diumenge, 31 de maig de 2020

ROMÀNIC. MAQUETA Santa Maria de Vidabona.

    L'església de Santa Maria de Vidabona es troba a Ogassa, prop de la muntanya de Sant Amanç, a 1260 mts. aprox. d'altitud i es una de les quatre romàniques d'aquest municipi.
    El primer document que es te de Vidabona data del s.IX i fa referència a la seva vinculació en aquells anys al monestir de Ripoll.
    Com totes les petites esglésies que es poden trobar per aquestes muntanyes, es va construir per donar servei religiós als masos que hi havia al seu voltant, en aquest cas no eren molts i el més important evidentment era el propi mas de Vidabona.
    L'edifici romànic es del s.XII i s'esfondrà totalment avançada la segona mitat del s.XX, de fet jo quan vaig anar a amidar-la, tot i estar en molt mal estat, les parets, absis i campanar encara restaven dempeus. Consta d'una nau rectangular amb un absis a llevant, a mig-dia hi trobem la porta d'entrada i un campanar de cadireta de dos ulls i al cantó de ponent hi ha una rectoria adossada a l'església, aquesta rectoria tenia la porta d'entrada a la cara sud, però també  n'havia tingut una al cantó nord que  es podia distingir perfectament però estava tapiada, i jo en la reproducció la vaig voler fer per deixar-ne constància. Es podia visualitzar perfectament el que era església i rectoria, l'església construïda amb carreus de pedra la majoria rectangulars i molt ben tallats, en canvi la rectoria amb pedra molt irregular com qualsevol masia rural de l'època. L'interior era tota enguixada, hi vaig poder veure petites restes de pintures i el cor, des del qual s'accedia també a la rectoria encara resistia el pas del temps amb la barana de ferro intacta.
    Aquesta església fou sufragània de Sant Martí d'Ogassa i de Sant Julià de Saltor, durant anys va gaudir de molta popularitat al ser considerada santuari marià, de fet per Santa Maria s'hi celebrava un gran aplec amb gent vinguda dels pobles propers. La meva mare m'explicava que de molt petita a casa meva el dia d'aquesta festa hi solien anar. Acabada la guerra civil va restar tancada al culte.

    ANECDOTARI
   Jo de petit havia estat escolà a la parròquia d'Ogassa i era costum en temps pasqual anar a fer el SALPÀS, ritual religiós que consistia en aspergir sal molla i aigua beneïda als llindars de les portes de les cases de pagès, per allunyar els esperits malignes i tenir una bona anyada. Per fer-ho hi anaven el capellà del poble acompanyat de dos escolans. Quan s'apropava aquest temps tots teniem por que no ens toqués el sector de Vidabona perquè entre que era molt lluny, que es tenia que passar per totes les cases i pernoctar en alguna perquè amb un dia no n'hi havia prou, ningú hi volia anar. No hi vaig anar mai, per sort jo era del petits i allà hi anaven els més grans.

     Aquesta es una de les maquetes que guardo a casa meva.
 
 
                                                           
Vista de la part davantera de l'església, es pot veure la diferencia
de construcció d'església i rectoria.


Vista de la cara nord. Aquí la maqueta no estava acabada, podeu
veure la porta que també hi havia hagut per entrar a la rectoria
per la part del darrera.
                                               
Vista de la cara oest.



Planimetria de l'església. 1/200
Manel Anglada i Bayès.


dilluns, 25 de maig de 2020

ROMÀNIC. MAQUETA Sant Julià de Cosp.

      L'església de Sant Julià de Cosp (o de Cortines), està situada sobre un turó rocós a l'extrem sud-oest de la comarca del Ripollès. Tot i que la primera referència que en tenim data de l'any 1187 sembla ser que aquesta capella ja existia en època anterior al romànic, durant molts anys hi va servir i en tenia cura un canonge de Sant Jaume de Frontanyà del bisbat de Solsona (Berguedà), ja que aquestes dues esglésies van estar estretament vinculades fins que finalment va passar al bisbat de Vic.
      L'edifici consta d'una nau rectangular capçada a l'est per un absis semicircular, al sud hi trobem la porta d'entrada, (però sense porta), sobre el mur del cantó oest hi ha un gran campanar de dos ulls, i a la cara nord una paret lateral totalment llisa que reposa sobre un mur construït per poder aconseguir el mateix nivell de la part davantera de l'església, el que la fa molt bonica. L'interior però, es la viva imatge de l'abandonament, el terra totalment cobert de fems del bestiar que hi deuen tancar i  les parets plenes de pintades i no precisament pintures romàniques, la qual cosa et fa reflexionar sobre els esforços i penúries que devien patir els avantpassats  per alçar aquesta església i que finalment s'esvairan en un munt de runes.
       Any de construcció de la maqueta 2006.


        ANECDOTARI. Per anar a fotografiar aquesta església i amidar-la m'hi va portar un nebot que es caçador i que coneixia bastant el terreny, sort, perquè entre les llargues pistes forestals en mal estat  que varem passar, els diversos trencalls i que finalment vam tenir que pujar-hi pel mig d'arbres i   mates al no haver trobat el corriol que hi portava, va fer d'aquesta sortida un petit "safari" que un cop acabat vaig estar molt content d'haver-lo fet, ja un cop arribat allà tot es pau i natura.  Això si, vaig assegurar-me de no deixar cap mida per prendre........ no fos cas que hi hagués de tornar.


Cara oest de l'església i la petita cabanya de la cara nord.
Façana de la reproducció amb porta, en la real no n'hi havia.
Aquesta maqueta també es pot veure al Palau de l'Abadía de Sant Joan de les Abadesses.
A través del mirall es pot veure el desnivell de la paret de la cara nord.
La petita cabanya
Frontal de l'església
La maqueta en el seu lloc d'exposició.











         Planimetria de St. Julià de Cosp.   1/200
   Manel Anglada i Bayès