dimarts, 27 de febrer del 2024

Carbó. LA TORRE - OFICINES - NÒMINES

                                                                       LA TORRE.

         La Torre, també coneguda com a casa del director estava situada entre el Prat del Pinté i el nucli de Surroca de baix, al costat de la carretera i del  camí nº 5, de fet aquesta casa era coneguda per la casa nº 5. Era (es) una casa molt gran, pintada de color blanc amb un gran jardí molt ben cuidat al mig del qual hi havia (jo hi havia estat) una font amb peixos força grans de color vermell i groc.  Aquesta torre, pintada blanca, el lloc on està situada i que no hi havia pràcticament vegetació feia que es veiés de qualsevol lloc del poble. Està coronada per una petita torreta quadrada que m'imagino servia de mirador on segur es podia veure tot l'entramat miner des del Faig amb el seu "cable llarg" i els "plans inclinats" fins la Plaça Dolça.  Era tot una torre senyorial.

          Segons m'ha explicat en Joan Rich que hi va viure, quan ell era petit va sentir dir dels seus pares i avis que abans de pertànyer a la companyia minera aquesta Torre havia estat "cuartel militar" i més tard "cavallerisses de l'exèrcit".

          A la Torre, per St. Víctor que crec que era al Juliol, feien una gran festa (el director es deia Víctor Rich) hi havia molta gresca. A la tarda deixaven anar globus de paper i aire calent i a nosaltres que érem petits la meva mare ens portava sobre mateix de la torre (els Catius) que hi teniem un hort i allà mentre berenàvem seguiem el curs d'aquests globus, la majoria dels quals travessaven tota la conca minera fins caure al sector de les Teules o el Faig. Aquells anys aquests globus eren permesos perquè no hi havia perill d'incendis, no hi havia vegetació i la que hi havia era verda per la pluja que queia sovint. Una anècdota sense més importància però que forma part del meu record d'infantesa.

                                                                            

                                                                                


                                                                           

A la part superior d'aquesta fotografia es pot veure
la situació privilegiada de la Torre i les Oficines.
Les Oficines eren a l'edifici allargat que es veu a la
dreta de la Torre i d'aquest lloc es podia controlar tot
el sector miner i pràcticament tot el poble, vegeu també
                   el pla inclinat Nº 5.
Foto mitjans del s. XX, (ja hi havia l'Ajuntament nou).
Extreta del "Recull de fotografies" de Ramón Tubert.
Autor desconegut.

                                                                                                                              

                  

"Mainada" saltant a corda als jardins de la Torre
primera meitat del s. XX.
Autor desconegut.
Fons: Ramón Tubert.


Vista general del poble i conca minera on s'entreveu
a la part superior dreta la Torre i Oficines.
Fons: Particular.
Autor: Desconegut



LES OFICINES.

       Les oficines, com el seu nom indica eren el centre administratiu de les mines de Surroca. Des d'allà es controlava la feina dels miners, la producció del carbó i tota l'organització del transport d'aquest material. Es a dir, s'hi desenvolupaven totes les tasques administratives, tècniques, de coordinació i direcció de la producció minera.






                                                                                    
Vista del conjunt de la torre i oficines i al centre
el pla inclinat N-5.
Autor: desconegut.     Fons: Ramón Tubert






                                                                                    
L'edifici de "Les oficines" en ple procés de degradació.
Imatge captada l'any 1975, es a dir 8 anys després
del tancament de les mines.
Autor: Joan Navarro.
Fons: Recull personal.


          El cap de les oficines del meu record sempre va ser en Martí Mercader, però tenia ajudants que eren "quintos" que feien la mili a les mines, generalment de families benestants que d'aquesta manera s'estalviaven de fer el servei militar i com que generalment tenien millor nivell d'estudis doncs cap a les oficines.
            M'explicava l'Enric Armengol que hi va treballar, que les estones que no tenien feina jugaven amb una pilota petita en una habitació buida fins que el director Victor Rich va fer comprar una taula de ping-pong i allà s'entretenien, això si, quan venien els "jefes" de la Companyia tothom a còrrer, amagar la taula i a seure al despatx.
                                                                             


                                                                                     
Director de les mines i personal administratiu.
Autor desconegut.     Fons: Enric Armengol.

          Vull explicar que els miners treballaven de dilluns a dissabte, només feien festa els diumenges i les anomenades "festes de precepte" o festes assenyalades com St. Josep, Dijous i Divendres Sant, Corpus, etc. 
           Cobraven cada 15 dies, (per això en deien "la quinzena") els dies 15 i 30 de cada mes i si el dia de cobrar queia en diumenge es cobrava el dia abans. Recordo que el dia de cobrar el meu pare que plegava del Faig a les 5 de la tarda arribava a casa, es rentava, es canviava de roba i es posava la de "mig arreglar". A casa meva com a la majoria de cases de miners hi havia la roba de treball, la de mig arreglar i la de mudar. La meva mare li deia, no vagis a cobrar la "quinzena" "malandandu" o mal-andando, arregla't una mica. No era per menys, era el dia de cobro i les pessetes feien molta falta. De1 al 15 de novembre del 1947 el meu pare va cobrar 184'50 pts.

                                                                              

                                                                                    
Treballadors administratius. En Martí Mercader també conegut
com en "Martí de can Feliu" sempre va estar al capdavant de les
oficines, es el de més a la dreta de la foto, els altres eren "quintos"
                            que feien la "mili" allà.
Autor desconegut.    Fons: Enric Armengol.

           Parlant de'n Martí Mercader aprofito per dir que en aquell temps ell tenia una màquina de fotografiar (no en corrien gaires) i quan hi havia una festa assenyalada sempre la portava. Moltes de les fotos personals i particulars de quan érem petits quasi sempre ens les feia ell.
 


                                                                       NÓMINES                                                                                     

       En aquest apartat vull presentar la relació de treballadors que estaven en nòmina a les mines de Surroca la segona quinzena del mes de Novembre de l'any 1947.

        Però primer voldria explicar com han arribat a les meves mans aquestes nòmines.

        L'any 1981 a St. Joan de les Abadesses, les deixalles ("escombraries") encara es tiraven darrera el cementiri municipal. Un dia un senyor que passejava per aquell entorn (en desconec el nom) va veure un munt de papers tirats allà i al comprovar que estaven mitjanament en bon estat es va apropar a mirar  que eren, va tenir la grata sorpresa de veure que entre molts d'altres n'hi havia uns quants relacionats amb les mines de Surroca, va agafar els que li va semblar (entre ells aquestes nòmines) i els va donar a un molt bon amic meu, Francesc Pont (en Paco). Després d'uns dies de tenir-los a casa seva em va dir si jo els volia, que ell no en faria res, li vaig dir que si i des de llavors els tinc a casa meva.

       Al llarg de la història de les mines hi varen haver èpoques amb molt més personal treballant, concretament a finals del s.XIX sembla ser que eren més d'un miller.  Però aquesta relació es  de quan  les mines eren explotades per l'Arrendataria i ja en plena decadència. Tot i això podreu veure que hi han 146 treballadors i per un poble com Surroca era un gran actiu econòmic i social.  

                           Relació de treballadors del 16 al 30 de Novembre de 1947.

                                                               

Treballadors de la mina del Ranchero.
Dins el llistat de treballadors de l'Arrendatària els de la
mina del Ranchero anaven a part ja que la producció
d'aquesta mina es tenia que controlar per separat.



                                                                                        




                                                                                      

En aquest full hi ha en Pere Panadés, era "quinto" o sigui
que feia el servei militar a les mines, acabat el servei es va
casar amb la meva tia Paquita.

                                                                                  



                                                                                        




                                                                                   

En aquest llistat hi tinc el pare Mariano Anglada Macias.
Treballava al tall obert del Faig i "frenista" del cable aèri
els dies que baixaven carbó (maniobres).

  



                                                                                      

En aquest full hi ha el meu oncle Hilarión Pascal Pujol.

                                                                             


                                                                                  

Aquí el meu oncle Pedro Anglada Macias.



                                                                                    

I en aquest hi ha el meu avi José Cambras Macias, ell treballava
de peó de la carretera.
També hi ha un altre oncle meu, en Francisco Anglada Macias.


                                  Com podeu veure tinc arrels mineres. Amb molt d'orgull.




















                                                                                      






                                                                                      






                                                                             


                                                                                







                                                                                                             




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada