La zona minera anomenada LA GALLINA està situada al peu de la carretera que porta a Sant Martí d'Ogassa, a uns 1136 m. d'altitud aprox. al pla de la casa de can Camps i molt a prop de casa meva, es per això que aquest sector i aquesta casa van deixar bona empremta en la meva infantesa. De fet a més dels vincles veïnals, amb can Camps hi havia les ajudes puntuals i desinteressades que en aquell temps i a pagès eren habituals, com podien ser per qualsevol treball del camp, "el segar", "el batre" o simplement per la típica matança del porc en la qual la meva mare n'era la "bodellera" (persona que tenia cura les carns i preparava els embotits). Quan hi havia "matança" jo l'acompanyava amb ganes
Entada actual de la mina "La Gallina". |
La mina de La Gallina tenia un recorregut d'uns 525 mts. aprox. amb diferents ramals i galeries, fou una de les més productives de la conca minera i va ser explotada des de mitjans del s. XIX fins el tancament d'aquestes l'any 1967.
A la plaça de can Camps a més del carbó d'aquesta mina s'hi acumulava tot el carbó de les mines de "cal Mingo" situades prop de la casa de Bassaganya, que arribava al pla del "Joncar" amb carros tirats per bous. A partir d'aquest punt el material continuava avall juntament amb la producció de les mines "del "Joncar" i del "Faig" amb vagonetes estirades per cavalls o "maxos" i algun petit pla inclinat, tota la producció de la mina i tall obert de "Les Teules" per mitjà de pous interiors, rampes i "tremuges" i també el carbó extret de la mina del "Ranxero" amb vagonetes a través d'un petit cable aeri i de poc recorregut del qual encara avui se'n poden veure els pilars i les runes de la petita estació o punt de sortida. A partir d'aquest lloc el material continuava avall per mitjà del pla inclinat que baixava fins "el Taller". També feien baixar material per un pou o forat interior, vertical, d'uns 100 mts. aprox. que comunicava aquest sector de "la Gallina" amb la "mina Nova", situada a un nivell inferior, segurament aquest forat servia més per renovació d'aire que de tremuja interior, ja que se suposa que el carbó deuria arribar a baix molt esmicolat.
Interior actual de la mina. |
En aquesta reproducció en miniatura hi podeu veure: a la part esquerra dos dels miners que estan al cap del pla inclinat fent "maniobres", més a la dreta dos que estan passant carbó amb la "xaranga" que servia per separar les diferents classes de material, "fragua" o brasa, pissarra, trit, terregada, etc., un que treballa amb els troncs, preparant les enfustades per aguantar el sostre i laterals de la mina a mesura que feien forat i finalment tres que es disposen a entrar dins la mina per continuar amb els treballs d'extracció.
Quatre fotografies de la maqueta, en elles es pot veure la gran activitat que hi havia en aquest sector de "la Gallina" |
ANECDOTARI.
No fa gaire temps, parlant amb un ex miner ( E. C. ), m'explicava que ell treballava a les Teules, però que hi havia dies que a les tardes ho feien a la Gallina i a "preu fet" per vagó ple de carbó que treien. Ja he explicat i en la maqueta es pot veure, que la boca de la mina es troba adossada a la paret mateixa de la casa i la fressa dels vagons i sobretot les "barrinades" que tiraven per arrencar el material se sentien mol tant dins com fora de la casa. Es per això que la mestressa ( A. Z. ) molt bona dona per cert, quant tenia alguna "lloca" (gallina que covava ous), deia als miners que tiressin poques "barrinades", perquè amb el soroll d'aquestes, els ous es farien mal-bé i no naixeria cap pollet, com també podia passar amb dies de fortes tronades.
===============================================================
El dia que cobraven el "preu fet" ho solien celebrar comprant una ampolla de conyac que se la bevien durant la tarda ( ja n'eren de valents........). Un dia d'aquests, el miner ( J. F. ) els va dir que es trobava molt malament, que no sabia que tenia i que plegaria per anar al metge, els altres s'adonaren que el problema era un petit excés en la celebració, l'acompanyaren a una bona ombra, va dormir tota la tarda i a l'hora de plegar varen marxar tots junts cap a casa com si res hagués passat, la malaltia fou curada, tots cobraren el mateix i ningú es va assabentar de res. (Homes durs, però nobles, autèntics...........).
Maqueta visitable a l'entrada de l'ajuntament de St. Joan de les Abadesses en horaris d'oficina.
A l'esquerra la Magdalena i la Maria passant carbó a la Gallina l'any 1943. (Foto Martí Mercader) A la dreta la maqueta on es poden veure miners fent la mateixa feina "l'any 2015". |
Quatre imatges més de la reproducció, en elles es pot veure tota l'activitat que hi havia en aquest sector, que no era poca. |
Fotografia que vaig fer jo mateix poc abans del tancament de les mines i en la que es veu el . començament del pla inclinat. |
Fotografia actual on encara es pot veure el cable del pla inclinat, aquest va quedar com a testimoni i record de l'últim viatge de carbó |
Excel·lent. Sóc cosí de l'actual propietari de la farmàcia, sota el Prat del Pinter, per casualitat no tindries informació sobre aquesta? Moltes gràcies i una feina espectacular, enhorabona.
ResponElimina