FESTA MAJOR DE SANTA BÀRBARA (Patrona dels miners).
Una Festa Major com el seu nom indica es la festa més important de cada poble. En el cas de Surroca i Ogassa a partir de la descoberta del carbó i posterior explotació de les seves mines, la festa major va passar a celebrar-se el dia 4 de Desembre i dedicada a Santa Bàrbara patrona dels miners.
Abans de l'aparició del carbó, les celebracions litúrgiques tenien lloc als disseminats Sant Martí de Surroca, Sant Martí d'Ogassa, Sant Julià de Saltor o Santa Maria de Vidabona, evidentment llocs molt allunyats i que cada un dels quals tenia la seva pròpia festa.
Amb la construcció de la colònia minera de Surroca de Baix, el barri del Prat del Pinté, el bloc de 8 habitatges conegut com el Pla Llobet i tota la resta de cases unifamiliars (pràcticament totes per habitatge de miners) construïdes per la Companyia de les mines, era necessari la construcció d'una nova capella i aquesta s'aixecà al Prat del Pinté. La construcció d'aquesta capella va anar a càrrec del la companyia explotadora de les mines (Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas) i s'inaugurà el 16 d'abril de 1882. A partir d'aquest moment la festa major de Surroca-Ogassa va passar a ser el 4 de desembre dia de Santa Bàrbara. Durant molts anys se celebrava durant dos dies 4 - 5 de desembre fins que quedà definitivament ubicada al cap de setmana del primer diumenge de desembre.
ANÈCDOTA !!!!!!!! Tot i que en l'apartat "Mots de l'època" d'aquest mateix blog ja ho faig constar, crec que es interessant explicar-ho aquí. El nom de Bàrbara a mitjans del s. passat era conegut per "Barba", la gran majoria de miners i les seves famílies tothom ho deia d'aquesta manera, els meus avis i pares ho van dir sempre (jo de petit també) i les persones de la generació anterior a la meva pràcticament tothom ho deia igual, (s'està acabant l'any ja soms a Sta. Barba ----- hem d'engreixar els pollastres que falta poc per Sta. Barba). Encara ara se sent alguna vegada, de fet jo hi he pensat perquè ahir mateix em van passar unes fotografies i la capçalera deia Festa de Santa Barba. Segurament que moltes persones que tenen les seves arrels a Surroca ho poden recordar.
![]() |
Església de Santa Bàrbara al centre del barri miner del Prat del Pinté. Des de 1882 ha estat el centre de les celebracions de festes i en especial la seva festa major. |
OGASSA Festa de Santa Bàrbara. Any 1888
LA NUEVA LUCHA
11 de desembre de 1888
La crònica que es reprodueix íntegrament, l'escriu un periodista que seguí els actes per l'esmentat diari, del qual el diputat Macià Bonaplata n'era el fundador.
La ressenya diu així:
"Apreciado Director: Si queremos que en una población haya alegria y satisfacción démosles a sus habitantes trabajo y bien retribuido, porqué todos sabemos que el trabajo es el elemento mas poderoso de la producción y con él va siempre el bienestar de los pueblos. Buena prueba de ello nos dan las fiestas que todos los años se celebran en conmemoración de Santa Bárbara por la Sociedad Ferro-carril i Minas de San Juan de las Abadesas.
Por la víspera llegaron a esta el dignísimo Sr. Gerente y Diputado a cortes D. Félix Maciá, acompañado del Sr. Vil y otras personas cuyos nombres no recuerdo.
Voy a extractar el programa de la fiesta para que los lectores de La Nueva Lucha puedan formarse una idea de ella.
Dia 3.- Por la mañana hubo exámenes en el colegio de niños. Dirigido por el inteligente y aprovechado profesor D. José Pascual. Por la tarde en el de niñas, bajo la dirección de las Hermanas Dominicas. Quedando muy satisfechos los visitantes de los adelantos de las escuelas de niños y niñas.
Dia 4.- A las 10 solemne oficio y terminado no hubo el baile anunciado, por causa de la lluvia. Por la tarde se bailó con desesperación y al anochecer se elevaron varios globos. Por la noche baile en el salón de la Fonda que estaba arreglado al efecto.
Dia 5.- Este fue el dia como diríamos de la fiesta, pues se presentó claro y hermoso y por todos lados se veia iban llegando forasteros, ansiosos de pasar un dia agradable. A las 9 oficio de difuntos; terminado este en la plaza hubo baile hasta las 11 y media.
A las 3 de la tarde baile en el salón de la citada Fonda, y era tanta la gente que habia que era imposible poder dar un paso; serian las 5 y media cuando se concluyó; con la misma comisión y demás, nos dirigimos a la plaza en donde se disparó un magnífico castillo de fuegos artificiales y elevación de globos, cucañas, y carreras y demás juegos.
Por la noche, el último baile fue muy lucido y concurrido y cuando se hiba concluyendo parecia que los ánimos se esforzaban para alargar la fiesta.
La música que habia contratada era la de Ripoll Els Tranquils que por cierto dejó mucho que desear.
Agustí Dalmau i Font
Historiador i arxiver
![]() |
Orquestra "Els Tranquils" que va amenitzar la festa major de Santa Bàrbara l'any 1888. Foto extreta del programa de presentació a Ripoll del violí restaurat de l'orquestra "Els Tranquils". |
===============================================================
LA VANGUARDIA
Viernes 22 de Noviembre de 1901
FERIAS Y FIESTAS
Para las fiestas que en honor de Santa Bárbara se celebrarán en la Minas de Surroca los dias 3, 4 y 5 del próximo mes de Diciembre ha sido contratada la orquesta "La Catalana", de Granollers.
La referida orquesta ha sido contratada también en San Clemente de Llobregat para los dias 22, 23 y 24 del actual y en San Andrés de Palomar para los dias 30 y 1 y 2 del próximo mes de Diciembre.
Forma parte de dicha orquesta el concertista de cornetín don Miguel González.
Fins aquí la noticia de La Vanguardia.
![]() |
Foto de l'època de l'orquestra "La Catalana" de Granollers que va amenitzar els actes de la Festa Major de Santa Bàrbara de l'any 1901. Foto extreta de Google. |
===========================================================
LA VANGUARDIA
Domingo 01 de Diciembre de 1918
El vecino pueblo de las Minas de Surroca celebrará su fiesta mayor en honor a Santa Bárbara durante los dias 3, 4 y 5 de Diciembre con un variado programa de bailes, sardanas, serenatas y conciertos amenizados por la orquesta "La Municipal Olotina".
Fins aquí la noticia publicada a La Vanguardia.
========================================================
![]() |
"Pasacalle" (així ho posaven els programes), l'orquestra seguida de les autoritats i poble passant per davant de la fonda Can Costas l'any 1946. Fons: recull personal. |
![]() |
Ofici solemne a Sta. Bàrbara any 1959. Fons: Recull personal. |
ANÈCDOTA !!!!! Durant l'Ofici solemne del dia de Sta. Bàrbara eren molt esperades les "barrinades" que esclataven en el moment de la "Consagració". Aquestes es tiraven des del lloc anomenat "clot de la Canova", distant de l'església uns 400 mts. aprox, allà hi havia tres miners preparats amb els cartutxos de dinamita i davant l'església n'hi havia un altre per avisar-los. Arribat el moment just, el miner de davant l'església feia una senyal i els altres encenien els cartutxos. Eren mitja dotzena de "barrinades" que amb el soroll tan fort que feien, que dins la capella ressonaven molt més i juntament amb el silenci existent feien d'aquest moment el més esperat de la celebració. Els que ho varem viure ho recordem amb molt d'orgull com un dels moments més especials de la Festa Major.
![]() |
Vista del Prat del Pinté, podeu veure-hi l'església i darrera d'aquesta el cercle que assenyala el lloc on tiraven les "barrinades". Fons: Recull personal. |
![]() |
Darrera i davant del programa de la Festa de la Germandat de l'any 1948. Fons: Joan Rich. |
![]() |
Part interior del mateix programa. A la part esquerra hi podeu llegir una ODA original de Victor Rich, pare del director de les mines del mateix nom. Fons: Joan Rich. |
Una activitat tradicional de la Festa Major era el "tiro al plat" del Diumenge. Aquest es feia a la coneguda com Plaça dels burros (encara avui es coneix amb el mateix nom), a la sortida del túnel inferior de les vies que portaven a Torallas. Era un acte molt popular, hi participaven miners, pagesos, la majoria dels quals també eren caçadors i en moltes de les cases no hi podia faltar l'escopeta. A més de tots els competidors hi anava una gran quantitat de gent a veure-ho i era bonic observar el "tragí" de gent d'anada i tornada entre la Plaça Dolça i la Plaça dels burros. La majoria eren homes i quitxalla, eren altres temps i les dones tenien prou feina a casa preparant el dinar.
![]() |
Festa Major 1967 Repartiment de premis als guanyadors. Podem veure-hi l'autoritat militar, el rector (el 2º dia no hi havia missa) l'alcalde, un mestre etc. Fons: Joan Rich. |
Continuarà...................