dilluns, 22 de juny de 2020

Romànic. MAQUETA Sant Martí de Surroca.


       L'església de Sant Martí de Surroca es troba situada a una altitud de 1300 mts aprox. en el municipi d'Ogassa, sota una cinglera de Puig Estela (Serra Cavallera) i al costat de la pista forestal que va d'Ogassa a Camprodón.
       El nom de Sant Martí de Surroca, Sots-roca, Sota-roca o del llatí Sots-rocha no pot ser més significatiu, perquè realment l'església fou construïda a recer d'una immensa roca, els cingles de l'Avellanosa.
       Es un edifici del s.XI, concretament l'any 1090 ja existia i va ser reedificatda a principis del s.XII.  A mitjans del s.XV s'hi varen fer obres per la consolidació de l'edifici, i al s.XVIII s'hi afegiren unes capelles laterals i la sagristia.
       Es de planta rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular ornamentat amb arcuacions llombardes, te dues finestres, una lateral i la central molt lleugerament desplaçada.
       Al cantó sud hi ha la porta d'entrada amb una bonica arcada remarcada per un discret guardapols. A ponent el campanar amb forma de torre rectangular de dues vessants i amb dos finestrals a cada costat, els que miren a la teulada de la nau només tenen just el punt rodó de l'arcada.
       Les modificacions del s.XVIII (capelles laterals i sagristia) foren eliminades en l'última restauració feta l'any 1986.
       A l'exterior, separat de l'església i a peu de carretera hi havia un petit oratori que no fa molts anys que es va treure. En la maqueta l'hi he posat per deixar-ne constància.

       ANECDOTARI.
       Jo soc fill de Surroca, i en la restauració feta a aquesta església l'any 1986 entre les diferents obres també es va reformar l'altar, i en el "reconditori" d'aquest nou altar entre els diferents objectes que s'hi van guardar (pergamins, informació i monedes del moment, etc. també s'hi va dipositar un full informatiu del poble que en aquells anys s'editava periòdicament i puc dir amb orgull que en ell hi havia una modesta poesia, (no soc poeta ni molt menys) que jo vaig dedicar a Surroca. Finalment aquest "reconditori" va se segellat i així restarà se suposa que molts i molts anys.
       La "poesia" la podeu trobar en aquest blog en l'apartat (racó poètic).

      Aquesta maqueta no està exposada.


                                                                     
Vista general de l'església, podeu observar que els dos finestrals
que miren a llevant només tenen l'arrencada de la volta.
     


                                                                             
Cantó de llevant, en primer pla es pot veure el petit oratori
que hi havia hagut.



Planimetria de Sant Martí de Surroca.
Manel Anglada i Bayès.  1/200




     
     

dimecres, 17 de juny de 2020

Històries d'un poble miner. El carbó de Surroca provat al Port de Barcelona.



                                                          LA VANGUARDIA.

                                                   Jueves 14 de Agosto de 1885.

     NOTAS MARÍTIMAS.

     Ayer como saben nuestros lectores, se verificó la prueba del vapor ómnibus Número 3. A las quatro de la tarde zarpó del muelle del Rebajo, dirigiéndose a las playas de la Mar Vieja.
     A pesar de la fuerte marejada del S.O. que reinaba, el nuevo vaporcito resistió la fuerza de las olas, sin experimentar mas que un ligero vaiven.
     Después de un regular paseo regresó al puerto desembarcando a los invitados en las escaleras de la Paz. Mas de 150 personas se acomodaron holgadamente en los asientos del buque.
     El nuevo vapor es de igual forma que los dos que prestan sevicio en el interior del puerto, aunque de mayor capacidad. Su máquina de alta presión desarrolla una fuerza de ocho caballos nominales, dando el volante 128 revoluciones por minuto a la presión de cuatro atmosferas. Tiene 14 metros de eslora, 4'35 de manga y 1'35 de punta. En la prueba de ayer alcanzó una velocidad de 6 millas y media por hora. El carbón que se usó para la prueba, y que dió muy buenos resultados, procede de las minas de Surroca, San Juan de las Abadesas.
     En vista de los excelentes resultados que han dado las pruebas del nuevo vaporcito, no podemes menos que felicitar a sus propietarios y a cuantos han intervenido en su construcción.

     Fins aquí la part de la notícia que fa relació al carbó de Surroca.

                      =======================================


                                                       
Foto d'aquella època, finals del s.XIX.  Extreta d'internet.
Platja de la "Mar Vieja" on segons la noticia el "vaporcito" ómnibus
Número 3 va fer proves amb carbó de les mines de Surroca.

                     =========================================

 


                                                


             





diumenge, 14 de juny de 2020

ROMÀNIC. MAQUETA Santa Magdalena de Puigsac.



    L'església de Santa Magdalena de Puigsac (o de Pardines), es troba en un petit veïnat a l'est del municipi de Pardines a la Vall de Ribes a 1220 mts. d'altitud aprox.
    Església romànica del s.XII, va ser consagrada l'any 1176 pel bisbe d'Urgell Arnau de Preixens. En el moment de la seva consagració va passar a pertànyer a la jurisdicció de Sant Esteve de Pardines.
    Al llarg dels segles ha sofert reformes i restauracions, concretament al s.XVIII es va construir el portal i un ull de bou al cantó de ponent i dues capelles laterals que van ser novament eliminades en l'última restauració de finals del s.XX.
    Consta d'una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular, amb finestra d'arquivolta  remarcada per un fris. Al cantó de ponent hi ha el portal del s.XVIII, un ull de bou i un campanar de cadireta. A la façana sud i a recer d'un gran porxo hi ha el portal originari (actual porta d'entrada) i dues finestres.
    També al cantó de ponent, a l'exterior i separat de l'església hi ha un "púlpit" mirant al poble de Pardines. Era costum en els pobles de muntanya, al menys a la comarca del ripollès fer la benedicció del terme municipal una vegada a l'any, molts pobles encara conserven aquesta tradició. Segurament aquest "púlpit" servia o encara serveix per aquest acte litúrgic.

    ANECDOTARI
    Quan vaig fer aquesta església encara no n'havia fet cap de les considerades grans. Un bon dia vaig decidir fer la de Sant Jaume de Queralbs, al arribar allà i veure la gran complexitat i dimensions d'aquell edifici, com es diu popularment "em va caure l'ànima als peus", no sabia com posar-m'hi. Sense pensar-ho dues vegades vaig marxar, però no volia tornar a casa sense les mides d'una església per poder fer i vaig anar a Pardines, l'església de Santa Magdalena em va agradar, era més petita i em veia capaç de fer-la i així va ser. Temps més tard però, vaig tornar a Queralbs i em va tornar a impressionar però ja no em vaig fer enrrere.


     Aquesta maqueta no està exposada.


Vista de ponent. Podem veure a l'esquerra de la plaça el "púlpit"
que hi ha mirant al municipi de Pardines.
 
                                                                 
Vista general de l'església de Santa Magdalena de Puigsac.



Planimetria de Santa Magdalena de Puigsac.
Manel Anglada i Bayès.  1/200



    




 

diumenge, 7 de juny de 2020

ROMÀNIC. MAQUETA Sant Feliu de Rocabruna.

 

    El veïnat de Rocabruna es molt proper al municipi de Camprodón (Ripollès), de fet actualment ja en forma part, i aquí hi trobem l'església de Sant Feliu de Rocabruna.
    Situada a 1080 mts. d'altitud aprox. i al costat de la carretera que porta a Beget,  aquesta església es un edifici romànic que a finals del s.XI  ja surt esmentada en uns documents que la vinculaven al monestir de Sant Pere de Camprodón, però que sembla ser es va construir sobre un altre d'anterior del qual ja se'n tenia referència a finals de s.X.
    Es un edifici de planta rectangular, acabada a llevant amb un bonic absis semicircular, aquest està adornat amb una cornisa i decorat amb dents de serra i una finestra amb arcs en degradació. Al costat de ponent s'alça el campanar, actualment de torre i amb coberta a quatre vessants, però que antigament havia estat d'espadanya, a l'interior del qual s'hi accedeix per una escala exterior,  a la façana sud hi trobem la porta d'entrada, també amb arcs en degradació i arquivolta semicircular, però menció especial mereix la ferramenta d'aquesta porta que es de les més interessants de la comarca.
    Aquesta església fou molt restaurada al s.XV i també a la primera meitat del s.XX.

    Aquesta maqueta no està exposada.


                                                                          
Cara sud de l'església.
 

                                                                       
                                                                           
Cara nord on podem veure l'escala i porta d'accés al campanar.
Fotografia de molt poca qualitat però que li he posada per
poder visualitzar aquesta façana.



                                                                           
Vista de ponent.



divendres, 5 de juny de 2020

ROMÀNIC. MAQUETA Sant Ponç d'Aulina

    L'església de Sant Ponç d'Aulina pertany al municipi de Sant Salvador de Bianya  (Garrotxa).        Situada a una altitud de 830 mts. aprox., sobre un petit turó a la serralada del Capsacosta, prop d'on neix la riera de Sant Ponç. La podem veure a l'esquerra de la carretera de St. Joan direcció a Olot just sortir del túnel de Collabós.
    Es una construcció romànica del s.XII però molt modificada al llarg dels segles, sobretot al s.XVIII que es quan es va construir el campanar i bona part dels murs actuals.
    Consta d'una planta rectangular amb afegitons laterals, a ponent hi ha la porta d'entrada, al costat nord-est hi ha el campanar de torre amb quatre vessants al qual si accedeix per una escala exterior
    L'any 1342 surt esmentada en uns documents que la relacionaven amb el monestir de St. Joan de les Abadesses amb el nom de Sancti Poncii de Olina, però pocs anys més tard ja constava amb el topònim actual "d'Aulina".


    ANECDOTARI
    Aquesta es la segona església que vaig fer i com he dit abans l'única que no pertany al Ripollès, es de la Garrotxa. Això s'explica perquè quan vaig començar a fer esglésies no tenia cap projecte concret, simplement fer-ne de romàniques i properes a St. Joan. Aquesta la vaig triar perquè era una que formava part de "la ruta de les quatre ermites" caminada popular organitzada per la Unió Excursionista de St. Joan de les Abadesses. A partir d'aquesta va ser quan vaig creure que si  volia fer-ne més tenien que ser totes del Ripollès per donar un sentit més coherent a una "possible" col·lecció.

    Aquesta maqueta es una de les que tinc a casa meva.

                                                                           
Vista general de l'església de St. Ponç encimbellada dalt
d'un turó.

Cara sud de l'església.

Cantó de ponent on hi ha una bonica plaça enllosada i la porta
d'entrada a l'església.



                  Planimetria de St. Ponç d'Aulina.
                 Jordi Margui i Pons, Gemma Anglada i Ventura