diumenge, 18 d’octubre de 2020

Històries d'un poble miner. La por de la carretera de Surroca.



     Molta gent de la vila sap on és el revolt de les Cadenes o de la Cadena. ¨Es un retomb de la carretera d'Ogassa, prop de Torallas, sobre d'un talús força pronunciat. Potser, però no saben d'on li ve aquest nom.
     Ara us ho dic:
   Feia poc que havia acabat la guerra. Les noies de Surroca i bona part de les masies veïnes treballaven a ca l'Espona.
      Atès que la fàbrica feia tres torns, sempre hi havia les que feien el torn de nit. A sol post. a l'hivern, el camí de Surroca es fa tenebrós gairebé de sobte. Per il·luminar-lo, les noies lligaven caps de fil sobrers a la punta d'un bastó. Els untaven amb oli o petroli i així, amb torxes enceses, feien via. Les torxes s'apagaven sovint i espurnes de fil rodolaven enceses per terra. 
     Una vegada, ja se'ls havien apagat les torxes, les noies caminaven molt juntes i de bracet i així es sentien més protegides. De cop veuen al davant una mena de llençol esfilagarsat i amb contorns fosforescents. Queden paralitzades. El núvol blanquinós fa giragonses i se'ls acosta amb una remor de cadenes que hauria corglaçat el més valent. I s'acosta i s'acosta. Una va xisclar, una altra sanglotava, i totes agafades van intentar fugir, i totes van rodolar margenals avall. En voleu de genolls ensangonats, de muscles desllorigats i de vestits esquinçats.  Les pobres noies van estar vuit dies de baixa.
     I d'aquí ve el nom de revolt de les Cadenes o de la Cadena.
     Encara avui, quan la gent ja no creu en aquestes coses, hi ha qui diu que, en passar per aquest retomb, ho fa apressadament perquè més d'un cop ha sentit com un llunyà ressò de cadenes.

     Un relat que combina realitat i ficció. Extret de "Històries Fantàstiques" d'un monogràfic de la Festa Major de Sant Joan de les Abadesses.

===============================================================



                                                                         
Fotografia d'època de la fàbrica Espona de Sant
Joan de les Abadesses. A mitjans del s.XX eren 
moltes les dones de Surroca que hi treballaven.
Foto extreta de www.todocoleccion.net




     ANECDOTARI.
     
   Aprofitant aquest relat anterior sobre la carretera de Surroca, vull explicar una anècdota real en aquesta mateixa carretera que m'havia explicat la meva mare Margarita.
     Quan hi havia alguna festa a Sant Joan de les Abadesses, acabada la guerra civil, les noies de Surroca baixaven a Sant Joan a ballar. No hi havia cotxes, tothom anava a peu, i es evident que tenien que fer caminant els quatre kilòmetres per baixar i acabat el ball quatre més per pujar. Per fer-ho amb comoditat es posaven "espardenyes" i les sabates de mudar les duien en bosses. Abans d'arribar a l'estació del ferrocarril feien el canvi de sabates, es posaven les de mudar i amagaven les "espardenyes", de camí de tornada a Surroca tornaven a fer el canvi, les de mudar a la bossa, les "espardenyes" als peus  i a fer camí.
     Un dia de festa major varen baixar de Surroca un grup d'amigues, entre elles la meva mare. Varen fer com sempre, arribant a l'estació canvi de sabates, amagar-les al mig de les mates i cap a ballar. Acabat el ball tornada cap a casa, però al arribar on havien amagat les "espardenyes", sorpresa!!!!! aquestes havien desaparegut. Algú que sabia o va veure el que feien  les devia amagar en un altre lloc o tirar i per descomptat que a les fosques no les varen trobar.
     El final de la història ja us el podeu imaginar, carretera amunt (i no era asfaltada), de nit i amb les sabates de taló que llavors començaven a ser habituals, això si, m'explicava la meva mare que varen fer tot el camí alegres, cantant i sense ensopegar.

     Bé, una anècdota sense més importància però que l'he volguda explicar perquè forma part de les petites històries que havia escoltat dins el meu embolcall familiar.
      
     
     
    
     
                                                                          
Any 1942. Grup d'amigues de Surroca .
D'esquerra a dreta. ? , la meva mare Margarita
(amb espardenyes), Florinda, Josefina i davant
la Caterina.
Foto: recull familiar.



                                                                                     

         
                                                                                U
Desembre 1949. 
Grup de noies de Surroca mudades per celebrar 
les Festes de Santa Bàrbara. La meva mare
Margarita es la segona per l'esquerra de la fila
del darrera.
Foto: recull familiar.


=============================================


I UN ALTRE RELAT DE POR

        Aquest esdevingut a la carretera de Sant Martí de Surroca.
       Un fet real que jo vaig sentir explicar als meus avis perquè ells coneixien l'afectat i varen viure tot  l'enrenou d'aquella nit.
       Un cop acabada la guerra civil, eren moltes les llegendes o episodis relacionats amb la màgia, la por o altres fets paranormals que s'explicaven. Hi havia persones que no hi donaven importància però altres se les prenien molt seriosament i vivien com una mica atemorits.
       Una nit un home que vivia en una casa de pagès del veïnat de Sant Martí, pujava a peu ja entrades les que en deien "hores petites" que volia dir més tard de les 12 de la nit, al passar per un tram molt cobert de vegetació a la zona anomenada "el Coto", de cop li varen treure la "boina" del cap. No s'ho va pensar dues vegades, "girà cua" i tornà a baixar cap al poble corrent i espantat a demanar ajuda. De seguida es va formar un grup de veïns armats amb escopetes, en deien "l'escamot del somatén" i amb alguna autoritat al capdavant enfilaren camí amunt tot esperant trobar el culpable d'aquella broma tan pesada. Ja començava a clarejar el dia quan varen arribar al lloc dels fets i .......SORPRESA, la boina estava enganxada en una "romaguera"  que penjava fins a mitja carretera.
      El desenllaç ja us el podeu imaginar, uns rient l'absurd dels fets, els altres enfadats perquè els havien fet aixecar del llit a mitja nit i aquell pobre home cap a casa seva mig avergonyit.
       Una altre anècdota sense més importància, però que també forma part de les petites històries d'aquest poble miner.
       
       

divendres, 9 d’octubre de 2020

Romànic. Sant Esteve de Llanars.

 

     Llanars es un municipi de la Vall de Camprodón situat a 982 mts d'altitud.

     El nom de Llanars apareix en documents molt antics i amb diferents pronunciaments, Lanars, Lanarys, Lenars, Landaris i es en el centre d'aquesta població on trobem la bonica església de Sant Esteve.

     Tot i que la consagració de l'edifici es va dur a terme ja avançat el s.XII, hi ha un document de principis del s.XI que ja fa referència a la "parrochiam sancti Stephani de Lanars", el que fa pensar que l'actual església fou construïda sobre una d'anterior.

     L'edifici consta d'una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular amb tres finestres i decorat amb un fris de dents de serra.

     Al cantó nord hi ha una capella de planta quadrada amb una finestra a cada lateral i amb coberta a tres vessants.També hi podem veure una escala que permet des de l'exterior pujar al campanar.

     A la cara de mig-jorn hi trobem un cos de planta quadrada destinat a sagristia, amb una petita finestra i una porta que permet accedir-hi des de l'exterior i el baptisteri, també de planta quadrada però amb una coberta de llosa, circular o de mitja esfera acabada amb una cúpula singular.

     Al cantó de ponent la porta d'entrada sota un arc de mig punt adovellat.  Es un bonic portal format per arcs en degradació, arquivoltes, columnes i capitells ben treballats. Cal observar també (a la porta real) la ferramenta forjada decorativa que encara es conserva . Per sobre d'aquesta portalada hi veiem un fris de pedra i una finestra amb arc de mig punt en degradació. Tot plegat digne d'una observació acurada.  I en aquesta façana principal s'hi aixeca el campanar en forma de torre quadrada, amb dos finestrals a llevant i a ponent i un al nord i al sud i la porta que permet entrar al campanar des de l'exterior, està acabat amb teulada piramidal molt pronunciada.

     En aquesta maqueta si que hi he volgut fer un edifici proper a l'absis que era o es la rectoria, i l'he volgut fer perquè juntament amb el davant de l'església enllosat i les escales que donen a la plaça, em va semblar que tot plegat faria un conjunt bonic de veure.


     Aquesta maqueta es pot veure a l'exposició "Romànic una volta pel Ripollès" al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses.

     

                                       IMATGES DE LA REPRODUCCIÓ

                                                                       

Façana principal i cara nord.



                                                                              

Façana principal, vegeu la carretera
que passa just al costat de l'església


                                                                                
Vista general de la cara sud, amb la rectoria
en primer terme.
                                                                       

                                                                                  

                                                                          

Detall de la cara sud, part del baptisteri i sagristia.




                                                                                     
Més detalls de la cara sud, observeu el baptisteri
de planta quadrada, la coberta circular i la cúpula.



                                                                              

Detall del campanar i la finestra frontal.


                                                                              

                                                                             

Cara nord vista a través del mirall, observeu l'escala
de pujar al campanar i part de la porta d'entrada.



                                                                                   

En aquesta imatge podem veure el cantó sud
i a través del mirall la cara nord.


                                                                                     
La maqueta a l'exposició.

Planimetria de Sant Esteve de Llanars
Manel Anglada i Bayès 1:200





dilluns, 5 d’octubre de 2020

Històries d'un poble miner. Arribada del primer tren a Torallas



     L'arribada del primer tren a Torallas s'esdevingué el 17 d'octubre de 1880.
     Un tren compost per 12 cotxes i un "break" per al ministre de Foment, Sr. Lasala i senadors,  sortí a les 6 del matí de l'Estació de França. A Granollers canvi de tren a un de la societat "Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas".
     Parada a Ripoll i als ponts de la Pudor i Roser, de 26 i 28 metres d'alçada respectivament.
     Parada a l'estació de Sant Joan, per rebre la salutació de l'alcalde i regidors, que duien les bandes amb l'escut de Sant Joan.
     Arribada a l'estació de Torallas. Expectació popular, amb moltes barretines. Es reparteix una poesia al·legòrica. S'interpreta la marxa reial.
     Missa a l'andana oficiada per l'arxiprest de Sant Joan.
     L'altar era fet amb pans de carbó, cobert per un dels pal·lis del s.XV que més tard passarien al Museu Episcopal de Vic. Benedicció de la línia. Gran nombre de petards des de les muntanyes.
     Visita a les mines. El ministre féu la primera barrinada de la mina Lasala.
     Esmorzar a la casa de l'enginyer de les mines.
     Visita a la mina Dolça on el ministre arrancà trossos de carbó.
     Dinar a Ripoll.
     Sortida a les 7 del vespre. S'instal·là un llum elèctric al tren que il·luminava els túnels i les obres.
      

     Font:  Diario de Barcelona, 19 d'octubre de 1880. La ilustración Española y Americana, octubre de 1880.

                                                 ===============


     El darrer tren sortí de Sant Joan de les Abadesses el 14 de juliol de 1980.
     Se substituí per un servei d'autocars fins el 31 de desembre de 1984, data en que quedà suprimida definitivament la línia.





                                                         
Gravat de l'època on es pot veure la missa de
campanya a Torallas amb motiu de l'arribada
del primer tren.

Ilustración Española i Americana 1880.

                      
                        ===========================================


                            

                                                                    
                                                                                   
Foto extreta de www.mundo-ferroviario.es, on podem
veure una locomotora amb el nom de "Torallas" el que 
demostra la importància que en aquell moment tenia
aquesta estació.







                                                                             
                                                                              

Cara i creu de la mateixa estació. Mentre que al 1880
arribava el primer tren a Torallas amb tota la solemnitat,
en aquesta foto del 1971 quatre anys després de tancar
les mines ja estava en ple procés de desaparició.
                     Fotografia: Jordi Valero.