ROMÀNIC. MAQUETA Sant Julià de Saltor.

Sant Julià de Saltor, església i rectoria. Maqueta fotografiada a l'exterior amb el rere fons de la muntanya de St.Amand que es el seu entorn natural

Fotografia imitació d'època en que es pot veure la reproducció de l'església de Saltor i al fons la masia del Joncar

Sant Julià de Saltor es una petita parròquia del municipi d'Ogassa, situada a 1350 m. d'altitud sota les cingleres de St. Amanç per la cara sud. Tot i que la primera església de Saltor ja surt documentada l'any 890 en l'acta de consagració de la de Sant Pere de Ripoll, de l'actual se'n podria situar la seva construcció al s. XI i depenia del Monestir de Ripoll. Es una construcció de l'anomenat romànic rural, consta d'una nau rectangular de dues alçades amb un petit campanar de torre d'un sol pis, al llarg dels anys també ha sofert algunes modificacions perquè per exemple a la nau més alta i per la cara de la muntanya es veu clarament que hi havia hagut una porta a l'alçada d'un primer pis, no se quina era la seva utilitat i que fa anys que està tapiada.  Adossada a l'església hi ha la rectoria que al menys fins fa poc era habitada, no obstant això el conjunt en general està molt deteriorat i en procés irreversible de desaparició si ningú hi posa remei, la qual cosa farà que es perdi definitivament un altre testimoni històric del nostre passat. Punt de destinació o de pas de nombroses sortides des de qualsevol poble de l'entorn, tan a peu com amb BTT,  ja que al tenir a prop llocs tan emblemàtics com St. Amand, Taga o serra cavallera el fan molt conegut per els amants de la natura tan de la comarca com d'arreu de Catalunya.                                                                                                               ANECDOTARI. Ara anar a caminar per la muntanya no es massa habitual i en diem "fer esport", però a casa meva a Ogassa teníem i tenim família a Campdevànol i el meu avi Josep Cambras moltes de les vegades que hi anava marxava a peu de bon matí amb el "sarró" ben proveït, l'escopeta penjada a l'esquena (llavors es podia caçar per tot arreu) i  anava d'Ogassa a Campdevànol passant per Saltor i Corones, i a l'hora de dinar sense fer-ne gaire soroll havia arribat al seu destí i si a més podia arribar-hi amb alguna peça de caça (conill, tudó, gaig, etc.)  la seva felicitat era complerta. Aquesta es una de les 14 maquetes que tinc guardades a casa meva.

Una altre visió de l'església.

Detall de la part davantera de la reproducció on es pot veure la diferència de construcció de la rectoria i de l'església.

Planimetria de St. Julià de Saltor.   1/200
Manel Anglada i Bayès.