dimarts, 14 de març de 2017

MAQUETA "El Taller - Mina del Pinté"

       Maqueta construïda des de finals de l'any 2015 i pràcticament tot el 2016.
       Escala 1/50.
    Les mides totals i - o l'orientació d'alguna part de la reproducció, pot estar lleugerament modificada amb l'objectiu de poder encabir tot el conjunt en una base rectangular i de proporcions raonables.
   Hores de construcció aproximades 600 - 700h., un parell d'hores de mitjana diàries, no es pot córrer, pedres molt petites, acurada col.locació, màxima proporcionalitat i la paciència també te un límit.
    Amb l'excepció dels figurants, (miners), que son adquirits en comerços especialitzats, tota la resta  es treball manual, eines, vagons, vies, travesses, etc, i els materials emprats en la seva construcció son naturals i propers al lloc representat, pedra d'Ogassa, carbó autèntic del tall obert del Faig extret per el meu pare en l'època de l'explotació i els arbres modificats, caracteritzats però també naturals.
    Per la construcció d'aquesta maqueta m'he servit igual que per les altres, de fotografies antigues, de la conversa puntual amb els pocs miners que encara ho poden explicar i sobretot del meu record, ja que quan varen tancar les mines jo tenia 19 anys i nascut en el rovell de l'ou de la conca minera i en el si d'una família de miners, encara conservo amb orgull un record molt viu d'aquell temps.


Fotografia real.  En aquesta foto de l'època es poden veure pràcticament totes
les edificacions que contenia aquest sector.

Reproducció.  Davant la façana del Taller es poden veure dos "miners" molt
enfeinats en la reparació de les rodes d'un vagó.

Reproducció. "El Taller any 2017".  Miners preparant les enfustades que
es tenien que posar a mesura que les mines avançaven. 

Reproducció.  Just sortir a l'exterior, aquest "miner" sembla gaudir de l'aire fresc
    i la llum després d'haver omplert el vagó en les entranyes de la mina del Pinté. 

Diverses imatges de la reproducció.

Reproducció. Gran activitat a l'exterior del Taller. Al fons un miner enganxant vagons,
 davant el que  porta el tronc, dos preparant les fustes i el que pensa........ "ja s'ho faran".


Reproducció. Aquí es pot veure l'edifici de vivendes dels miners, els baixos dels quals havien
albergat un "economato", espècie de cooperativa on es venien els productes a un millor preu.
Com es pot veure ho he volgut representar amb el format de les portes, doble batent exterior
i vidriera interior com la majoria de comerços de l'època.


Reproducció.  Un cop acabat el jornal a la mina, la majoria de miners tenien un hort
per la collita pròpia de les verdures, hortalisses, llegums etc. Aquí es pot veure a un
miner enfeinat en el seu hort a on hi han unes ufanoses plantes de mongetes d'aspre.





                                                                                        CONTINUARÀ........

dimarts, 17 de gener de 2017

VESTIGIS DEL CARBÓ. El Taller i la Mina del Pinté.



                 Situat entre el nucli urbà de Surroca i el veinat del Prat del Pinté a poc menys de 1000 mts d'altitud i just al peu de la carretera hi havia el sector de les mines anomenat "El Taller".  Aquest comprenia, la mina del Pinté, l'edifici del Taller de reparacions i un parell més que eren vivendes dels miners.  Anteriorment hi havien hagut uns rentadors de carbó just a tocar de l'edifici principal (veure foto inferior) i que del meu record només en quedava la xemeneia en bon estat. En aquest moment i com es evident de tot plegat només en resten les dues edificacions que eren vivendes, una pertany a l'ajuntament i l'altre vivendes particulars i de segona residència.

Fotografia de l'època del conjunt del Taller on es poden veure els rentadors enderrocats
i la xemeneia que encara aguantava dempeus.  Foto Martí Mercader.
    El nom popular del Taller el pren com es evident de l'activitat que es duia a terme en l'edifici principal. Era una nau gran que es va anar ampliant amb unes edificacions laterals formant un pati interior, tot plegat d'unes dimensions considerables. Aquí es construïen els vagons i vagonetes, es preparaven les vies que es tenien que posar a mesura que les mines anaven avançant, i es realitzava qualsevol reparació que afectés la xarxa minera.
      La mina del Pinté també es troba en aquest lloc. Explotada des de finals del s.XIX va ser una de les més rendibles i de les últimes de tancar, actualment es pot veure la boca d'entrada construïda amb pedra i en relatiu bon estat.

Masia "El Pinté" (de petit hi anava a buscar la llet) que donà nom al veïnat del Prat del Pinté i també a la mina del Pinté. Encerclat en la part superior es pot veure un edifici de vuit pisos per miners anomenat Pla Llobet. Fotografia extreta d'un programa de la festa major d'Ogassa.

                     
Prat del Pinté mitjans s.XIX. En el cercle superior es pot veure casa meva, a l'esquerra d'aquest cercle es veu la terrallera de la mina del Coto de baix i en el cercle inferior la casa del Pinté. Fotografia arxiu municipal d'Ogassa.


Rec de la Font Gran, entre els arbres es pot veure el safareig mig enrunat
que feien servir les dones dels habitatges d'aquest sector per rentar la roba.


    Aquest lloc tenia una activitat molt accentuada perquè a part del taller i la mina, per aquí passava pràcticament tot el carbó de la conca minera, el que baixava per el pla inclinat des de la Gallina i la Ramona i part del que transportava el cable aeri del tall obert del Faig, Des d'aquest punt el carbó era transportat per vagons tirats per matxos fins sota la torre (vivenda del director) i les oficines i allà arrencava el pla inclinat anomenat Nº 5 fins la plaça Dolça.


Fotografia de l'època en que es poden veure els treballadors d'aquest sector del Taller i la mina del Pinté.  En el cercle ovalat  Àngel Casas que del meu record era el cap del Taller. Fotografia cedida per Pere Calvo.


Boques d'entrada i sortida del rec de la Font Gran.

      Degut a la situació de la major part de les mines i a la orografia complicada del terreny, els plans inclinats per baixar el material extret a la part superior de la conca no tenien altre opció que finalitzar a la explanada del Taller, però per aquest indret hi passava el rec (així en dèiem nosaltres) de la Font Gran i fou necessari soterrar aquest per poder construir tan els habitatges, com el Taller de reparacions i tota la infraestructura que es requeria.  A la fotografia superior es pot veure a l'esquerra la boca d'entrada de l'aigua just al inici de l'explanada, i a la dreta la sortida situada just sota la fàbrica de pans de carbó. També tal com explico a l'inici, hi havia uns rentadors de carbó que al estar situats a un nivell inferior, suposadament es nodrien d'aquesta aigua per les tasques de rentat.




                                                                ANECDOTARI
                              
     Els últims anys de les mines l'encarregat del Taller o la persona que al menys en tenia assumida la responsabilitat principal era l'Angel Casas conegut popularment com "Angelino" o el "nen". Aquests dos sobrenoms diguem-ne infantils els tenia perquè havia nascut un 29 de Febrer (només en any de traspàs) i com que era un home molt obert, rialler i molt donat a gastar bromes (a casa meva en deien molt "conyeta") ell deia que només sumava un any cada quatre. Com podeu veure en la imatge del grup de treballadors, ni per fer la foto es podia quedar quiet.

                                            -----------------------------------

     En aquells anys a casa meva i suposo que a la majoria, es netejava el terra fregant de genolls amb un drap i aigua calenta. Això es feia abans de festes assenyalades, però en el dia a dia es feia escombrant amb "serradures" molles, que era la pols de treballar la fusta i aquestes a casa les anàvem a buscar al Taller. Jo de petit hi havia anat, la meva mare em deia: ves al Taller amb aquest sac i l'Angelino que ja ho sap et posarà unes miques de "serradures". Jo ja hi anava mig espantat i només de veure'm arribar ja em deia que qui m'ho havia dit, que allà de "serradures" no ni havia, que ja podia tornar a marxar sense res etc. Després de tot l'espantall que m'organitzava, jo cara vermell i avergonyit girava cua i marxava amb el sac plegat sota el braç, llavors ell em tornava a cridar, em posava la ma a l'espatlla, em deia que ja n'estava al cas, que tot el que m'havia dit era mentida, m'omplia el sac i jo després de passar un mal rato, cap a casa amb la "cua entre cames"  i ell es quedava tan tranquil. No podia ser d'altra manera era molt bona persona, però era........... "l'Angelino".
 
   
 

diumenge, 2 d’octubre de 2016

VESTIGIS DEL CIMENT. Viaducte de Can Marteng.

      També conegut per Pont de Malatosca aquest viaducte es troba a mig camí entre Ogassa i Sant Joan de les Abadesses, just sota la corba anomenada "la cadena" i es va construir per portar el carbó a la fàbrica de ciment de Can Marteng. S'ha de dir que el carbó que s'utilitzava per fabricar el ciment era l'anomenat "pissarres", el de més baixa qualitat però suficient per coure la pedra.  Aquesta fàbrica sembla ser que començà les primeres proves de manera molt precària a la segona meitat del s. XIX i fou el seu fundador en Federico Martin Passebois un home originari de França, es per això que sempre s'ha conegut per el cognom afrancesat de Can Marteng.


Fàbrica de Can Marteng mitjans s.XX. Foto col·lecció Mauri.

      El carbó que utilitzava aquesta fàbrica en els seus inicis el portaven amb carros, més tard i degut a l'augment de producció, era molt el carbó que aquesta indústria necessitava i fou llavors quan es construí aquest doble pont per poder transportar el combustible amb vagonetes. Això va representar una gran millora per l'empresa, transportaven més quantitat de material amb menys dificultats i costos molt més reduïts. Des d'un punt de la via baix per on passava el carbó de Surroca a Torallas, a 500 mts. aprox. de la Messeta de baix buidaven els vagons per mitjà d'un anomenat "bolquet" , el carbó baixava amb un fort desnivell per un tub de ferro, continuava per una canal feta part d'obra i part de ferro  fins una "tremuja" a l'interior d'una mina i allà queia directament dins les vagonetes. D'aquesta mina i a través d'aquest doble pont, construït per guanyar el mateix nivell de la fàbrica, les vagonetes de carbó  (pissarres) arrossegades per matxos arribaven fàcilment al seu destí.
       Segons persones que ho havien viscut de prop, (el meu avi també ho havia sentit dir), el cost econòmic d'aquest pont fou tan elevat, que sembla ser que fins i tot va "dificultar"  lleugerament  el cobrament  d'algun salari dels treballadors.    

Viaducte de Can Marteng en l'actualitat.

 A l'esquerra podeu veure aquest viaducte o Pont de Malatosca cobert de vegetació, aquesta se suposa que l'acabarà enderrocant. Una verdadera llàstima, simplement tallant els arbres que han crescut sobre el pont i netejant una mica els voltants es podria mantenir i contemplar aquesta obra que en el seu moment fou molt important i encara avui manté la seva bellesa i espectacularitat.

dimarts, 20 de gener de 2015

CARBÓ. Mina i pla inclinat de La Gallina.

MAQUETA REALITZADA DURANT L'ANY 2014.  (Hores de treball 300 aprox.)

La zona minera anomenada LA GALLINA està situada al peu de la carretera que porta a Sant Martí d'Ogassa, a uns 1136 m. d'altitud aprox. al pla de la casa de can Camps i molt a prop de casa meva, es per això que aquest sector i aquesta casa van deixar bona empremta en la meva infantesa. De fet a més dels vincles veïnals, amb can Camps hi havia les ajudes puntuals i desinteressades que en aquell temps i a pagès eren habituals, com podien ser per qualsevol treball del camp, "el segar", "el batre" o simplement per la típica matança del porc en la qual la meva mare n'era la "bodellera" (persona que tenia cura les carns i preparava els embotits). Quan  hi  havia "matança" jo l'acompanyava amb ganes
Entada actual de la mina "La Gallina".
de passar tot el dia jugant entre miners i vagonetes amb els fills de la casa, amb els quals ens unia i encara ens uneix una gran amistat.
    La mina de La Gallina tenia un recorregut d'uns 525 mts. aprox. amb diferents ramals i galeries, fou una de les més productives de la conca minera i va ser explotada des de mitjans del s. XIX fins el tancament d'aquestes l'any 1967.
   A la plaça de can Camps a més del carbó d'aquesta mina s'hi acumulava tot el carbó de les mines de "cal Mingo" situades prop de la casa de Bassaganya, que arribava al pla del "Joncar" amb carros tirats per bous. A partir d'aquest punt el material continuava avall juntament amb la producció de les mines "del "Joncar" i del "Faig" amb vagonetes estirades per cavalls o "maxos" i algun petit pla inclinat, tota la producció de la mina i tall obert de "Les Teules" per mitjà de pous interiors, rampes i "tremuges" i també el carbó extret de la mina del "Ranxero" amb vagonetes a través d'un petit cable aeri i de poc recorregut del qual encara avui se'n poden veure els pilars i les runes de la petita estació o punt de sortida. A partir d'aquest lloc el material continuava avall per mitjà del pla inclinat que baixava fins "el Taller". També feien baixar material per un pou o forat interior, vertical, d'uns 100 mts. aprox. que comunicava aquest sector de "la Gallina" amb la "mina Nova", situada a un nivell inferior, segurament aquest forat servia més per renovació d'aire que de tremuja interior, ja que se suposa que el carbó deuria arribar a baix molt esmicolat.
Interior actual de la mina.
    A la fotografia de la dreta es pot veure que just al començament de la mina hi ha aquesta sala, amb la galeria principal feta amb volta de pedra i a l'esquerra un dels molts ramals que feien per poder extreure el màxim de material possible. La boca d'aquesta mina es una continuació de la paret de la casa de can Camps i la família que hi vivia en deien "la mina de l'hort" perquè passava just sota un dels horts de la casa.
    En aquesta reproducció en miniatura hi podeu veure: a la part esquerra dos dels miners que estan al cap del pla inclinat fent "maniobres", més a la dreta dos que estan passant carbó amb la "xaranga" que servia per separar les diferents classes de material, "fragua" o brasa, pissarra, trit, terregada, etc., un que treballa amb els troncs, preparant les enfustades per aguantar el sostre i laterals de la mina a mesura que feien forat i finalment tres que es disposen a entrar dins la mina per continuar amb els treballs d'extracció.
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                         
Quatre fotografies de la maqueta, en elles es pot veure la gran
activitat que hi havia en aquest sector de "la Gallina"







                                
                                                                        Les fotografies de l'esquerra mostren imatges de la maqueta, fotografiada al seu lloc real. En elles hi podeu veure la torre dels cables del pla inclinat, la casa de can Camps en que els baixos eren d'us exclusiu dels miners i quadra d'un "burro" anomenat Tomàs (els seus motius tenien per posar-li aquest nom) i la foto inferior dreta en que podeu veure els miners entrant a la mina i al de davant (amb bona vista i una mica d'imaginació) veureu que porta el llum de "carburu" que en deien ells encès.

ANECDOTARI.
      No fa gaire temps, parlant amb un ex miner ( E. C. ), m'explicava que ell treballava a les Teules, però que hi havia dies que a les tardes ho feien a la Gallina i a "preu fet" per vagó ple de carbó que treien. Ja he explicat i en la maqueta es pot veure, que la boca de la mina es troba adossada a la paret mateixa de la casa i la fressa dels vagons i sobretot les "barrinades" que tiraven per arrencar el material se sentien mol tant dins com fora de la casa. Es per això que la mestressa ( A. Z. ) molt bona dona per cert, quant tenia alguna lloca que covava, els hi deia que tiressin poques "barrinades", perquè amb el soroll d'aquestes, els ous es farien mal-bé i no naixeria cap pollet, com també passava amb dies de fortes tronades.

                       -------------------------------------------------------------------------------------------

       El dia que cobraven el "preu fet" ho solien celebrar comprant una ampolla de conyac que se la bevien durant la tarda ( ja n'eren de valents........). Un dia d'aquests, el miner ( J. F. ) els va dir que es trobava molt malament, que no sabia que tenia i que plegaria per anar al metge, els altres s'adonaren que el problema era un petit excés en la celebració, l'acompanyaren a una bona ombra, va dormir tota la tarda i a l'hora de plegar varen marxar tots junts cap a casa com si res hagués passat, la malaltia fou curada, tots cobraren el mateix i ningú es va assabentar de res. (Homes durs, però autèntics...........).
Fotografies reals de l'època a la plaça de la Gallina on es poden veure
 el miners, (els encerclats son familiars), en un moment de descans per
 fer el "mossec". Fotografies  pertanyents a l'entorn familiar.

A l'esquerra la Magdalena i la Maria passant carbó a la Gallina l'any 1943.
(Foto Martí Mercader)
A la dreta la maqueta on es poden veure miners fent la mateixa feina "l'any 2015".

Dues fotos de la reproducció. A l'esquerra la torre dels cables, en primer pla
la fictícia i al fons les restes de la real. A la dreta la casa de can Camps i al fons
la mina, davant la fictícia i darrera l'autèntica.
Quatre imatges més de la reproducció, en elles es pot veure tota l'activitat
que hi havia en aquest sector, que no era poca.
Fotografia que vaig fer jo mateix poc abans del tancament de les mines i en la que es veu el .
començament del pla inclinat.
Vista de la conca minera d'Ogassa des de la Plaça Dolça. El cercle ovalat
      assenyala el sector de "les Teules", "la Gallina" i la casa de can Camps,
dins d'aquest cercle hi veureu un petit punt negre que era la torre dels
cables del  pla inclinat que baixava fins "el Taller".
Fotografia actual on encara es pot veure el cable del pla inclinat, aquest
va quedar com a testimoni i record de l'últim viatge de carbó

Nadal 1962. Amb la meva família i encerclats els amics
de can Camps, la Maria i en Josep.

 Principis del s.XX.  Possiblement personalitats visitant la zona de treball. Al fons
les dues boques per on es carregava el carbó extret de "les Teules", la de la dreta
era una "tremuja" i la de l'esquerra el material hi queia a través d'un pou interior,
i just a sobre encerclat un altre forat, molt més petit que deuria ser per ventilació
o simplement d'accés al pou interior. Fotografia extreta d'un programa de festes.










diumenge, 20 de juliol de 2014

ROMÀNIC. Sant Cristòfol de Toses.


Situat a la Vall de Ribes el municipi de Toses està format per quatre nuclis urbans, Fornells, Dòrria, Nevà i Toses, tots ells al costat de la carretera N-152 i molt propers a la collada que porta el seu nom (collada de Toses). L'església de Sant Cristòfol es troba en el nucli de Toses a 1.444 mts d'altitud i una mica separada del poble el que fa que en moltes fotografies generals d'aquesta població l'església no es vegi. El municipi de Toses és un dels més antics de la Vall de Ribes, ja surt documentat l'any 839 com pertanyent al comtat de Cerdanya.
Maqueta de Sant Cristòfol al seu lloc d'exposició.
El castell de Toses del que només en queden molt poques restes, era el centre jurisdiccional de la vall de Toses i pertanyia als nobles Urtx de Cerdanya, família que posteriorment es va unir amb els Mataplana. La història d'aquestes dues famílies està estretament relacionada amb el Castell de Mataplana i evidentment amb Sant Joan de les Abadesses. Amb la unió dels Urtx i els Mataplana, Toses va passar a formar part d'una de les possessions més importants de la baronia d'aquesta última família i encara avui es coneix com la baronia de Toses.
Dues vistes diferents de la reproducció.
L'església de Sant Cristòfol es troba aïllada del poble en un indret des del qual es pot contemplar tota la vall. Es un edifici rectangular amb un campanar de planta quadrada adossat a la façana principal, a la cara nord i ha una capella afegida i a la cara est l'església esta coronada per un absis semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera.  El campanar és una torre de dos pisos amb coberta a dues vessants, els murs laterals son molt gruixuts (vegeu foto detalls del campanar) amb reforços a les cantonades. A l'alçada del primer pis hi trobem unes faixes d'arcuacions llombardes, per sobre d'aquestes uns grans finestrals i finalment a la part superior unes finestres de mides diferents.

Detalls del campanar i de la cara oest de la reproducció.
A la cara sud hi trobem la porta d'entrada amb una interessant ferramenta molt ben conservada que decora la fusta, un treball artesanal digne de veure, aquesta ferramenta és un clar exponent de la forja del Ripollès de l'època medieval i que podem trobar en altres esglésies de la comarca com per exemple la de l'església de Sant Joan i Pol de Sant Joan de les Abadesses.
Cara est de la reproducció i detall de l'entrada.
A l'interior es conserven notables fragments de pintura mural fixats i conservats al seu lloc original, un altre element molt interessant és la biga de l'absis decorada en les cares inferior i anterior. A part del que podem veure a l'interior de l'església també i han altres elements molt interessants que es conserven en el Museu d'Art de Catalunya. 
Aquesta reproducció es pot veure a l'exposició permanent  "Romànic una volta pel Ripollès" al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses.

Fotografies de l'edifici real. Interior i porta d'entrada de l'església.














ANECDOTARI.
Quan vaig anar a prendre les mides i fotografiar l'església, era una tarda d'hivern i els dies força curts.  Adossat a l'església hi ha el cementiri, absorbit per el treball que tenia no em vaig donar compte que la tarda anava passant, el dia va començar a declinar, una espessa boira va embolcallar aquell  entorn i un silenci mai millor dit "sepulcral" solcava l'ambient, tot plegat era l'escenari perfecte per un rodatge de l'Alfred Hitchcock, el guió de la "película" ja l'escrivia el meu subconscient. però no vaig voler esperar el desenllaç final.  Resumint.......la por es humana i no vaig tardar ni dos minuts a marxar d'aquell lloc i sense repassar si havia acabat la feina o no, per sort la havia fet tota.

dilluns, 21 d’abril de 2014

Fàbrica de ciment " CAN BALAGUÉ"

La primera entrada d'aquest apartat de "vestigis del ciment" la voldria dedicar a Can Balagué, ja que aquesta fou la primera de les fàbriques de ciment que es varen aixecar a Ogassa.
 Pedrera de can Balagué en plena activitat.
Can Balagué en l'actualitat.
Fins mitjans del s.XIX el material que es feia servir a Ogassa per la construcció en general, era una espècie de ciment que s'aconseguia  fent coure pedra en unes construccions petites i rudimentàries però a la vegada força efectives anomenades "forns de calç" un dels quals encara es pot veure al costat mateix de casa meva, amb aquest material es podien aixecar habitatges per els miners, fer les boques i trams inicials de algunes de les mines, així com totes les infraestructures de la companyia minera en general. Veient que la producció a petita escala d'aquest "ciment" tenia força acceptació i que la demanda anava en augment, la companyia que en aquells moments explotava les mines "Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas" decidí construir una fàbrica de ciment prop del lloc anomenat "coll d'Art". Es evident que es va aixecar en aquest punt per dues raons primordials, primera perquè hi havia molta pedra i de bona qualitat i així tenien la "pedrera" al costat mateix de la fàbrica i segona perquè per aquí hi passava la via de  les vagonetes que portaven el carbó fins a Toralles, d'aquesta manera tenien el carbó per els forns a peu de fàbrica i també es servien d'aquesta via per portar els sacs de ciment amb vagons fins l'estació de Toralles per la seva posterior distribució. Mes tard aquesta fàbrica fou llogada a Joan Balagué fins el seu tancament, es per aquest motiu que jo sempre n'he sentit dir d'aquest conjunt de la fàbrica  i  habitatges, "el ciment" o "can Balagué".
Can Balagué finals del s.XIX. En primer pla la via de baix.
Foto: A.F.C.E.C.

Les fotografies superior i la de la dreta estan fetes des del mateix lloc i podeu observar la diferència de vegetació entre finals del s.XIX que no hi havia ni un sol arbre i en l'actualitat que hi ha un bosc que no es passa per enlloc. En aquell temps segurament no hi havia ni ministeris ni departaments dedicats a gestionar el territori com hi ha ara, però en canvi hi havia els ramats de "bestiar" de les cases de pagès amb els pastors que aquests si que tenien el terreny net i controlat. Una llàstima que això s'hagi acabat.
Can Balagué. Vista general.
Foto: R. Pont.
A l'esquerra podeu veure una vista general de Can Balagué, la pedrera, la fàbrica, una part dels habitatges dels treballadors i en primer pla la via de dalt, per aquesta via tornaven els vagons de carbó buits de la Masseta fins la Plaça Dolça amb un petit desnivell (direcció Ogassa) que feia que els vagons no només es desplacessin sense cap mena de tracció, si no que els tenien que anar frenant amb unes "cales" perquè no prenguessin massa velocitat.


Ensacant ciment a l'interior de la fàbrica.
Foto extreta del llibre "Testimoni d'un temps" M. Mercader.

A la dreta podeu veure la part de la fàbrica on s'omplien els sacs de ciment i es carregaven en els vagons per el seu trasllat per la "via de baix" fins l'estació de Toralles a través del pla inclinat de la Masseta.





A l'esquerra podeu llegir una notícia publicada a "La Vanguardia" l'Octubre de 1887 en que es relata un accident que succeí a l'alçada d'aquesta fàbrica de ciment. Sembla ser que els fets es produïren de tornada a Surroca per la via de dalt, i quan s'explica que els primers auxilis els prestaren gent de la colònia minera, deu fer referència a persones dels mateixos habitatges de la fàbrica i també de Surroca. D'aquest accident jo no n'havia sentit parlar mai, el que vol dir que encara son moltes les històries, anècdotes i curiositats que ens han passat per alt.








Runes de can Balagué a mitjans del segle passat, en elles destaca de manera singular la xemeneia,
que encara a dia de avui es pot contemplar.
Fotografia extreta del llibre "OGASSA, atractius d'un municipi del Ripollès"

dimecres, 5 de febrer de 2014

Mots de l'època.

A la pàgina principal trobareu l'origen d'aquest recull així com també la finalitat de la seva publicació. Aquestes paraules, expressions, frases fetes, etc. estan publicades seguint un mínim d'ordre i en diferents apartats per intentar fer-ne una lectura més entenedora, les aniré publicant i actualitzant a mesura que la meva memòria les recordi, excepte la primera de totes elles que era particular i habitual de la meva mare i que en record seu he volgut que fos la primera de totes.


                                               F R A S E S    F E T E S.

"AQUEST MON ESTÀ BEN PERDUT"  Com he dit, expressió particular i molt habitual de la meva mare, sobretot en situacions o comportaments que ella creia greus, de salut, civisme, ètiques, morals etc.... (Heu sentit el que diuen?....... es ben veritat que "aquest mon està ben perdut"). Sovint jo també penso que tenia molta raó......

A L'ABRIL CADA GOTA VAL PER MIL"   Vol dir que els ruixats del mes d'abril o de la primavera en general, solen ser curts però molt intensos i amb gotes d'aigua molt grans.

"ANAR A DORMIR COM LES GALLINES"   Anar a dormir molt aviat. (Al vespre aviat soc al llit, "me'n vaig a dormir com les gallines").

"ANAR AMB UN ESCLOP I UNA ESPARDENYA"   Es deia de la persona que sempre tenia alguna cosa espatllada, be perquè no se'n cuidava prou  o perquè les adquiria de baixa qualitat. (No compra res que valgui la pena, sempre "va amb un esclop i una espardenya").

"ANAR COM LES ARENGADES AL BARRIL"   Frase que sempre feia referència a determinats llocs on hi havia moltes persones i poc espai. (El tren era tant ple que la gent "anàvem com les arengades al barril").

"ANAR PRIM DE ROBA"   Ho havia escoltat a casa meva. Volia dir portar posada poca roba. (T'has d'abrigar més, fa molt fred i vas "prim de roba").

"ANY DE NEU, ANY DE BE DE DÉU"  Una dita de pagès i que tenia la seva comprensible explicació. Si durant l'hivern nevava molt, els horts i pastures amarats d'aigua donaven molt bona collita i herba per el bestiar.

"A PAGÈS ENDARRERIT, CAP ANYADA LI ES BONA"   Aquesta frase l'havia escoltat molt de jove a casa meva i feia referència a persones amb poques ganes de treballar. Si un pagès anava tard a l'hora de plantar o sembrar es evident que la collita era molt minsa o si per fer qualsevol treball t'hi poses tard i sense ganes segur que no acabes la feina o la fas molt malament.

BUFAR I FER AMPOLLES"   Es diu quan una cosa en molt fàcil de fer. (Això ja ho pots donar per fet, serà un  "bufar i fer ampolles").

"BURRO VELL, CARREGAT DE NYAFRES"   Quan a una persona gran se'l hi preguntava per la seva salut, la resposta solia ser aquesta. (Ja pots comptar, "burro vell carregat de nyafres").

"CANVIAR PETS PER MERDA"    Canviar una cosa qualsevol per una altre d'igual o pitjor. (Amb aquest canvi no hi he guanyat res, he "canviat pets per merda").

"DE PORC I DE SENYOR SE'N HA DE VENIR DE MENA"   Generalment (no sempre) les persones tendim a comportar-nos tal com hem après des de petits de les nostres famílies.

"ENTENDRE LA A PER LA B"   Confondre les coses, no tenir clar el que et diuen, entendre les explicacions malament. (Encara no sap el que han dit, sempre "entén la A per la B").

"ESCUDELLA I VI........ FA BON SAGÍ"   Frase del meu avi, ell la solia dir quan menjant escudella feia algun trago de vi.

"GAT ESCALDAT, AIGUA TÈBIA TEM"   Si  una experiència qualsevol et surt molt malament, en cas de tenir-la que repetir es evident que l'afrontes amb un grau elevat de por i respecte.

"LA LLENGUA NO TE OSSOS, PERÒ EN TRENCA DE MOLT GROSSOS"   Aquesta frase l'havia sentit dir molt a la meva àvia. Vol dir que s'ha d'anar molt en compte amb el que es diu, perquè hi ha paraules que un cop dites poden fer molt mal.

"LA PRIMERA DONA LA FREGONA, LA SEGONA LA SENYORA"   Això es deia quan algun home separat o vidu tenia una segona dona i cuidava molt millor la segona que la primera, llavors el comentari solia ser aquest. (Mira'l..... "la primera dona la fregona, la segona la senyora").

"TANT POT SER UN BOU COM UNA VACA"   Futur incert, esdevenir confús. (Això no se com acabarà, "tant pot ser un bou com una vaca").

"TENIR UNA ARRUGA AL VENTRE"   Simplement tenir ganes de menjar. Abans de menjar es deia "tinc una arruga al ventre" i acabat de menjar "m'he tret una arruga del ventre".

"POBRES POLLS QUE NO HAGIN DORMIT SOTA LA LLOCA"   Aquesta era del meu avi i sempre ho deia quant la nit havia estat molt gèlida.

"MAL NO VINGUIS QUE EXCUSA NO TINGUIS"   Frase antigament molt escoltada. Sempre s'intentava buscar la causa que havia provocat qualsevol contratemps. (Si no hagués sortit el sol, no hauria anat a caminar, no hauria relliscat i no m'hauria trencat el peu).

"NO DIRÀS MAL QUE NO SURTI L'ANIMAL"   Passa moltes vegades que quan es parla d'alguna persona en concret no es tarda massa a trobar-la.

"SENTIR CANTAR EL CUCUT"   Frase generalment vinculada amb la salut. Quant se sentia cantar aquest ocell a la primavera, es deia amb optimisme (Jo ja he sentit cantar el cucut), i si s'estava malalt l'expressió era més pessimista (No se pas si sentiré cantar el cucut).

"PEL MAIG CADA DIA UN RAIG"   Frase estretament vinculada amb l'anterior. Sobretot en comarques de muntanya per primavera plou molts dies, poca estona (només fa un raig) i generalment torna a sortir el sol.

"LA DONA BORRATXA I EL VI AL BOT"   Es deia de la persona que ho volia tot .Volia comprar una cosa però l'hi sabien greu els diners que es tenia que gastar. (Aquest vol la dona borratxa i el vi al bot).

"POSTES DE SOL I CAPS DE SETMANA"   Fa referència a les persones que no els hi agrada gaire el treball i si en canvi sortir de nit i com es diria avui, "anar de marxa". (El treball no l'hi agrada, però les "postes de sol i caps de setmana" les que vulguis).

"QUI OLI REMENA ELS DITS SE'N UNTA"   Fa referència a algunes persones (vull creure poques) que administren molts diners i que no son seus, a vegades d'aquests diners se'n acaben perdent sense poder-se saber "teòricament" on han anat a parar.

"MARÇ MARÇOT MATA LA VELLA A LA VORA DEL FOC I LA JOVE SI POT"   Simplement vol dir que el mes de Març encara hi han dies que fa molt de fred i s'ha d'anar molt en compte de no agafar algun refredat, perquè en aquest temps costen molt de curar.

"NI SET MATALASSOS LI TAPEN EL CUL"   Es deia d'una persona molt presumida i que volia aparentar molt més del que en realitat era. (On vas a parar........... "ni set matalassos li tapen el cul").

"SEMBLAR UN ESTAQUIROT"    Es deia d'una persona que estava molta estona a peu dret en algun lloc.  ( Ha estat tota l'estona de la reunió dret com un "estaquirot" ).

"XERRAR PELS DESCOSITS"   Es diu de la persona que parla molt o que te molta facilitat de paraula. (Aquest "xerra pels descosits").

"LA POR DE RIBES"   Es deia d'una persona molt mal vestida, bruta, mal pentinada, etc. i sembla ser que aquesta frase podria fer referència a uns episodis de por antigament relacionats amb Ribes de Fresser.  (Va tan brut i mal arreglat que sembla "la por de Ribes").

"DE JOSEP's, JOAN's PERE's I ASES, N'HI HAN PER TOTES LES CASES"   Antigament a moltes cases hi havia algun Josep, Pere, Jaume, Joan, etc. que eren els noms més tradicionals, així com també algun ase per ajudar en els treballs del camp, de aquí ve aquesta dita tant popular.

"DEMANAR L'ORO I EL MORO"   Es deia d'una persona que demanava molt per fer alguna feina o per vendre alguna cosa. (L'hi volia comprar la "bici" però me'n demana l'oro i el moro").

"DEMANAR LA LLUNA AMB UN COVE"   Es referia a una persona que demanava molt i coses molt complicades. (Aquest - aquesta algun dia ens demanarà "la lluna amb un cove").

"FER PASQUA ABANS DE RAMS"   Es deia d'una noia o dona que quedava embarassada abans de casar-se. (Aquesta "ha fet Pasqua  abans de Rams").

"ANAR-SE'N EN ORRIS"   Mateixa definició anterior. (Tot "se'n ha anat en orris").

"ENLLERDAR DE FÀSTICS"   Quan dues o més persones es barallaven i s'insultaven molt, generalment es deia (Aquests s'han "enllerdat de fàstics").

"TENIR LES DENTS LLARGUES"   Tenir gana, voler menjar. (Parem a menjar una mica perquè començo a "tenir les dents llargues·).

"TREURE ELS DRAPETS AL SOL"   Es deia quan dues o més persones discutien en públic i cadascun treia els defectes amagats dels altres perquè tothom ho podés saber. (Aquests s'han "tret els drapets al sol").

"TREURE EL FETGE PER LA BOCA"   Frase una mica barroera i mal-sonant però que es deia de persones que tenien fases de vòmits intensos. (Pobre!!!! quin patir, de tant vomitar semblava que tenia que "treure el fetge per la boca").

"UN TRUC ALS MORROS"   Aquesta expressió era del meu avi i la deia quan s'apropava l'hora de menjar i aquest no era fet del tot o encara  es tenia que parar la taula. (Carai!!!! avui si que per dinar "un truc als morros").

"TENIR LA BUFA REBENTADA"   Expressió semblant a l'anterior. (Aquest està molt enfadat, te la "bufa rebentada".

"TENIR UN GOIG SENSE ALEGRIA"   Es deia quan algú tenia una bona notícia però acte seguit li desmentien. (He tingut un "goig sense alegria", m'han dit que podria marxar de vacances i ara diuen que no perquè hi ha molta feina).

"POCA FEINA L'EMBARASSA"   Feia referència a alguna persona que no es treia la feina dels dits o que l'hi agradava molt poc treballar. (Que vols que faci aquest, si "poca feina l'embarassa").

"ES CALENT QUAN SUA"   Es diu d'un home a qui no li va be res i que canvia sovint de criteri.  ( D'aquest no en podem fer cas perquè "es calent quan sua").

"TROBAR, o AGAFAR, AMB LA PIJERA AL VENTRE"   Trobar-te amb quelcom imprevist, que no t'ho esperes, o que et veuen quan fas alguna cosa d'amagat. (M'han "agafat amb la pijera al ventre").

"HI HA MALS QUE NO VOLEN CRITS"   Es diu quan s'ha de mantenir una cosa en secret, que no es vol que se sàpiga. (Això no ho pot saber ningú, "hi ha mals que no volen crits").

"EL REI DEL MAMBO"   No feia referència a cap astre d'aquest conegut gènere musical. Es deia de la persona que sobresortia o que creia fer-ho en algun determinat aspecte i quasi sempre amb orgull desmesurat. ( Es "el rei del mambo", o es pensa que es "el rei del mambo").

"PATRUP - PATRUP"   Feia referència al caminar de forma dificultosa en general, però sobretot es deia dels primers pasos del infants. (Ja ha començat a caminar, "patrup - patrup" va marxant).

Anar a "COLLBOTET" o "COLL-BOTET"  Aquesta expressió també anava lligada generalment als mes menuts, i volia dir portar-los asseguts sobre les espatlles amb una cama a cada costat del coll del portant. (Si estàs molt cansat vine que et portaré a "collbotet").

"PEROLA VELLA, BONY O FORAT"    Ho deia generalment la gent gran quan els hi demanaven  per la seva salut.  Quant algú els preguntava, que com estàs ??? ells contestaven, ja pots comptar "perola vella, bony o forat i a vegades tot plegat".

"PLOURE A BOTS I BARRALS"   Caure molta aigua, ploure molt i molta estona. (Ahir a la tarda va "ploure a bots i barrals").

"PONDRE FINS I TOT EL GALL"   Es deia d'una persona que totes les coses li anaven de cara. (A aquest "li pon fins el gall").

"NO VEURE'N QUATRE A CAVALL D'UN BURRO"   Això ho deien les persones que començaven a tenir problemes a la vista. (Em tindré que posar ulleres, perquè "no en veig quatre a cavall d'un burro").

"NO SER NI CARN NI PEIX"   No tenir personalitat, que tant et fa una cosa com una altre, que canvies d'opinió cada vegada que algú diferent et parla. (No cal que l'escoltis, perquè aquest "no es ni carn ni peix").

"PORTAR UN GOS A SOBRE"   Tenir molt poques ganes de treballar, ser molt gandul. (No el podràs fer treballar de cap manera, sempre "porta un gos a sobre").

"ESQUENA DRET"   Mateixa definició anterior. Que no hi ha maneres de fer-lo treballar. (No tens "pebrots" de fer-li fer res, es un "esquena dret" i prou).

"SANT PERE CANVIA ELS MOBLES DE LLOC"    Dita casolana escoltada en moments de fortes tempestes acompanyades de llamps i trons. (Quina fressa que hi ha per aquí dalt,  sembla que "Sant. Pere canvia els mobles de lloc).

"SERÈ COM UN ULL DE PEIX"   A casa meva es deia d'una nit neta, clara i amb el cel ben  estrellat. (Quina nit més bonica, està "serè com un ull de peix").

"SER UN GOS DE FEINA"   En el mon rural es deia d'un home molt treballador, que no parava mai. (No te mai mandra, "es un gos de feina").

"SI PER SETMANA SANTA EL CUCUT NO CANTA, ES QUE ES MORT O PRES A FRANÇA"  Frase que jo havia escoltat molt a casa meva.  A muntanya i a la primavera sempre s'esperava el cant d'aquest ocell tan popular marcant com a "límit simbòlic" el de la Setmana Santa.

"FER EL CAFRE"   Sortir molt de festa sobretot a les nits i anar a dormir de matinada. (Fas la cara d'haver "fet el cafre" tota la nit).

"ANAR-SE'N  EL SANT AL CEL"   Oblidar-se d'alguna cosa. (Tenia que anar a comprar el pa. m'he torbat a xerrar i "se'n ha anat el sant al cel").

"ENTRUPASSAGADA"   Entrebancar-se, topar amb algun escull imprevist. (M'he "entrupassegat" amb una pedra i per poc no me'n vaig per terra).

"NO HI HA MAL QUE CENT ANYS DURI"   Es evident que pocs mals poden durar cent anys, ja que la vida poques vegades es tant llarga. Es deia a  persones que es queixaven d'alguna malaltia i sempre si aquesta era lleu  perquè era un comentari a tall de broma. (No pateixis per aquest mal d'esquena, "no hi ha mal que cent anys duri").

"SEMPRE S'HA DE SER EMMASCARAT PER UNA PAELLA BRUTA"   Aquesta frase esta molt d'actualitat. Fa referència a persones que  critiquen molt el que tu fas, quan ells ho fan molt pitjor. (Aquest diu que això ho faig malament........., es ben veritat "que sempre has de ser emmascarat per una paella bruta").

"PERDRE LA CARTA I EL CORREU"   Això es deia quan enviaves a algú a fer un determinat encàrrec, l'esperaves i tardava molt a venir.  (Estic ben arreglat, ara "he perdut carta i correu").

"ESTAR ENPIOCAT"   Estar malalt, generalment algun procés gripal que solia cursar amb febre alta.  ( Tinc molt de fred, estic "empiocat" de veritat).

"POC A POC I BONA LLETRA"   Ho havia sentit dir molt del meu avi. Es deia i encara es diu quan s'ha de fer alguna cosa molt ben feta. (No corris que ho faràs malament, s'ha d'anar "`poc a poc i bona lletra").

"TENIR TURUTA"   Ser assenyat, previngut, assegurar-se molt abans de prendre una decisió. Aquesta paraula ara no se sent, però abans a Ogassa molta gent la feia servir. A casa meva deien, sobretot per anar per la vida heu de tenir "turuta". (Aquest te molt poca "turuta" perquè ja es podia pensar que això no li sortiria be).

"POSAR L'OLLA GROSSA DINTRE LA PETITA"   Ara generalment les festes familiars s'acaben fent en algun restaurant, però abans es feien quasi totes a casa. Quan això passava i s'apropava alguna celebració, era molt normal sentir aquest comentari, ( "Ara si que posaran l'olla grossa dintre la petita").

"FEINA FUIG, MANDRA NO EM DEIXIS"   Aquesta frase no te cap secret, va dirigida a les persones a les quals el treball els hi agrada molt poc. (Aquest de ganes de treballar poques, es d'aquells de "feina fuig, mandra no em deixis").

"SANT MARC, SANTA CREU, SANTA BÀRBARA NO ENS DEIXEU"   Santa Bàrbara era la patrona del miners de Surroca i advocada contra llamps i trons, per això aquesta es una petita oració que els avantpassats d'Ogassa i alguns que encara la recordem la resem, jo mateix des de petit que la sentia. A casa meva els dies de llamps i trons la meva àvia o la meva mare el primer que feien era encendre un petit ciri en una llàntia i a cada llamp resar aquesta invocació.

"NOMÉS RECORDAR-SE DE SANTA BÀRBARA QUAN TRONA"   Frase també  molt escoltada a Surroca, i fa referència a que hi ha persones que no es preocupen d'alguna determinada cosa, relativament important, fins el dia que l'han de menester. (Aquest o aquesta "només es recorda de Santa Bàrbara quan trona").

"TREURE-HI EL NAS"   Entrar-hi un moment, donar-hi una ullada. (He anat un moment a "treure el nas" a la plaça, però hi havia molt poca gent).

"AIGUA FETA"   Ara se'n diu una infusió i es compra preparada al supermercat. Jo de tota la vida   n'havia sentit dir "aigua feta" i es preparava amb herbes del camp, flor de tei, camamilla, orella d'os, flor blava etc.  Ni havia moltes, i davant de qualsevol problema de salut, evidentment lleu, tot se solia resoldre amb una "aigua feta"  ben calenta i amb la primera herba que trobaven al rebost.

"TENIR PETS A FERRAR"   Tenir coses a arreglar, coses espatllades, algun encàrrec per fer, etc. La meva mare quan tenia alguna cosa feta mal-bé em solia dir, Josep Mª  ja tornem a tenir un altre "pet a ferrar" ara se'ns ha espatllat la maneta de la porta.

"SER MARRÀ"   Ser tossut, ser molt insistent sobretot amb coses difícils d'aconseguir i no escoltar consells de ningú per canviar d'idea. (Mira que es "marrà", sap que no ho podrà fer, però ell tossut allà).

"NO VOLER BAIXAR DEL BURRO"   Semblant a l'anterior. Saber que t'has equivocat amb alguna cosa i no voler-ho acceptar, voler tenir la raó quan saps que no la tens. (Deixa'l estar, perquè aquest de cap manera "voldrà baixar del burro").

"TANT PER TANT SABATES GROSSES"   Això es deia quant davant el dubte de capacitat, quantitat o mides en el moment de triar quelcom, sempre s'optava per la part més gran. (Amb aquesta mida d'olla segur que en tindria prou, però n'agafaré una de més gran, "tant per tant sabates grosses).

"LA PESTA BUBÒNICA"   Fent referència a una pesta molt devastadora que va patir la humanitat, quan en algun lloc se sentia molta pudor, o quan alguna persona o persones eren considerades molt dolentes, es feia aquest comentari. (Uffff, això es "la pesta bubònica").

"ARRIBAR A MISSES DITES"   Arribar tard, ser poc puntual. (Aquest a totes les reunions fa igual, "sempre ha d'arribar a misses dites").

"ESTAR ESTARRUFAT"   Estar molt content, orgullós d'alguna cosa, que exterioritzes la alegria. (Es coneix que les coses et van bé, perquè et veig molt "estarrufat").

"SENTIR PASSAR EL VENT"   Que t'escridassen, et renyen amb certa contundència. (Mira que l'has feta grossa, prepara't perquè "sentiràs passar el vent").

"LA CUINA ECONÒMICA"   Senzillament una cuina, només que enlloc de gas o electricitat funcionava amb llenya i carbó, la part superior per cuinar normal i per carregar-la, en un lateral hi havia el forn i a la part inferior un petit calaix per les cendres.  Ara pràcticament son historia, però a mitjans del s. XX eren molt utilitzades, a casa meva en teniem una i encara esta operativa. Recordo amb nostàlgia les festes majors de Santa Bàrbara, aquells dinars familiars, amb els canelons de l'àvia Teresa o la mare Margarita traient fum, fets al 100% amb carns de cria pròpia, gratinats a la "cuina econòmica" i cremant carbó de les mines. Que més puc dir !!!!!!!!  faltarien estrelles Michelin.

"ANAR TORRAT"   No volia dir haver pres massa el sol. Exactament igual que les dues anteriors. ("Va ben torrat").

"QUI VA AMB UN COIX, AL CAP DE L'ANY SON DOS"   Si acostumes a tenir sempre les mateixes companyies, es possible que acabis pensant com ells. Si tenen defectes la cosa pot anar malament, al contrari, si tenen virtuts la companyia pot ser molt positiva.

"GUARDAR SEMPRE UN ROC A LA FAIXA"   Volia dir que en qualsevol situació que es pot presentar a la vida, sigui del caire que sigui, senzilla o complicada, un cop sospesada la probable solució, s'ha de procurar tenir una altre forma de resoldre el problema per si la primera falla.

"EN ( DÓNA ) ES MORT I EN ( DEMANA ) ENCARA CORRE"   Vol dir que en el mon hi ha poca gent disposada a donar o ajudar i en canvi molta a demanar o que els hi agrada que tothom els ajudi.

"D'UN PUNY CLOS NO EN SURT MAI RES, PERÒ TAMPOC N'HI ENTRA"   Frase que havia escoltat de la meva àvia, i estretament vinculada a l'anterior. Volia dir que no es pot ser egoista,  que si una persona no ajuda mai a ningú, probablement poques vegades l'ajudaran a ell.

"FER LA VIU - VIU"   Ho solien contestar les persones grans quan algú els demanava per la seva salut. (Ja pots comptar, "vaig fent la viu - viu").

"PESAR FIGUES"   Adormir-se, estar endormiscat. Això solia passar, per exemple, assegut en una cadira, a la vora del foc i als vespres d'hivern, els ulls se't tancaven sense poder-ho evitar. (Me'n vaig al llit, tinc molta son i només faig que "pesar figues")

"ANAR A ESCAMPAR LA BOIRA"   El que no anava a la "cummuna" a un lloc o altre tenia que anar. Es deia d'anar a fer les necessitats personals al bosc o al camp. (Tinc mal de ventre, "me'n vaig a escampar la boira" i torno de segui

"MARXAR AMB LA CUA ENTRE CAMES"   Marxar avergonyit, desanimat, espantat, etc. (Me'n vaig a veure el futbol, però em fa por perdre i tenir que "marxar amb la cua entre cames").

"ANAR A LA QUE SALTA"   Normalment es pronunciava (anar a la casalta), i volia dir estar al cas de tot i aprofitar qualsevol oportunitat per treure'n un benefici propi. (A aquest no se li escapa res, sempre "va a la que salta").

"NO TOT SON FLORS I VIOLES"   Vol dir que la vida es tot un seguit de vivències, unes bones i altres que no ho son tant. Quan alguna persona es queixava que alguna cosa no li anava gaire bé es solia contestar (S'ha de tenir paciència, perquè a la vida "no tot son flors i violes").

"MUNYIR LA GATA"   Be, "munyir una gata" deu ser molt difícil i poc productiu. Això es deia quan una persona era molt lenta per fer les coses, que passava molta estona amb una feina per acabar fent molt poc treball. (Aquest s'ha passat tot el dia "munyint la gata"  perquè la feina no es veu enlloc).

"ESTRIGUNYAT" O "ESTIRGUNYAT"   Es deia d'una peça de roba generalment de llana, tan  usada, estirada i feta mal-be que penjava i sobrava per tot arreu. (No et posis aquest jersei que de tant portar-lo el tens molt "estrigunyat")

"ENTRE PITOS I FLAUTES"   Suma de diferents coses, entre diverses causes, diversitat de motius, preus, oportunitats, etc. ("Entre pitos i flautes" ho he pagat molt car) o ("Entre pitos i flautes" he deixat escapar la oportunitat).

"EL FOTUT EN POCA ROBA" o el més groller però no menys escoltat  "EL CARDAT EN POCA ROBA"   Era expressió  habitual de la persona que  acabava sent l'única perjudicada en una causa en que n'hi intervenien varies. (Un s'ha escapat per aquí, l'altre s'ha escapat per allà i "el fotut en poca roba", l'esbroncada ha estat per mi).

"SABATES FERRADES"   Avui dia per anar per mals camins hi han sabates molt bones, lleugeres i molt resistents, però abans la gent i sobretot a pagès es tenien que espavilar com podien. Hi havien unes sabates molt pesades, fetes generalment per sabaters de poble i que a la sola que era de cuir hi clavaven uns claus que en deien tatxes de cabota molt grossa perquè no patinessin. Eren les "sabates ferrades", de mal portar però alhora molt útils en dies de mal temps.

"ANAR A DORMIR COM LES GALLINES"   Anar a dormir molt aviat. Es veritat que les gallines a entrada de fosc ja se'n van al lloc on acostumen a passar la nit. (Al vespre m'agrada "anar a dormir com les gallines", molt aviat).

"ENDREÇAR-SE"   Apartar-se, amagar-se, tancar-se a casa. (M'endreço que tinc fred).  

"FER EL NEGOCI DE EN PAU GIBERT AMB LES CABRES"   Aquesta frase ja es història, però jo l'havia escoltat molt en l'ambient familiar. Volia dir fer un mal negoci, comprar un objecte per bo i sortir molt dolent o fer alguna gestió per guanyar-hi i acabar perdent-hi. Val a dir que ningú sabia qui era en Pau Gibert, ni si havia existit. (Amb aquest aparell he fet "el negoci de en Pau Gibert amb les cabres", m'ha costat molt car i no funciona).

"SENTIR TOCAR CAMPANES"    Es deia quan algú feia comentaris sobre qualsevol cosa que havia escoltat, però que en definitiva no en sabia res de cert. (No en podem fer cas perquè aquest només "ha sentit tocar campanes).

"SENTIR EL VENT I NO SABER DE QUIN TORRENT"   Exactament la mateixa definició de la frase anterior. (No cal que li demanis, "ha sentit el vent però no sap de quin torrent).

"SORTIR AMB UN CIRI TRENCAT"   Actuar d'una forma imprevista, ja sigui de paraula o de fets. Es deia molt quan en alguna conversa sobre un determinat tema, algú de sobte prenia la paraula per fer alguna observació molt allunyada de  la qüestió principal. (Aquest ens "ha sortit amb un ciri trencat").

"VEURE NEVAR EN SERÈ"   A mitges entre endevinalla i frase feta era particular del meu avi, jo no ho havia escoltat a ningú més. Vosaltres no heu vist res deia, "jo he vist nevar en serè" . No tenia cap secret, simplement doble sentit de la paraula nevar - Nevà. Veure Nevà (poble de la vall de Ribes) en un dia molt serè.

                                            P A R A U L E S    S I M P L E S

"ABASTAR"   Agafar quelcom generalment d'un lloc elevat. S'escoltava molt a pagès. ("Abasta'm" aquesta caixa que jo no hi puc arribar).

"ACLAMAÏT"  Es deia d'animals molt secs, prims, mancats d'aliment. (Tenen un gat molt "aclamaït").

"AIXALEBRAT"  Persona molt activa però que pensava molt poc. (No hi pots confiar, es un "aixalebrat").

"AIXARREÍT"  A pagès, molt sec, manca de pluja. Es deia dels camps o pastures en època de molta sequera. (Està tot "aixarreït").

"ATANSAR"   Apropar, acostar, agafar, etc. Antigament en l'ambient miner i de poble s'utilitzava molt.  ("Atansa'm" el pic que vull entrar a la mina).

"BAMBÉNIA"   Manera d'actuar d'altres persones que t'acaba afectant a tu mateix. (A partir d'ara faré el que a mi em sembli, estic cansat d'anar a la "bambénia" dels altres.

"BESUNYAR"   Remenar, fer petites feines, de poca importància i passar-hi molt de temps. (Ha "besunyat" tota la tarda al mateix lloc i encara no se que ha fet).

"BECAINA"   Petita dormida generalment després del dinar. El meu pare a l'estiu els dies de festa solia fer una "becaina" a l'ombra del cirerer.

"BIONA"   Expressió que al meu entorn familiar volia dir mentida, engany, etc. (M'ha fotut una "biona", diu que ha omplert la cistella de bolets i ningú en troba).

"BURINOR"   Trons molt forts, seguits i amb un cel molt negre. Presagi segur de mal temps. (Quina "burinor" que hi ha, s'acosta una forta tempesta).

"BURINOT"   Persona molt inquieta, activa, però pensant el que feia. (No para mai, es un "burinot").

"BUFERUT"   Cop de vent molt fort però de curta durada.

"BAMBÉNIA"   Forma d'actuar molt singular d'una determinada persona, generalment amb ganes de marcar sempre els temps i les formes, dit de manera senzilla "fer-se veure".  (Sempre hem d'anar a la seva "bambénia").

"BORDEGÂS"   Nen que ja començava a ser gran. Moment indeterminat del pas de nen adult. (Aquest nen ja es tot un "bordegàs").

"CACANÒRIA"   Paraula molt escoltada a casa meva, significava alegria, xerinola, moltes ganes de parlar, etc. (Després del dinar hi havia molta "cacanòria").

"CALABUIG"   Petites busques de neu que el vent portava d'altres llocs. (No neva, això es una mica de "calabuig").

"CALAMASTRES"   A pagès, cadena més o menys grossa amb uns ganxos als extrems i que servien  en el foc a terra per aguantar les olles o peroles per cuinar. (Penjaré l'olla als "calamastres" i posaré l'escudella a bullir).

"CALIPÂNDRIA"   Refredat, grip, el popularment conegut com "costipat" o "encostipat". (Me'n vaig al llit perquè porto una "calipàndria" molt grossa).

"CAPARRINA"   Senzillament mal de cap.   (No estic gaire fi, tot el dia he tingut "caparrina").

"CAPGIRELL"  Caure, rodolar, fer una tombarell, etc. (He patinat i he fet un gran "capgirell").

"CAP - RODO"   Sensació de com si el cap donés voltes, mareig. inestabilitat, inseguretat. (M'asseuré una estona, tinc "cap - rodo" i no voldria caure).

"CAPTIROT"   Generalment es deia d'un bocí petit d'algun aliment. (He agafat un "captirot" de pa).

"CARRONYES"   Aquesta paraula era molt particular de la meva àvia a mesura que s'anava fent gran i sempre es referia a les sabates. (Aquestes sabates cada dia les trobo més "carronyes").

"CATRÚS"   De forma un pel despectiva es deia d'un home que no sabia fer res. (Aquest es una mica "catrús").

"CENTENCELIS" - "CENTENCEL-LIS"   Espai indeterminat de temps, però sempre suposadament molt llarg. ( Això no passa mai, només cada "centencelis").

"COCOTA"   Olla de ferro colat que servia per fer guisats a foc lent i que tenien que coure molta estona. Es possible que el nom sigui un derivat del francès "cocotte". (Aquesta gallina serà molt dura, la posaré a coure amb la "cocota").

"CUMMUNA"   Ara en diem water, lavabo, servei, etc.  A mitjans del s.XX  a les vivendes sobretot de pobles petits aquesta estava situada generalment l'exterior, al balcó o terrassa. A les cases de planta baixa solia estar situada a l'exterior i al costat de la porta d'entrada. Les que no disposaven de clavegueram els excrements quedaven en un pou sense sortida que es tenia que buidar periòdicament.

"DESTIRUTAT"   Despistat, oblidat, etc. (M'he "destirutat" i no se el que venia a buscar).

"EMBURRISSAR"   Abrigar-se molt. ("Emburrissa`t" que fa molt fred).

"EMMARDUSAT"   Simplement brut de mer.... Generalment es deia quan sense voler posaves el peu sobre alguna defecació animal. (No se que he trepitjat però he quedat ben "emmardusat").

"EMPANTANEGAT"   Tenir-ho tot pel mig, sense acabar, tot desordenat. (Ha marxat i ho ha deixat tot "empantanegat").

"EMPASTIFAT"   Una de les moltes expressions que significava molta brutícia. (No ho pots tocar perquè està ben "empastifat").

"EMPATOLLAR-SE"   En una determinada conversa canviar de cop i volta de tema o argument. (I ara que "s'empatolla" aquest).

"EMPRENYAT"   Estar molt enfadat, de molt mal humor. (Està tan "emprenyat" que val més que no li diguem res)."

"ENCALLUFAT - DA"   Expressió molt particular de la meva mare i que només l'escoltava a casa , feia referència a alguna persona que per el motiu que fos no sortia quasi mai de la casa. (Està tot el dia "encallufat" a la vora del foc i no vol sortir de cap manera).

"ENCLUFURNAT"   Estar en un espai molt just, amb molta gent, amb difícil mobilitat, etc. (Vaig quedar tant "enclufurnat" que no em podia moure.

"ENTURTALLIGAT"    Molt retorçat, fet un gran embolic, lligat molt malament, algun fil, corda, cinta, etc. o fins i tot alguna peça de roba.  (No puc desfer aquesta corda perquè està molt "enturtalligada").

"ENLLANFERNAR"   Expressió molt escoltada i que significava embrutar en majúscules. (El treball l'ha acabat, però ho ha deixat tot ben "enllenfernat").

"ENSINISTRAR"   El meu pare feia servir molt aquesta paraula quan tenia una idea força avançada per fer quelcom una mica singular. Vol dir planificar, preparar, pensar com fer una feina.  (Vull construir una gàbia per els conills i ja la tinc mig "ensinistrada").

"ENTRAMALIAT"   Es deia dels infants molt moguts, que ho volien saber tot i que no tenien por de res. (S'ha de vigilar sempre perquè es molt "entramaliat").

"ENXUFAT"   Paraula que tenia tres significats, endollar, esfondrar o tenir bones influències. (He "enxufat" la ràdio), (S'ha "enxufat" la cadira) o (Aquest te bona feina perquè l'han "enxufat").

"ESCAGARRINAT"   Tenir molta por. (M'han de treure un caixal i estic ben "escagarrinat").

"ESCARRESSAT"   Molt cansat, home que treballava molt, que feia moltes feines. (No para mai, sempre va "escarressat").

"ESCATURSER"   Que no hi es tot, li'n manca un tros, s'ha tallat malament, etc. (Aquest tall es "escaturser", s'ha tallat malament).

"ESCATXERUT"   Caldo, sopa, cafè etc. fet de forma molt ràpida i amb pocs ingredients. (Més que  bon caldo el que m'he fet es un "escatxerut").

"ESCUARÇÓ"    Ho havia sentit dir molt i solia fer referència al extrem final d'algun embotit. (Agafo aquest "escuarçó" de botifarra que queda).

"ESCUDRINYAR"   Mirar detingudament. buscar, re-buscar, etc. (He "escudrinyat" tota la casa i no trobo les ulleres).

"ESCURNIFLAR"   Mirar, vigilar, espiar, buscar etc. (Aquest ho "escurnifla" tot)

"ESCURRÍES"   Restes que queden al plat després de menjar. (Només queden les "escurríes").

"ENDRAPAR"   Menjar molt, no sentir-se mai tip. (Aquest si que "endrapa", no està mai tip).

"ENGALDRUPAT"   Portar molta roba a sobre, anar molt abrigat. (Es nota que fa fred, vas molt "engaldrupat").

"ENTEFUNYAR"   Fer entrar per força una cosa en un lloc, encabir quelcom en algun lloc molt difícil. (No se com ho he fet, però al final ho he "entefunyat").

"ESGAMESSAT"   Paraula molt usada a pagès. Molt cansat, esgotament general després d'algun treball dur i llarg. (M'he passat tot el dia tallant llenya i ara estic ben "esgamessat").

"ESPELEGARÇAT"   Home brut, deixat, mal vestit, etc. (Es un "espelagarçat").

"ESPELLONAR"   A pagès.Separar les fulles del gra en les espigues de blat de moro. (A vespre havent sopat "espellonem" una estona).

"ESTRIBOT"   Broma, acudit o comentari graciós, sempre amb bona intenció. (Tothom riu, ja deus haver sortit amb algun "estribot" dels teus).

"ESTRIS"   A pagès es deia molt i feia referència a les eines, útils, conjunt d'aparells per fer una determinada feina. (Preparo els "estris" per anar a llaurar).

"ESQUINÇAR"   Antigament volia dir aprofitar el màxim la roba. (Els els pantalons de les festes els acabaré "d'esquinçar" entre setmana

"ESTABETXAT"   Acabat, resolt, solucionat, etc. (Ho deixo perquè ja ho tinc "estabetxat").

"ESTAIAT"   Dolor a una determinada part del cos, causat per un moviment o esforç repetitiu al qual no s'està acostumat. (M'he passat tot el matí arrencant patates i ara estic ben "estaiat" de l'esquena).

"ESTAPLETXADA"   Ploure molt però poca estona. (Ha fet una bona "estapletxada").

"ESTIMBERRIS"   Cingleres, penya segats, etc. (Vigila que en aquest camí hi han molts "estimberris).

"ESTRICADA"    Una llarga caminada.  (Si vols pujar al Taga hi tens una bona "estricada").

"ESBATUSSAR"   Barallar-se de forma molt violenta. (S'han ben "esbatussat").

"ESPARRÉC"   Estrip, forat, trencament de roba. (M'he "esparrecat" la camisa).

"ESQUITLLAR"   Lliscar, patinar, relliscar ets. (He "esquitllat" i he caigut).

"ESTRUCASSAR"   Mateixa definició que l'anterior. (S'han ben "estrucassat").

"EMBARBUSTIT"    Aquesta paraula es feia servir per explicar que s'havia quedat cobert o envoltat per una gran quantitat d'insectes. (He anat a seure al camp i he quedat "embarbustit" de formigues).

"ENGATUSSAR"   Enganyar, falsejar etc. (M'han ben engatussat").

"ENSSARRONAR"   Com l'anterior.  (M'han ben "enssarronat").

"ENTABENAR"   Igual que les anteriors. (M'han ben "entabenat").

"FARTUSSES"   Persona que menja molt, sobretot si no ha de pagar. (Es un "fartusses").

"FATO"    Paraula que significava quantitat de qualsevol cosa. (Trigaré a netejar la sala perquè hi ha molt de "fato" per treure). o (He comprat molt de "fato" perquè diuen que nevarà).

"FLÔSTICS"   Es deia d'útils, petits aparells, trastos de tota mena que pràcticament mai servien. (Tinc un pilot de "flòstics" que no serveixen per res).

"FOGAINADA"   A pagès era sinònim d'un gran foc. (He volgut cremar la brossa i fet una "fogainada" que feia por).

"GAIATO"   A pagès, pal o bastó molt gros. (Agafaré el "gaiato" que vaig molt coix).

"GALIFARDEU"   En l'ambient familiar una forma molt amable de definir un infant espavilat, inquiet, etc. (Ets un coi de "galifardeu").

"GALOI"   Simplement malalt. (No ha sortit de casa perquè es veu que estava "galoi").

"GANYÓ-NA"   Persona molt falsa, dolenta amb ganes. (Es "ganyó" de veritat).

"GARROTXES"   Terrenys abruptes i escabrosos. (Vigila al caminar per aquestes "garrotxes").

"GOLAFRE"   Persona que menja molt sobretot si va de convit. (Es un "golafre").

"GUIRIGALL"   Soroll que fan moltes persones parlant a l'hora i de temes diferents. (Hi havia un "guirigall" tant gran que no es podia entendre res del que deien).

"GUTIPERI"   Expressió que s'utilitzava quan es volia gastar una broma als més menuts de la casa.  El meu avi quan érem petits ens ho deia molt sovint. (Si t'agafo et faré un gutiperi).

"GRACIOSA"   Es el nom que tenia la popular "gasosa". Tothom ho deia així, fins i tot ara hi ha molta gent que encara ho diu. (Per veure posa'm una "graciosa").

"GRANYAL"   Poc cuit, enter, dur, etc. generalment en referència a l'arròs, pasta o  llegums. (Aquest arròs li faltava un bull, ha quedat una mica "granyal").

"LOT"   Llum portàtil de pila, també se'n deia "pila". (Agafo el "lot" perquè vindré fosc).

"LLUERDERIA"   Mentida comentari fals, broma de mal gust, etc. (No et fiïs de ningú perquè qualsevol et pot fer una "lluerderia").

"MAIMÓ - ONA"   Persona que sempre actuava molt lentament. ( Es maimó !!!! ).

"MANGUNAR"   Murmurar, fer comentaris a veu baixa perquè no ho escolti ningú. (No li ha agradat gaire perquè ha marxat "mangunant").

"MANICROC"   Aquesta expressió era de la meva àvia i ho deia d'un home que ho sabia fer tot o que trobava solucions per tot. (Segur que ho arregla perquè es molt "manicroc").

"MARRÀ"   Que sempre te la raó, que no canvia mai el seu pensament, molt tossut. (Mira que es "marrà", per nassos ho ha de fer com ell diu).

"MATRASSADA"   En una baralla, donar un fort cop al contrari. (Li ha fotut una bona "matrassada"

"MAXURCA"   Gran borratxera, anar molt begut. (Quina "maxurca" que ens hi ha agafat).

"NYAFRA"   Ferida petita  que generalment sagnava. (M'he picat els dits i m'he fet una "nyafra").

"NYANGO"   Cop sense massa importància però dolorós. (Aquest "nyango" em fa força mal).

"NYAP"   Feina molt mal feta. (Això no es cap reparació....... es un "nyap" com una casa).

"PAPARROT"   Definició molt personal de la meva mare i que feia referència a noies o dones de comportament molt lliberal. (Aquesta em sembla que es un "paparrot").

"PARSIMÒNIA"   Ser molt lent, molt reposat, no córrer mai per més pressa que hi hagi. (La feina la fa be, però te una "parsimònia" de dos pebrots).

"PÍTIMA"   Una altre manera de definir l'excés d'alcohol, borratxera, etc. (Ha anat bevent i porta una "pítima" que no s'aguanta).

"PUTINEJAR"   Es deia de remenar moltes coses sense fer res de profit, o també capgirant molt els aliments d'un plat i acabar menjant molt poc. ( Ha "putinejat" tot el plat i no ha menjat res).

"PUTINGUES"   Ventall de medicines i remeis casolans de tota mena, ungüents, pomades, olis, pegues, aigua feta amb diferents herbes, etc. A moltes cases n'hi havia un munt, algunes funcionaven i les que no, tampoc mataven. (Fa temps que em fa mal un genoll i això que m'hi faig fregues amb tota mena de "putingues").

"QUEBRAIA"   Talls que es feien a les mans generalment a l'hivern a causa del fred i dels treballs a l'exterior, tan al camp com a les mines i en uns temps en que no existien ni guants ni cremes.Alguns eren molt grans i dolorosos, jo havia vist el meu avi com se'n cosia algun amb fil i agulla.

"REBEIXINAT"   Curat, guarit. Es deia quan hom millorava després d'una malaltia. (Estic content perquè et trobo molt "rebeixinat").

"REBEXIC"   Tros minúscul de pell, generalment a la base de les ungles de les mans, parcialment arrencat i que causa molt de dolor.

"REBOMBORI"   Generalment es deia de la gran quantitat de comentaris que generava una determinada i singular notícia. (Quin "rebombori" que s'ha aixecat).

"ROINA"   Es deia de la pluja tant petita, que pràcticament no es notava però que t'acabava mullant. (Agafa el paraigua perquè aquesta "roina" mulla).

"ROMANSEJAR"   Donar moltes voltes abans de començar una feina, o per no saber-la fer o per mirar si hi ha algú més voluntari i treballador que la fa. (Aquest va "romansejant" per mirar si algú li fa el treball).

"ROSEC"   Mal estar, dolor suportable, de molta durada i molt molestós, generalment es deia de dolors articulars. (Tinc un "rosec" als genolls que no em deixa viure).

"RUGUIJA"   Fum que es respira generalment dins d'una cuina procedent de l'oli mig cremat d'alguna cassola o paella i molt molest als ulls i gola. (Uff !!!! quina "ruguija" que hi ha en aquesta cuina).

"RUINEJAR"   Ploure una mica o ploure molt poc. (Només "ruineja" una mica).

"RUNDINAR"   Protestar, queixar-se parlant de manera poc entenedora i sense dirigir-se a ningú en concret. (No li agrada cap feina, sempre "rundina").

"SEGALA"   Nena que ja començava a ser gran. Pas entre nena i jove. (Esta feta tota una "segala").

"SET"   Estrip, trencar alguna peça de vestir, fer-se un esquinç a la roba amb forma de 7. (M'he fet un "set" als pantalons i els tindré que llençar).

"SOBTAR"   Sorprendre, fer quelcom imprevist, etc. (He quedat "sobtat"). També era sinònim d'agafar quelcom en moviment. (L'ànec s'escapa, "sobta'l).

"SIGRINY"   Nerviosisme, impaciència, preocupació etc. (Tinc un "sigriny" que no em deixa viure).

"TABARDU"    Jo ho havia sentir dir d'una peça de roba per abrigar, espècie d'abric o jaqueta grossa i generalment molt usada que sempre es tenia a punt darrera la porta per moments puntuals. (Tinc que sortir a fora un moment, agafaré aquest "tabardu" que fa molt fred).

"TABERNACLE"   Es deia de l'home que tenia molt poca personalitat. (No en facis cas, es un "tabernacle").

"TAROT"   Era una forma despectiva de assenyalar persones d'ambdós sexes que solien parlar o actuar de forma poc seriosa. (Això es un "tartot").

"TEMPERI"   Molt de soroll. Generalment es deia de llocs on hi havia moltes persones parlant tots a l'hora. (Hi havia tant de "temperi" que no hi he volgut entrar).

"TEC"   Un bon àpat, un bon menjar. (Ho vam celebrar amb un bon "tec").

"TERC"   Tossut, d'idees fixes, que no vol entendre el que li expliquen, etc. (Mira que es "terc" no ho vol entendre de cap manera).

"TERRABASTADA"    Soroll molt fort generalment produït per la caiguda de quelcom voluminós. (No se que es el que ha caigut, però s'ha escoltat una gran "terrabastada").

"TERRABASTAL"   A pagès i també a casa meva es deia d'una espècie de prestatge molt gran on es guardaven els estris que menys es feien servir. (He netejat les peroles de matar el porc i les he guardat al "terrabastal" fins l'any que ve).

"TIBERI"   Sinònim d'un bon menjar, també feia referència als aliments en general. (Hem fet un gran "tiberi", o vaig a comprar "tiberi" perquè diuen que farà molt mal temps).

"TÒTIL"   Granota petita, jove que sol cantar a les nits d'estiu vora l'aigua. (He sentit cantar el "tòtil"). També es deia d'una persona molt despreocupada que no s'adonava de res del que passava al seu entorn. (Es un"tòtil", no veu  res).

"TRENCAPASSA"   Antigament es deia molt i es referia a qualsevol encreuament de camins. A Ogassa es deia molt també dels encreuaments entre la carretera i la via del tren o les vagonetes de les mines. Es per això que no se si l'expressió original es "tren que passa" o "trenca passa". A casa meva deien la "trencapassa" de les Casasses o la "trencapassa" de Cal Niceto, encreuaments de la carretera d'Ogassa i la via del tren del carbó o del ciment.

"TRIPILIJOC"   Quantitat, varietat, barreig de quelcom determinat i que dificulta l'opció d'escollir. (En aquell punt hi ha tal "tripilijoc" de camins que no saps quin agafar).

"TRONCASSÀS"   Home molt bast, groller, de poca cultura. (Es un "troncassàs" sempre s'amaga de la gent).

"TURRAINES"   Es deia de la mucositat del nas que s'havia assecat. (Aquest te el nas ple de "turraines" o te el nas molt "enturrainat").

"TUSTERRADA"   Donar-se un cop de cap contra alguna cosa, arbre, paret, prestatgeria etc. (M'he fotut una "tusterrada" contra la paret que he quedat mig marejat).

"XAFARDER-RA"   Persona que volia saber tot el passava als altres i que quant ho sabia ho explicava sense mirament i afegint-t'hi el que li semblava. (Es una "xafardera" de dalt a baix).

"XÀFEC"   Pluja forta i de molta durada.

"XARREGASTER"   Terreny molt abrupte i escabrós. (He passat per uns "xarregasters"!!!!).

"XARROLA"   Es deia d'un lloc amb molta gent i tots parlant a l'hora. (Marxo perquè amb tanta "xarrola" agafo mal de cap).

"XÈFLIS"   Un gran àpat amb menjar abundant i de qualitat. (Per celebrar-ho han fet un gran "xèflis").

"XERADA"   A pagès es deia d'un petit foc fet al exterior, a l'estufa, al anomenat foc a terra o en qualsevol lloc. (Farem una petita "xerada" i ens escalfarem).

"XERRI"   A pagès, excrements de xais i ovelles que es fa servir per abonament ecològic dels horts.

"XIMPLET"   Una altre forma molt lleugera de qualificar qualsevol home de poca credibilitat.

"XUTRECADA"   Es deia dels contratemps generalment personals i familiars que havia patit qualsevol persona.  (Això li haurà representat una forta "xutrecada").


               PARAULES COMPOSTES  -----  EXPRESSIONS o FRASES CURTES


"A LA BABALÀ"   Fet de qualsevol manera, sense pensar gens. (Aquest tot ho fa "a la babalà").

"ANAR A JÓC"   A pagès es deia quan es marxava cap a casa al cap del dia i també del fet d'anar-se'n  al llit a dormir. (Estic molt cansat, me'n vaig a jóc").

"ANAR A RETIRO"   Marxar cap a casa al cap del dia. (Me'n "vaig a retiro" que ja es molt tard).

"ANAR CARREGAT"    Es deia d'una persona que havia begut massa. (Carai.... aquest va carregat.

"ANAR ESCOPETEJAT"   Anar sempre corrent, voler fer moltes feines a la vegada. (Vol ser a tot arreu i sempre "va escopetejat").

"BOCA-MOLL"   Persona que no podia saber cap secret perquè l'explicava als quatre vents. (Que no ho sàpiga aquest "boca-moll" perquè demà ja ho sabrà tothom).

"BOIRA PIJANERA"   Es deia d'aquella boira tant espessa que al final t'acaba mullant.

"CAN PAQUETILLA"   Expressió que significava que quelcom s'havia frustrat, que no havia anat be del tot. (Tant que ho  esperava i ara se'n ha anat tot a "can paquetilla").

"CAN SEIXANTA"   Nivell molt alt de deixadesa, desordre, desorganització, etc. (Quin descontrol que hi ha, això si que es "can seixanta").

"CARREGAR TORT"   Una altre manera de assenyalar a una persona que per culpa del beure tenia problemes per mantenir l'equilibri. (Camina molt insegur, sembla que "ha carregat tort").

"CATXING - CATXANG"   Expressió crec que particular de casa meva i que feia referència al caminar dificultós per problemes de dolor, reumatisme, etc. La meva àvia i més tard la meva mare que de reumatisme en van patir molt si els hi preguntaven per la salut la seva contestació solia ser........ ja pots comptar vaig marxant "catxing-catxang").

"CORI _ MORI"   Sensació a mitges entre mareig i gana que pot aparèixer quan fa moltes hores que no es menja. (Fa tanta estona que no he menjat que ara tinc "cori-mori").

"CURT DE GAMBALS"    Persona que no tenia gaire clares les idees i que sempre parlava i actuava de forma poc assenyada. (Aquest es "curt de gambals").

"FER EL NON-NORON-NON"   També particular de la meva mare, amb aquesta expressió identificava alguna persona de la seva confiança i a la qual li agradés molt viatjar, fer sortides, excursions, etc. (T'agrada molt "fer el non-noron-non", sempre estaries fora de casa).

"FER EL TRONERA"   Perdre les nits anant de festa. (Quina mala cara que fas, es coneix que "has fet el tronera" tota la nit).

"FALTAR UNA BERGASSADA"
"FALTAR UN BULL"
"FALTAR UNA LLOSSADA" Tres maneres una mica despectives o irrespectuoses de assenyalar alguns adults amb comportaments infantis impropis de la seva edat. (Sembla que li'n "falta una bergassada, un bull, una llossada").

"FER UN CAIXAL"   Menjar una mica. (Falta molta estona per dinar i he "fet un caixal" per poder esperar).

"FER UN SET"   Res a veure amb el tennis. Volia dir fer-se un estrip a la roba que generalment tenia la forma de 7. (Tindré que cosir els pantalons perquè m'hi he fet un set").

"FER LA XIM - XIM"   Ploure molt poc, pluja molt petita. (No val la pena agafar paraigua perquè només "fa la xim - xim").

"GATA MEUXA"   Es deia d'aquella dona que aparentment no criticava ningú, que no sabia mai res,  que semblava molt bona persona però que en realitat feia tot el mal que podia. (D'aquesta no te'n fiïs, es una "gata meuxa").

"GOS DE FEINA"   Persona molt treballadora. (No para mai, es un "gos de feina").

"GUÀRDIA CIVIL"   A part de ser un cos d'ordre públic, s'anomenava així la popular "arengada", no se el perquè (m'agradaria saber-ho), però així es deia i encara es diu. (Per dinar m'he menjat un plat de mongetes seques i un "guàrdia civil").

"LLENGUA LLARG"   Home que sempre parlava, explicant el que sabia i el que no. (Es un "llengua llarg", no calla mai).

"MALA LLUNA"   Enfadat, malhumorat, disgustat per alguna cosa. (Quina "mala lluna" que porta a sobre).

"MALA - MAROR"   Mal ambient, tothom enfadat. (A la reunió hi havia molta "mala -maror").

"MALA PIANYA"   Que dona una impressió dolenta, mal efecte, mal d'ulls, etc. (Pot ser molt bona persona, però al anar tan desarreglat i brut fa molt "mala pianya").

"MAL TRIFAT - DA"   Aquesta la havia escoltat molt a casa meva. Es deia de la persona que anava  mal vestida, amb la roba molt mal posada. (Sempre va igual de "mal trifat - mal trifada").

"MERCAT DE CALAF"   Lloc amb molta gent i on tothom cridava o parlava a l'hora. (Tothom parlava, allò semblava el "mercat de Calaf").

"MONTS DE DÉU"   Expressió genèrica de llunyania. (Es un aventurer, sempre volta per aquests "monts de Déu").

"NEVADA DEL CUCUT"   Qualsevol nevada que caigués als mesos d'abril o maig que generalment es el temps que canta aquest ocell. (Mira, ja ens ha fet "la nevada del cucut").

"NYI - NYOL"   Minso, bocí molt petit. A casa meva es deia d'un tall molt petit d'algun aliment, generalment embotits. (Talla més llangoniça, on vas amb aquest "nyi-nyol").  

"PLORA-MIQUES"   Expressió infantil adreçada als més menuts de la casa quan ploraven molt. (Ets un - una "plora-miques").

"PASSAR o REBENTAR"   Du a terme qualsevol acció o determinació per més adverses i contràries que siguin les circumstàncies. (Quan se'm posa una idea al cap "o passar o rebentar").

"POCA-SOLTA"   Desvergonyit, mal educat, descarat, etc. (De modals no n'has tingut mai, ets un "poca-solta").

"POLL RESSUSCITAT"   Es deia de la persona humil i de caràcter senzill que es tornava orgullós i prepotent després que l'atzar o alguna herència li havia augmentat molt els seus diners. (De manera despectiva es deia aquest es un "poll ressuscitat").

"PONDRE TOTES"   Igual que al pagès que l'hi ponien totes les gallines, aquesta expressió  assenyalava a una persona a la qual tot en la vida li anava de cara. (Quina sort que te, l'hi "ponen totes").

"QUATRE GATS"   Poca gent, mínima assistència. (He anat a la reunió i érem "quatre gats").

"REMENAR L'OLLA"   Manar, dirigir, decidir, et. També es deia de la persona que sempre li agradava estar al davant de tot. (Sempre vol estar al davant per poder "remenar l'olla").

"SANT NIN - SANT NON"   Expressió de la meva mare sempre que escoltava algú dient coses incoherents o poc assenyades. (Ai....... "Sant Nin - Sant Non").

"SXI - SXI"    Inquiet, nerviós, preocupat, etc.  (No se el que em passa però tinc molt de "sxi - sxi").

"TIRAR CAPELLANS"   Tirar partícules de saliva al parlar. (Em fa por de parlar amb ell, perquè només fa que "tirar capellans".

"TORRA - COLLONS"   Paraula molt vasta que feia referència a alguna persona que no sabies mai si parlava seriosament o en broma. (No te'l escoltis perquè es un "torra-collons").

"TRENCAR EL CUC"   Es deia del fet de menjar una mica de bon matí per esperar l'hora d'esmorzar.  (Encara tinc d'esmorzar, només he "trencat el cuc" quan m'he aixecat).

"TRICU - TRICU"    Caminar sense parar i una mica lleuger. (Es lluny, però "tricu-tricu" també hi aniré).

"XINO - XANO"   Passejar, caminar poc a poc fent alguna parada per descansar. (El camí es llarg però "xino-xano" hi arribaré).





Continuarà..........................