ANUARI RIERA (1896 - 1908)
Sota la direcció del Sr. Eduardo Riera Solanich, l'Anuari Riera comença la seva publicació l'any 1896 com "guia general de Cataluña", amb infinitat de dades econòmiques d'oficis, de l'industria i del comerç en general. També tenia informació detallada sobre la propietat urbana, rústica i geogràfica en general i una extensa secció de publicitat.
 |
| Portada de l'Anuari Riera de l'any 1896. Extreta de la Hemeroteca Digital de BNE. |
Les dades aquí publicades estan extretes d'aquesta publicació l'any 1908.
OGASSA.
Lugar con Ayuntamiento de 1578 habitantes de H. y 1561 de D. Dista de Puigcerdá 59 kilometros y 72 de Gerona. La estación mas próxima es San Juan de las Abadesas, a 6 kilometros de distancia (N). Tiene minas de carbón de piedra. Celebra fiesta mayor el 4 de Diciembre.
ELEMENTO OFICIAL.
Alcalde- D. Juan Rius Sala.
Secretario- D. Juan de Ferrer de Gallart.
Juez municipal- D. Agustin Monells Despams.
Fiscal- D.Emilio Bervou Bondor.
Párroco- D.Juan Coll.
ABACERIA.
Pascal (Rosa).
BARBERIAS.
Espert (José).
Monells (Agustín).
BODEGÓN.
Coma (Juan)
CAFÉS.
"Baena", Juan Coma Pujol.
Soler (Paladio).
CANTERAS.
(De marmol colores) Mas y Farrach.
CARNICERIAS.
Jordi Guitart (José).
Picañol Suñer (Juan).
CEMENTO. (Hornos)
Benet (Ramón.
Compañia Ferrocarril y Minas a cargo de la Vda. de Juan Balagué.
COMUNIDAD RELIGIOSA.
Monjas Dominicas.
ESCUELA PRINCIPAL. (Para ambos sexos)
Planas (Francisca).
ESTANCOS.
Rius Sala (Juan).
GANADEROS.
Basagaña (José)
Corominas (Pedro).
Fajula (Eudaldo).
Fajula (Isidro).
Jordá (Esteban).
Riu (José).
MINAS DE CARBÓN DE PIEDRA.
"Hullera del Pirineo" Sociedad española.
"La Constáncia"
"El Coto", Compañia de los Caminos de Hierro del Norte.
PANADERIAS.
Verbón (Emilio)
PROPIETARIOS. (Principales).
.Jordá (Juan).
Vilarrasa (Esteban).
============================================
Es evident que de la primera mitat del s.XIX jo no en puc saber res, però si que puc explicar una mica el que jo vaig viure i veure a partir del 1950.
Quan parlem d'Ogassa, la primera reacció es pensar en el carbó o en ciment i es normal perquè gràcies a aquests dos materials es va produir el gran desenvolupament del poble. Abans d'aquesta petita "revolució industrial" l'activitat laboral a Ogassa era majoritàriament agrícola i ramadera, les cases de pagès més grans es collien el menjar per el bestiar passar l'hivern i camps de patates, (a Surroca en dèiem "trumfes"), aquests a vegades eren cultivats amb la col·laboració d'un miner i després la producció la repartien entre l'amo i el miner, generalment de cada tres sacs un se'l quedava l'amo i dos el miner que era el que hi treballava, d'aquest repartiment en deien "anat a terços". D'aquests camps en deien "saions", el meu pare n'havia fet, (no se de on treia el temps ni les forces) però cada any en feia i un cop collides les "trumfes" el pagès les portava a casa nostra amb la carreta. També era molt important el cultiu del blat, aquest cereal fa anys que ha desaparegut de les nostres contrades, però al segle passat les cases de pagès més importants totes en tenien i era tot un espectacle veure la "colla de segadors" ben sincronitzats a les ordres d'un "cap de colla" segant-lo i encara més el dia que separaven la palla del gra, amb la màquina de batre i un pagès sota el raig de la palla pujant el paller.
En quant als ramats de bestiar, totes les cases en tenien, més petits o més grans però el ramat sortia a pasturar, vigilat per l'amo o el "mosso" s'alimentava i mantenia el poble net.
Parlant de ramats voldria fer esment al de la casa de can Martí, una casa situada al barri de St. Martí de Surroca. Aquesta casa tenia un gran ramat de vaques i alguna que altre cabra i pasturades o "talaiades" que vol dir vigilades per la Carme de can Martí que n'era la pastora, una dona gran amb dificultats de parla però molt curosa amb el seu bestiar. Quan portava les vaques al costat de casa nostra la meva mare de petits ens hi deixava anar amb el meu germà a fer-li una estona de companyia, ella contenta i nosaltres encara més.
La Carme era molt popular i tothom l'apreciava, els dies que pasturava el ramat al sector de les mines del Coto feia "petar" la xerrada amb els miners quan aquests eren a l'exterior i moltes vegades li preguntaven quin temps faria, ella si portava paraigües els hi ensenyava que volia dir que plouria i si no en portava donava un cop d'ull al cel i els deia no patiu que no us mullareu pas avui.
 |
| La Carme de can Martí anant a pasturar el ramat a un paratge proper a les mines del Coto. Carregada amb mantes, sarró, bastó i paraigües. Fotografia: Paco Pont. Fons: Recull particular. |
 |
| La Carme asseguda al "seu lloc de treball". Fotografia: Paco Pont. Fons: Recull personal. |
 |
| La Carme fotografiada prop de can Martí. Al fons d'aquesta foto s'hi pot veure de dalt a baix, "El Faig", "Les Teules", "La Gallina" amb la casa de can Camps, un punt blanc que es el transformador del compressor de la "mina Nova" i al costat el bloc d'habitatges del "Pla Llobet". Fotografia: Paco Pont. Fons:Recull particular. |
 |
| Aquí podeu veure les dones de ca l'Espona sobre el camió a punt per anar a treballar. La primera de la fila del darrera per la banda dreta es la meva mare i la de davant seu a primera fila, la meva tia. Transport molt precari, però millor que anar a peu. Fotografia de Ramón Tubert. |
COMERÇOS I OFICIS A OGASSA ( segona mitat s.XIX).
CAN PELEGRÍ, queviures i embotits.
CAN "GENITO", carnisseria.
CAL FORNER, forn de pa.
CAN COSTAS, queviures, hostal, bar i sala de ball.
CAN TAL-LARA, hostal, bar, queviures i carnisseria.
LA COOPERATIVA, queviures, embotits, cafè-bar i sala de ball.
LA FONDA, cafè, bar, hostal i sala de ball.
CA, LA MARIA PETITA (al Prat del Pinté), bar, queviures, sala de ball i més tard taxi.
BARBERIES
En Pere Solà, (en Peret barber),era miner i feia de barber a ca l'Aurora
En Patllari Rius, treballava a l'industria i feia de barber sobre can "Genito".
En "Sis pisos",(en desconec el nom verdader), feia de barber a la "casa gran).
FUSTERIA
Conegut per en Modest, aquest home era el fuster del poble i feina no li faltava.
"ARREGLOS" EN GENERAL
Conegut per en "Bernis", també en desconec el nom, aquest home arreglava totes les olles i cassoles d'Ogassa. Si tenien un forat, ell hi posava una mica d'estany i quedava com nova. Ho feia a casa seva al costat de ca la Caterina que hi havia la centraleta de telèfons.
Si en recordo més, ho actualitzaré.
Fotografies de l'època que reflecteixen l'activitat laboral-econòmica d'Ogassa. Segona mitat s.XIX:
 |
| COOPERATIVA "LA SURROQUINA" Fundada l'any 1909, a planta baixa hi havia la botiga de queviures i al primer pis el cafè-bar i sala de ball. Podeu veure un grup de socis (entre ells el meu avi) fotografiats davant el local. Fotografia extreta del llibre "Les mines de Surroca" de Martí Mercader. |
 |
| CASA DEL PINTÉ En Francesc Castany conegut per en "Pinté" traient les vaques a pasturar. A la part superior de la foto l'ajuntament vell, just darrera hi ha casa meva, de petit baixava molts dies a aquesta casa a buscar-hi la llet. A la part inferior esquerra hi veiem un ànec que segurament va anar a parar a la cassola per la festa de Santa Bàrbara. Foto extreta del programa de la Festa Major 2008. |
 |
| "LA FONDA" Al centre de la fotografia la casa de "La Fonda", era fonda, cafè-bar i sala de ball. Aquí els meus pares quan es varen casar hi feren el "piscolabis". Jo devia ser molt petit però recordo haver-hi vist billars. Fons: Recull personal. |
 |
| "RAMAT D'OVELLES" Pastor jovenet "talaiant" ovelles, al centre de la foto la casa de "Boixater" esfondrada i desapareguda en uns aiguats als anys 50 i al fons el solell de "cal Xec" i del ciment. Podeu veure que d'arbres pocs. Fons: Recull personal. |
 |
| "CAL FORNER" La Herminia, en "Cisquet" i en Rafel al mostrador de la botiga amb una coca de grans dimensions i un pa de quatre quilos. Us puc assegurar que el pa era bo, però la coca encara més. A casa hi compràvem dos pans de dos kl. lligats amb un "mocador de farcell" a l'esquena i pel camí del Nº 5 cap amunt. Fons: Recull personal. |
 |
| "TRANSPORT DE PALLA" Transport d'herba a St. Martí de Surroca. La portaven amb una carreta i la carregaven tant que no es veien ni les rodes. Arribant a la casa era obligar fer el "trago" amb el porró per recuperar forces. Fons: Recull personal. |
 |
| "CAN TAL·LARA" La Maria molt "atrafegada" a la cuina en un dia sembla ser que de molta feina. Fons: Recull particular. |
Continuarà..............................
