El primer document que es te de Vidabona data del s.IX i fa referència a la seva vinculació en aquells anys al monestir de Ripoll.
Com totes les petites esglésies que es poden trobar per aquestes muntanyes, es va construir per donar servei religiós als masos que hi havia al seu voltant, en aquest cas no eren molts i el més important evidentment era el propi mas de Vidabona.
L'edifici romànic es del s.XII i s'esfondrà totalment avançada la segona mitat del s.XX, de fet jo quan vaig anar a amidar-la, tot i estar en molt mal estat, les parets, absis i campanar encara restaven dempeus. Consta d'una nau rectangular amb un absis a llevant, a mig-dia hi trobem la porta d'entrada i un campanar de cadireta de dos ulls i al cantó de ponent hi ha una rectoria adossada a l'església, aquesta rectoria tenia la porta d'entrada a la cara sud, però també n'havia tingut una al cantó nord que es podia distingir perfectament però estava tapiada, i jo en la reproducció la vaig voler fer per deixar-ne constància. Es podia visualitzar perfectament el que era església i rectoria, l'església construïda amb carreus de pedra la majoria rectangulars i molt ben tallats, en canvi la rectoria amb pedra molt irregular com qualsevol masia rural de l'època. L'interior era tota enguixada, hi vaig poder veure petites restes de pintures i el cor, des del qual s'accedia també a la rectoria encara resistia el pas del temps amb la barana de ferro intacta.
Aquesta església fou sufragània de Sant Martí d'Ogassa i de Sant Julià de Saltor, durant anys va gaudir de molta popularitat al ser considerada santuari marià, de fet per Santa Maria s'hi celebrava un gran aplec amb gent vinguda dels pobles propers. La meva mare m'explicava que de molt petita a casa meva el dia d'aquesta festa hi solien anar. Acabada la guerra civil va restar tancada al culte.
ANECDOTARI
Jo de petit havia estat escolà a la parròquia d'Ogassa i era costum en temps pasqual anar a fer el SALPÀS, ritual religiós que consistia en aspergir sal molla i aigua beneïda als llindars de les portes de les cases de pagès, per allunyar els esperits malignes i tenir una bona anyada. Per fer-ho hi anaven el capellà del poble acompanyat de dos escolans. Quan s'apropava aquest temps tots teniem por que no ens toqués el sector de Vidabona perquè entre que era molt lluny, que es tenia que passar per totes les cases i pernoctar en alguna perquè amb un dia no n'hi havia prou, ningú hi volia anar. No hi vaig anar mai, per sort jo era del petits i allà hi anaven els més grans.
Aquesta es una de les maquetes que guardo a casa meva.
ANECDOTARI
Jo de petit havia estat escolà a la parròquia d'Ogassa i era costum en temps pasqual anar a fer el SALPÀS, ritual religiós que consistia en aspergir sal molla i aigua beneïda als llindars de les portes de les cases de pagès, per allunyar els esperits malignes i tenir una bona anyada. Per fer-ho hi anaven el capellà del poble acompanyat de dos escolans. Quan s'apropava aquest temps tots teniem por que no ens toqués el sector de Vidabona perquè entre que era molt lluny, que es tenia que passar per totes les cases i pernoctar en alguna perquè amb un dia no n'hi havia prou, ningú hi volia anar. No hi vaig anar mai, per sort jo era del petits i allà hi anaven els més grans.
Aquesta es una de les maquetes que guardo a casa meva.
 |
| Vista de la part davantera de l'església, es pot veure la diferencia de construcció d'església i rectoria. |
 |
| Vista de la cara nord. Aquí la maqueta no estava acabada, podeu veure la porta que també hi havia hagut per entrar a la rectoria per la part del darrera. |
 |
Vista de la cara oest. Manel Anglada i Bayès. |
