Situada a 1 km. aprox d'Ogassa seguint la via dels vagons de carbó que anaven a Torallas, la fàbrica de Can Balagué fou segurament la primera de les fàbriques de ciment que es varen aixecar entre Ogassa i Sant Joan de les Abadesses.
Fins mitjans del s.XIX el material que es feia servir a Ogassa per la construcció en general, era una espècie de ciment que s'aconseguia fent coure pedra en unes construccions petites i rudimentàries però a la vegada força efectives anomenades "forns de calç" un dels quals encara es pot veure al costat mateix de casa meva, amb aquest material es podien aixecar habitatges per els miners, fer les boques i trams inicials de algunes de les mines, així com totes les infraestructures de la companyia minera en general. Veient que la producció a petita escala d'aquest "ciment" tenia força acceptació i que la demanda anava en augment, la companyia que en aquells moments explotava les mines "Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas" decidí construir una fàbrica de ciment prop del lloc anomenat "coll d'Art". Es evident que es va aixecar en aquest punt per dues raons primordials, primera perquè hi havia molta pedra i de bona qualitat i així tenien la "pedrera" al costat mateix de la fàbrica i segona perquè per aquí hi passava la via de les vagonetes que portaven el carbó fins a Toralles, d'aquesta manera tenien el carbó per els forns a peu de fàbrica i també es servien d'aquesta via per portar els sacs de ciment amb vagons fins l'estació de Toralles per la seva posterior distribució. Mes tard aquesta fàbrica fou llogada a Joan Balagué fins el seu tancament, es per aquest motiu que jo sempre n'he sentit dir d'aquest conjunt de la fàbrica i habitatges, "el ciment" o "can Balagué".
Les fotografies superior i la de la dreta estan fetes des del mateix lloc i podeu observar la diferència de vegetació entre finals del s.XIX que no hi havia ni un sol arbre i en l'actualitat que hi ha un bosc que no es passa per enlloc. En aquell temps segurament no hi havia ni ministeris ni departaments dedicats a gestionar el territori com hi ha ara, però en canvi hi havia els ramats de "bestiar" de les cases de pagès amb els pastors que aquests si que tenien el terreny net i controlat. Una llàstima que això s'hagi acabat.
A l'esquerra podeu veure una vista general de Can Balagué, la pedrera, la fàbrica, una part dels habitatges dels treballadors i en primer pla la via de dalt, per aquesta via tornaven els vagons de carbó buits de la Masseta fins la Plaça Dolça amb un petit desnivell (direcció Ogassa) que feia que els vagons no només es desplacessin sense cap mena de tracció, si no que els tenien que anar frenant amb unes "cales" perquè no prenguessin massa velocitat.
A la dreta podeu veure la part de la fàbrica on s'omplien els sacs de ciment i es carregaven en els vagons per el seu trasllat per la "via de baix" fins l'estació de Toralles a través del pla inclinat de la Masseta.
A l'esquerra podeu llegir una notícia publicada a "La Vanguardia" l'Octubre de 1887 en que es relata un accident que succeí a l'alçada d'aquesta fàbrica de ciment. Sembla ser que els fets es produïren de tornada a Surroca per la via de dalt, i quan s'explica que els primers auxilis els prestaren gent de la colònia minera, deu fer referència a persones dels mateixos habitatges de la fàbrica i també de Surroca. D'aquest accident jo no n'havia sentit parlar mai, el que vol dir que encara son moltes les històries, anècdotes i curiositats que ens han passat per alt.
 |
| Pedrera de can Balagué en plena activitat. |
 |
| Can Balagué en l'actualitat. |
 |
| Can Balagué finals del s.XIX. En primer pla la via de baix. Foto: A.F.C.E.C. |
 |
| Can Balagué. Vista general. Foto: R. Pont. |
 |
| Ensacant ciment a l'interior de la fàbrica. Foto extreta del llibre "Testimoni d'un temps" M. Mercader. |
A la dreta podeu veure la part de la fàbrica on s'omplien els sacs de ciment i es carregaven en els vagons per el seu trasllat per la "via de baix" fins l'estació de Toralles a través del pla inclinat de la Masseta.
A l'esquerra podeu llegir una notícia publicada a "La Vanguardia" l'Octubre de 1887 en que es relata un accident que succeí a l'alçada d'aquesta fàbrica de ciment. Sembla ser que els fets es produïren de tornada a Surroca per la via de dalt, i quan s'explica que els primers auxilis els prestaren gent de la colònia minera, deu fer referència a persones dels mateixos habitatges de la fàbrica i també de Surroca. D'aquest accident jo no n'havia sentit parlar mai, el que vol dir que encara son moltes les històries, anècdotes i curiositats que ens han passat per alt.
 |
| Runes de can Balagué a mitjans del segle passat, en elles destaca de manera singular la xemeneia, que encara a dia de avui es pot contemplar. Fotografia extreta del llibre "OGASSA, atractius d'un municipi del Ripollès. ANECDOTARI. Noticia publicada a La Vanguardia. Jueves 14 diciembre 1911 En la fábrica de cemento situada en Surroca, término de Ogassa que explota don José Balaguer Rovira, el obrero Teodoro Brau Cebrian que se quedó dormido cerca del motor, fué alcanzado por el volante de la máquina que le aplastó la cabeza. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada