diumenge, 20 de juliol de 2014

ROMÀNIC. MAQUETA Sant Cristòfol de Toses.


Situat a la Vall de Ribes el municipi de Toses està format per quatre nuclis urbans, Fornells, Dòrria, Nevà i Toses, tots ells al costat de la carretera N-152 i molt propers a la collada que porta el seu nom (collada de Toses). L'església de Sant Cristòfol es troba en el nucli de Toses a 1.444 mts d'altitud i una mica separada del poble el que fa que en moltes fotografies generals d'aquesta població l'església no es vegi. El municipi de Toses és un dels més antics de la Vall de Ribes, ja surt documentat l'any 839 com pertanyent al comtat de Cerdanya.
Maqueta de Sant Cristòfol al seu lloc d'exposició.
El castell de Toses del que només en queden molt poques restes, era el centre jurisdiccional de la vall de Toses i pertanyia als nobles Urtx de Cerdanya, família que posteriorment es va unir amb els Mataplana. La història d'aquestes dues famílies està estretament relacionada amb el Castell de Mataplana i evidentment amb Sant Joan de les Abadesses. Amb la unió dels Urtx i els Mataplana, Toses va passar a formar part d'una de les possessions més importants de la baronia d'aquesta última família i encara avui es coneix com la baronia de Toses.
Dues vistes diferents de la reproducció.
L'església de Sant Cristòfol es troba aïllada del poble en un indret des del qual es pot contemplar tota la vall. Es un edifici rectangular amb un campanar de planta quadrada adossat a la façana principal, a la cara nord i ha una capella afegida i a la cara est l'església esta coronada per un absis semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera.  El campanar és una torre de dos pisos amb coberta a dues vessants, els murs laterals son molt gruixuts (vegeu foto detalls del campanar) amb reforços a les cantonades. A l'alçada del primer pis hi trobem unes faixes d'arcuacions llombardes, per sobre d'aquestes uns grans finestrals i finalment a la part superior unes finestres de mides diferents.

Detalls del campanar i de la cara oest de la reproducció.
A la cara sud hi trobem la porta d'entrada amb una interessant ferramenta molt ben conservada que decora la fusta, un treball artesanal digne de veure, aquesta ferramenta és un clar exponent de la forja del Ripollès de l'època medieval i que podem trobar en altres esglésies de la comarca com per exemple la de l'església de Sant Joan i Pol de Sant Joan de les Abadesses.
Cara est de la reproducció i detall de l'entrada.
A l'interior es conserven notables fragments de pintura mural fixats i conservats al seu lloc original, un altre element molt interessant és la biga de l'absis decorada en les cares inferior i anterior. A part del que podem veure a l'interior de l'església també i han altres elements molt interessants que es conserven en el Museu d'Art de Catalunya. 
Aquesta reproducció es pot veure a l'exposició permanent  "Romànic una volta pel Ripollès" al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses.

Fotografies de l'edifici real. Interior i porta d'entrada de l'església.














ANECDOTARI.
Quan vaig anar a prendre les mides i fotografiar l'església, era una tarda d'hivern i els dies força curts.  Adossat a l'església hi ha el cementiri, absorbit per el treball que tenia no em vaig donar compte que la tarda anava passant, el dia va començar a declinar, una espessa boira va embolcallar aquell  entorn i un silenci mai millor dit "sepulcral" solcava l'ambient, tot plegat era l'escenari perfecte per un rodatge de l'Alfred Hitchcock, el guió de la "película" ja l'escrivia el meu subconscient. però no vaig voler esperar el desenllaç final.  Resumint.......la por es humana i no vaig tardar ni dos minuts a marxar d'aquell lloc i sense repassar si havia acabat la feina o no, per sort la havia fet tota.
                                                                       


                                                                     
Planimetria de St. Cristòfol de Toses.   1/200
Manel Anglada i Bayès.





                                                              

dilluns, 21 d’abril de 2014

CIMENT. Fàbrica de "Can Balagué"

     Situada a 1 km. aprox d'Ogassa seguint la via dels vagons de carbó que anaven a Torallas, la fàbrica de Can Balagué fou segurament la primera de les fàbriques de ciment que es varen aixecar entre Ogassa i Sant Joan de les Abadesses.
 Pedrera de can Balagué en plena activitat.
Can Balagué en l'actualitat.
      Fins mitjans del s.XIX el material que es feia servir a Ogassa per la construcció en general, era una espècie de ciment que s'aconseguia  fent coure pedra en unes construccions petites i rudimentàries però a la vegada força efectives anomenades "forns de calç" un dels quals encara es pot veure al costat mateix de casa meva, amb aquest material es podien aixecar habitatges per els miners, fer les boques i trams inicials de algunes de les mines, així com totes les infraestructures de la companyia minera en general. Veient que la producció a petita escala d'aquest "ciment" tenia força acceptació i que la demanda anava en augment, la companyia que en aquells moments explotava les mines "Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas" decidí construir una fàbrica de ciment prop del lloc anomenat "coll d'Art". Es evident que es va aixecar en aquest punt per dues raons primordials, primera perquè hi havia molta pedra i de bona qualitat i així tenien la "pedrera" al costat mateix de la fàbrica i segona perquè per aquí hi passava la via de  les vagonetes que portaven el carbó fins a Toralles, d'aquesta manera tenien el carbó per els forns a peu de fàbrica i també es servien d'aquesta via per portar els sacs de ciment amb vagons fins l'estació de Toralles per la seva posterior distribució. Mes tard aquesta fàbrica fou llogada a Joan Balagué fins el seu tancament, es per aquest motiu que jo sempre n'he sentit dir d'aquest conjunt de la fàbrica  i  habitatges, "el ciment" o "can Balagué".
Can Balagué finals del s.XIX. En primer pla la via de baix.
Foto: A.F.C.E.C.

Les fotografies superior i la de la dreta estan fetes des del mateix lloc i podeu observar la diferència de vegetació entre finals del s.XIX que no hi havia ni un sol arbre i en l'actualitat que hi ha un bosc que no es passa per enlloc. En aquell temps segurament no hi havia ni ministeris ni departaments dedicats a gestionar el territori com hi ha ara, però en canvi hi havia els ramats de "bestiar" de les cases de pagès amb els pastors que aquests si que tenien el terreny net i controlat. Una llàstima que això s'hagi acabat.
Can Balagué. Vista general.
Foto: R. Pont.
A l'esquerra podeu veure una vista general de Can Balagué, la pedrera, la fàbrica, una part dels habitatges dels treballadors i en primer pla la via de dalt, per aquesta via tornaven els vagons de carbó buits de la Masseta fins la Plaça Dolça amb un petit desnivell (direcció Ogassa) que feia que els vagons no només es desplacessin sense cap mena de tracció, si no que els tenien que anar frenant amb unes "cales" perquè no prenguessin massa velocitat.


Ensacant ciment a l'interior de la fàbrica.
Foto extreta del llibre "Testimoni d'un temps" M. Mercader.

A la dreta podeu veure la part de la fàbrica on s'omplien els sacs de ciment i es carregaven en els vagons per el seu trasllat per la "via de baix" fins l'estació de Toralles a través del pla inclinat de la Masseta.





A l'esquerra podeu llegir una notícia publicada a "La Vanguardia" l'Octubre de 1887 en que es relata un accident que succeí a l'alçada d'aquesta fàbrica de ciment. Sembla ser que els fets es produïren de tornada a Surroca per la via de dalt, i quan s'explica que els primers auxilis els prestaren gent de la colònia minera, deu fer referència a persones dels mateixos habitatges de la fàbrica i també de Surroca. D'aquest accident jo no n'havia sentit parlar mai, el que vol dir que encara son moltes les històries, anècdotes i curiositats que ens han passat per alt.











 
Runes de can Balagué a mitjans del segle passat, en elles destaca de manera singular la xemeneia,
que encara a dia de avui es pot contemplar.
Fotografia extreta del llibre "OGASSA, atractius d'un municipi del Ripollès.



ANECDOTARI.

Noticia publicada a La Vanguardia.

Jueves 14 diciembre 1911

En la fábrica de cemento situada en Surroca, término de Ogassa
que explota don José Balaguer Rovira, el obrero Teodoro Brau Cebrian
que se quedó dormido cerca del motor, fué alcanzado por el volante
de la máquina que le aplastó la cabeza.








dimecres, 5 de febrer de 2014

Mots de l'època.


      A la pàgina principal trobareu l'origen d'aquest recull així com també la finalitat de la seva publicació. Aquestes paraules, expressions, frases fetes, etc. estan publicades seguint un mínim d'ordre i en diferents apartats per intentar fer-ne una lectura més entenedora, les aniré publicant i actualitzant a mesura que la meva memòria les recordi, excepte la primera de totes elles que era particular i habitual de la meva mare i que en record seu he volgut que fos la primera de totes.


                                               F R A S E S    F E T E S.


                                  ===============A-A-A===============


"AQUEST MON ESTÀ BEN PERDUT"  Com he dit, expressió particular i molt habitual de la meva mare, sobretot en situacions o comportaments que ella creia greus, de salut, civisme, ètiques, morals etc.... (Heu sentit el que diuen?....... es ben veritat que "aquest mon està ben perdut"). Moltes vegades penso que tenia raó.

"ACABATS ELS CALES (diners), ACABATS ELS VICIS"   Es diu molt a la finalització de qualsevol cosa.

"AGAFAR AMB LA PIXERA AL VENTRE"   Trobar o agafar algú de manera desprevinguda. (No m'ho esperava, m'has ben "agafat amb la pixera al ventre").

"AIXECAR LA LLEBRE"     Donar a conèixer quelcom que es tenia molt amagat i que a partir d'aquell moment tothom en parla.

A L'ABRIL CADA GOTA VAL PER MIL"   Vol dir que els ruixats del mes d'abril o de la primavera en general, solen ser curts però molt intensos i amb gotes d'aigua molt grans.

"A LA TAULA D'EN  BERNAT, QUI NO HI ES NO HI ES COMPTAT"    Si has estat convocat a algun lloc on s'ha de prendre una determinada mesura i no t'hi fas present, després no et queixis si la decisió no t'agrada.

"A LA TAULA I AL LLIT, AL PRIMER CRIT"   Reflexió molt popular i encertada, jo de petit la havia escoltat molt a casa meva. (Penseu sempre que "a la taula i al llit al primer crit").

"A L'ESTIU TOTA CUCA VIU"   Amb les bones temperatures de l'estiu son molts menys els refredats i grips que podem agafar, i en tot cas qualsevol problema "lleu" de salut es molt més suportable.

"ANAR A DORMIR COM LES GALLINES"   Anar a dormir molt aviat. (Al vespre aviat soc al llit, "me'n vaig a dormir com les gallines").

"ANAR A ESCAMPAR LA BOIRA"   Es deia d'anar a donar un tomb a l'aire lliure. (Estic cansat de seure al sofà, "me'n vaig a escampar la boira" i respirar aire fresc).

"ANAR AMB LA MERDA AL CUL"   Arribar sempre molt just de temps a qualsevol lloc. (Sempre "arriba amb la merda al cul").

"ANAR AMB UN ESCLOP I UNA ESPARDENYA"   Es deia de la persona que sempre tenia alguna cosa espatllada, be perquè no se'n cuidava prou  o perquè les adquiria de baixa qualitat. (No compra res que valgui la pena, sempre "va amb un esclop i una espardenya").

"ANAR A FER CAURE PEDRA"    Anar a un lloc de destí. Expressió molt escoltada del jovent de ja fa molts anys i es referia al lloc on es volia anar de festa. (Dissabte a la nit "on anirem a fer caure pedra"?).

"ANAR A TOC DE PITO"   A Surroca durant l'explotació de les mines, el torn central anava de 8h. a 12h. i de 13h. a les 17h. i aquestes hores eren assenyalades des del Taller amb un toc de sirena, en deien "pito". D'aquí ve que quan algú corria molt es deia que "anava a cop de pito".

"ANAR COM ELS ÀNECS"     Tenir molta diarrea. 

"ANAR COM LES ARENGADES AL BARRIL"   Frase que sempre feia referència a determinats llocs on hi havia moltes persones i poc espai. (El tren era tant ple que la gent "anàvem com les arengades al barril").

"ANAR DE CAL TENDRE A CAL TOMÀS"   Anar de bar en bar. Abans es deia de les persones que passaven moltes estones al bar. (Es passa tot el dia "anant de cal Tendre a cal Tomàs").

"ANAR DE PARROT I GUILLOT"   Sembla una expressió d'origen francès.  Volia dir anar manat de qualsevol manera. Es deia d'una persona molt poc respectada i a la qual manaven moltes feines. (Aquest pobre home sempre el fan "anar de parrot i guillot").

"ANAR PRIM DE ROBA"   Ho havia escoltat a casa meva. Volia dir portar posada poca roba. (T'has d'abrigar més, fa molt fred i vas "prim de roba").

"ANAR-SE'N AIGUA AVALL"    Perdre una oportunitat, no poder realitzar una activitat programada, esvair-se quelcom que feia molta il·lusió, etc. (Tenia les vacances programades, m'he trencat una cama se'n han "anat aigua avall").

"ANAR-SE'N AL PATARRI"    Quelcom que havia acabat malament. (Volíem fer una festa tots junts i un ha fallat per aquí i l'altre per allà i al final "se'n ha anat tot al "patarri").

"ANAR-SE'N EL SANT AL CEL"   Oblidar-se d'alguna cosa, perdre momentàniament la memòria. (Ara no se el que venia a fer, "se'n a anat el sant al cel").

"ANAR-SE'N EN ORRIS"   Expressió que definia qualsevol cosa que acabés malament. (He fet un gran hivernacle i a la primera ventada "se'n ha anat en orris").

"ANY DE NEU, ANY DE BE DE DÉU"  Una dita de pagès i que tenia la seva comprensible explicació. Si durant l'hivern nevava molt, els horts i pastures amarats d'aigua donaven molt bona collita i herba per el bestiar.

"A PAGÈS ENDARRERIT, CAP ANYADA LI ES BONA"   Aquesta frase l'havia escoltat molt de jove a casa meva i feia referència a persones amb poques ganes de treballar. Si un pagès anava tard a l'hora de plantar o sembrar es evident que la collita era molt minsa o si per fer qualsevol treball t'hi poses tard i sense ganes segur que no acabes la feina o la fas molt malament.

"ARRENCADA DE CAVALL, PARADA DE BURRO"   Prendre una iniciativa amb molta il·lusió i ganes i acabar-la fent molt poca cosa o senzillament res.

"ARRIBAR A MISSES DITES"   Arribar tard, ser poc puntual. (Sempre "arriba a misses dites").

"A TAULA I VORA EL FOC; QUI RES HI PORTA RES HI TROB".     Si tens treballs per fer o problemes per resoldre millor fer-ho un mateix que no esperar que t'ho facin els altres. A voltes la generositat es escassa i les ganes de treballar encara més.

"ATIPAR I NO ENGREIXAR"     Frase que es deia quan es feien treballs durs, que requerien grans esforços. (Carai !!!! quina feinada, això "atipa i no engreixa").


                               ===============B-B-B==================

"BEURE'S L'ENTENIMENT"   Es deia quan algú en un determinat moment feia alguna cosa molt poc assenyada. (Que fa aquest, es que "s'ha begut l'enteniment?).

"BUFAR I FER AMPOLLES"   Es diu quan una cosa en molt fàcil de fer. (Això ja ho pots donar per fet, serà un  "bufar i fer ampolles").

"BURRO VELL, CARREGAT DE NYAFRES"   Quan a una persona gran se  l'hi preguntava per la seva salut, la resposta solia ser aquesta. (Ja pots comptar, "burro vell carregat de nyafres").

"BURRO GEMEGADOR CARREGA'L SENSE POR"   La persona que gemega vol dir que es queixa perquè fa la feina, la que no vol treballar, no es queixa però tampoc la fa.


                             ===============C-C-C====================

"CANTANT LES VERITATS ES PERDEN LES AMISTATS"     Si dius la veritat a una persona bona i honesta ho acceptarà sense problema, si ho fas a una de dolenta segur que perds la seva amistat.

"CANVIAR PETS PER MERDA"    Canviar una cosa qualsevol per una altre d'igual o pitjor. (Amb aquest canvi no hi he guanyat res, he "canviat pets per merda").

"CANVIAR-SE DE CAMISA"    Canviar sovint d'opinió i generalment per interessos personals.  Es diu també de polítics que canvien fàcilment de partit. (Aquest per poder manar es "canviarà de camisa" tantes vegades com faci falta).

"CAP CAPELLÀ ES RECORDA DE QUAN VA SER VICARI"   Es diu quan una persona viu una ratxa de bonança, mira els altres amb superioritat i no es recorda del seu passat difícil. (Fa quatre dies  no era ningú i ara mira com presumeix, es ben be que "cap capellà es recorda de quan va ser vicari").

"COSTAR MÉS LA SALSA QUE ELS CARGOLS"   Quan per aconseguir quelcom es tant complicat que es més costós el com que no el que. (Al final ho he comprat, però he tingut que donar tantes voltes que si ho compto be, segur que m'ha "costat més la salsa que els cargols").

"CRIDAR OUS A VENDRE"   Que ja no hi ha remei que ja esta fet i no hi ha marxa enrere. (No cal que cridis "ous a vendre", ja no hi ets a temps).


                              ===============D-D-D===================


"DE DESAGRAÏTS L'INFERN N'ÉS PLE"    Be, això es deia quan algú rebutjava quelcom que qie li oferien de bon gust.

"DE FORA VINGUEREN I DE CASA EM TRAGUEREN"   Es diu quan algú en qualsevol afer de la vida acaba ocupant el teu lloc contra la teva voluntat. (Mira que be, arriba i em pren el lloc, es ben veritat la dita "de fora vingueren i de casa em tragueren").

"DE JOSEP's, JOAN's, PERE's I ASES, N'HI HAN PER TOTES LES CASES"   Antigament aquests noms eren molt populars i eren poques les cases on no n'hi havia algun, com també i sobretot si parlem del mon rural moltes tenien algun ase per feines de transport. De aquí ve aquesta popular frase.

"DE LA PELL DE SATANÀS"   Es deia d'una persona de conducta més aviat dolenta, es a dir d'una mala persona.

"DEMANAR LA LLUNA EN UN COVE"   Demanar lo impossible, coses molt complicades. (Algun dia ens "demanarà la lluna en un cove").

"DEMANAR L'ORO I EL MORO"   Es deia quan algú demanava molts diners per algun treball o alguna venda. (Volia comprar-li la moto, però me'n "demana l'oro i el moro").

"DE MÉS VERDES EN MADUREN"   Que tot es possible, tant en positiu com en negatiu. (No se com acabarà tot això, "de més verdes en maduren").

"DE PIC O DE PALADA........"   Equivalent a (tant si vull com si no), (tant si m'agrada com si no), (encara que m'ho pensi molt), etc. era una expressió molt minera (pic i pala) que reafirmava alguna previsió. (No volia de cap manera, però "de pic o de palada" ho acabaré fent).

"DE PORC I DE SENYOR SE'N HA DE VENIR DE MENA"   Generalment (no sempre) les persones tendim a comportar-nos tal com hem après des de petits de les nostres famílies.

"DÉU DONA FAVES A QUI NO LES POT ROSSEGAR"   Es deia de la persona que disposava de alguns tipus d'oportunitats positives i no les sabia o no volia aprofitar. (Es ben be que "Déu dona faves a qui no les pot rossegar").

"DITXÓS EL QUE ALS SEUS S'ASSEMBLA" Sobretot si han estat persones honestes i treballadores, es un orgull assemblar-te als teus progenitors.

"DONAR GAT PER LLEBRE"   Enganyar, falsejar. Es deia molt quan algú et venia quelcom que no donava el resultat que esperaves. (Això no va be, "m'han  donat gat per llebre").   

"DORMIR A LA PALLA"   No preocupar-se ni saber res del que passa. (Sempre "dorm a la palla", no sap mai res).

"D'UN PUNY CLOS NO EN SURT MAI RES, PERÒ TAMPOC N'HI ENTRA"   Aquesta era de la meva àvia en referència a la generositat. Si ets una persona molt egoista, no demanis res que tampoc t'ajudaran.


                               ================E-E-E=================


"EL CARDAT EN POCA ROBA"   Ho deia la persona que en un problema de molts, sortia perjudicat individualment. (Un s'ha escapat per aquí, l'altre per allà i "el cardat en poca roba", la esbroncada ha estat per mi).


"EL REI DEL MAMBO"   Res a veure amb aquest conegut gènere musical. Es deia de la persona que es creia el millor de tots, sobresortir per damunt dels altres i generalment amb molta arrogància. (Mira'l com presumeix, s'ha cregut que es "el rei del mambo").

"EL SABATER ES EL MÉS MAL CALÇAT"   Si hom es molt voluntari i ajuda molt al pròxim, generalment els seus afers personal solen quedar en segon pla.

"EL QUE ESPERA ES DESESPERA"   Si esperes una determinada cosa i aquesta tarda en arribar el més segur es que et desesperis.

"ENLLERDAR DE FÀSTICS"   Insultar, intercanviar paraules grolleres durant una baralla. (S'han barallat tant fort que s'han "enllerdat de fàstics").

"EMMASCARAT PER UNA PAELLA BRUTA"   Sovint passa que si et critiquen alguna cosa que has fet malament, sol ser una persona que encara ho faria pitjor. (Sempre has de ser "emmascarat per una paella bruta").

"ENTENDRE LA A PER LA B"   Confondre les coses, no tenir clar el que et diuen, entendre les explicacions malament. (Encara no sap el que han dit, sempre "entén la A per la B").

"ENTRE PITOS I FLAUTES"   Suma de diferents causes, problemes, oportunitats, preus, etc. (Volia anar-hi d'hora, però "entre pitos i flautes" he fet tard").

"EL QUE CANTA, ELS SEUS MALS ESPANTA"   Aquesta frase es pura evidència, si algú canta es evident que no deu tenir ni mals ni preocupacions. Vaja que més que espantar-los si canta se suposa que no en te.

"EN -DÓNA- ES MORT I EN -DEMANA- ENCARA CORRE"    Ras i curt, que hi ha poca gent disposada a donar i en canvi molta que no paren de demanar.

"ES CALENT QUAN SUA"   Es deia d'un home que canviava sovint de criteri. (D'aquest no te'n pots creure res, "es calent quan sua").

"ESCUDELLA I VI........ FA BON SAGÍ"   Frase del meu avi, ell la solia dir quan menjant escudella feia algun trago de vi.

"ESTAR A MATADEGOLLA"   Així tot seguit es com es deia, però suposo que ve de (mata - degolla), expressió molt tètrica i que com podeu imaginar volia dir estar molt barallats o que es barallaven continuadament. (Aquests dos sempre "estan a matadegolla").
                                   
"ESTAR BOTIT COM UN GALÀPET"    Es deia d'una persona molt enfadada. (No li diguis res perquè ara "està botit com un galàpet". Però també es deia quan hom havia menjat molt. (He menjat massa, "estic botit com un galàpet").


                                   ==============F-F-F===================

"FEINA FETA NO TE DESTORB"   Frase que no te cap secret. Generalment es deia d'algun treball difícil, quan una feina està feta, aquesta ja no fa cap mena de nosa.

"FEINA FUIG, MANDRA NO EM DEIXIS"   No te cap secret. Frase dedicada a les persones que tenen  poques ganes de treballar.

"FER CARA DE POMES AGRES"     Fer cara d'amargat, preocupat, d'estar una mica malat etc. (Crec que alguna cosa no li anava be perquè "feia cara de pomes agres").

"FER EL NEGOCI DE EN PAU GIBERT AMB LES CABRES"   Fer un mal negoci, prendre qualsevol decisió que s'hi sortís perdent. No se sap qui era aquest tal Pau Gibert, però sembla ser que el negoci de les cabres  no li devia funcionar.

"FER MARÇ I FEBRER"   Que distorsiona molt, que no lliga, no queda be. (Amb el fred que fa, no surtis amb màniga de camisa que "faràs Març i Febrer").

"FER-NE L'ALÇADA D'UN CAMPANAR"   Es deia de la persona que havia portat una vida molt intensa i descontrolada en tots els aspectes. (Aquest a la seva vida n'ha fet "l'alçada d'un campanar").

"FER PASQUA ABANS DE RAMS"   Antigament es deia d'una dona que havia quedat embarassada abans de casar-se. (Carai !!!! han "fet Pasqua abans de Rams")

"FER-SE'N CREUS"   Es diu quan una cosa es difícil de creure per espectacular, aparatós, complicat etc.

"FER TRONAR I PLOURE"   Referència a persones que havien tingut una joventut molt lliberal i desenfrenada. (Durant la seva joventut va "fer tronar i ploure").
 
"FER UN CAP - MAS"    Es deia de l'afegitó o oferta  final per tal d'arribar a un acord. (Faré un "cap-mas" i em quedaré tot el paquet).

"FICAR EL NAS A TOT ARREU"   Voler-ho saber tot. (Segur que aquest ho sap, "fica el nas a tot arreu").

"FOTRE-LI BARRES AVALL"     Es deia quan en algun canvi d'impressions, cansat de callar-te la veritat, acabaves dient tot el que volies i més per quedar-te tranquil. (Ja no podia aguantar més tanta mentida i al final "li he fotut barres avall" i m'he quedat descansat).

"FOTRE-LI DE CAVALL ESTANT"    Dir quelcom sense rumiar-hi ni un moment, parlar per parlar, etc. (Aquest mai pensa el que diu, sempre "els hi fot de cavall estant).


                                ===============G-G-G================


"GAT ESCALDAT, AIGUA TÈBIA TEM"   Si  una experiència qualsevol et surt molt malament, en cas de tenir-la que repetir es evident que l'afrontes amb un grau elevat de por i respecte.

"GUANYAR-SE LES GARROFES"    Guanyar-se un sou, guanyar diners, tant assalariat com per compte propi. (De moment ja em "guanyo les garrofes").

"GUARDAR SEMPRE UN ROC A LA FAIXA"   Tenir més d'una solució per resoldre qualsevol problema. Com es diria ara, tenir un pla B.


                              =================H-H-H================


"HI HA MALS QUE NO VOLEN CRITS"   Que s'ha de mantenir en secret, que no es pot explicar. (No ho ha de saber ningú, "hi ha mals que no volen crits").

"HI HA MÉS DIES QUE LLANGONICES"   Quan a pagès hi havia molta feina per fer i es tenia por de no poder-la acabar, sempre hi havia la persona optimista que donava tranquil·litat. (No patiu....."hi ha més dies que llangonices").

"HOME CASAT, BURRO ESPATLLAT"   Be, una frase molt escoltada encara avui. Que cada qual en tregui la seva conclusió.


                            ==================L-L-L================

"LA DONA BORRATXA I EL VI AL BOT"   Es deia de la persona que ho volia una cosa però que al mateix temps li sabia greu els diners que s'hi tenia que gastar. (Aquest ho vol tot, "la dona borratxa i el vi al bot").

"LA LLENGUA NO TE OSSOS, PERÒ EN TRENCA DE MOLT GROSSOS"   Aquesta frase l'havia sentit dir molt a la meva àvia. Vol dir que s'ha d'anar molt en compte amb el que es diu, perquè hi ha paraules que un cop dites poden fer molt mal.

"LA MALETA DEL QUATRE BECS"    Paquet que es feia amb una tela quadrada lligada per el quatre cantons per portar objectes personals, d'aquí ve l'expressió de maleta dels quatre becs.  Aquesta frase solia anar lligada a la sortida d'algun lloc de manera imprevista. (Si t'equivoques ja pots agafar "la maleta dels quatre becs").

"LA NEU DE FEBRER MARXA COM UN CA LLEBRER"     Pel Febrer els dies comencen a ser llargs i les temperatures repunten a l'alça, en cas de nevades la neu es fa fonedissa de seguida. Vol dir que marxa com un ca (gos) llebrer.

"LA PESTA BUBÒNICA"   En referència a una pesta molt devastadora que va patir la humanitat, això es deia quan en algun lloc se sentia molta pudor. (Uffff, això es la "pesta bubònica").

"LA POR DE RIBES"   Es deia d'una persona mal vestida, mal pentinada, molt desarreglada en general. Es possible que aquesta definició tingués quelcom a veure amb uns episodis de por molt antics  relacionats amb la població de Ribes de Fresser. (Si no t'arregles millor, semblaràs "la por de Ribes").

"LA PRIMAVERA LA SANG ALTERA"   L'arribada del bon temps generalment comporta optimisme i aquest es sol traduir en un augment de planificacions, bones intencions i canvis positius de tota mena.

"LA PRIMERA DONA LA FREGONA, LA SEGONA LA SENYORA"   Això es deia quan algun home separat o vidu tenia una segona dona i cuidava molt millor la segona que la primera, llavors el comentari solia ser aquest. (Mira'l..... "la primera dona la fregona, la segona la senyora").

"LA SENYORA DELS MANGONS"     Es deia d'una noia o dona que era molt presumida i que volia aparentar més del que realment era. (Aquesta s'ha cregut que es "la senyora dels mangons").


                               ===============LL-LL-LL==============


"LLENÇAR ELS LLIBRES AL FOC"   Frase que resumia la desesperació davant situacions problemàtiques en que tot sortia malament. (No hi ha res que surti be, n'hi ha per "llençar els llibres al foc").


                               ================M-M-M================


"MAL ESCAPIAT"   Mal fet, mal acabat, acabat de manera matussera, en definitiva una feina molt mal feta. (No se qui ho ha fet, però això està molt "mal escapiat").


"MAL NO VINGUIS QUE EXCUSA NO TINGUIS"   Frase antigament molt escoltada. Sempre s'intentava buscar una excusa per justificar algun contratemps. (Si no hagués sortit el  sol, no hauria anat a caminar, no hauria caigut i no tindria el peu trencat).

"MAL- PENSA I ENCERTARÀS"   Si sobre un determinat  problema penses malament  segur que l'encertes. Si el resultat es dolent l'has endevinat i si es bo l'encert encara es més gran.

"MARÇ MARÇOT, MATA LA VELLA A LA VORA DEL FOC I LA JOVE SI POT"   Simplement vol dir que encara que la primavera sigui a prop, al mes de Març hi ha dies molt freds i es poden agafar forts refredats que a finals d'hivern solen ser de mal curar.

"MARXAR AMB LA CUA ENTRE CAMES"   Marxar decebut, avergonyit, espantat, etc. (Es pensava guanyar, però ha perdut i ha tornat "amb la cua entra cames").

"MARXAR CANTANT VIVA EL REI"     Marxar d'algun lloc de mala manera, per força. (L'han esbroncat de tal manera que ha "marxat cantant viva el Rei").

"MARXAR COM UN JINJOL"    Marxar lleuger, caminar alegre i ràpid. També es deia d'un infant quan començava a caminar. (Tan petit i ja "marxa com un jinjol").

"MARXAR - SORTIR D'ESTUDI"     Canviar el tema d'una conversa per interessos propis. (No "marxis d'estudi", d'aquest tema encara que no t'agradi, n'hem de parlar).

"MENTRE HI HAGIN BURROS, ELS SAVIS ANIRAN A CAVALL"     En treballs compartits els més treballadors son els primers d'agafar-se a la feina, els ganduls i que es creuen més savis sempre miren qui ho farà.   

"MÉS CLAR, L'AIGUA"     Que s'ha trobat la solució real i definitiva de qualsevol tema. (I això es així, "més clar, l'aigua).

"MOLTA FRESSA I POCA ENDREÇA"   Es deia de persones que per fer un treball primer en parlaven molt, feien molts preparatius i molt espectacle però que al final de feina molt poca.

"MORT EL GOS, MORTA LA RÀBIA"   Solucionar qualsevol problema intentant resoldre l'origen d'aquest.

"MUSIC PAGAT NO FA BON SO"   Les feines que encarregues s'han de pagar un cop fetes, si es paguen per endavant es poden tenir sorpreses.


                                ===============N-N-N================


"N'HI HA PER LLOGAR-HI CADIRES"   Frase que resumia qualsevol situació molt llarga i pesada. (Quina xerrada tant monòtona, "n'hi ha per llogar-hi cadires").

"NI SET MATALASSOS LI TAPEN EL CUL"   Es deia d'una persona antipàtica, presumida, que volia aparentar molt més del que en realitat era. (On vas a parar........ "ni set matalassos li tapen el cul").

"NO DIRÀS MAL QUE NO SURTI L'ANIMAL"   Sovint passa que quan es parla d'alguna persona en concret, no es tarda massa a creuar-te-la.

"NO ES BOIG QUI A CASA TORNA"   A casa sempre es a casa. Una tornada a casa quasi sempre  sol ser una decisió encertada.

"NO FACIS EL BURRO QUE LA PALLA VA CARA"    Una forma de cridar l'atenció per algun comportament irresponsable.

"NO HI HA MAL QUE CENT ANYS DURI"    Pocs mals o problemes poden durar cent anys perquè la vida ja sol ser més curta. Es deia a tall de broma a persones que es queixaven d'algun determinat contratemps. (No pateixis, aquest mal d'esquena ja et marxarà, "no hi ha mal que cent anys duri").

"NO MENJAR PER NO CAG...R"   Frase una mica mal-sonant però que era la expressió màxima del no voler gastar. (Mira que es garrepa, "no menja per no cag...r").

"NO SER NI CARN NI PEIX"   No tenir personalitat, de caràcter molt indefinit i variable. (Tot li va be, "no es ni carn ni peix").

"NO SER NI TU, NI VOS"   Persona que tot li va be, que no te criteri, que canvia sovint d'opinió. (Ja se sap que aquest no es "ni tu, ni vos").

"NO TOCAR NI QUARTS NI HORES"   Es deia de qualsevol persona que parlava sense la més mínima coherència. (El vaig escoltar una mica, però "no tocava ni quarts ni hores").

"NO TOT SON FLORS I VIOLES"   La vida es un seguit de vivències, bones, no tant bones i dolentes i el resum sempre sol ser el mateix. (Agafat-ho be, que "no tot son flors i violes").

"NO VEURE'N QUATRE A CAVALL D'UN BURRO"   Començar a tenir problemes de visió, però també es deia d'aquella persona que no veia el que era una gran evidència. (No es que no vulgui veure....... es que "no en veu quatre a cavall d'un burro").

"NO VOLER BAIXAR DEL BURRO"   No voler acceptar una cosa que es evident, que tothom la veu.(Sap que no te la raó, però "no baixarà del burro" de cap manera).


                                =================O-O-O=================


"O CAIXA O FAIXA"   Decisió clara, concisa i ràpida, que no deixi lloc a dubtes. (Ho hem de decidir ara mateix, "o caixa o faixa").

"OVELLA QUE BEL-LA PERD EL MOSSEC"   Aquesta de petit me l'havien ensenyat a casa meva tot menjant reunits a la taula. (No xerris tant, que....... "ovella que bel-la perd el mossec").


                                =================P-P-P====================


"PAGANT SANT PERE CANTA"   Diuen que els diners no ho son tot, i es veritat, però també ho es que amb ells es poden solucionar  una gran majoria de situacions.

"PASSAR UN FREGALL PEL CUL"    Expressió una mica grollera que significava ignorar quelcom que t'havien ofert amb molta il·lusió. (Li he fet un regal amb tota la il·lusió i ha semblat que "li passava un fregall pel cul").

"PECAT AMAGAT ES MIG PERDONAT"   Si alguna cosa no has fet be del tot, però no ho sap ningú,  al no tenir que justificar-ho, en la teva consciència ja estàs mig perdonat.

"PELAT COM UN GAFARRÓ"   Persona que portava mai diners a sobre, o perquè no en tenia o perquè no en portava. (No esperis que et pagui res, sempre va "pelat com un gafarró").

"PERDRE BOU I ESQUELLES"    Es deia quan s'enviava algú a un determinat encàrrec i no tornava o tardava molt. (Aquest no torna, ara "he perdut bou i esquelles").

"PERDRE CARTA I CORREU"   Es deia quan s'enviava algú a fer un encàrrec i aquest tardava molt a tornar. (Estic ben arreglat, "he perdut carta i correu").

"PER NADAL CADA OVELLA AL SEU CORRAL"    Vol dir que generalment el dia de Nadal es un dia de retrobament familiar i aquest se sol fer a la pròpia llar.

"PER NADAL UN PAS DE PARDAL"   Fa referència al temps en que els dies es comencen a allargar. (El dia s'allarga "per Nadal un pas de pardal").

"PER SANT ESTEVE UN PAS DE LLEBRE"    Igual que la dita anterior diu que per Nadal el dia s'allarga un pas de pardal, per Sant Esteve que es l'endemà, el dia s'allarga un pas de llebre.

"PER SANT MARTÍ LA NEU AL PI"    Sant Martí es a primers de Novembre, i es molt possible que les primeres neus ja hagin emblanquinat el paisatge.

"PER SANT SILVESTRE, PER LA PORTA O PER LA FINESTRA"  Sant Silvestre es el 31 de Desembre i es evident aquell dia s'ha d'abandonar l'any.

"PLORAR COM UNA MAGDALENA"   Plorar molt i de manera continuada. Feia referència a Maria Magdalena de la Passió de Jesús.

"PLOURE A BOTS I A BARRALS"    Ploure molt i molta estona. (Ahir a la tarda va "ploure a bots i a barrals").

"PEROLA VELLA BONY O FORAT"   Vol dir que mesura que passen els anys els problemes de salut es van acumulant i les persones grans solien contestar amb aquesta frase. (Ja pots comptar com estic, "perola vella bony o forat" i la meva àvia hi afegia "i a vegades tot plegat").

"POCA FEINA L'EMBARASSA"   Referència a persones a les qual els hi agradava molt poc treballar i que no es treien la feina dels dits. (Que vols que faci aquest si "poca feina l'embarassa").

"POBRES POLLS QUE NO HAGIN DORMIT SOTA LA LLOCA"   Frase del meu avi i que la deia al matí després d'una nit molt freda.  (Quina glaçada que ha fet aquesta nit, "pobres polls que no hagin dormit sota la lloca").

"PEL MAIG CADA DIA UN RAIG"   En comarques de muntanya com la nostra i per la primavera son molts els dies que plou encara que només sigui una estona i després torna a sortir el sol. (Aquí ja ho sabem de sempre, "pel maig cada dia un raig").

"POC A POC I BONA LLETRA"   El meu avi ho deia molt. Es evident que si s'ha de fer algun treball molt delicat i de compromís, aquest s'ha de fer poc a poc i assegurar-se'n. (No vulguis còrrer, "poc a poc i bona lletra").

"PONDRE FINS I TOT EL GALL"   Es deia de la persona que tot li anava de cara. (Aquest està de sort, "li pon fins i tot el gall").

"PORTAR UN GOS A SOBRE"   Ser molt gandul, tenir molt poques ganes de treballar. (De feina te'n farà molt poca, sempre "porta el gos a sobre").

"POSAR ELS PUNTS SOBRE LES Is"     Deixar les coses clares.

"POSAR-HI MÉS PA QUE FORMATGE"   Exagerar molt les coses, magnificar-ho tot en escreix. (Quan explica una cosa sempre hi "posa més pa que formatge").

"POSAR L'OLLA GROSSA DINTRE LA PETITA"   Fer una gran celebració. Abans quan en una casa es feia una gran festa familiar, aquest solia ser el comentari de la gent. (Aquest cop si que "posaran l'olla grossa dins la petita").

"POSTES DE SOL I CAPS DE SETMANA"   Fa referència a les persones que no els hi agrada gaire el treball i si en canvi sortir de nit i com es diria avui, "anar de marxa". (El treball no l'hi agrada, però les "postes de sol i caps de setmana" les que vulguis).


                               ================Q-Q-Q================

"QUE DÉU ENS AGAFI CONFESSATS"   Era una invocació davant d'un possible problema o d'una expectativa negativa. (Si arriba a manar aquest, "que Déu ens agafi confessats").

"QUE DÉU ENS AJUDI"   Exclamació davant d'un problema molt gran i difícil de resoldre. (No se pas com ens en sortirem d'aquesta, "que Déu ens ajudi").

"QUE ELS ÀNGELS HI CANTEN"    Que es molt bo. (Aquest arròs "els àngels hi canten").

"QUALSEVOL COSA VOL DIR MERDA DE GAT"    A casa meva de petit ja em deien, quan et demanin que vols no diguis mai -qualsevol cosa-, perquè qualsevol cosa vol dir merda de gat i et donaran el que voldran, si pots sempre has de triar tu.

"QUAN EL DIA NEIX EL FRED CREIX"   Al hivern tots els dies son freds, però al matí quan es fa clar sol ser el moment en que baixen més les temperatures.

"QUAN EL TAGA PORTA BARRET, PLUJA SEGURA"    El Taga es la muntanya emblemàtica de Surroca, es per això que aquesta frase jo només l'havia escoltat a casa meva. El barret feia referència a un petit núvol sobre la muntanya.

"QUAN LI HA VIST EL CUL DIU QUE ES FEMELLA"    Quan ja era sabut per tothom, explicar alguna cosa amb molta prepotència (fer-se el savi) dient que ell ja feia dies que ho sabia. (Es molt savi aquest, "quan li ha vist el cul diu que es femella").

"QUAN NO N'HI HA NO EN RAJA"   No esperis paraules assenyades d'una persona que no ho es gens ni mica. (Només diu que tonteries, es ben be que "quan no n'hi ha no en raja").

"QUI AVISA NO ES TRAIDOR"     Frase que s'entén perfectament. Si avises a una persona amb  la veritat per davant i no et fa cas, després que no es queixi. (Creu-me, fes el que et dic que "qui avisa no es traidor").

"QUI NO TE MEMÒRIA HA DE MENJAR CUES DE PANSA"    Quan algú feia algun comentari sobre la manca de memòria la resposta era sempre la mateixa. (Si no tens memòria menja cues de panses).

"QUI NO TE MEMÒRIA HA DE TENIR CAMES"     Es deia a algú que s'havia descuidat d'alguna cosa i tenia que caminar un rato per anar-la a buscar. (Agafat-ho be, "qui no te memòria ha de tenir cames").

"QUI NO VULGUI POLS QUE NO VAGI A L'ERA"   Si no vols veure't immers en quelcom que et pugui causar algun problema, el millor es allunyar-te'n. (Si no hi haguessis anat no t'hauria passat, ja saps que "Qui no vulgui pols que no vagi a l'era").


"QUI OLI REMENA ELS DITS SE'N UNTA"   Fa referència a algunes persones (vull creure poques) que administren molts diners i que no son seus, a vegades d'aquests diners se'n acaben perdent sense poder-se saber "teòricament" on han anat a parar.

"QUI SIGUI FRARE QUE PRENGUI CANDELA"   Reprotxar, denunciar quelcom de manera generalitzada però amb la intenció que els responsables es sentin al·ludits.

"QUI TE EL CUL LLOGAT NO SEU QUAN VOL"     El que treballa a compte d'un altre quasi mai  pot fer el que voldria.

"QUI VA AMB UN COIX, AL CAP D'UN ANY SON DOS"   La realitat es que quan t'acostumes a tenir sempre les mateixes companyies, aquestes et poden condicionar. Si son bones perfecte, però si no en son tant,  et poden acabar arrossegant. Es molt important tenir clar la companyia.


                                  =============== R-R-R================


"RECORDAR-SE DE SANTA BÀRBARA NOMÉS QUAN TRONA"   Ja us podeu imaginar que aquesta dita era exclusiva d'Ogassa, i aquesta Santa patrona dels miners i advocada en les tempestes. Si algú no es preocupava mai de res, només quan es veia molt apurat i necessitat, el comentari sempre solia ser el mateix. (Es ben veritat que aquest "només es recorda de Santa Bàrbara quan trona").

"REMENAR L'OLLA"   Estar immers en el lloc on es prenen les decisions. (Aquest sempre li ha agradat "remenar l'olla")


                                  ===============S-S-S=================

"SALUT I PESSETES, LO DEMÉS SON PUNYETES"     Mai millor dit i per aquest ordre. Si es te salut i pessetes -ara euros- tot el demés son complements que venen sols.

"SANT CUGAT DEL VALLÈS, QUE MOLTS EN PARLEN I NO SABEN ON ÉS"    Una frase que només l'havia sentit dir sovint al meu avi. La deia de manera espontània i la majoria de vegades sense anar relacionada a cap explicació coherent.

"SANT MARC, SANTA CREU, SANTA BÀRBARA NO ENS DEIXEU"   Santa Bàrbara era la patrona dels miners, i no cal que us digui que aquesta frase a Surroca era molt popular perquè en l'època de les mines aquesta Santa era molt venerada, i sobretot en les tempestes de llamps i trons que n'era advocada.

"SANT PERE CANVIA ELS MOBLES DE LLOC"   Dita casolana escoltada durant tempestes acompanyades de fortes tronades. (Quina fressa que hi ha per aquí dalt, sembla que "St. Pere canviï els mobles de lloc").

"S'ATRAPA ABANS UN MENTIDER QUE UN COIX"   Es molt evident que un mentider ha de tenir molta memòria o del contrari l'enxampen aviat, mentre que un coix poc a poc va fent camí.

"SEMBLAR UN ESTAQUIROT"    Es deia d'una persona que estava molta estona a peu dret en algun lloc.  ( Ha estat tota l'estona de la reunió dret com un "estaquirot" ).

"SENTIR CANTAR EL CUCUT"   A pagès el cant d'aquest ocell assenyalava la'arribada de la primavera i al mateix temps s'hi feien referències sobre la salut. El que l'havia sentit cantar deia content "ja he sentit cantar el cucut" i el que no l'havia sentit i a sobre estava una mica malalt no se pas si "sentiré cantar el cucut".

"SENTIR EL VENT I NO SABER DE QUIN TORRENT"   Assabentar-se de les coses a mitges. Voler explicar quelcom amb seguretat, sense saber-ne pràcticament res. (Aquest "ha sentit el vent, i no sap de quin torrent").

"SENTIR PASSAR EL VENT"   Renyar algú de manera contundent. (Mira que l'has feta grossa, prepara't que ja "sentiràs passar el vent").

"SENTIR TOCAR CAMPANES"   Haver escoltat alguna cosa molt vagament, però no saber-ne res en concret. (No sap res, només "ha sentit tocar campanes").

"SERÈ COM UN ULL DE PEIX"   A casa meva es deia d'una nit sense cap núvol, clara i estrellada. (Quina nit més bonica, està "serè com un ull de peix")

"SER DE LA VIRGEN DEL PUÑO".     Frase castellanitzada que volia dir ser molt garrepa, no gastar mai cap diner, economitzar-ho tot. (No convida mai "es de la Virgen del puño" -deien puñu-).

"SER DE LES METES DE DARRERA"    Arribar tard a tot arreu. (No va mai a l'hora, sempre es de "les metes de darrera").

"SER L'ÚLTIM SOLDAT DE LA COMPANYIA"   Es deia de la persona que davant d'un problema compartit sempre era l'últim de resoldre-se'l. (Els altres ja s'han espavilat, però aquest sempre "es l'últim soldat de la companyia").

"SER PITJOR EL REMEI QUE LA MALALTIA"     Quan intentes arreglar un problema i el que fas es complicar'lo  més, o al intentant arreglar una avaria, acabar'la d'espatllar.

"SER UN CAP CALENT"     Persona que defensava les seves idees amb molta radicalitat i a vegades sense tenir-les clares.

"SER UN GOS DE FEINA"   En el mon rural que de feina sempre n'hi ha, es deia de la persona que era molt treballadora, que no parava mai. (Tot el dia està treballant, es "un gos de feina").

"S'HA ACABAT EL BRÒQUIL"   Es diu molt sovint al finalitzar qualsevol, treball, debat, festa, etc.

"SI LA CANDELERA PLORA EL FRED ES FORA"   La Candelera es celebra 40 dies després de Nadal o sigui en ple hivern, i es deia que si aquell dia plovia el fred ja s'havia acabat, però el fred continuava perquè el mes de Febrer sempre en fa molt.

" SI LA CANDELERA RIU EL FRED ES VIU"   Es el complement de la frase anterior. Si el dia de la Candelera era ben serè es deia que l'hivern encara era molt dur. I molta gent ho acabava dient, "tant si plora com si riu el fred es viu". 

"SI LA FIRA ES DOLENTA; QUINA CULPA EN TE EL VENTRE"   Per molta feina que hi hagi o problemes que puguin sorgir, sempre s'ha de procurar menjar quan toca, que generalment amb la panxa plena els problemes es resolen millor.

"SI PER SETMANA SANTA EL CUCUT NO CANTA, ES QUE ES MORT O PRES A FRANÇA"   Aquesta dita jo l'havia escoltat molt a casa meva. La primavera sempre va acompanyada per les primeres cantades d'aquest popular ocell, i es posava com a límit simbòlic la Setmana Santa.

"SI PLOU PER SANT PERE REGALAT; PLOURÀ QUARANTA DIES SEGUITS"    Aquest refrany es feia servir generalment de pagès. La realitat es que aquest sant es celebra al Maig, les primaveres abans eren més plujoses que ara el que feia que la "dita" molts anys semblés certa.

"SI VOLS UN BON NAPÉ FES-LO PER SANT BERNABÉ, I CONTESTA SANT BERTOMEU, TAN O MÉS BO POT SER EL MEU"    Aquesta dita jo l'havia escoltat només a casa meva i fa referència al moment que s'han de sembrar els naps. De Sant Bernabé a Sant Bertomeu en tot cas hi ha molts pocs dies de diferència, i els naps tant naixeran be un dia com l'altre.

"SORTIR AMB UN CIRI TRENCAT"   Actuar de forma imprevista ja sigui de paraula o de fets. Es deia molt quan en una determinada conversa algú feia alguna observació molt allunyada del tema principal. (Ja sabia jo que aquest ens "sortiria amb un ciri trencat").


                                       ===============T-T-T==================

"TAL FARÀS TAL TROBARÀS"     Generalment les persones et tornen allò que tu els dones, si els fas el be et tornaran el be, però si els fas mal si poden també te'l tornaran.

"TANT COM N'HA PLOU EL VENT N'EIXUGA"     Se solia dir d'una persona que es gastava tots els diners que guanyava. (Treballa molt però no tindrà mai res, "tant com n'ha plou el vent n'eixuga").

"TANTS CAPS, TANTS BARRETS"    Expressió que es feia servir si a l'hora de fer algun recompte ells números quadraven. (/No podia fallar, "tants caps, tants barrets").

"TANT PER TANT SABATES GROSSES"   Davant d'un dubte en quantitat, capacitat o qualsevol mesura, sempre s'ha d'optar per anar sobrat i no tenir problemes. (Amb aquesta olla en tindria prou però n'agafaré una de mes gran per assegurar-me'n, "tant per tant sabates grosses").

"TANT POT SER UN BOU COM UNA VACA"   Esdevenir confús, futur incert. (Es difícil saber com acabarà això, "tant pot ser un bou com una vaca").

"TENIR-HI LA MA TRENCADA"   Tenir molta pràctica a fer una determinada cosa. (No tardarà gaire a fer-ho perquè "hi te la ma trencada" a fer aquest treball).

"TENIR-HO COLL AVALL"    Tenir-ho segur, donar-ho per fet, etc.

"TENIR LA BUFA REBENTADA"   Estar enfadat, tenir mal humor. (No li diguis res perquè es nota que "te la bufa rebentada").

"TENIR LA CAMISA BRUTA"   Es deia de la persona que en algun problema desagradable aparentment no hi tenia res a veure però n'era sospitós. (Fa veure que no en sap res però crec que "te la camisa bruta").

"TENIR LA MOSCA AL NAS"   Intuir, sospitar alguna cosa i que generalment era en sentit negatiu. (Tenia por de que això no acabaria be,  feia dies que "tenia la mosca al nas").

"TENIR LA PAELLA PEL MÀNEC"   Tenir la potestat per damunt dels altres de prendre la decisió final. (Farà el que voldrà perquè aquest "te la paella pel mànec").

"TENIR LES DENTS LLARGUES"   Tenir gana, voler menjar. (Parem a menjar una mica perquè començo a "tenir les dents llargues").

"TENIR-LI EL PEU AL COLL"   Tenir una feina quasi acabada, un problema mig resolt. (Aquest treball em preocupava molt, però ara ja "li tinc el peu al coll").

"TENIR MOLTA TERRA A LA HABANA"   Dit de la persona que explica moltes gestes, o que presumeix de molts diners o moltes propietats. Com que La Habana es molt lluny i no es pot comprovar, si una persona presumeix molt la conclusió es sempre la mateixa. (Aquest el que te es molta terra a La Habana").

"TENIR PARDALETS AL CAP"     No tenir ni voler preocupacions i només pensar amb tonteries i com passar-s'ho el millor possible.  (Es el més feliç, només "te pardalets al cap").

"TENIR PETS A FERRAR"   Expressió molt habitual i particular de la meva mare quan tenia alguna cosa feta mal-be. ( Ja "tenim un altre pet a ferrar" s'ha espatllat la maneta de la porta).

"TENIR UNA ARRUGA AL VENTRE"   Tenir ganes de menjar. Abans de menjar es deia.... "tinc una arruga al ventre" i un cop tip.... "m'he tret una arruga del ventre".

"TENIR UN GOIG SENSE ALEGRIA"   Es deia quan es tenia una bona notícia però seguidament la desmentien. ("He tingut un goig sense alegria", m'han dit que podia marxar de vacances i ara em diuen que no).

"TOCAR DE PEUS A TERRA"     Ser realista, molt mesurat, responsable. (Si ho ha dit ell pots estar-ne segur, sempre "toca de peus a terra").

"TOCAR LA GAITA"     Molestar, posar problemes, complicar-ho tot..... (No diu res de bo, només fa que "tocar la gaita").

"TOT SON CENTS I MILERS"   Es deia d'una persona que cada cop que obria la boca era per explicar grans gestes, que generalment eren mentides. (Quan obre la boca, "tot son cents i milers").

"TRENCAR EL PLAT BONIC"   Dir o fer alguna cosa que ofenia molt al receptor. (Li he dit la veritat i ara em dono compte que "he trencat el plat bonic", el tindré molts dies enfadat).

"TRENCAR-S'HI EL CAP"   Pensar-hi molt. (M'hi tindré que "trencar el cap" perquè no se com ho he de fer).

"TREURE ELS DRAPETS AL SOL"   Generalment en discussions, fer públics els defectes amagats dels altres. (Aquests s'han "tret els drapets al sol").

"TREURE EL FETGE PER LA BOCA"   Frase una mica barroera i mal-sonant però que es deia de persones que tenien fases de vòmits intensos. (Pobre!!!! quin patir, de tant vomitar semblava que tenia que "treure el fetge per la boca"). També es deia de fer treballar molt una persona. (En aquest lloc de treball et fan "treure el fetge per la boca").

"TREURE FOC PELS CAIXALS"     Estar molt enfadat, irritat, etc. (Qualsevol li diu res, les coses no li van be i "treu foc pels caixals").

"TREURE LES CASTANYES DEL FOC"     Solucionar un problema que ningú volia o sabia fer. (Al final hi he tingut que anar personalment a "treure les castanyes del foc").


                                      ================U-U-U================

"UNA MA RENTA L'ALTRE I LES DUES LA CARA"     Les persones hem de ser solidàries. Si ajudes a una persona, aquesta si es menester també ho farà a tu i si convé entre els dos en recolzarem de molt més necessitades.

"UN TRUC ALS MORROS"   Aquesta expressió era del meu avi i la deia quan s'apropava l'hora de menjar i aquest no era fet del tot o encara  es tenia que parar la taula. (Carai!!!! avui si que per dinar "un truc als morros").


   
                                       ===============V-V-V==================


"VERMELL COM UN PICOT"   En castellà "sonrojado". Es deia de la persona que quedava vermell per vergonya o per estar enfadat. (L'han fet enfadar molt perquè està "vermell com un picot".


"VEURE NEVAR EN SERÈ"    A mitges entre frase feta i endevinalla era exclusiva del meu avi, al menys jo només la havia escoltat a ell. Simplement volia dir veure Nevà (poble de la vall de Ribes) en un dia molt serè. (Ens deia, vosaltres no heu vist res, jo he "vist nevar en serè").


"VUITS I NOUS I CARTES QUE NO LLIGUEN"    Es deia quan es discutia sobre algun tema molt complex i complicat i que era difícil posar-se d'acord. (No ho solucionarem pas, tot això son "vuits i nous i cartes que no lliguen").



                                       ===============X-X-X==================



"XERRAR PELS DESCOSITS"   Parlar molt, tenir facilitat de paraula. (Aquest no calla mai, "xerra pels descosits").

"XERRAR MÉS QUE UNA MALLARENGA"   La "mallarenga" es un ocell que sovint sol cantar, per això d'una persona que parlava molt també es deia que "xerrava més que una "mallarenga".

                                 


                                            P A R A U L E S    S I M P L E S

"ABASTAR"   Agafar quelcom generalment d'un lloc elevat. S'escoltava molt a pagès. ("Abasta'm" aquesta caixa que jo no hi puc arribar).

"ACLAMAÏT"  Es deia d'animals molt secs, prims, mancats d'aliment. (Tenen un gat molt "aclamaït").

"ACUTIAR"      Controlar, guardar, endressar, etc.

"AIXALEBRAT"  Persona molt activa però que pensava molt poc. (No hi pots confiar, es un "aixalebrat").

"AIXERIT"     Bonic. maco. espavilat, etc. Generalment en referència als infants.

"AIXARREÍT"  A pagès, molt sec, manca de pluja. Es deia dels camps o pastures en època de molta sequera. (Està tot "aixarreït").

"ASSENSSERAT"   Assenyat, prudent, caut. responsable, etc. (Ens en podem refiar perquè es un home molt "assensserat").

"ATRACAIAR"     Pressionar, exigir, escridassar, etc. molt insistentment.

"ATRAFEGAT - DA"   Que no para de fer feina, que te molts treballs per fer i que els vol fer. (Tota la vida ha anat "atrafegat").

"ATUÏT"   Cansat, esgotat. (M'he fet un tip de treballar i ara estic ben "atuït").

"ATANSAR"   Apropar, acostar, agafar, etc. Antigament en l'ambient miner i de poble s'utilitzava molt.  ("Atansa'm" el pic que vull entrar a la mina).

"BAMBÈNIA"   Manera d'actuar d'altres persones que t'acaba afectant a tu mateix. (A partir d'ara faré el que a mi em sembli, estic cansat d'anar a la "bambènia" dels altres.

"BEIXINA"     Vent corporal silenciós i amb molta pudor.

"BARRINAR"    A part de ser una feina habitual a les canteres o a les mines, "barrinar" també es deia del fet de pensar, rumiar, etc. (Tens un cap que no para de "barrinar").

"BESUNYAR"   Remenar, fer petites feines, de poca importància i passar-hi molt de temps. (Ha "besunyat" tota la tarda al mateix lloc i encara no se que ha fet).

"BECAINA"   Petita dormida generalment després del dinar. El meu pare a l'estiu els dies de festa solia fer una "becaina" a l'ombra del cirerer.

"BIONA"   Expressió que al meu entorn familiar volia dir mentida, engany, etc. (M'ha fotut una "biona", diu que ha omplert la cistella de bolets i ningú en troba).

"BORDEGÀS"    Edat indeterminada en que un nen començava a fer-se gran. (Aquest nen està fet tot un "bordegàs").

"BUFERUT"    Cop de vent molt fort però de curta durada. (Ha fet un "buferut " de vent i se'm ha emportat el barret).

"BURAI"    Paraula utilitzada a pagès. A casa meva consistia en una barreja de remolatxes, cols, peles de les patates o patates petites del propi hort, tot això bullit en una gran perola i que cada dia (entre altres coses) en donaven una galleda al porc per engreixar-lo. (Així sortien els embotits).

"BURINOR"   Trons molt forts, seguits i amb un cel molt negre. Presagi segur de mal temps. (Quina "burinor" que hi ha, s'acosta una forta tempesta).

"BURINOT"   Persona molt inquieta, activa, però pensant el que feia. (No para mai, es un "burinot").

"CACANÒRIA"   Paraula molt escoltada a casa meva, significava alegria, xerinola, moltes ganes de parlar, etc. (Després del dinar hi havia molta "cacanòria").

"CAFRE"   Es deia de l'home que perdia moltes nits anant de festa. (Es un "cafre", només fa que perdre nits).

"CALABUIG"   Petites busques de neu que el vent portava d'altres llocs. (No neva, això es una mica de "calabuig").

"CALAMASTRES"   A pagès, cadena més o menys grossa amb uns ganxos als extrems i que servien  en el foc a terra per aguantar les olles o peroles per cuinar. (Penjaré l'olla als "calamastres" i posaré l'escudella a bullir).

"CALÉS"   Diners.

"CALIPÂNDRIA"   Refredat, grip, el popularment conegut com "costipat" o "encostipat". (Me'n vaig al llit perquè porto una "calipàndria" molt grossa).

"CANTAMANYANAS"   Avui dia encara es diu molt. Paraula castellanitzada, significa poca seriositat, de caràcter variable, molt parlar però amb poca coherència. (Vaja "cantamanyanas" està fet)

"CAPARRINA"   Senzillament mal de cap.   (No estic gaire fi, tot el dia he tingut "caparrina").

"CAPGIRELL"  Caure, rodolar, fer una tombarell, etc. (He patinat i he fet un gran "capgirell").

"CAP-RODO"   Sensació de com si el cap donés voltes, mareig. inestabilitat, inseguretat. (M'asseuré una estona, tinc "cap - rodo" i no voldria caure).

"CAPTIROT"   Generalment es deia d'un bocí petit d'algun aliment. (He agafat un "captirot" de pa).

"CARRONYES"   Aquesta paraula era molt particular de la meva àvia a mesura que s'anava fent gran i sempre es referia a les sabates. (Aquestes sabates cada dia les trobo més "carronyes").

"CARXOT"   Ho havia escoltat a casa meva i sempre feia referència a beure molta aigua. (M'he fet un gran "carxot" d'aigua, estava mort de set).

"CATRÚS"   De forma un pel despectiva es deia d'un home que no sabia fer res. (Aquest es una mica "catrús").

"CENTENCELIS" - "CENTENCEL-LIS"   Espai indeterminat de temps, però sempre suposadament molt llarg. ( Això no passa mai, només cada "centencelis").

"COCOTA"   Olla de ferro colat que servia per fer guisats a foc lent i que tenien que coure molta estona. Es possible que el nom sigui un derivat del francès "cocotte". (Aquesta gallina serà molt dura, la posaré a coure amb la "cocota").

"COLLBOTET o COLL-BOTET"   Es deia de portar un infant assegut a les espatlles i amb una cama a cada banda del coll del portador.

"CUMMUNA"   Ara en diem water, lavabo, servei, etc.  A mitjans del s.XX  a les vivendes sobretot de pobles petits aquesta estava situada generalment l'exterior, al balcó o terrassa. A les cases de planta baixa solia estar situada a l'exterior i al costat de la porta d'entrada. Les que no disposaven de clavegueram els excrements quedaven en un pou sense sortida que es tenia que buidar periòdicament.

"CUMPLA"   Atipa, satisfà, omple, etc.  Es deia generalment d'un aliment que en poca quantitat satisfeia la gana. (No tinc gana perquè per berenar he menjat molt de pa i el pa "cumpla" molt).

"DESATENT"   Nerviosisme, neguit, patiment, etc. (Te un "desatent" que no pot parar en lloc).

"DESTIRUTAT"   Despistat, oblidat, etc. (M'he "destirutat" i no se el que venia a buscar).

"D'ESTRANQUIS"   D'amagat, mig amagat, que ningú ho ha de saber.  (Ho he fet d'estranquis", ningú ho sap).

"EMBARBUSTIT"   Es deia del fet de quedar cobert o envoltat generalment d'insectes. (He quedat "embarbostit" de mosquits).

"EMBURRISSAR"   Abrigar-se molt. ("Emburrissa`t" que fa molt fred).

"EMMARDUSAT"   Simplement brut de mer.... Generalment es deia quan sense voler posaves el peu sobre alguna defecació animal. (No se que he trepitjat però he quedat ben "emmardusat").

"EMPANTANEGAT"   Tenir-ho tot pel mig, sense acabar, tot desordenat. (Ha marxat i ho ha deixat tot "empantanegat").

"EMPASTIFAT"   Una de les moltes expressions que significava molta brutícia. (No ho pots tocar perquè està ben "empastifat").

"EMPATOLLAR-SE"   En una determinada conversa canviar de cop i volta de tema o argument. (I ara que "s'empatolla" aquest).

"EMPOLEINAR"   Maquillar, rentar, pentinar, etc. tot el que sigui arreglar-se i vestir-se molt be. (S'ha ben "empoleinat" i ha marxat de festa).

"EMPRENYAT"   Estar molt enfadat, de molt mal humor. (Està tan "emprenyat" que val més que no li diguem res)."

"ENCALLUFAT - DA"   Expressió molt particular de la meva mare i que només l'escoltava a casa , feia referència a alguna persona que per el motiu que fos no sortia quasi mai de la casa. (Està tot el dia "encallufat" a la vora del foc i no vol sortir de cap manera).

"ENCAPARRINAR"    Preocupar-se, donar moltes voltes a un problema. (No t'hi "encaparrinis" tant perquè no es cap problema greu).

"ENCLUFURNAT"   Estar en un espai molt just, amb molta gent, amb difícil mobilitat, etc. (Vaig quedar tant "enclufurnat" que no em podia moure.

"ENGALDRUPAT"   Portar molta roba a sobre, anar molt abrigat. (Deu fe fred perquè vas molt "engaldrupat").

"ENDREPAR"   Menjar molt. (Aquest "endrapa" de mala manera).

"ENLLANFERNAR"   Embrutar. (Ha tocat això amb les mans brutes i ho has ben "enllanfernat").

"ENTRUPASSEGAR"   Entrebancar-se, topar amb algun escull. (He "entrupassegat" i per poc que no vaig per terra).

"ENTURTALLIGAT"    Molt retorçat, fet un gran embolic, lligat molt malament, algun fil, corda, cinta, etc. o fins i tot alguna peça de roba.  (No puc desfer aquesta corda perquè està molt "enturtalligada").

"ENLLANFERNAR"   Expressió molt escoltada i que significava embrutar en majúscules. (El treball l'ha acabat, però ho ha deixat tot ben "enllenfernat").

"ENSINISTRAR"   El meu pare feia servir molt aquesta paraula quan tenia una idea força avançada per fer quelcom una mica singular. Vol dir planificar, preparar, pensar com fer una feina.  (Vull construir una gàbia per els conills i ja la tinc mig "ensinistrada").

"ENTABANAR"    Enganyar. (Jo anava amb tota la bona fe i m'he deixat "entabanar")

"ENTAFUNYAR"   Encabir quelcom en un lloc molt just. (M'ha costat molt, però al final ho he pogut "entafunyar").

"ENTRAMALIAT"   Es deia dels infants molt moguts, que ho volien saber tot i que no tenien por de res. (S'ha de vigilar sempre perquè es molt "entramaliat").

"ENXUFAT"   Paraula que tenia tres significats, endollar, esfondrar o tenir bones influències. (He "enxufat" la ràdio), (S'ha "enxufat" la cadira) o (Aquest te bona feina perquè l'han "enxufat").

"ESBATANAT"   Obert al màxim, de bat a bat. (No se qui ha estat l'últim de marxar, però quan he arribat ho he trobat tot "esbatanat").

"ESCAGARRINAT"   Tenir molta por. (M'han de treure un caixal i estic ben "escagarrinat"). També volia dir tenir diarrea. (No tinc el ventre be, vaig "escagarrinat").

"ESCAGUETXAT"     Tenir diarrea. (Tinc molt mal de ventre i vaig ben "escaguetxat").

"ESCALDUFAR"   Coure només una mica, cremar-se de manera lleu, etc. (Sense voler he tocat l'estufa i m'he "escaldufat").

"ESCALLIMPAR"    Veure quelcom just un instant, vist i no vist, veure'l un moment just abans d'amagar-se, etc.   (L'he vist "escallimpar" just quan feia la cantonada).

"ESCARDALENC-CA"   Es solia dir d'algun animal qualsevol que fos molt prim, sec, mal cuidat, etc. ( M'he creuat un home que portava una burra molt "escardalenca").

"ESCARRABITLLAT"   Espavilat, alegre, bonic, rialler, etc. Generalment feia referència a infants. (Quin nen tan "escarrabitllat" que tens).

"ESCARRENSSIT"    Minso, poca cosa. (Quin plat tan "escarrenssit" que m'han posat per menjar).

"ESCARRESSAT"   Molt cansat, home que treballava molt, que feia moltes feines. (No para mai, sempre va "escarressat").

"ESCATURIT - ESCATURIDA"  Generalment es deia d'infants molt bonics, respectuosos i oberts a parlar amb la gent.(Quina nena més "escaturida" que tens).

"ESCATURSER"   Que no hi es tot, li'n manca un tros, s'ha tallat malament, etc. (Aquest tall es "escaturser", s'ha tallat malament).

"ESCATXERUT"   Caldo, sopa, cafè etc. fet de forma molt ràpida i amb pocs ingredients. (Més que  bon caldo el que m'he fet es un "escatxerut").

"ESCUARÇÓ"    Ho havia sentit dir molt i solia fer referència al extrem final d'algun embotit. (Agafo aquest "escuarçó" de botifarra que queda).

"ESCUDRINYAR"   Mirar detingudament. buscar, re-buscar, etc. (He "escudrinyat" tota la casa i no trobo les ulleres).

"ESCURNIFLAR"   Mirar, vigilar, espiar, buscar etc. (Aquest ho "escurnifla" tot)

"ESCURRÍES"   Restes que queden al plat després de menjar. (Només queden les "escurríes").

"ESTIRGUNYAT o ESTRIGUNYAT"   Es deia d'una peça de roba generalment de llana que de tant portar-la estava molt estirada, sobrant i penjant per tot arreu. (No et posis aquest jersei que està molt "estirgunyat o estrigunyat").

"ESTROL"   Paraula utilitzada a pagès i que feia referència generalment a una gran quantitat de bestiar. (Quin "estrol" de vaques que han passat).

"ESGAMESSAT"   Paraula molt usada a pagès. Molt cansat, esgotament general després d'algun treball dur i llarg. (M'he passat tot el dia tallant llenya i ara estic ben "esgamessat").

"ESPELEGARÇAT"   Home brut, deixat, mal vestit, etc. (Es un "espelagarçat").

"ESPELLONAR"   A pagès.Separar les fulles del gra en les espigues de blat de moro. (A vespre havent sopat "espellonem" una estona).

"ESTONTOLAR"   Recolzar-se, descansar dempeus cercant el suport d'una paret, arbre, barana etc. (Estava tant cansat d'estar dret, que m'he tingut que "estontolar" una estona amb la paret).

"ESTRIBOT"   Broma, acudit o comentari graciós, sempre amb bona intenció. (Tothom riu, ja deus haver sortit amb algun "estribot" dels teus).

"ESTRIS"   A pagès es deia molt i feia referència a les eines, útils, conjunt d'aparells per fer una determinada feina. (Preparo els "estris" per anar a llaurar).

"ESTROL"   Gran quantitat, gran grup. Paraula que ja només es pot escoltar en el mon de la pagesia i quasi sempre fent referència a grups de bestiar. (He anat a la muntanya i havia un  "estrol" de vaques que feia bo de veure).

"ESQUINÇAR"   Antigament volia dir aprofitar el màxim la roba. (Els els pantalons de les festes els acabaré "d'esquinçar" entre setmana

"ESTABETXAT"   Acabat, resolt, solucionat, etc. (Ho deixo perquè ja ho tinc "estabetxat").

"ESTAIAT"   Dolor a una determinada part del cos, causat per un moviment o esforç repetitiu al qual no s'està acostumat. (M'he passat tot el matí arrencant patates i ara estic ben "estaiat" de l'esquena).

"ESTAPLETXADA"   Ploure molt però poca estona. (Ha fet una bona "estapletxada").

"ESTIMBERRIS"   Cingleres, penya segats, etc. (Vigila que en aquest camí hi han molts "estimberris).

"ESTRICADA"    Una llarga caminada.  (Si vols pujar al Taga hi tens una bona "estricada").

"ESBATUSSAR"   Barallar-se de forma molt violenta. (S'han ben "esbatussat").

"ESPARRÉC"   Estrip, forat, trencament de roba. (M'he "esparrecat" la camisa).

"ESQUITLLAR"   Lliscar, patinar, relliscar ets. (He "esquitllat" i he caigut).

"ESTRUCASSAR"   Mateixa definició que l'anterior. (S'han ben "estrucassat").

"ENGATUSSAR"   Enganyar, falsejar etc. (M'han ben engatussat").

"EMPIOCAT"   Malalt. Generalment es deia de grip o refredat i es tenia fred i febre.

"ENSSARRONAR"   Com l'anterior.  (M'han ben "enssarronat").

"ENTABENAR"   Igual que les anteriors. (M'han ben "entabenat").

"ESTARRUFAT"   Content, orgullós, satisfet d'alguna cosa. (Que "estarrufat" vas al costat del teu net).

"FARMATAGUER"   Gran quantitat. (Devia se interessant perquè hi havia un "farmateguer" de gent).

"FARTUSSES"   Persona que menja molt, sobretot si no ha de pagar. (Es un "fartusses").

"FATO"    Paraula que significava quantitat de qualsevol cosa. (Trigaré a netejar la sala perquè hi ha molt de "fato" per treure). o (He comprat molt de "fato" perquè diuen que nevarà).

"FLÔSTICS"   Es deia d'útils, petits aparells, trastos de tota mena que pràcticament mai servien. (Tinc un pilot de "flòstics" que no serveixen per res).

"FOGAINADA"   A pagès era sinònim d'un gran foc. (He volgut cremar la brossa i fet una "fogainada" que feia por).

"GABADAL"   Molta quantitat, abundància, etc. (No passarem pas gana, hi ha un "gabadal" de menjar).

"GAIATO"   A pagès, pal o bastó molt gros. (Agafaré el "gaiato" que vaig molt coix).

"GALDÓS"   Gran, sobrat. (L'altre abric m'anava estret, aquest em va més "galdós").

"GALIFARDEU"   En l'ambient familiar una forma molt amable de definir un infant espavilat, inquiet, etc. (Ets un coi de "galifardeu").

"GALOI"     Malalt, que no et trobes be.  (No ha sortit de casa perquè es veu que estava "galoi").

"GANSO"   Gandul, que el treball l'espanta. (Es un "ganso", no vol treballar de cap manera).

"GANYÓ-NA"   Persona molt falsa, dolenta amb ganes. (Es "ganyó" de veritat).

"GARROTXES"   Terrenys abruptes i escabrosos. (Vigila al caminar per aquestes "garrotxes").

"GIRAGONÇA"   Corba molt sobtada, difícil, estranya, complicada, etc. (Aquesta carretera fa moltes "giragonçes").

"GOLAFRE"   Persona que menja molt sobretot si va de convit. (Es un "golafre").

"GUIRIGALL"   Soroll que fan moltes persones parlant a l'hora i de temes diferents. (Hi havia un "guirigall" tant gran que no es podia entendre res del que deien).

"GUTIPERI"   Expressió que s'utilitzava quan es volia gastar una broma als més menuts de la casa.  El meu avi quan érem petits ens ho deia molt sovint. (Si t'agafo et faré un gutiperi).

"GRACIOSA"   Es el nom que tenia la popular "gasosa". Tothom ho deia així, fins i tot ara hi ha molta gent que encara ho diu. (Per veure posa'm una "graciosa").

"GRANYAL"   Poc cuit, enter, dur, etc. generalment en referència a l'arròs, pasta o  llegums. (Aquest arròs li faltava un bull, ha quedat una mica "granyal").

"JUPA"    Abric o jaqueta molt grossa. (Em posaré la "jupa" que fa molt fred).

"LOT"   Llum portàtil de pila, també se'n deia "pila". (Agafo el "lot" perquè vindré fosc).

"LLEPACULS"    Es deia de la persona que anava sempre darrere aquelles que creia que eren o que aparentaven ser importants. (Tota la vida ha set un "llepaculs").

"LLEPAFILS"   Persona que menjava molt poc i que a més li agradava cosa bona. (No se que posar-li de menjar, es un "llepafils").

"LLUERDERIA"   Mentida comentari fals, broma de mal gust, etc. (No et fiïs de ningú perquè qualsevol et pot fer una "lluerderia").

"LLUFA"     Ninot de paper que et pengen a l'esquena per els Sants Innocents. També es deia d'un pet silenciós. (Quina pudor, algú s'ha fotut una "llufa").

"MAIMÓ - ONA"   Persona que sempre actuava molt lentament. ( Es maimó !!!! ).

"MALANDANDO" o "MAL ANDANDO"    Paraula castellanitzada que significava mal arreglat, mal vestit etc. (No surtis al carrer d'aquesta manera que vas molt "malandando").

"MANARGUES"     Deixat, desordenat..... (Es un "manargues", ho ha deixat tot escampat).

"MANGUNAR"   Murmurar, fer comentaris a veu baixa perquè no ho escolti ningú. (No li ha agradat gaire perquè ha marxat "mangunant").

"MANICROC"   Aquesta expressió era de la meva àvia i ho deia d'un home que ho sabia fer tot o que trobava solucions per tot. (Segur que ho arregla perquè es molt "manicroc").

"MARRÀ"   Que sempre te la raó, que no canvia mai el seu pensament, molt tossut. (Mira que es "marrà", per nassos ho ha de fer com ell diu).

"MASTUFEJAR"    Menjar poc per manca de gana. (No tenia gens de gana, he "mastufejat" quatre coses i prou).

"MATRASSADA"   En una baralla, donar un fort cop al contrari. (Li ha fotut una bona "matrassada"

"MAXURCA"   Gran borratxera, anar molt begut. (Quina "maxurca" que ens hi ha agafat).

"NYAFRA"   Ferida petita  que generalment sagnava. (M'he picat els dits i m'he fet una "nyafra").

"NYANGO"   Cop sense massa importància però dolorós. (Aquest "nyango" em fa força mal).

"NYAP"   Feina molt mal feta. (Això no es cap reparació....... es un "nyap" com una casa).

"PALLADA"  Pronunciat "PAIADA". A algunes cases de pagès consistia en una barreja de palla, farina d'ordi i una mica d'aigua per lligar-ho. Això ho donaven a les vaques.

"PAPADINERU"   Es deia d'ofertes de quelcom que semblava de molta qualitat i en realitat era molt defectuós. (No compreu aquest aparell que això es un "papadineru").

"PAPARROT"   Definició molt personal de la meva mare i que feia referència a noies o dones de comportament molt lliberal. (Aquesta em sembla que es un "paparrot").

"PARSIMÒNIA"   Ser molt lent, molt reposat, no córrer mai per més pressa que hi hagi. (La feina la fa be, però te una "parsimònia" de dos pebrots).

"PATULEIA"    Es deia d'un grup d'infants, adolescents, en general nens i nenes en edat escolar. (Les escoles deuen fer vacances, mira quina "patuleia" passa).

"PELACANYES"    Persona de poca rellevància però que es creia ser molt important. (Es pensa ser el director general i no es més que un "pelacanyes").

"PISCOLABIS"    Petit refrigeri. (Hem acabat la reunió amb un petit "piscolabis").

"PÍTIMA"   Una altre manera de definir l'excés d'alcohol, borratxera, etc. (Ha anat bevent i porta una "pítima" que no s'aguanta).

"PULECRERA-RO"     Una manera simpàtica de dir a un infant nena o nen que es molt espavilada. (Ets un "pulecrero", t'agraden molt els dolços).

"PUTINEJAR"   Es deia de remenar moltes coses sense fer res de profit, o també capgirant molt els aliments d'un plat i acabar menjant molt poc. ( Ha "putinejat" tot el plat i no ha menjat res).

"PUTINGUES"   Ventall de medicines i remeis casolans de tota mena, ungüents, pomades, olis, pegues, aigua feta amb diferents herbes, etc. A moltes cases n'hi havia un munt, algunes funcionaven i les que no, tampoc mataven. (Fa temps que em fa mal un genoll i això que m'hi faig fregues amb tota mena de "putingues").

"QUEBRAIA"   Talls que es feien a les mans generalment a l'hivern a causa del fred i dels treballs a l'exterior, tan al camp com a les mines i en uns temps en que no existien ni guants ni cremes.Alguns eren molt grans i dolorosos, jo havia vist el meu avi com se'n cosia algun amb fil i agulla.

"RATXÓS"     Sobrat de diners. (Es veu que va molt "ratxós", sempre presumeix de diners). 

"REBEIXINAT"   Curat, guarit. Es deia quan hom millorava després d'una malaltia. (Estic content perquè et trobo molt "rebeixinat").

"REBEXIC"   Tros minúscul de pell, generalment a la base de les ungles de les mans, parcialment arrencat i que causa molt de dolor.

"REBOMBORI"   Generalment es deia de la gran quantitat de comentaris que generava una determinada i singular notícia. (Quin "rebombori" que s'ha aixecat).

"RÈCULA"     Tot un seguit de....... ( han passat una "rècula" de cotxes que no se on devien anar).

"REPATANI"   Persona que sempre protesta, que res li va be. (Es un "repatani", res li va be).

"ROINA"   Es deia de la pluja tant petita, que pràcticament no es notava però que t'acabava mullant. (Agafa el paraigua perquè aquesta "roina" mulla).

"ROMANSEJAR"   Donar moltes voltes abans de començar una feina, o per no saber-la fer o per mirar si hi ha algú més voluntari i treballador que la fa. (Aquest va "romansejant" per mirar si algú li fa el treball).

"ROSEC"   Mal estar, dolor suportable, de molta durada i molt molestós, generalment es deia de dolors articulars. (Tinc un "rosec" als genolls que no em deixa viure).

"RUGUIJA"   Fum que es respira generalment dins d'una cuina procedent de l'oli mig cremat d'alguna cassola o paella i molt molest als ulls i gola. (Uff !!!! quina "ruguija" que hi ha en aquesta cuina).

"RUINEJAR"   Ploure una mica o ploure molt poc. (Només "ruineja" una mica).

"RUNDINAR"   Protestar, queixar-se parlant de manera poc entenedora i sense dirigir-se a ningú en concret. (No li agrada cap feina, sempre "rundina").

"SEGALA"   Nena que ja començava a ser gran. Pas entre nena i jove. (Esta feta tota una "segala").

"SET"   Estrip, trencar alguna peça de vestir, fer-se un esquinç a la roba amb forma de 7. (M'he fet un "set" als pantalons i els tindré que llençar).

"SOBTAR"   Sorprendre, fer quelcom imprevist, etc. (He quedat "sobtat"). També era sinònim d'agafar quelcom en moviment. (L'ànec s'escapa, "sobta'l).

"SUET"   Jersei. (Posa't un "suet" que fa molt fred).

"SUMICAR"     Plorar.

"SIGRINY"   Nerviosisme, impaciència, preocupació etc. (Tinc un "sigriny" que no em deixa viure).

"TABARDU"    Jo ho havia sentir dir d'una peça de roba per abrigar, espècie d'abric o jaqueta grossa i generalment molt usada que sempre es tenia a punt darrera la porta per moments puntuals. (Tinc que sortir a fora un moment, agafaré aquest "tabardu" que fa molt fred).

"TABERNACLE"   Es deia de l'home que tenia molt poca personalitat. (No en facis cas, es un "tabernacle").

"TAROT"   Era una forma despectiva de assenyalar persones d'ambdós sexes que solien parlar o actuar de forma poc seriosa. (Això es un "tartot").

"TEMPERI"   Molt de soroll. Generalment es deia de llocs on hi havia moltes persones parlant tots a l'hora. (Hi havia tant de "temperi" que no hi he volgut entrar).

"TEC"   Un bon àpat, un bon menjar. (Ho vam celebrar amb un bon "tec").

"TEMPERI"   Fressa, soroll molt fort. (Marxo perquè hi ha un "temperi" que no es pot aguantar).

"TERC"   Tossut, d'idees fixes, que no vol entendre el que li expliquen, etc. (Mira que es "terc" no ho vol entendre de cap manera).

"TERRABASTADA"    Soroll molt fort generalment produït per la caiguda de quelcom voluminós. (No se que es el que ha caigut, però s'ha escoltat una gran "terrabastada").

"TERRABASTAL"   A pagès i també a casa meva es deia d'una espècie de prestatge molt gran on es guardaven els estris que menys es feien servir. (He netejat les peroles de matar el porc i les he guardat al "terrabastal" fins l'any que ve).

"TIBAR"    Estirar, tensar, etc. (La corda es molt fluixa, l'hem de "tibar").

"TIBAT"    Presumit, cregut, orgullós, etc. (No et saluda mai, es un "tibat").

"TIBERI"   Sinònim d'un bon menjar, també feia referència als aliments en general. (Hem fet un gran "tiberi", o vaig a comprar "tiberi" perquè diuen que farà molt mal temps).

"TÒTIL"   Granota petita, jove que sol cantar a les nits d'estiu vora l'aigua. (He sentit cantar el "tòtil"). També es deia d'una persona molt despreocupada que no s'adonava de res del que passava al seu entorn. (Es un"tòtil", no veu  res).

"TOU"   A part del seu significat habitual aquesta paraula també servia per expressar molt de cansament, esgotament, etc. ( La marxa ha estat molt llarga i he acabat "tou" de veritat).

"TRENCATMETLLES"    Es deia així tot seguit i es referia a una persona que ho explicava tot, tan el que es podia saber com el que no. (No pot assabentar-se de res perquè ho explica per tot arreu, es un "trencatmetlles").

"TRENCAPASSA"   Antigament es deia molt i es referia a qualsevol encreuament de camins. A Ogassa es deia molt també dels encreuaments entre la carretera i la via del tren o les vagonetes de les mines. Es per això que no se si l'expressió original es "tren que passa" o "trenca passa". A casa meva deien la "trencapassa" de les Casasses o la "trencapassa" de Cal Niceto, encreuaments de la carretera d'Ogassa i la via del tren del carbó o del ciment.

"TRIPILIJOC"   Quantitat, varietat, barreig de quelcom determinat i que dificulta l'opció d'escollir. (En aquell punt hi ha tal "tripilijoc" de camins que no saps quin agafar).

"TRISCOLAR"   Beure amb ganes. (En "triscolaria" de cava, m'agrada molt).

"TRONCASSÀS"   Home molt bast, groller, de poca cultura. (Es un "troncassàs" sempre s'amaga de la gent).

"TRONYA"   Traça, habilitat, facilitat, etc. per fer determinades coses. (Ho farà be perquè te molta "tronya").

"TRUMFA"-"TRUMFO"     A casa nostra la paraula "trumfa" vol dir patata. Però hi havia una altra definició molt escoltada que feia referència a una dona o home amb excés bona fe o molt ingenus. (No s'assabenta de res, es un "trumfo").

"TURRAINES"   Es deia de la mucositat del nas que s'havia assecat. (Aquest te el nas ple de "turraines" o te el nas molt "enturrainat").

"TUSTERRADA"   Donar-se un cop de cap contra alguna cosa, arbre, paret, prestatgeria etc. (M'he fotut una "tusterrada" contra la paret que he quedat mig marejat).

"TUT"     Que havia begut molt alcohol, borratxo etc. (Es veu que va arribar a casa seva ben "tut").

"XAFARDER-RA"   Persona que volia saber tot el passava als altres i que quant ho sabia ho explicava sense mirament i afegint-t'hi el que li semblava. (Es una "xafardera" de dalt a baix).

"XÀFEC"   Pluja forta i de molta durada.

"XARREGASTER"   Terreny molt abrupte i escabrós. (He passat per uns "xarregasters"!!!!).

"XARROLA"   Es deia d'un lloc amb molta gent i tots parlant a l'hora. (Marxo perquè amb tanta "xarrola" agafo mal de cap).

"XÈFLIS"   Un gran àpat amb menjar abundant i de qualitat. (Per celebrar-ho han fet un gran "xèflis").

"XERADA"   A pagès es deia d'un petit foc fet al exterior, a l'estufa, al anomenat foc a terra o en qualsevol lloc. (Farem una petita "xerada" i ens escalfarem).

"XERRI"   A pagès, excrements de xais i ovelles que es fa servir per abonament ecològic dels horts.

"XIMPLET"   Una altre forma molt lleugera de qualificar qualsevol home de poca credibilitat.

"XIRGAR"   Quan s'encenia la llar de foc o l'estufa i començava a cremar be a casa meva dèiem.......(Aquest foc ja "xirga").

"XUTRECADA"   Es deia dels contratemps generalment personals i familiars que havia patit qualsevol persona.  (Això li haurà representat una forta "xutrecada").


               PARAULES COMPOSTES  -----  EXPRESSIONS o FRASES CURTES

"AIGUA FETA"   Ara som molt moderns i en diem infusió, però abans en dèiem "aigua feta", es feia amb herbes del camp, menta, romaní, farigola, herba blava, orella d'os etc. i amb ella s'intentava posar remei a la majoria d'indisposicions i xacres.

"AIXECAR LA CAMISA"    Enganyar, estafar, mentir, etc. (Amb aquesta compra, m'han ben "aixecat la camisa").

"AIXECAR LA LLEBRE"    Desvetllar quelcom amagat i com a conseqüència aixecar una gran polèmica. (La reunió ha estat molt tranquil·la fins que jo he "aixecat la llebre).

"ANAR A ESTIRA CABELLS"    Sinònim de quelcom molt buscat, o be per ser de molta qualitat o perquè les existències son mínimes.

"ANAR A TOC DE PITO"   Es deia de la persona que sempre corria per arribar a l'hora al treball. També es deia d'anar d'un treball a l'altre sense parar. (No para, sempre "va a toc de pito").

"A LA BABALÀ"   Fet de qualsevol manera, sense pensar gens. (Aquest tot ho fa "a la babalà").

"ANAR A LA QUE SALTA"   Estar al cas de tot i aprofitar qualsevol oportunitat per benefici propi. (No se li escapa res, sempre "va a la que salta").

"ANAR A JÓC"   A pagès es deia quan es marxava cap a casa al cap del dia i també del fet d'anar-se'n  al llit a dormir. (Estic molt cansat, me'n vaig a jóc").

"ANAR A RETIRO"   Marxar cap a casa al cap del dia. (Me'n "vaig a retiro" que ja es molt tard).

"ANAR CARREGAT"    Es deia d'una persona que havia begut massa. (Carai.... aquest va carregat. 

"ANAR DE PERROT I GUILLOT"    Es deia de fer anar una persona d'una feina a una altre i sense gaires miraments. (Aquest pobre sempre el fan "anar de Perrot i Guillot").

"ANAR ESCOPETEJAT"   Anar sempre corrent, voler fer moltes feines a la vegada. (Vol ser a tot arreu i sempre "va escopetejat").

"ANAR ORELLA DRET"    Estar al aguait, mirar sempre quina en podria fer. Es deia molt de d'un home al que li agradaven totes les dones. (Aquest sempre va "orella dret").

"APUNTAR EL CUL"   Asseure's una estona. (Vull "apuntar el cul", estic cansat d'estar dret).

"A TROXO I MOTXO"    Anar sobrat, tenir molta abundància. (Fa anar els diners "a trotxo i motxo").

"ARRIBAR I MOLDRE"   Anar a un lloc a fer una determinada feina i poder-la fer només d'arribar. (Només he fet que arribar i ja m'han cridat, ha set "arribar i moldre").

"BANYA BAIX"     Fals, mentider. (No te'n fiïs que aquest es un "banya baix").

"BITLLO - BITLLO"     Diner en efectiu i al moment. ( Si no portes "bitllo-bitllo" no t'ho vendran).

"BOCA FI"    Persona que només li agradava el menjar molt bo o de molta qualitat. (Les patates no li agraden, es molt "boca fi").

"BOCA-MOLL"   Persona que no podia saber cap secret perquè l'explicava als quatre vents. (Que no ho sàpiga aquest "boca-moll" perquè demà ja ho sabrà tothom).

"BOIRA PIJANERA"   Es deia d'aquella boira tant densa que al final t'acaba mullant.

"BUSCA FRESSES"    Conflictiu, persona complicada de tractar, que sempre crea problemes, etc. (No m'agrada parlar amb ell perquè es un "busca fresses").

"CAMPI QUI PUGUI"   Que cada qual s'espavili. Es diu per exemple davant d'un problema col·lectiu perquè cada qual es resolgui el seu.

"CAN PAQUETILLA"   Expressió que significava que quelcom s'havia frustrat, que no havia anat be del tot. (Tant que ho  esperava i ara se'n ha anat tot a "can paquetilla").

"CAN PISTRACS"    Igual que "can paquetilla". Significava quelcom que no havia acabat be. (Tanta il·lusió que em feia i al final se'n ha anat tot a "can pistracs").

"CAN SEIXANTA"   Nivell molt alt de deixadesa, desordre, desorganització, etc. (Quin descontrol que hi ha, això si que es "can seixanta").

"CARREGAR TORT"   Una altre manera de assenyalar a una persona que per culpa del beure tenia problemes per mantenir l'equilibri. (Camina molt insegur, sembla que "ha carregat tort").

"CATXING - CATXANG"   Expressió crec que particular de casa meva i que feia referència al caminar dificultós per problemes de dolor, reumatisme, etc. La meva àvia i més tard la meva mare que de reumatisme en van patir molt si els hi preguntaven per la salut la seva contestació solia ser........ ja pots comptar vaig marxant "catxing-catxang").

"CORI _ MORI"   Sensació a mitges entre mareig i gana que pot aparèixer quan fa moltes hores que no es menja. (Fa tanta estona que no he menjat que ara tinc "cori-mori").

"CURT DE GAMBALS"    Persona que no tenia gaire clares les idees i que sempre parlava i actuava de forma poc assenyada. (Aquest es "curt de gambals").

"DAT I BENEÏT"    Que es irreversible, que s'ha acabat, que no hi ha res més a parlar etc. (Ja podem marxar, això ja està "dat i beneït").

"DESCANVIAR LA PELA"   Vomitar. (Para el cotxe i salto que estic a punt de "descanviar la pela").

"ESQUENA DRET"   Gandul, persona que no li agrada treballar. (No el faràs pas treballar, es un "esquena dret" i prou).

"ESTAR CLOC"   Estar mig adormit. Es deia sobretot a infants en moments que tenien molta son. (Aviat s'adormirà, "està mig cloc").

"ESTAR EMPIOCAT"   Estar malalt, es deia de processos gripals de poca envergadura. (Aquesta vesprada no sortiré perquè "estic empiocat").

"ESTIRADA D'ORELLES"    Esbroncar. reprimir, botzinar, etc.  (S'ha volgut passar de llest i li han fotut una "estirada d'orelles" que ha quedat distret).

"FER EL NON-NORON-NON"   També particular de la meva mare, amb aquesta expressió identificava alguna persona de la seva confiança i a la qual li agradés molt viatjar, fer sortides, excursions, etc. (T'agrada molt "fer el non-noron-non", sempre estaries fora de casa).

"FER EL TRONERA"   Perdre les nits anant de festa. (Quina mala cara que fas, es coneix que "has fet el tronera" tota la nit).

"FALTAR UNA BERGASSADA"
"FALTAR UN BULL"
"FALTAR UNA LLOSSADA" Tres maneres una mica despectives o irrespectuoses de assenyalar alguns adults amb comportaments infantis impropis de la seva edat. (Sembla que li'n "falta una bergassada, un bull, una llossada").

"FER LA VIU-VIU"   Just anar sobrevivint. Quant a les persones grans algú els preguntava per el seu estat de salut solien contestar això. (Pots comptar, vaig "fent la viu-viu").

"FER MARÇ I FEBRER"    Desentonar, quelcom que no agrada a la vista, que no te lògica. (Amb el fred que fa, no surtis amb màniga curta que "faràs Març i Febrer").

"FER UN CAIXAL"   Menjar una mica. (Falta molta estona per dinar i he "fet un caixal" per poder esperar).

"FER UN SET"   Res a veure amb el tennis. Volia dir fer-se un estrip a la roba que generalment tenia la forma de 7. (Tindré que cosir els pantalons perquè m'hi he fet un set").

"FER LA XIM - XIM"   Ploure molt poc, pluja molt petita. (No val la pena agafar paraigua perquè només "fa la xim - xim").

"FILAR PRIM"   Anar molt en compte, estar molt concentrat, no tenir marge d'error. (He de "filar molt prim" o no me'n sortiré).

"GATA MEUXA"   Es deia d'aquella dona que aparentment no criticava ningú, que no sabia mai res,  que semblava molt bona persona però que en realitat feia tot el mal que podia. (D'aquesta no te'n fiïs, es una "gata meuxa").

"GOS DE FEINA"   Persona molt treballadora. (No para mai, es un "gos de feina").

"GOIG SENSE ALEGRIA"   Es deia d'una alegria de curta durada, quan després de rebre una bona notícia de seguida la desmentien.

"GUÀRDIA CIVIL"   A part de ser un cos d'ordre públic, s'anomenava així la popular "arengada", no se el perquè (m'agradaria saber-ho), però així es deia i encara es diu. (Per dinar m'he menjat un plat de mongetes seques i un "guàrdia civil").

"LA MARSALADA"   Es deia d'aquesta manera seguida, però l'origen devia ser "La mar salada". Expressió molt popular d'admiració, sorpresa, etc. ("La marsalada" quina calor que fa), ("La marsalada" quanta gent que hi ha).

"L'ESCA DEL PECAT"    La causa principal del problema. (Ara ho podré arreglar, per fi he trobat "l'esca del pecat").

"LLENGUA LLARG"   Home que sempre parlava, explicant el que sabia i el que no. (Es un "llengua llarg", no calla mai).

"MALA LLUNA"   Enfadat, malhumorat, disgustat per alguna cosa. (Quina "mala lluna" que porta a sobre).

"MALA - MAROR"   Mal ambient, tothom enfadat. (A la reunió hi havia molta "mala -maror").

"MALA PIANYA"   Que dona una impressió dolenta, mal efecte, mal d'ulls, etc. (Pot ser molt bona persona, però al anar tan desarreglat i brut fa molt "mala pianya").

"MAL ESCAPIAT"    Mal acabat, deixar un treball acabat de forma barroera. (No se qui ha fet aquest treball, però ho ha deixat molt "mal escapiat").

"MAL TRIFAT - DA"   Aquesta la havia escoltat molt a casa meva. Es deia de la persona que anava  mal vestida, amb la roba molt mal posada. (Sempre va igual de "mal trifat - mal trifada").

"MARXAR CAMES AJUDEU-ME"    Obligat a marxar corrent d'un determinat lloc.

"MARXAR D'ESTUDI"    Desviar una conversa o canviar de tema per interessos personals. (Es veu que aquest tema no li convé perquè ja ha "marxat d'estudi").

"MATAR EL TEMPS"   Passar el temps fent coses sense cap utilitat. (No se que fer i "mato el temps" mirant els cotxes que passen pel carrer).

"MATAR L'ARANYA"   Es deia de la persona que allargava molt les feines perquè no li'n donessin cap altre. (Va "matant l'aranya" per esperar l'hora de plegar).

"MERCAT DE CALAF"   Lloc amb molta gent i on tothom cridava o parlava a l'hora. (Tothom parlava, allò semblava el "mercat de Calaf").

"MONTS DE DÉU"   Expressió genèrica de llunyania. (Es un aventurer, sempre volta per aquests "monts de Déu").

"MUNYIR LA GATA"   Es deia quan algú en un determinat treball hi passava molta estona per acabar fent poca feina (S'ha passat tot el dia "munyint la gata" perquè no veig el que ha fet).

"NEVADA DEL CUCUT"   Qualsevol nevada que caigués als mesos d'abril o maig que generalment es el temps que canta aquest ocell. (Mira, ja ens ha fet "la nevada del cucut").

"NI FU, NI FA"    Que no te o no se li dona cap importància. (Que vols que et digui, a mi aquesta història "ni fu, ni fa").

"NYI - NYOL"   Minso, bocí molt petit. A casa meva es deia d'un tall molt petit d'algun aliment, generalment embotits. (Talla més llangoniça, on vas amb aquest "nyi-nyol").

"PATRIP - PATRAP"    Es deia de la persona que feia les feines molt ràpid però mal fetes, mal acabades, que era poc curós, etc. (Es un "patrip - patrap" ho deixa tot mal acabat).

"PATRUP - PATRUP"   Feia referència a un caminar dificultós. Generalment es deia dels primers passos del infants al aprendre a caminar. (Ja comença a caminar, "patrup - patrup" va marxant).

"PERDRE EL CUL"   Anar sempre corrent. (Sempre corre, sempre "perd el cul").  

"PESAR FIGUES"   Tenir molta son, adormir-se, estar endormiscat. (Me'n vaig al llit perquè aquí assegut només faig que "pesar figues"):

"PLORA-MIQUES"   Expressió infantil adreçada als més menuts de la casa quan ploraven molt. (Ets un - una "plora-miques").

"PASSAR O REBENTAR"   Du a terme qualsevol acció o determinació per més adverses i contràries que siguin les circumstàncies. (Quan se'm posa una idea al cap "o passar o rebentar").

"POCA-SOLTA"   Desvergonyit, mal educat, descarat, etc. (De modals no n'has tingut mai, ets un "poca-solta").

"POLL RESSUSCITAT"   Es deia de la persona humil i de caràcter senzill que es tornava orgullós i prepotent després que l'atzar o alguna herència li havia augmentat molt els seus diners. (De manera despectiva es deia aquest es un "poll ressuscitat").

"PONDRE TOTES"   Igual que al pagès que l'hi ponien totes les gallines, aquesta expressió  assenyalava a una persona a la qual tot en la vida li anava de cara. (Quina sort que te, l'hi "ponen totes").

"QUATRE GATS"   Poca gent, mínima assistència. (He anat a la reunió i érem "quatre gats").

"QUIERU I NO PUEDU"    Així es pronunciava. Expressió casolana amb un català molt mal tractat i que venia del castellà "quiero y no puedo". De fàcil entendre, es deia de les persones que que ho volien tot i no feien res. (Aquest no fa mai res, es en "quieu i no puedu").

"QUINTA FORCA"   Molt lluny, molt apartat. (Han marxat de vacances a la "quinta forca").

"RAU - RAU"   Qualsevol dolor suportable però molt molest i de llarga durada. (Tinc un "rau-rau" a la cama que em te amargat").

"REMENAR L'OLLA"   Manar, dirigir, decidir, et. També es deia de la persona que sempre li agradava estar al davant de tot. (Sempre vol estar al davant per poder "remenar l'olla").

"SANA-GRILLS"   Es deia i encara es diu d'un ganivet molt petit o més gran però que talla molt poc. (On vas amb aquest ganivet tant petit, si es un "sana-grills")

"SANT NIN - SANT NON"   Expressió de la meva mare sempre que escoltava algú dient coses incoherents o poc assenyades. (Ai....... "Sant Nin - Sant Non").

"SER EL DE PAGUERA"   Amb raó o sense tenir la culpa de tot i sempre. (Si surt malament la culpa serà meva sempre "soc el de paguera").

"SER EL SAC DELS TRUCS"   Igual que l'anterior, amb raó o sense tenir la culpa sempre de tot.

"SER MARRÀ"   Ser tossut, molt insistent en una idea personal. (Sap que no ho podrà fer, però ell "marrà" amb el seu pensament).

"SI FA, NO FOT"   Expressió molt popular que també era sinònim d'igualtat o semblança. (Varen dir que faria més fred, però "si fa, no fot" es el mateix que ahir).

"SOMNIAR TRUITES"    Pensar amb fets molt improbables, generalment favorables, però realment difícils de realitzar-se.

"SUAI - SUAI"   Poc a poc, sense córrer, sense tenir pressa, etc. (Escolta'm sis-plau....... "suai-suai que aquesta feina es molt dura).

"SXI - SXI"    Inquiet, nerviós, preocupat, etc.  (No se el que em passa però tinc molt de "sxi - sxi").

"TARONJA SENSE SUC"   Persona sosa, sense alegria, que parlava just per obligació. (Es bona persona, però es una "taronja sense suc").

"TAU - TAU"   Igual, quasi el mateix, aproximat,etc. (Un es una mica més gran que l'altre, però el preu......... "tau - tau").

"TENIR MANETES"   Es deia de les persones que sabien fer molts treballs i fer-los be. (Això quedarà be, perquè aquest "te manetes").

"TENIR TURUTA"   A casa meva volia dir ser assenyat, prudent, pensar molt les coses. (Per anar per la vida sobretot s'ha de "tenir turuta").

"TIFIS - TAFIS"   Es deia quan un menjar no estava en bones condicions i  produïa rebuig. (No n'he volgut menjar perquè em feia "tifis - tafis").

"TIRAR CAPELLANS"   Tirar partícules de saliva al parlar. (Em fa por de parlar amb ell, perquè només fa que "tirar capellans").

"TOCAT I POSAT"    Home presumit, que es pensa ser més que els altres, que es mou amb aires de superioritat, molt meticulós, etc. ( Uiiii, no li agradarà pas, pensa que es molt "tocat i posat").

"TORRA - COLLONS"   Paraula molt vasta que feia referència a alguna persona que no sabies mai si parlava seriosament o en broma. (No te'l escoltis perquè es un "torra-collons").

"TRENCAR EL CUC"   Es deia del fet de menjar una mica de bon matí per esperar l'hora d'esmorzar.  (Encara tinc d'esmorzar, només he "trencat el cuc" quan m'he aixecat).

"TREURE EL NAS"   Fer una ullada, anar un moment a un lloc determinat. (He "tret el nas" a la plaça però hi havia molt poca gent).

"TROBAR UNA ROMAGUERA"    Tots sabem que una romaguera es un arbust ple de punxes que si et toca la roba hi quedes enganxat. Aquesta frase es referia al fet de trobar-te alguna persona amb ganes de parlar i que et feia perdre el temps de manera involuntària. (Arribo tard perquè m'he "trobat una romaguera" pel camí). 

"TRONAR A COLERA"    Expressió única i personal del meu avi. Colera es un poble de l'alt Empordà, i amb un petit joc de paraules entre el cul i el nom d'aquest poble, quan es feia un vent (pet) deia ( "Trona a Colera").

"TROTXO I MOTXO"   Molta quantitat, en abundància, etc. Ara no, però quan era petit ho havia escoltat moltes vegades, sobretot a l'entorn familiar i de veïnatge. (Tindré que anar a buscar bolets, sembla que en surten a "trotxo i motxo").

"TRICU - TRICU"    Caminar sense parar i una mica lleuger. (Es lluny, però "tricu-tricu" també hi aniré).

"VENIR DE L'HORT"    No assabentar-se de res. (No cal que li preguntis, sempre "ve de l'hort").

"XINO - XANO"   Passejar, caminar poc a poc fent alguna parada per descansar. (El camí es llarg però "xino-xano" hi arribaré).





Continuarà..........................