dimarts, 7 de juny del 2022

Històries d'un poble miner. LA PLAÇA DOLÇA

      

      A Surroca d'entre els nombrosos noms relacionats amb l'explotació minera n'hi ha un que sobresurt per damunt de tots, "La mina Dolça" i directament vinculat amb ella, la "Plaça Dolça".

     La "Plaça Dolça" era el punt neuràlgic de l'entramat miner. Abans de construir-la fou necessari soterrar el riu que brollava de la Font Gran, més un rierol que baixa per el cantó oest. Aquestes dues aigües es barregen a les entranyes d'aquesta plaça i surten a l'exterior a l'entrada del poble i després de barrejar-se amb la riera de Can Cisquet formen el riu d'Ogassa, el riu Font Gran, la riera Malatosca ???? Un cop cobertes aquestes aigües s'omplí l'espai de material ( la majoria "terregall" sortit de la mateixa mina) i la plaça quedà formada de la manera que ens ha arribat fins avui.

     Era i es la plaça del poble, a l'època de les mines s'hi feien  ballades de sardanes, també ha estat sempre el camp de futbol i als anys 40 - 50 del segle passat amb molta activitat, de fet podem trobar diverses fotografies de equips de la U.E. Surroca formats majoritàriament per treballadors de les mines i a més al estar situada davant la Cooperativa dels miners i la Fonda del poble era punt de trobada de molta gent per fer-hi "petar" la xerrada. En aquell temps no feia falta, però ara per raons d'espai també es aparcament.

     En el programa de la festa de la Germandat de l'any 1948 s'anuncia que en la Plaza Dolça (així està escrit) se tocaran cuatro escogidas sardanas por la renombrada cobla-orquesta "Voltregá".

     Però per damunt de tot això era el punt estratègic de tot l'entramat miner. Entre els vagons que arribaven del pla inclinat Nº 5, els que sortien de la mina Dolça i els de la fàbrica de pans, eren un munt els vagons que s'acumulaven en aquest punt. A l'extrem sud d'aquesta plaça (prop de Can Jolis) es formaven els trens de vagons per portar el carbó a Torallas i pel camí deixar-ne a les cimenteres.

     

     Tot i que segurament havien foradat amb caràcter de proves altres mines per la seva explotació, la "Mina Dolça" oberta a la segona mitat del s. XIX va ser la primera que consta de manera oficial.

     Al llarg dels anys han estat molts els dubtes i especulacions sobre el perquè del nom de Plaça Dolça i mina Dolça.

      Gràcies al Marcel Miquel i Fageda que em va fer arribar un article publicat al Diario Universal de Notícias 16/9/1859 hem pogut posar llum sobre aquest tema.

     L'esmentat article diu així:

     El Excmo. señor capitan general de Cataluña ha hecho una excursión a los montes de Surroca y Ogassa, para visitar las minas de hulla de San Juan de las Abadesas, y parece que ha quedado complacido de la actual dirección, encontrando al frente de los trabajos, un hábil y activo ingeniero que la Junta directiva de la Sociedad esplotadora hizo venir de Francia, y para cuidar del buen orden y contabilidad un administrador celoso, inteligente y honrado, con cuyo medio aquel rico criadero podrá ser beneficiado con ventaja y economia. S.E. fue recibido con una salva minera, haciendo los barrenos el oficio de cañones, y accedió a las súplicas de los empleados, para que en aquel acto se bautizase, como dicen en lenguage minero, una nueva galeria que se estaba abriendo, a la cual puso su nombre.

     De hoy mas, mina "Dulce" será un recuerdo perenne de la visita de nuestro celoso capitan general, a aquellas escarpadas montañas.


     Diario Universal de Notícias 16/9/1859.



                                                                          

Encara avui dia Barcelona te un carrer
dedicat a aquest capità general.
Fons: Marcel Miquel.

                                                 

     

                                                               

Imatge de Surroca amb la plaça en primer pla i al
fons coll Sabè, el punt més alt el pic de l'Assuques.
Fons: Recull familiar.



Una altre imatge de la Plaça Dolça a mitjans del S. XX.
Fons: Recull familiar.




                                                                           

En aquesta imatge de la plaça Dolça es pot veure, 
a la part superior la Torre i les Oficines, al mig el
pla inclinat nº 5, a l'esquerra cal Capellà i a la dreta
la Fonda. També era camp de futbol, a l'esquerra
part inferior podeu veure una de les porteries.
Foto extreta d'un programa de festes d'Ogassa.


Equip de futbol de la U.E. Surroca als anys 50.
Foto extreta d'un programa de festes d'Ogassa.



A la plaça Dolça i degut al gran moviment de vagons
que hi havia, no hi faltava mai la tracció animal.
En aquesta fotografia podem veure l'Alfred Casals
conegut per en "Fredu" "traginant" vagons amb l'ajut
d'un "matxo" al costat del camp de futbol, (observeu
la porteria), quan hi havia partit les vies delimitaven
el camp de joc.
Foto: Recull familiar.: 






 
Equip de la U.E. Surroca en un partit de festa major.
La majoria miners, però també personal d'administració
i direcció. El més alt Enric Armengol i a la seva dreta tal
com veiem la foto el director de les mines  Victor Rich.
Fons: E. Armengol


Part del programa de la festa de la Germandat de 1948 on 
es pot "llegir" l'anunci de les 4 escogidas sardanas que es
ballarien a la Plaça Dolça.
Fons: Joan Rich.

Matança de porc a la Plaça Dolça amb motiu del
final d'etapa de la Volta ciclista a Catalunya 1982.
La meva mare a l'esquerra de la fotografia era la
"bodellera", persona que es cuidava de la tria de les
carns i elaboració dels embotits.
Fons: Recull familiar.














                                        


                                                                         

Boca de sortida sota la Plaça Dolça de les aigües
que baixen del brollador de la Font Gran.
En un tram de rierol soterrat com aquest,no seria 
possible la pràctica d'algun esport d'aventura amb
les degudes condicions ???

                                                                        




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada