Romànic. MAQUETA Sant Miquel de Cavallera

 

     L'església de Sant Miquel de Cavallera es troba situada al sud-oest del municipi de Camprodón del qual forma part i a l'arrancada per la vesant est de la serra Cavallera que li donà nom.

     Tot i que la parròquia de Cavallera ja surt esmentada en un document l'any 839, la construcció de l'església va ser posterior i sembla en dues fases. Les parets orientades al sud, est i oest poden situar-se al s.XI. L'actual absis, la volta de canó i els reforços interiors dels murs, semblen posteriors, probablement del s.XII. Sobre el mur de ponent, tapat per la rectoria adossada, hi sobresurt un campanar de cadireta i  tota la teulada de l'església està coberta amb lloses, no així les parts adossades que son amb teules.

      Aquesta església te adossades un petit cementiri, la sagristia i una rectoria que en l'actualitat i en moments puntuals deu servir com alberg, o casa de colònies (jo hi he estat en una festa familiar). Però tot això fa que bona part de l'edifici romànic quedi amagat. Com podeu veure en la maqueta només hi he posat l'església i la sagristia, la rectoria (molt posterior) em va semblar que desmereixia l'edifici romànic.

     Tot i que les parets son ben consolidades, la de la cara nord està reforçada per un gran contrafort, l'edifici en general, però sobretot la teulada quan vaig anar a amidar-la (fa uns quants anys) estava força degradada.

                                                                                

Planimetria de l'església.
Joan-Albert Adell i Gisbert.

                                                                         

                                                                 

Vista general de l'església de St. Miquel. L'arbre 
no deixa veure la porta d'entrada. 

                                                                             

Una altre vista de l'església. En primer pla la sagristia
que en aquest cas també amaga la porta.

                                              

     Aquesta maqueta no està exposada.

     ANECDOTARI.

     Quan vaig anar a prendre mides per fer aquesta església era una tarda d'hivern. Com he dit en algun altre lloc, per les alçades laterals d'aquestes esglésies petites m'ajudo d'una canya de pescar, pot semblar estrany, però m'hi vaig acostumar des del primer dia i em va perfecte. 

     Acabada la feina, quan volia marxar i ja entrada de fosc va començar a nevar, vaig agafar la canya (encara desplegada) i cap al cotxe que el tenia aparcat al costat de la carretera. En aquell moment passaven dos tot terrenys, segurament gent de segona residència i recordo perfectament la cara de sorpresa que varen posar. No era per menys, a la muntanya, entrada de fosc, a l'hivern, nevant, fora de temporada de pesca, sense cap riu a prop i jo amb una canya de pescar desplegada a les mans. Amb raó em miraven malament i per descomptat no varen parar a preguntar-me que hi feia. 

     Bé, una anècdota si més no curiosa que he volgut explicar.