Històries d'un poble miner. Festes majors a SURROCA - OGASSA

          FESTA MAJOR DE SANTA BÀRBARA  (Patrona dels miners).

       Una Festa Major com el seu nom indica es la festa més important de cada poble. En el cas de Surroca i Ogassa a partir de la descoberta del carbó i posterior explotació de les seves mines, la festa major va passar a celebrar-se el dia 4 de Desembre i dedicada a Santa Bàrbara  patrona dels miners.

         Abans de l'aparició del carbó, les celebracions litúrgiques tenien  lloc als disseminats Sant Martí de Surroca, Sant Martí d'Ogassa, Sant Julià de Saltor o Santa Maria de Vidabona, evidentment llocs molt allunyats i que cada un dels quals tenia la seva pròpia festa.

          Amb la construcció de la colònia minera de Surroca de Baix, el barri del Prat del Pinté, el bloc de 8 habitatges conegut com el Pla Llobet i tota la resta de cases unifamiliars (pràcticament totes per habitatge de miners) construïdes per la Companyia de les mines, era necessari la construcció d'una nova capella i aquesta s'aixecà al Prat del Pinté. La construcció d'aquesta capella va anar a càrrec del la companyia explotadora de les mines (Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas) i s'inaugurà el 16 d'abril de 1882. A partir d'aquest moment la festa major de Surroca-Ogassa va passar a ser el 4 de desembre dia de Santa Bàrbara. Durant molts anys se celebrava durant dos dies 4 - 5 de desembre fins que quedà definitivament ubicada al cap de setmana del primer diumenge de desembre.

          ANÈCDOTA !!!!!!!!   Tot i que en l'apartat "Mots de l'època" d'aquest mateix blog ja ho faig constar, crec que es interessant explicar-ho aquí. El nom de Bàrbara a mitjans del s. passat era conegut per "Barba", la gran majoria de miners i les seves famílies tothom ho deia d'aquesta manera, els meus avis i pares ho van dir sempre (jo de petit també) i les persones de la generació anterior a la meva pràcticament tothom ho deia igual, (s'està acabant l'any ja soms a Sta. Barba ----- hem d'engreixar els pollastres que falta poc per Sta. Barba). Encara ara se sent alguna vegada, de fet jo hi he pensat perquè ahir mateix em van passar unes fotografies i la capçalera deia Festa de Santa Barba. Segurament que moltes persones que tenen les seves arrels a Surroca  ho poden recordar.

          

         

                                                                         

Església de Santa Bàrbara al centre del barri miner
del Prat del Pinté. Des de 1882 ha estat el centre
de les celebracions de festes i en especial la seva
festa major.

                              

                                                                                                   

              

                             OGASSA     Festa de Santa Bàrbara.    Any 1888               

                                                  LA NUEVA LUCHA

                                                11 de desembre de 1888

     La crònica que es reprodueix íntegrament, l'escriu un periodista que seguí els actes per l'esmentat diari, del qual el diputat Macià Bonaplata n'era el fundador.

     La ressenya diu així:

     "Apreciado Director: Si queremos que en una población haya alegria y satisfacción démosles a sus habitantes trabajo y bien retribuido, porqué todos sabemos que el trabajo es el elemento mas poderoso de la producción y con él va siempre el bienestar de los pueblos. Buena prueba de ello nos dan las fiestas que todos los años se celebran en conmemoración de Santa Bárbara por la Sociedad Ferro-carril i Minas de San Juan de las Abadesas. 

     Por la víspera llegaron a esta el dignísimo Sr. Gerente y Diputado a cortes D. Félix Maciá, acompañado del Sr. Vil y otras personas cuyos nombres no recuerdo.

     Voy a extractar el programa de la fiesta para que los lectores de La Nueva Lucha puedan formarse una idea de ella.

     Dia 3.- Por la mañana hubo exámenes en el colegio de niños. Dirigido por el inteligente y aprovechado profesor D. José Pascual. Por la tarde en el de niñas, bajo la dirección de las Hermanas Dominicas. Quedando muy satisfechos los visitantes de los adelantos de las escuelas de niños y niñas.

     Dia 4.- A las 10 solemne oficio y terminado no hubo el baile anunciado, por causa de la lluvia. Por la tarde se bailó con desesperación y al anochecer se elevaron varios globos. Por la noche baile en el salón de la Fonda que estaba arreglado al efecto.

     Dia 5.- Este fue el dia como diríamos de la fiesta, pues se presentó claro y hermoso y por todos lados se veia iban llegando forasteros, ansiosos de pasar un dia agradable. A las 9 oficio de difuntos; terminado este en la plaza hubo baile hasta las 11 y media.

     A las 3 de la tarde baile en el salón de la citada Fonda, y era tanta la gente que habia que era imposible poder dar un paso; serian las 5 y media cuando se concluyó; con la misma comisión y demás, nos dirigimos a la plaza en donde se disparó un magnífico castillo de fuegos artificiales y elevación de globos, cucañas, y carreras y demás juegos.

     Por la noche, el último baile fue muy lucido y concurrido y cuando se hiba concluyendo parecia que los ánimos se esforzaban para alargar la fiesta.

     La música que habia contratada era la de Ripoll Els Tranquils que por cierto dejó mucho que desear.

     Agustí Dalmau i Font

     Historiador i arxiver

                                 
                                                        

Orquestra "Els Tranquils" que va amenitzar la festa
major de Santa Bàrbara l'any 1888.
Foto extreta del programa de presentació a Ripoll
del violí restaurat de l'orquestra "Els Tranquils".

===============================================================



                                                   LA VANGUARDIA

                                         Viernes 22 de Noviembre de 1901

                                                      FERIAS Y FIESTAS

     Para las fiestas que en honor de Santa Bárbara se celebrarán en la Minas de Surroca los dias 3, 4 y 5 del próximo mes de Diciembre ha sido contratada la orquesta "La Catalana", de Granollers.
     La referida orquesta ha sido contratada también en San Clemente de Llobregat para los dias 22, 23 y 24 del actual y en San Andrés de Palomar para los dias 30 y 1 y 2 del próximo mes de Diciembre.
     Forma parte de dicha orquesta el concertista de cornetín don Miguel González.

     Fins aquí la noticia de La Vanguardia.

                                                                 

Foto de l'època de l'orquestra "La Catalana" de 
Granollers que va amenitzar els actes de la Festa
Major de Santa Bàrbara de l'any 1901.
Foto extreta de Google.

           ===========================================================


                                                  LA VANGUARDIA

                                        Domingo 01 de Diciembre de 1918

     El vecino pueblo de las Minas de Surroca celebrará su fiesta mayor en honor a Santa Bárbara durante los dias 3, 4 y 5 de Diciembre con un variado programa de bailes, sardanas, serenatas y conciertos amenizados por la orquesta "La Municipal Olotina".

     Fins aquí la noticia publicada a La Vanguardia.

                                                                     

Tarja de presentació i promoció de l'orquestra
"La Municipal Olotina" 
Foto extreta de Google.

                 ========================================================



                                                                                 

"Pasacalle" (així ho posaven els programes), l'orquestra
seguida de les autoritats i poble passant per davant de la
fonda Can Costas l'any 1946.
Fons: recull personal.
 

                                                                                

"Pasacalle" de festa major entre el Taller i la Torre.
Darrera l'orquestra els primers a obrir el passant 
 com podeu veure a la fotografia eren les autoritats
civils i militars i tot seguit els miners. Generalment
les dones es quedaven a casa preparant els canelons

        mentre el rostit anava fent la "xup-xup".

                      Fotografia mitjans s.XX

                      Fons: Recull personal.           

                                                                                  

Ofici solemne a Sta. Bàrbara any 1959.
Fons: Recull personal.

       ANÈCDOTA !!!!!      Durant l'Ofici solemne del dia de Sta. Bàrbara eren molt esperades les "barrinades" que esclataven  en el moment de la "Consagració". Aquestes es tiraven des del lloc anomenat "clot de la Canova", distant de l'església uns 400 mts. aprox, allà hi havia tres miners preparats amb els cartutxos de dinamita i davant l'església n'hi havia un altre per avisar-los. Arribat el moment just, el miner de davant l'església feia una senyal i els altres encenien els cartutxos. Eren mitja dotzena de "barrinades" que amb el soroll tan fort que feien, que dins la capella ressonaven molt més i juntament amb el silenci existent feien d'aquest moment el més esperat de la celebració. Els que ho varem viure ho recordem amb molt d'orgull com un dels moments més especials de la Festa Major.

                                                                                   

Vista del Prat del Pinté, podeu veure-hi l'església
i darrera d'aquesta el cercle que assenyala el lloc
on tiraven les "barrinades".
Fons: Recull personal.

                                                                     

  

                                                                                   

Darrera i davant del programa de la Festa de la Germandat de l'any 1948.
Fons: Joan Rich.

                                                                                                                                             
   

                                                                                   

Part interior del mateix programa. A la part esquerra hi
podeu llegir una ODA original de Victor Rich, pare del
director de les mines del mateix nom.
Fons: Joan Rich.

                                                                                              

Un altre "pasacalle" de la Festa Major de Sta. Bàrbara.
Els miners portant els "pendons" de Sta. Bàrbara i de 
la Germandat (St. Joaquim) darrera de l'orquestra i arribant
al Prat del Pinté. Observeu la roba estesa a les vivendes
conegudes com "el corral de Fogonella".
Fons: Àngel Solà.

       Una activitat tradicional de la Festa Major era el "tiro al plat" del Diumenge. Aquest es feia a la coneguda com Plaça dels burros (encara avui es coneix amb el mateix nom), a la sortida del túnel inferior de les vies que portaven a Torallas. Era un acte molt popular, hi participaven miners, pagesos, la majoria dels quals també eren caçadors i en moltes de les cases no hi podia faltar l'escopeta. A més de tots els competidors hi anava una gran quantitat de gent a veure-ho i era bonic observar el "tragí" de gent d'anada i tornada entre la Plaça Dolça i la Plaça dels burros. La majoria eren homes i quitxalla, eren altres temps i les dones tenien prou feina a casa preparant el dinar.

                                                                                        
                                                                             

                                                                                

                                                                                                                                                                                                                                                   

Festa Major 1967.
Grup de tiradors en el "bunquer" de protecció i també
lloc de llencament dels plats. Jo només conec el miner
Agustí Cambres dret i just al seu costat assegut a la part
 del darrera el director Victor Rich. 
Fons: Joan Rich. 

                                                                                     

Festa Major 1967
Repartiment de premis als guanyadors. Podem veure-hi
l'autoritat militar, el rector (el 2º dia no hi havia missa)
l'alcalde, un mestre etc.
Fons: Joan Rich.

                                                                                                                                                                                   
 
Continuarà...................

Històries d'un poble miner. Retalls de premsa...............3

                                         L'ESPERANÇA        (Madrid 9/4/1846)

       GERONA.

       Sabemos que  de Olot a San Juan de las Abadesas se está construyendo el camino para el acarreo del carbón de piedra de las abundantes minas de Ogassa.

       Trabajan 300 jornaleros distribuidos en brigadas de 12 hombres, y en breve tendremos copiosos almacenes de aquel combustible en Olot.

         Para el transporte al interior de la provincia y hasta la costa, urje sobre manera que se ponga mano a la obra de los caminos proyectados.

       Nos consta que la diputación ha decretado 200.000 reales de sobrecargo a las contribuciones directas para este primer semestre, a fin de dar comienzo a la vez a todas las carreteras transversales, y que se espera la aprobación superior para dar principio a las obras hasta el punto de reparto.

                 

                  

                

                                                                  

                                                     

Fotografia d'època en que es pot veure la carretera
d'Olot just a la sortida de St. Joan de les Abadesses.
Segons el retall de premsa anterior, per aquesta
carretera tenia que ser transportat el carbó a Olot.
Finalment però el carbó va anar a Barcelona.
Foto: www.todocoleccion.net 

                               =================================================

                                        

                                              MÉS NOMS DE MINES.

                                  GACETA DE LOS CAMINOS DE HIERRO

                   

                                                   Madrid   15/12/1861     Pagina 7

       Entre Coll de Jou y Mas Juncá se han abierto las minas Antorcha y Corona y una pequeña galeria en Coll de Jou.

       Desde Mas Juncá hasta la iglésia de Surroca se hallan abiertas las minas del Veterano y de la Sociedad Aurora, este trozo puede dividirse en tres zonas y en ellas encontramos entre otras muchas las del Pinté, Mare de Déu, Rusignol y can Patirás.

       Y entre la iglésia de Surroca y el puente de las Rocassas se han abierto dos pequeñas galerias en el torrente de la Falguera y las minas San Eloy, Santa Bárbara, Joaquina, San Benito y Santa Ana.

                             

                                                MINES DE CANAMÀS

                            Entre l'església de Surroca i el Pont de les Rocassas

                                                                  

Mina de Canamàs. Aquesta era una de les mines
situades entre St. Martí de Surroca i el Pont de les
Rocassas. Obertes a finals del s. XVIII varen restar
operatives poc temps entre altres coses per la gran
dificultat en el transport del material al estar molt
allunyades del poble i en un "clot"de muntanyes.
Foto: Manel Matute.
Fons: Recull personal.

    

                                                                                           

      

                                                                                                  

Restes de les runes de la barraca dels treballadors
i d'un polvorí que hi havia per guardar dinamita
i demés explosius just al costat de la mina.
Foto: Manel Matute.
Fons: Recull personal.

                         =========================================================

                                          PRIMERS PROBLEMES DE TRANSPORT

                                                EL BÉ PÚBLIC   (BARCELONA)

                                                                  25/3/1849

          CIRCULAR.

          La sociedad anónima titulada EL VETERANO dueña de las abundantes minas de carbón de piedra en los terrenos de las parroquias de Surroca y Ogassa cerca de San Juan de las Abadesas, ha resuelto transportar los minerales de carbón y cok a los puntos de consumo de Ripoll, Vich y Barcelona.

          La Compañia conoce los inconvenientes que debe superar para lograr sus deseos, sin embargo, le interesa hacer conocer a los consumidores la buena clase de sus carbones, y si bien este conocimiento y este empeño costoso no reportará en la actualidad beneficios para los accionistas, proporcionará a la empresa crédito para lo sucesivo y logrado este, dará principio a una marcha activa de prosperidad para las industrias y la Nación.

          La Compañia por su parte está construyendo puentes entre San Juan y las minas y en breve tendrá espedita su carretera especial y podrá emplear las muchísimas carretas del pais.

          Para principiar en el entretanto los acarreos de carbón ha hecho un buen camino de herradura que acorta el trecho en mas de media hora hasta las minas comparado con el camino antiguo de Ogassa.

          Para facilitar el transporte y que no pierdan tiempo los arrieros, la Empresa ha provisto de un gran número de serones, estos los habrá en abundancia llenos en los depósitos de las minas, en este punto no tendrá que hacerse mas que llegar, cargar, tomar una papeleta y marchar, llegado al punto de destino, descargar, entregar la papeleta y cobrar el porte. Los serones contendrán tres clases de peso; 6, 5, y 4 arrobas cada uno.

          Las cargas de 2'5 quintales podran conducirlas las caballerias menores del pais y los serones de 4 arrobas podran ser llevados por porteadores (llamados colletaires) en el trecho desde las minas de Ogassa y Ripoll y de este modo la empresa tendrá la satisfacción de haber proporcionado trabajo y pan a infinidad de familias míseras y desgraciadas que solicitan ganarlo horadamente y a quienes es un gran consuelo podérselo proporcionar.

                            PRECIOS DE ESCALA PARA LOS TRANSPORTES

          De las minas a Ripoll, distancia 3 horas, a 8 reales la carga de 3 quintales.

          De Ripoll a Vich, distancia 8 horas, a 10 reales la carga de 3 quintales.

          De las minas a Vich, distancia 11 horas, a 18 reales la carga de 3 quintales.

          Minas de Surroca y Ogassa a 18 de marzo de 1849.

          El director gerente, Juan Bautista Perera.

                          ==============================================

                                       TERRATRÈMOL A LES MINES

                                     L'ESPERANÇA      (Madrid 7/2/1852)

                           NOTICIAS DE LAS PROVINCIAS      Olot 31 de enero.

       El temblor de tierra ocurrido el 25 en esta villa fué una ligera sombra en comparación de los fuertes y repetidos sacudimientos que experimentaron en aquel mismo dia varios pueblos de la montaña como San Juan de las Abadesas o Surroca de Ogassa cuyos pueblos se acercan progresivamente a los Pirineos. En ellos se han reproducido repetidas veces con mas o menos violencia en las mismas horas y precedidos  de un ruido fuerte y profundo semejante al estampido de un cañón que se percibe de lejos.

       Sus habitantes se han alarmado extraordinariamente, particularmente los de San Juan de las Abadesas, que consideran mas inminente el peligro por estar cerca de las minas de carbón de piedra de Ogasa, que juzgan han de incendiarse y transformarse en un volcan, atendidos los sintomas que se han observado y la calidad de minerales y materias combustibles que la montaña contiene. Por lo dicho algunos esplican que la causa de estos temblores es que existe en el interior de la montaña un amago de explosión volcánica o compresión de gases que mas o menos tarde produciran un volcan y que mientras no encuentren salida han de producir forzosamente estos sacudimientos. 

       Ayer los trabajadores de Ogasa abandonaron las minas alarmados por haberse reproducido los sintomas de terremoto con mas violencia que nunca. 

       Dios habrá escuchado benigno nuestros humildes votos librandonos de la destructora plaga. Por lo demás no ha sucedido desgracia alguna.

                   =================================================

       

                               ELS FRANCESOS VOLIEN ARRENDAR LES MINES

                                    L'Àncora (Barcelona 1850)   17/6/1852      Pàg. 5

       En "La Patrie" de Paris leemos lo siguiente:

       Se asegura que un comisionado de una compañia francesa de Paris partirá directamente a Cataluña con objeto de visitar las abundantes minas de carbón de piedra de San Juan de las Abadesas pertenecientes a la sociedad minera "El Veterano"; en seguida pasará a Barcelona para tratar de su arrendamiento con la junta directiva de aquella.

                      ==================================================

             SURROCA HA DE TANCAR EL FORN DEL VIDRE PER MANCA DE CARBÓ.

                                      LA CORONA (Barcelona)     13/4/1858

       CALAMIDAD INDUSTRIAL--- Los hornos de vidrio que funcionaban en Surroca, pueblo de la provincia de Gerona, han cesado en sus trabajos, segun se dice, por los inconvenientes que ofrece la falta de buena carretera y el no poderse surtir de carbón de piedra barato.

       Esto sucede en Surroca a menos de dos leguas de las ricas minas de San Juan de las Abadesas.

                                  (Així ho explicava el diari La Corona)

                ===================================================

                 

                 PROBLEMES SERIOSOS A L'INDUSTRIA DEL CARBÓ !!!!!!!!!

                 Segons aquesta notícia semblava imminent el tancament de les mines.

                       LA CORONA (Barcelona)     18/04/1858        Pàg.6

       Lo de las minas de Surroca, (llamadas de San Juan de las Abadesas)  marcha con tal decadencia que dentro de corto tiempo quizas ni siquiera se hablará de esta joya con que la naturaleza nos ha regalado y es tan codiciada de los extrangeros.

       Dijimos ya tiempo atrás que se habia descubierto fuego en la mina llamada del Pinté, cabalmente la mejor. Los ingenieros que tanto tiempo han maniobrado en ella para apagarlo acaban de mandar tapiarla después de haber agotado todos los demás recursos del arte. Un año tiene que permanecer tapiada para conseguir su objetivo.

       Otra mina (y muy buena también) llamada la Mare de Déu ha sido también cerrada por tener comunicación con la del Pinté. Son pues dos de las mejores minas que quizas por espacio de mas de un año tendran que ser abandonadas.

       Estraño es por cierto este misterioso desorden tan bien ordenado que media entre tales minas; parece ser contagioso, puesto que todos los establecimientos industriales que se han instalado en aquel sitio dicen haber sucumbido por efecto de lo mismo.

       Tiempo atrás se construyó allí un establecimiento de acero, y cuando marchaba bien y el acero salia tal como apetecia al fabricante, ha quedado abandonado. Luego se instaló un horno para la fabricación de vidrio, y cuando hubo funcionado algun tiempo, la compañia (impregnada sin duda de aquella atmósfera contagiosa que reina en las minas), como si fuera de vidrio, se quebró y quedó abandonado tal horno.

       Hace poco habia vuelto la compañia a reconstruirse con todas sus piezas, y cuando el horno volvió a funcionar con mucha mas perfección y lucro que antes, ha reaparecido en ella el desorden, quedando de nuevo rota en tantos fragmentos que según dicen será ya imposible volverlos a unir.

                        =================================================

                        Dos dies més tard el mateix diari desmentia la notícia !!!!!!!!

                               LA CORONA   (Barcelona) 20/4/1858    Pàg. 5.

       Señor director de La Corona:

       Sirvase Vd. dar cabida en su periódico a la siguientes lineas:

       Hemos visto en su diario del dia 18 lo que dice su corresponsal de Ripoll de la sociedad minera El Veterano, y apenas hay una palabra de verdad.

       Teme que aquella "joya" (la cuenca carbonifera) desaparezca de la tierra por el fuego, como fueron consumidas las nefastas Sodoma y Gomorra). Asi que los habitantes de Ogassa y Surroca deben estar ya haciendo sus petates para trasladarse a otra parte.

       Nosotros que acabamos de bajar de aquellas minas y somos testigos oculares de todo, podemos afirmar que tal artículo está cimentado en la malicia y la falsedad. Solo ha habido un poco de fuego en una galeria llamada vulgarmente Pinté. Pero el fuego está extinguido ya, esta es la opinión general de los operarios y también la del ingeniero Dn. Carlos Tassier que la mandó tapiar y que cree  poderla abrir dentro de breves dias.

       El pais conoce mejor que nadie que en un vasto territorio carbonífero de 2.820.000 varas superficiales, una o dos galerias mas o menos en nada pueden influir para aminorar la extracción que se quiera de carbones. Alli hay muchas otras galerias y pueden abrirse a millares. En tiempo de las facciones se cerraron cuarenta galerias, muchas de ellas no se han vuelto a abrir porque no hacen falta para una buena y arreglada explotación.

       Cabalmente la sociedad nunca habia marchado con un paso tan seguro como ahora; ni nunca habia tenido un tren de doce carros como tiene ahora para la conducción de sus carbones por carretera a Vich y Barcelona.

            (Por lo que antecede)

                        El secretario de la redacción  JUAN ALVAREZ

       

                                                                                                        

Treballadors sortint de la mina del Pinté. Suposadament
aquesta es la mina que es va incendiar l'any 1858, però
com es pot veure, 100 anys més tard seguia productiva.
Fotografia cedida per Salvador Coll.
Fons: Recull familiar.

                                                               
       

       

               

Carbó. LA TORRE - OFICINES - NÒMINES

         LA TORRE.

         La torre, també coneguda com a casa del director estava situada entre el Prat del Pinté i el nucli de Surroca de baix baixant pel camí Nº 5. Era (es) una casa molt gran, pintada de color blanc amb un jardí al mig en el qual hi havia (jo l'havia vist) una font amb peixos força grans de color vermell i groc.                  Aquesta torre, pintada blanca, el lloc on estava situada i que no hi havia pràcticament vegetació feia que es veiés de qualsevol lloc del poble.   Estava coronada per una petita torre quadrada que servia de mirador on segur es podia veure tot l'entramat miner des del Faig amb el seu "cable llarg" i els "plans inclinats" fins la Plaça Dolça.  

                                                                               

A la part superior dreta de la foto podeu veure "La Torre"
i podeu observar com d'aquest lloc es podia veure bona 
part de la conca minera.
Fons: recull familiar.

                                                                                               

        En aquesta entrada vull presentar la relació de treballadors que estaven en nòmina a les mines de Surroca la segona quinzena del mes de Novembre de l'any 1947.

        Però primer voldria explicar com m'han arribat a les meves mans aquestes nòmines.

        L'any 1981 a St. Joan de les Abadesses, les deixalles ("escombraries") encara es tiraven darrera el cementiri municipal. Un dia un senyor que passejava per aquell entorn (en desconec el nom) va veure un munt de papers tirats allà i al comprovar que estaven mitjanament en bon estat es va apropar a mirar  que eren, va tenir la grata sorpresa de veure que entre molts d'altres n'hi havia uns quants relacionats amb les mines de Surroca, va agafar els que li va semblar (entre ells aquestes nòmines) i els va donar a un molt bon amic meu, Francesc Pont (en Paco). Després d'uns dies de tenir-los a casa seva em va dir si jo els volia, que ell no en faria res, li vaig dir que si i des de llavors els tinc a casa meva.

       Al llarg de la història de les mines hi varen haver èpoques amb molt més personal treballant,concretament a finals del s.XIX sembla ser que eren més d'un miller.  Però aquesta relació es  de quan  les mines eren explotades per l'Arrendataria i ja en plena decadència. Tot i això podreu veure que hi han 146 treballadors i per un poble com Surroca era un gran actiu econòmic i social.  

                           Relació de treballadors del 16 al 30 de Novembre de 1947.

                                                               

Treballadors de la mina del Ranchero.
Dins el llistat de treballadors de l'Arrendatària els de la
mina del Ranchero anaven a part ja que la producció
d'aquesta mina es tenia que controlar per separat.

                                                                                        

                                                                                      

En aquest full hi ha en Pere Panadés, era "quinto" o sigui
que feia el servei militar a les mines, acabat el servei es va
casar amb la meva tia Paquita.

                                                                                  

                                                                                        

                                                                                   

En aquest llistat hi tinc el pare Mariano Anglada Macias.
Treballava al tall obert del Faig i "frenista" del cable aèri
els dies que baixaven carbó (maniobres).

  

                                                                                      

En aquest full hi ha el meu oncle Hilarión Pascal Pujol.

                                                                             

                                                                                  

Aquí el meu oncle Pedro Anglada Macias.

                                                                                    

I en aquest hi ha el meu avi José Cambras Macias, ell treballava
de peó de la carretera.
També hi ha un altre oncle meu, en Francisco Anglada Macias.

                   Com podeu veure tenia molta família treballant a les mines.