dimecres, 2 de novembre del 2022

Històries d'un poble miner. L'escola a les mines de Surroca

      Vaig néixer l'any 1948, feia 9 anys que havia acabat la guerra i la meva infantesa i la vida escolar varen transcórrer en un ambient d'austeritat perquè els miners cobraven poc, limitat perquè hi havia coses  que en deien mal vistes, però en general no ens podíem  queixar, respectant aquests límits  teniem molta llibertat. 

       Les escoles eren al Prat del Pinté, en aquest barri hi vivia molta gent, a l'entrada i sortida de l'escola i a l'hora del pati la canalla ens barrejàvem amb els veïns amb un ambient familiar i agradable de molt bon recordar.


                                                                            

Veïns del Prat del Pinté any 1950.
Foto cedida per Pere Calvo.
Fons: Recull familiar.

                                                                                              
    Vista del Prat del Pinté anys 40. Just a les marques vermelles
hi havien les escoles de nenes i de nens, però com que no tenien 
la mateixa capacitat ens canviaven si era necessari. Jo havia anat
a les dues. Podem veure l'església de Santa Bàrbara, la masia del 
Pinter que dona nom al barri, en primer terme la Farmàcia i a la
part superior esquerra el "barracón" dels soldats que varen venir 
acabada la guerra.
                               Fons: Recull familiar.



                                                  
         

            Fotografia actual de la "Escuela de niños" tal com 
            es pot veure encara  en el rètol a la paret.  La part 
            superior eren vivendes i l'escola als baixos.





           Fotografia actual de la "Escuela de niñas", es manté
           igual que fa 70 anys. Sobre la porta el rètol en el que
           només queden restes de pintura, la porta i finestres
           son les originals però molt deteriorades. 
    


        Com us he dit hi havia dues escoles, perquè això si, nens i nenes no ens podíem ajuntar i a l'hora del pati els nens jugàvem a futbol (en dèiem a pilota) a la plaça de l'església i les nenes saltant a corda davant mateix de la seva escola o senzillament pel mig dels habitatges. Un cop fora de l'escola llavors tots barrejats, els que vivien al poble anaven avall i els que vivíem a cases aïllades o a pagès doncs amunt.



                                                                                 

Alumnat de Surroca any 1958. El mestre dels nens
Josep Buch, el rector Mn. Josep i la mestre de les nenes.
Fons: Recull familiar.



                                                                              


                                                                                    
                                                                       
Alumnat de Surroca 1959.
Aquest any el mestre dels nens era el Sr. Castro.
Fons: Recull familiar.


       Dels mestres que havíem tingut els nens crec recordar que el primer fou en Josep Buch, després quan aquest va marxar a fer la "mili" el va substituir interinament el Sr. Castro, més tard en va venir un que crec que es deia Bienvenido ....... i finalment el matrimoni format per en Josep Mª Casadevall i la Montserrat Casademunt i aquests ja es varen quedar molts anys. D'aquests mestres el més "durillo" era el tal Bienvenido, aquest amb qualsevol excusa et feia parar la ma i t'hi fotia un cop de regla que te la deixava vermella i si la falta era "molt greu" et feia posar els dits formant una pinya de cara amunt i el cop de regla era a les ungles i llavors et bufaves els dits una bona estona. Jo no era pas dels que més rebia, però també ho havia tastat.

                                                  

                                                                   

                                                                                         

                                                                              

 
Alumnat de Surroca 1961 en la festa de final de curs.
Aquest any els mestres eren el matrimoni format per
Josep Mª Casadevall dels nens i la seva dona Montserrat 
Casademunt de les nenes. També hi ha el llavors bisbe
auxiliar de Barcelona D. Narcís Juvany.
Fons: Recull familiar.


       Tot i ser anys difícils en el context general, a Surroca la tranquil·litat era absoluta, recordo que els matins en dies de bon temps abans d'entrar a l'escola i davant l'església ens ensenyaven a ballar i comptar sardanes,  la guàrdia civil que aquells anys voltaven molt ens miraven amb molta atenció drets en un cantó de la plaça, potser eren nouvinguts i els sorprenia aquella dansa. Amb una "gramola" que en dèiem i sempre la mateixa sardana, "Els gegants de Castellterçol", es veu que no en tenien cap més. Això si, un cop ballada la sardana cap dins l'escola i de dret a cantar "cara al sol".
       Parlant de la guàrdia civil, vull explicar una anècdota que em va passar. Des de l'escola a casa meva hi havia menys de mig km. però de carretera dolenta i emboscada. Les tardes d'hivern son curtes i els que ens quedàvem a conferència sortíem que ja era negra nit. Un dia al sortir de l'escola a més de fosc hi havia una espessa boira, vaig començar a caminar sol com cada dia i en el punt més emboscat vaig sentir una veu que em deia, "alto quien vive", vaig quedar glaçat (era molt jove), la meva contesta va ser "un estudiante" i llavors al mig de la boira va aparèixer un guàrdia civil amb "tricorni", una gran capa i l'arma preparada, es va apropar i al veure que efectivament era un "segalet" i que portava la maleta del col·legi em va dir si m'avia espantat, fent el valent vaig dir que no, llavors va sortir l'altre que estava amagat, em varen demanar on vivia i si volia que m'acompanyessin, però jo (molt valent) tot sol i amb les cames tremolant al cap de dos minuts era a casa.
 


                                                                            
Festa de l'arbre de 1958 al sector dels "Catius".
El mestre Josep Buch.
Fons: recull familiar.



                                                                                                                                              En la dècada dels 50 i durant un temps, a l'escola ens donaven cada dia uns sobres de llet en pols i formatge. Aquest venia dins unes llaunes cilíndriques, ens el tallaven a trossos i ens el repartien, alguns s'ho emportaven a casa i altres s'ho menjaven allà mateix. En desconec la procedència.
       També vull explicar que un dia varem anar a veure un partit del Barça per televisió a la casa de pagès de "Fogonella" que crec que tenien l'únic televisor que hi havia al poble. A la tarda tots cap a "Fogonella" alumnes, mestre, rector, director de les mines i un miner (Jaumet) que menava un "burro" per si algú no podia seguir i tenia que pujar-hi a cavall. Després de més d'una hora de camí quan varem arribar a la casa la tele no es veia. Resumint, la mainada a jugar per aquells afores, mestre, rector i director se suposa que fent un bon berenar i després tots avall, contents i sense veure cap "pilota".
       Després d'aquesta experiència fallida, a l'escola varen comprar un televisor i el posaren en una petita sala que hi havia a l'entrada per veure-hi futbol i era obert a tothom. Als pocs partits que donaven per televisió hi anava força gent, sobretot del Prat del Pinté, però també de baix el poble. Jo era petit i meu pare m'hi acompanyava, tot i veure's malament i en blanc i negre era tota una novetat.



                                                                                          
Fi de curs 1963. 
Fons: Recull familiar.


                                                                                      
Final de curs 1963.
Fons: Recull familiar.



                                                                                                 
                                                                                         
Final de curs 1963.
Fons: Recull familiar. 


                                                                                  
                                                                             
Final de curs anys 60. En primer pla l'alcalde Joan
Vilalta i el bisbe Narcís Juvany.
Fons recull familiar.


                                                                                           
Final de curs 1963.
Fons: Recull familiar.
                                                                   

       Com podeu veure en aquestes fotografies, els finals de curs els celebràvem amb una festa molt concorreguda, amb ballets tradicionals que tot i no ser un esbart dansaire professional, ens en sortíem prou be. El final de curs es celebrava a finals de Juliol, generalment per St. Jaume. 
       Durant uns anys hi assistia el llavors bisbe auxiliar de Barcelona, Narcís Juvany i evidentment les autoritats del poble i mestres, formant la presidència sobre les escales a l'entrada mateix de l'església.


                                                                               
Fi de curs 1961 
Les autoritats d'esquerra a dreta: Josep Solà, Isidre Tremps,
Joan Vilalta, Narcís Juvany, Josep Rovira. Francesc Basegaña,
i Josep Mª Casadevall.
Fons: Recull familiar.





                                                                                                                                       


Festa de l'arbre 1958 amb el mestre Josep Buch.
Al fons la Torre, vivenda del director de les mines.
Fons: Recull particular.







Festa de l'arbre a les escoles d'Ogassa l'any 1916.
Fons: Recull particular.





                                                                                              
Nens de l'escola d'Ogassa a primers de s. XX amb
el mestre Mn. Ramón Colomer, rector de la colònia
minera o Surroca de baix.
Fons: Recull personal.



                                                                   
Festa de l'arbre a primers del s. XX.
Fons: Reculll personal.




                                                      Continuarà.............                                                                                

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada