ROMÀNIC. MAQUETA Sant Julià de Saltor.

Sant Julià de Saltor, església i rectoria. Maqueta fotografiada a l'exterior amb el rere fons de la muntanya de St.Amand que es el seu entorn natural

Fotografia imitació d'època en que es pot veure la reproducció de l'església de Saltor i al fons la masia del Joncar

Sant Julià de Saltor es una petita parròquia del municipi d'Ogassa, situada a 1350 m. d'altitud sota les cingleres de St. Amanç per la cara sud. Tot i que la primera església de Saltor ja surt documentada l'any 890 en l'acta de consagració de la de Sant Pere de Ripoll, de l'actual se'n podria situar la seva construcció al s. XI i depenia del Monestir de Ripoll. Es una construcció de l'anomenat romànic rural, consta d'una nau rectangular de dues alçades amb un petit campanar de torre d'un sol pis, al llarg dels anys també ha sofert algunes modificacions perquè per exemple a la nau més alta i per la cara de la muntanya es veu clarament que hi havia hagut una porta a l'alçada d'un primer pis, no se quina era la seva utilitat i que fa anys que està tapiada.  Adossada a l'església hi ha la rectoria que al menys fins fa poc era habitada, no obstant això el conjunt en general està molt deteriorat i en procés irreversible de desaparició si ningú hi posa remei, la qual cosa farà que es perdi definitivament un altre testimoni històric del nostre passat. Punt de destinació o de pas de nombroses sortides des de qualsevol poble de l'entorn, tan a peu com amb BTT,  ja que al tenir a prop llocs tan emblemàtics com St. Amand, Taga o serra cavallera el fan molt conegut per els amants de la natura tan de la comarca com d'arreu de Catalunya.                                                                                                               ANECDOTARI. Ara anar a caminar per la muntanya no es massa habitual i en diem "fer esport", però a casa meva a Ogassa teníem i tenim família a Campdevànol i el meu avi Josep Cambras moltes de les vegades que hi anava marxava a peu de bon matí amb el "sarró" ben proveït, l'escopeta penjada a l'esquena (llavors es podia caçar per tot arreu) i  anava d'Ogassa a Campdevànol passant per Saltor i Corones, i a l'hora de dinar sense fer-ne gaire soroll havia arribat al seu destí i si a més podia arribar-hi amb alguna peça de caça (conill, tudó, gaig, etc.)  la seva felicitat era complerta. Aquesta es una de les 14 maquetes que tinc guardades a casa meva.

Una altre visió de l'església.

Detall de la part davantera de la reproducció on es pot veure la diferència de construcció de la rectoria i de l'església.

Planimetria de St. Julià de Saltor.   1/200
Manel Anglada i Bayès.

CARBÓ. MAQUETA. Estació del cable de ca l'Ermengol

Maqueta de l'estació del cable de ca l'Ermengol, al fons es poden veure les runes de la verdadera.

Aquesta estació va ser construïda a principis dels anys 40 i era el punt de destinació de les "vagonetes" que baixaven el material de la part més alta de l'explotació que era el tall obert i la mina del Faig. Les vagonetes estaven fixades al cable amb trams equidistants de manera que quan n'arribava una de buida a l'estació del Faig que el cable quedava parat i la carregaven, també n'arribava una de plena a l'estació de ca l'Ermengol que la buidaven. El carbó d'aquestes vagonetes s'acumulava dins dels murs de pedra que servien de base de l'edifici i al mateix temps de dipòsit i "tremuja", després i tal com es pot veure amb la reproducció, els miners posaven els vagons sota unes "trampes" que accionades manualment amb unes palanques donaven sortida al carbó i els vagons s'omplien molt ràpidament i sense esforç. Un cop els vagons eren plens n'ajuntaven uns quants i tirats per uns cavalls que en deien "matxos" els portaven fins sota mateix de les oficines i la torre del director on començava el pla inclinat Nº 5  fins el poble. Davant la maqueta i a l'esquerra podeu veure un "bolquet" que era un mecanisme que descansava sobre uns rodets de ferro on hi entrava un vagó ple de carbó i quedava totalment collat, un cop dintre els treballadors donaven una empenta amb els peus al "bolquet", aquest donava la volta entera, el vagó s'havia buidat i el material baixava a traves d'una rampa fins la fàbrica de pans de carbó, encara que aquesta fàbrica i el "bolquet" per tirar-hi el material ja funcionaven  molt abans de la construcció del cable i el carbó hi arribava per vies des del pla inclinat de "la gallina - la Ramona - el taller". També en la reproducció podeu veure uns troncs de fusta apilats i un miner que en porta un d'ells, aquestes fustes quan n'hi havia les pujaven amb les vagonetes buides i servien per fer les "enfustades" i consolidar la volta de la mina a mesura que l'anaven construint i així evitar que s'enfondrés. La primera fotografia esta presa des de la carretera que porta al Prat del Pinté i en ella hi podeu veure en primer terme la maqueta i de fons les restes de l'estació autèntica que encara resten dempeus (malauradament per poc temps) i a l'esquerra d'aquesta, la casa de ca l'Ermengol que l'hi donà nom.  Les altres fotografies estan fetes a la collada de la Creu i a la collada de can Camps.
    Aquesta maqueta es pot veure als baixos de l'ajuntament de Sant Joan de les Abadesses en hores d'oficina.

Fotografia imitació  "d'època", just al cantó esquerra i mig coberta de boira es pot entreveure la casa de Fogonella.

Fotografia de l'època on es pot veure el bolquet, uns miners i a l'esquerra un "matxo" que servia per estirar els vagons. (Fotografia cedida per Caterina Arnau).

En aquesta fotografia dels anys 60 podeu veure en el cercle petit l'estació del Faig, en l'ovalat la de ca l'Ermengol i la casa que l'hi donà nom, entre les dues estacions es poden veure les torres que aguantaven els cables. Fotografia extreta de la revista QUADERNS d'Agustí Dalmau.

Activitat minera a trenc d'alba. Maqueta fotografiada a la collada de la Creu.

          Aquesta maqueta es pot veure a l'entrada de l'ajuntament de St. Joan de les Abadesses en horari d'oficina.

ROMÀNIC. MAQUETA Sant Vicenç de Planoles.

L'església a vista d'ocell.

Vista de la cara oest on es pot veure clarament la unió de l'atri porxat a la nau principal de l'església.

                                                                              A l'esquerra de la carretera de Ribes de Fresser a Puigcerdà en plena collada de Tosses   i a 1136 mts. d'altitud  trobem el poble de Planoles (Planezoles) i en ell podem veure fàcilment l'església dedicada a Sant Vicenç, ja que el seu esvelt campanar amb el rellotge marcant el pas del temps de cara a la població sobresurt de manera singular. Les primeres dades d'aquesta església les trobem a l'any 1141, però es molt possible que ja existís abans. Al s. XII la possessió d'aquest indret es repartia entre els senyors de Mataplana i el rei. L'edifici al principi constava d'una sola nau de forma rectangular capçada a l'est per un absis semicircular adornat amb arcuacions llombardes, a la cara sud hi havia un atri porxat que mes tard fou incorporat a l'església com una segona nau, també el campanar al cantó sud-est i una capella a la cara nord son construccions molt mes tardanes. Aquesta es una de les reproduccions que es poden veure al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses.                                                                

Vista general de Sant Vicenç de Planoles.

     Planimetria de St. Vicens de Planoles.   1/200
     Manel Anglada i Bayès.


                                                                                                                                                                               

ROMÀNIC. MAQUETA Santa Maria de Les Llosses.

Església de Santa Maria de Les Llosses.

*English version available below original post.

Les Llosses és un municipi de l'anomenat baix Ripollès i en ell hi trobem sobre un petit serrat a la dreta de la carretera que porta de Ripoll a Berga aquesta església romànica dedicada a Santa Maria. L'edifici actual es del s. XII  tot i que devia existir una altre església anterior perquè ja surt esmentada l'any 912 com a propietat del monestir de Ripoll. Aquest edifici consta d'una sola nau acabada a l'est per un absis ornat amb arquacions cegues i amb tres finestres de doble esqueixada molt ben repartides, a la cara nord i adossada a l'absis hi ha la sagristia construïda l'any 1854 (data marcada en una pedra), i a la cara sud o mig-dia s'alça el campanar de planta quadrada i la porta d'entrada coberta per una senzilla arquivolta. ANÈCDOTES.  No sé si aquesta església te molts visitants o pocs, però és evident que està al peu d'una carretera molt transitada i encara més en temps de bolets, sobretot rovellons, i val la pena perdre una estona per anar-la a veure. Quan en vaig fer aquesta reproducció l'edifici es trobava en bon estat de conservació. Construcció de la maqueta any 1999, hores de treball aprox. 250 h. aquesta reproducció no esta exposada.

Vista del cantó de llevant amb l'absis i la sagristia, també es pot veure una modificació posterior a la cara nord del campanar.

Detall del campanar al cantó sud-oest.

    Planimetria de Sta. Maria de les Llosses.   1/200
   Manel Anglada i Bayès

*English version

Les Llosses is a small village of the southern Ripollès, and this church dedicated to Santa Maria, is located next to the road that joins the towns of Ripoll and Berga.

The actual temple was rebuilt in the 12th century on a former temple already mentioned in the year 912 as a property of Ripoll Monastery. The building consists on a main rectangular body with an apse facing the East. The sacristy built as an annex in 1854 is located in its north-east corner next to the apse, and the bell tower is placed in the south-west corner next to the main entrance door.

This model, scaled 1:50, was constructed in 1999 in approximately 250 working hours.

ROMÀNIC. MAQUETA Sant Pere d'Aüira.

Sant Pere d'Aüira.

*English version available below original post

Al nord de Campdevànol encinglerada dalt d'un turó i a l'esquerra del riu Freser es troba aquesta petita i bonica església de Sant Pere d'Aüira. Aquest edifici te planta de creu llatina amb la nau capçada a l'est per un absis, amb dues capelles una a cada lateral i a l'alçada d'aquestes capelles s'aixeca un campanar de paret de dos ulls. Les primeres noticies de l'església les trobem a l'any 1150, a principis del s. XIII fou reconstruïda i consagrada per bisbe de Vic Sant Bernat Calbó. ANÈCDOTES. En una trobada que vaig mantenir amb una família molt propera i vinculada amb aquesta església i evidentment molt creïble, em varen comentar que ells sempre havien sentit dir dels seus avantpassats que l'antipapa Benet XIII mes conegut per el nom de Papa Luna podria haver fet nit en aquesta església en un dels seus viatges que feu de Peñiscola a Avinyó (França). Tot i que els visitants d'aquesta església solen ser majoritàriament caçadors, boletaires o muntanyencs en general, l'edifici es troba en bon estat de conservació gràcies als amics de Sant Pere d'Aüira que en tenen cura i per el dia del seu patró s'hi celebra un aplec. Any de construcció de la maqueta 2002, hores aprox. 300 h. Aquesta maqueta també es pot veure al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses.

Vista de la cara est amb l'absis i les dues capelles laterals.

Vista de l'església amb mes detall.

Planimetria de St. Pere d'Auïra.   1/200
Manel Anglada i Bayès.

*English version

This hermitage belongs to the municipality of Campdevànol and is located at the top of a hill approximately 4 km north-east of the town.

The interior of the church presents a Latin cross plant with an apse facing east and two chapels at each side. Main entrance is on the southern wall and the bell tower is located just on the middle of the cross (simple bell tower with two windows). This church is first mentioned on a document dated year 1150 and it was rebuilt again on the 13th century. The church is actually restored and is maintained by the association ‘Amics de Sant Pere d’Aüira’. Religious cult has been reduced to once per year, on the first Sunday after June 29th (Saint Peter, patron).

Although as far as I know this is not documented some people still explain that on the 14th century Pedro Martinez de Luna, commonly known as Antipope Benedict XIII spent a night in this church on this way from Peñíscola to Avignon.

This model, scaled 1:50, was constructed in 2002 in approximately 300 hours of work. This model is part of the exhibition that you can visit permanently in Sant Joan de les Abadesses, Palau de l’Abadia.

ROMÀNIC. MAQUETA Sant Cristòfol de Beget.

Sant Cristòfol de Beget.

Sant Cristòfol de Beget es una església del s. XII, situada a 541 mts. d'altitud a la capçalera del riu Llierca, tot i ser de l'alta Garrotxa pertany a la comarca del Ripollès. L'any 959 ja es te constància del nom de Beget (Beiedo) i les primeres referències de l'església les trobem l'any 979. L'edifici que es de notables proporcions consta d'una sola nau acabada a l'est per una bonica capçalera formada per un absis central i dues capelles laterals, a la façana sud hi trobem la porta d'entrada coberta per un timpà llis i emmarcada per dues arquivoltes sostingudes per dos parells de columnes i al costat de la portalada s'alça el campanar que es una bonica torre de planta quadrada de quatre pisos d'alçada, al primer hi han tres finestres senzilles, al segon i al tercer les finestres son geminades i al quart hi han quatre grans obertures d'un sol arc. A l'interior de l'església hi podem contemplar la famosa "Magestat de Beget" magnífica talla romànica de la segona meitat del s. XII. L'any 1931 fou declarada monument nacional i va sobreviure a las destruccions del 1936 gràcies a la decidida, valenta i arriscada actuació dels vilatans. Després de la restauració feta l'any 1961 aquesta església es troba en molt bon estat de conservació.

 ANÈCDOTES. Tot i ser un dels pobles més bonics d'aquestes contrades i generalment molt visitat, durant les més de dues hores que vaig estar prenent mides i fent fotografies per fer la reproducció no va passar una sola persona ( al menys que jo veiés ), i això si que parlant de Beget es una anècdota.

          Maqueta construïda l'any 2001, hores aprox. 700 h. Aquesta reproducció també es pot veure al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses dins l'exposició "Romànic una volta pel Ripollès"".

Detall de la portalada.

Cara oest amb els contraforts i el gran ull de bou.

Planimetria de St. Cristòfol de Beget
Alexandre Mazcuñan i Boix
Francesc Junyent i Maydeu

Detall de l'absis amb la finestra i arcuacions.

ROMÀNIC. MAQUETA Santa Magdalena de Perella.

Santa Magdalena de Perella.

Aquesta església de Santa Magdalena de Perella està situada dins el terme municipal de Sant Joan de les Abadesses, sobre un petit turó a l'esquerra de la carretera direcció a França. L'església es del segle XII i l'any 1145 un cop acabada fou entregada al monestir de Sant Joan. Es un temple de tipus rural molt senzill i de petites dimensions que consta d'una sola nau a la que mes tard s'hi va afegir una sagristia a la cara sud i un campanar de torre a la cara nord est, la porta d'entrada que encara conserva part de la ferramenta original esta a la cara nord sota un arc adovellat, aquesta església es troba en bon estat de conservació i s'hi celebra culte un cop l'any en motiu de l'aplec en honor a la seva patrona Santa Magdalena. Es una de les maquetes que es pot veure al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses.

El campanar amb mes detall.

Cara est amb el campanar de torre.



                                                                                                             

Planimetria de Sta. Magdalena de Perella   1/200
Manel Anglada i Bayès