ribes a 1220 mts. d'altitud aprox.
    Església romànica del s.XII, va ser consagrada l'any 1176 pel bisbe d'Urgell Arnau de Preixens. En el moment de la seva consagració va passar a pertànyer a la jurisdicció de Sant Esteve de Pardines.
    Al llarg dels segles ha sofert reformes i restauracions, concretament al s.XVIII es va construir el portal i un ull de bou al cantó de ponent i dues capelles laterals que van ser novament eliminades en l'última restauració de finals del s.XX.
    Consta d'una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular, amb finestra d'arquivolta  remarcada per un fris. Al cantó de ponent hi ha el portal del s.XVIII, un ull de bou i un campanar de cadireta. A la façana sud i a recer d'un gran porxo hi ha el portal originari (actual porta d'entrada) i dues finestres.
    També al cantó de ponent, a l'exterior i separat de l'església hi ha un "púlpit" mirant al poble de Pardines. Era costum en els pobles de muntanya, al menys a la comarca del ripollès fer la benedicció del terme municipal una vegada a l'any, molts pobles encara conserven aquesta tradició. Segurament aquest "púlpit" servia o encara serveix per aquest acte litúrgic.

    ANECDOTARI
    Quan vaig fer aquesta església encara no n'havia fet cap de les considerades grans. Un bon dia vaig decidir fer la de Sant Jaume de Queralbs, al arribar allà i veure la gran complexitat i dimensions d'aquell edifici, com es diu popularment "em va caure l'ànima als peus", no sabia com posar-m'hi. Sense pensar-ho dues vegades vaig marxar, però no volia tornar a casa sense les mides d'una església per poder fer i vaig anar a Pardines, l'església de Santa Magdalena em va agradar, era més petita i em veia capaç de fer-la i així va ser. Temps més tard però, vaig tornar a Queralbs i em va tornar a impressionar però ja no em vaig fer enrrere.


     Aquesta maqueta no està exposada.


Vista de ponent. Podem veure a l'esquerra de la plaça el "púlpit"
que hi ha mirant al municipi de Pardines.
 
                                                                 
Vista general de l'església de Santa Magdalena de Puigsac.



Planimetria de Santa Magdalena de Puigsac.
Manel Anglada i Bayès.  1/200



    




 

diumenge, 7 de juny del 2020

ROMÀNIC. MAQUETA Sant Feliu de Rocabruna.

 

    El veïnat de Rocabruna es molt proper al municipi de Camprodón (Ripollès), de fet actualment ja en forma part, i aquí hi trobem l'església de Sant Feliu de Rocabruna.
    Situada a 1080 mts. d'altitud aprox. i al costat de la carretera que porta a Beget,  aquesta església es un edifici romànic que a finals del s.XI  ja surt esmentada en uns documents que la vinculaven al monestir de Sant Pere de Camprodón, però que sembla ser es va construir sobre un altre d'anterior del qual ja se'n tenia referència a finals de s.X.
    Es un edifici de planta rectangular, acabada a llevant amb un bonic absis semicircular, aquest està adornat amb una cornisa i decorat amb dents de serra i una finestra amb arcs en degradació. Al costat de ponent s'alça el campanar, actualment de torre i amb coberta a quatre vessants, però que antigament havia estat d'espadanya, a l'interior del qual s'hi accedeix per una escala exterior,  a la façana sud hi trobem la porta d'entrada, també amb arcs en degradació i arquivolta semicircular, però menció especial mereix la ferramenta d'aquesta porta que es de les més interessants de la comarca.
    Aquesta església fou molt restaurada al s.XV i també a la primera meitat del s.XX.

    Aquesta maqueta no està exposada.


                                                                          
Cara sud de l'església.
 

                                                                       
                                                                           
Cara nord on podem veure l'escala i porta d'accés al campanar.
Fotografia de molt poca qualitat però que li he posada per
poder visualitzar aquesta façana.



                                                                           
Vista de ponent.



divendres, 5 de juny del 2020

ROMÀNIC. MAQUETA Sant Ponç d'Aulina

    L'església de Sant Ponç d'Aulina pertany al municipi de Sant Salvador de Bianya  (Garrotxa).        Situada a una altitud de 830 mts. aprox., sobre un petit turó a la serralada del Capsacosta, prop d'on neix la riera de Sant Ponç. La podem veure a l'esquerra de la carretera de St. Joan direcció a Olot just sortir del túnel de Collabós.
    Es una construcció romànica del s.XII però molt modificada al llarg dels segles, sobretot al s.XVIII que es quan es va construir el campanar i bona part dels murs actuals.
    Consta d'una planta rectangular amb afegitons laterals, a ponent hi ha la porta d'entrada, al costat nord-est hi ha el campanar de torre amb quatre vessants al qual si accedeix per una escala exterior
    L'any 1342 surt esmentada en uns documents que la relacionaven amb el monestir de St. Joan de les Abadesses amb el nom de Sancti Poncii de Olina, però pocs anys més tard ja constava amb el topònim actual "d'Aulina".


    ANECDOTARI
    Aquesta es la segona església que vaig fer i com he dit abans l'única que no pertany al Ripollès, es de la Garrotxa. Això s'explica perquè quan vaig començar a fer esglésies no tenia cap projecte concret, simplement fer-ne de romàniques i properes a St. Joan. Aquesta la vaig triar perquè era una que formava part de "la ruta de les quatre ermites" caminada popular organitzada per la Unió Excursionista de St. Joan de les Abadesses. A partir d'aquesta va ser quan vaig creure que si  volia fer-ne més tenien que ser totes del Ripollès per donar un sentit més coherent a una "possible" col·lecció.

    Aquesta maqueta es una de les que tinc a casa meva.

                                                                           
Vista general de l'església de St. Ponç encimbellada dalt
d'un turó.

Cara sud de l'església.

Cantó de ponent on hi ha una bonica plaça enllosada i la porta
d'entrada a l'església.



                  Planimetria de St. Ponç d'Aulina.
                 Jordi Margui i Pons, Gemma Anglada i Ventura