tag:blogger.com,1999:blog-57756653598343312882024-03-15T18:12:39.169-07:00Romànic i Carbó. El Ripollès en miniatura.ROMÀNIC. Amb aquestes maquetes voldria donar a conèixer el "romànic oblidat" de pobles petits i menys visitat i el "romànic perdut" que es pot trobar per aquestes muntanyes i només vist per excursionistes, caçadors o boletaires. CARBÓ. Amb aquestes i fent volar molt la imaginació voldria "reobrir" les mines de carbó d'Ogassa i tornar a "veure" la infraestructura minera de vies, cables i vagonetes que durant tants anys fou el treball i la vida d'aquest poble.L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.comBlogger72125tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-60588131750787977632024-02-27T08:37:00.000-08:002024-03-14T10:38:07.201-07:00Carbó. NÒMINES -------- Novembre 1947<p> </p><p> En aquesta entrada vull presentar la relació de treballadors que estaven en nòmina a les mines de Surroca la segona quinzena del mes de Novembre de l'any 1947.</p><p> Però primer voldria explicar com m'han arribat a les meves mans aquestes nòmines.</p><p style="text-align: justify;"> L'any 1981 a St. Joan de les Abadesses, les deixalles ("escombraries") encara es tiraven darrera el cementiri municipal. Un dia un senyor que passejava per aquell entorn (en desconec el nom) va veure un munt de papers tirats allà i al comprovar que estaven mitjanament en bon estat es va apropar a mirar que eren, va tenir la grata sorpresa de veure que entre molts d'altres n'hi havia uns quants relacionats amb les mines de Surroca, va agafar els que li va semblar (entre ells aquestes nòmines) i els va donar a un molt bon amic meu, Francesc Pont (en Paco). Després d'uns dies de tenir-los a casa seva em va dir si jo els volia, que ell no en faria res, li vaig dir que si i des de llavors els tinc a casa meva.</p><p style="text-align: justify;"> Al llarg de la història de les mines hi varen haver èpoques amb molt més personal treballant,concretament a finals del s.XIX sembla ser que eren més d'un miller. Però aquesta relació es de quan les mines eren explotades per l'Arrendataria i ja en plena decadència. Tot i això podreu veure que hi han 146 treballadors i per un poble com Surroca era un gran actiu econòmic i social. </p><p style="text-align: justify;"> Relació de treballadors del 16 al 30 de Novembre de 1947.</p><p> </p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcjHrLRKDqs-ROWIAqJ345b9W21BRAjyvn5LxX8jXwenGQ1Y3pn5Swts_ivRIHkE0Q-e0z6DhTNzqGZe9O6FGpGx2km9LjLj1oPYjczbrWnyKS36MY_gqkfntKk-uRWh-uIf9B93Eo0BtXkKwzf1ZxpoH8SXMWY5hMCGlTsnkNU0ZCRiiyorw69Y9XSw0/s791/Ranchero.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="560" data-original-width="791" height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcjHrLRKDqs-ROWIAqJ345b9W21BRAjyvn5LxX8jXwenGQ1Y3pn5Swts_ivRIHkE0Q-e0z6DhTNzqGZe9O6FGpGx2km9LjLj1oPYjczbrWnyKS36MY_gqkfntKk-uRWh-uIf9B93Eo0BtXkKwzf1ZxpoH8SXMWY5hMCGlTsnkNU0ZCRiiyorw69Y9XSw0/w400-h284/Ranchero.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Treballadors de la mina del Ranchero.<br />Dins el llistat de treballadors de l'Arrendatària els de la<br />mina del Ranchero anaven a part ja que la producció<br />d'aquesta mina es tenia que controlar per separat.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div><br /></div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMA6Bj6qVjagTyskzw7wdOxu_VkTGTfJ7Rxpx8UbdUcd4teFRKHN42x4oV4xUo3vFbe4Bf2rqgT0BL5DgjxQMAcyqkBJe0XGAx383VcY5VD9iNEuZXiasoyKoY2LH663Pide_u47qhyHK3CZA99WPLXDbK0A76toQp6pNSwc-03iAPxlltvyh78bu_cCU/s763/Aliguer.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="763" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMA6Bj6qVjagTyskzw7wdOxu_VkTGTfJ7Rxpx8UbdUcd4teFRKHN42x4oV4xUo3vFbe4Bf2rqgT0BL5DgjxQMAcyqkBJe0XGAx383VcY5VD9iNEuZXiasoyKoY2LH663Pide_u47qhyHK3CZA99WPLXDbK0A76toQp6pNSwc-03iAPxlltvyh78bu_cCU/w400-h270/Aliguer.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><br /><br /><p><br /></p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEv_vbarrBD8x-gqe6Qz2_YIWett-x2m6B0fwapuhpOaLw6-cKx3hVG9c_uksIf7kYdk1FJc7UzTfrqFFwVYoVzQqN-n_39NY39P2cMx3W324PkCOt95to72vjJTZgfz6Yi7wccc9yVhJzPWh971vC2DyQQyPiR9tVrZ4YpdI_xijXOmzhwqUEpfb4os0/s781/arrey.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="547" data-original-width="781" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEv_vbarrBD8x-gqe6Qz2_YIWett-x2m6B0fwapuhpOaLw6-cKx3hVG9c_uksIf7kYdk1FJc7UzTfrqFFwVYoVzQqN-n_39NY39P2cMx3W324PkCOt95to72vjJTZgfz6Yi7wccc9yVhJzPWh971vC2DyQQyPiR9tVrZ4YpdI_xijXOmzhwqUEpfb4os0/w400-h280/arrey.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En aquest full hi ha en Pere Panadés, era "quinto" o sigui<br />que feia el servei militar a les mines, acabat el servei es va<br />casar amb la meva tia Paquita.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBootJkDr_GsrwdD2tblWLDnVEhip1GA9L8wuf9BXvsMeJumm1QRQjjxpruKiq6iCXI664Fdt9g-IFBDr-S2-i5_ri6lHMJ_p36Da4O17jqqpSjTGOjMecW4TkwxddJpLuFFz3JxxF-75ldT0GV4Kn2MqfG-O49FgJCcJQmeb3jhT6gwBU9RBbfkK0p5c/s769/colomer.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="558" data-original-width="769" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBootJkDr_GsrwdD2tblWLDnVEhip1GA9L8wuf9BXvsMeJumm1QRQjjxpruKiq6iCXI664Fdt9g-IFBDr-S2-i5_ri6lHMJ_p36Da4O17jqqpSjTGOjMecW4TkwxddJpLuFFz3JxxF-75ldT0GV4Kn2MqfG-O49FgJCcJQmeb3jhT6gwBU9RBbfkK0p5c/w400-h290/colomer.png" width="400" /></a></div><br /><p></p><p><br /></p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhED8ho3Y0nUQHl6xLT7ef1ptWxxln29cozZPuxaEoCrNGck5uq6x8IfAcsm0aqZPP_bbitALuP101LarpG_4U5msUHyBnKtmxw1rmD6BF7wPT0y0xkw3QnvB_NC-0-RCQQziwYf2IEpi7UUL9xzLDQPwChREElmxyuGsRx_KtFVSEjhgzTnKkNMtaw-8/s751/Rodellas.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="535" data-original-width="751" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhED8ho3Y0nUQHl6xLT7ef1ptWxxln29cozZPuxaEoCrNGck5uq6x8IfAcsm0aqZPP_bbitALuP101LarpG_4U5msUHyBnKtmxw1rmD6BF7wPT0y0xkw3QnvB_NC-0-RCQQziwYf2IEpi7UUL9xzLDQPwChREElmxyuGsRx_KtFVSEjhgzTnKkNMtaw-8/w400-h285/Rodellas.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En aquest llistat hi tinc el pare Mariano Anglada Macias.<br />Treballava al tall obert del Faig i "frenista" del cable aèri<br />els dies que baixaven carbó (maniobres).</td></tr></tbody></table><br /> <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBrh8z9icfFA92dlZri3B6WGHpmvgBlq-St5gtPteEiOqqREA-y8Qfw8GkmLUCDnL4Z2fnQ7y2UcJPKwIUbEUQI6-P0_mSue7kxEUA0sir8itBL8BsM6h2c3tM8GeMzky1c7cGbeRrEFBviQEP4fNmUGPlP0rI4JyBF4PUxIr5bpovC4gj4E0Ik8VgC20/s726/Darn%C3%A9s.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="525" data-original-width="726" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBrh8z9icfFA92dlZri3B6WGHpmvgBlq-St5gtPteEiOqqREA-y8Qfw8GkmLUCDnL4Z2fnQ7y2UcJPKwIUbEUQI6-P0_mSue7kxEUA0sir8itBL8BsM6h2c3tM8GeMzky1c7cGbeRrEFBviQEP4fNmUGPlP0rI4JyBF4PUxIr5bpovC4gj4E0Ik8VgC20/w400-h289/Darn%C3%A9s.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En aquest full hi ha el meu oncle Hilarión Pascal Pujol.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p> </p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq_YDEHwX0yOG5H3Ftaqu-0Qhj5xkgXyk3BiGEaYan2PohGENN_K2Yfs9wQ99BXlyQgBzCmRU4utu-90eGK8PwYHsnSe_1OlTeFiIryCegaTt1_owDQkIVeg-HIwr9R-cWiEWGr2Z6hAwuzuRVa9zNuT9OaBMhwbtYbDmq9piaNokeDn_49kDb4niC90c/s735/casas.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="523" data-original-width="735" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq_YDEHwX0yOG5H3Ftaqu-0Qhj5xkgXyk3BiGEaYan2PohGENN_K2Yfs9wQ99BXlyQgBzCmRU4utu-90eGK8PwYHsnSe_1OlTeFiIryCegaTt1_owDQkIVeg-HIwr9R-cWiEWGr2Z6hAwuzuRVa9zNuT9OaBMhwbtYbDmq9piaNokeDn_49kDb4niC90c/w400-h285/casas.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquí el meu oncle Pedro Anglada Macias.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcAEeo4-RbLH1WLdMTgfh9iZD7Jj74Rztntk3NfZh3hn1yY69O-bKUUGlzv7VgoeNX4Z8O6Di6WN5xXOtZQz-QV0fvi3fFmxGi-0-OfnQ4sAFJDbWeYs0WMmgwn8-tXx_p0eZTC-iCxfqo9uKiH5XKHTRzEgtkLlwuGwniSy1lHUA5eJYafBKlnd0EmYM/s728/costej%C3%A0.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="518" data-original-width="728" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcAEeo4-RbLH1WLdMTgfh9iZD7Jj74Rztntk3NfZh3hn1yY69O-bKUUGlzv7VgoeNX4Z8O6Di6WN5xXOtZQz-QV0fvi3fFmxGi-0-OfnQ4sAFJDbWeYs0WMmgwn8-tXx_p0eZTC-iCxfqo9uKiH5XKHTRzEgtkLlwuGwniSy1lHUA5eJYafBKlnd0EmYM/w400-h285/costej%C3%A0.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">I en aquest hi ha el meu avi José Cambras Macias, ell treballava<br />de peó de la carretera.<br />També hi ha un altre oncle meu, en Francisco Anglada Macias.<br /><br /><br /></td></tr></tbody></table> Com podeu veure tenia molta família treballant a les mines.<br /><p></p><p><br /></p><p><br /></p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p> </p><p><br /></p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></div>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-3975688827376758752023-10-23T10:45:00.000-07:002024-01-10T10:19:13.389-08:00Històries d'un poble miner. Activitat econòmica a Ogassa any 1908.<p><span> <b>ANUARI RIERA </b> <b>(1896 - 1908)</b></span><br /></p><p><span><b> </b>Sota la direcció del Sr. Eduardo Riera Solanich,<b> </b>l'Anuari Riera comença la seva publicació l'any 1896<b> </b>com "guia general de Cataluña", amb infinitat de dades econòmiques d'oficis, de l'industria i del comerç en general. També tenia informació detallada sobre la propietat urbana, rústica i geogràfica en general i una extensa secció de publicitat. </span></p><p><span><b> </b></span></p><p><span> </span></p><p><span> </span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKi2Q048KU6ZLJycvAFPQtIiAQ9mqYDocTTyvOtRnIAlPRwxueO8PygdbrHLoOMj6ezy6p6Ecgs547603Wk1uQN6pdOfmh3Fm9618dEyOgrJR_HLmI9t7QiYzFDXNwUulY5_Q2GDDZFqp04BxNMEZhTtwUIKgBcLnQ8n-Ggt50tQ3U2HxGzlhGn0-As1I/s383/anuari%20riera.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="383" data-original-width="261" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKi2Q048KU6ZLJycvAFPQtIiAQ9mqYDocTTyvOtRnIAlPRwxueO8PygdbrHLoOMj6ezy6p6Ecgs547603Wk1uQN6pdOfmh3Fm9618dEyOgrJR_HLmI9t7QiYzFDXNwUulY5_Q2GDDZFqp04BxNMEZhTtwUIKgBcLnQ8n-Ggt50tQ3U2HxGzlhGn0-As1I/s320/anuari%20riera.jpg" width="218" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portada de l'Anuari Riera de l'any 1896.<br />Extreta de la Hemeroteca Digital de BNE.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span></span></div><span><br /></span><p></p><p><span> Les dades aquí publicades estan extretes d'aquesta publicació l'any 1908.</span></p><p><span><br /></span></p><p><span> OGASSA.</span></p><p><span> Lugar con Ayuntamiento de 1578 habitantes de H. y 1561 de D. Dista de Puigcerdá 59 kilometros y 72 de Gerona. La estación mas próxima es San Juan de las Abadesas, a 6 kilometros de distancia (N). Tiene minas de carbón de piedra. Celebra fiesta mayor el 4 de Diciembre.</span></p><p><span> <b>ELEMENTO OFICIAL.</b></span></p><p><span> Alcalde- D. Juan Rius Sala. </span></p><p> Secretario- D. Juan de Ferrer de Gallart.</p><p> Juez municipal- D. Agustin Monells Despams.</p><p> Fiscal- D.Emilio Bervou Bondor.</p><p> </p><p> Párroco- D.Juan Coll.</p><p> <b>ABACERIA.</b></p><p> Pascal (Rosa).</p><p> <b>BARBERIAS.</b></p><p> Espert (José).</p><p> Monells (Agustín).</p><p> <b>BODEGÓN.</b></p><p> Coma (Juan)</p><p> <b>CAFÉS.</b></p><p> "Baena", Juan Coma Pujol.</p><p> Soler (Paladio).</p><p> <b>CANTERAS.</b></p><p> (De marmol colores) Mas y Farrach.</p><p> <b>CARNICERIAS.</b></p><p> Jordi Guitart (José).</p><p> Picañol Suñer (Juan).</p><p> <b>CEMENTO.</b> (Hornos)</p><p> Benet (Ramón.</p><p> Compañia Ferrocarril y Minas a cargo de la Vda. de Juan Balagué.</p><p> <b>COMUNIDAD RELIGIOSA.</b></p><p> Monjas Dominicas.</p><p> <b>ESCUELA PRINCIPAL.</b> (Para ambos sexos)</p><p> Planas (Francisca).</p><p> <b>ESTANCOS.</b></p><p> Rius Sala (Juan).</p><p> <b>GANADEROS.</b></p><p> Basagaña (José)</p><p> Corominas (Pedro).</p><p> Fajula (Eudaldo).</p><p> Fajula (Isidro).</p><p> Jordá (Esteban).</p><p> Riu (José). </p><p> <b>MINAS DE CARBÓN DE PIEDRA.</b></p><p> "Hullera del Pirineo" Sociedad española.</p><p> "La Constáncia"</p><p> "El Coto", Compañia de los Caminos de Hierro del Norte.</p><p> <b>PANADERIAS.</b></p><p> Verbón (Emilio)</p><p> <b>PROPIETARIOS</b>. (Principales).</p><p> .Jordá (Juan).</p><p> Vilarrasa (Esteban).</p><p> ============================================</p><p> Es evident que de la primera mitat del s.XIX jo no en puc saber res, però si que puc explicar una mica el que jo vaig viure i veure a partir del 1950.</p><p style="text-align: justify;"> Quan parlem d'Ogassa, la primera reacció es pensar en el carbó o en ciment i es normal perquè gràcies a aquests dos materials es va produir el gran desenvolupament del poble. Abans d'aquesta petita "revolució industrial" l'activitat laboral a Ogassa era majoritàriament agrícola i ramadera, les cases de pagès més grans es collien el menjar per el bestiar passar l'hivern i camps de patates, (a Surroca en dèiem "trumfes"), aquests a vegades eren cultivats amb la col·laboració d'un miner i després la producció la repartien entre l'amo i el miner, generalment de cada tres sacs un se'l quedava l'amo i dos el miner que era el que hi treballava, d'aquest repartiment en deien "anat a terços". D'aquests camps en deien "saions", el meu pare n'havia fet, (no se de on treia el temps ni les forces) però cada any en feia i un cop collides les "trumfes" el pagès les portava a casa nostra amb la carreta. També era molt important el cultiu del blat, aquest cereal fa anys que ha desaparegut de les nostres contrades, però al segle passat les cases de pagès més importants totes en tenien i era tot un espectacle veure la "colla de segadors" ben sincronitzats a les ordres d'un "cap de colla" segant-lo i encara més el dia que separaven la palla del gra, amb la màquina de batre i un pagès sota el raig de la palla pujant el paller. </p><p style="text-align: justify;"> En quant als ramats de bestiar, totes les cases en tenien, més petits o més grans però el ramat sortia a pasturar, vigilat per l'amo o el "mosso" s'alimentava i mantenia el poble net.</p><p style="text-align: justify;"> Parlant de ramats voldria fer esment al de la casa de can Martí, una casa situada al barri de St. Martí de Surroca. Aquesta casa tenia un gran ramat de vaques i alguna que altre cabra i pasturades o "talaiades" que vol dir vigilades per la Carme de can Martí que n'era la pastora, una dona gran amb dificultats de parla però molt curosa amb el seu bestiar. Quan portava les vaques al costat de casa nostra la meva mare de petits ens hi deixava anar amb el meu germà a fer-li una estona de companyia, ella contenta i nosaltres encara més.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisx2EPWcZWYHIG755Dczpp83Vm8LGyOVhaCl6svd1Dfr4JtLUiEhHq3xtwzNoJ3bhIXPRU77YyIPqZ3XedKZFzfk0oOxtXphQ3uSOF-eiDPHj0rhPpeMI9QeQTqpZahRcT_-dGYfimigjM1680XFCrmnGdvObfDb23gHK1AdEN7mGxzdvVn3tbr80aWTo/s749/Carme%20can%20Mart%C3%AD.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="525" data-original-width="749" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisx2EPWcZWYHIG755Dczpp83Vm8LGyOVhaCl6svd1Dfr4JtLUiEhHq3xtwzNoJ3bhIXPRU77YyIPqZ3XedKZFzfk0oOxtXphQ3uSOF-eiDPHj0rhPpeMI9QeQTqpZahRcT_-dGYfimigjM1680XFCrmnGdvObfDb23gHK1AdEN7mGxzdvVn3tbr80aWTo/s320/Carme%20can%20Mart%C3%AD.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Carme de can Martí anant a pasturar el ramat a<br />un paratge proper a les mines del Coto. Carregada<br />amb mantes, sarró, bastó i paraigües.<br />Fotografia: Paco Pont.<br />Fons: Recull particular.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb1JohWD4bJgRRvb3q0_M7BBiqcEt60f8Q1tONB8UPibo7bLgl5DHfHBDYKbU2Fk9p-_GRjhz4wO04l6egUQHltbk0psFMwwsyotIanQVEln_G93QABK6qPCOCQxE3kSqdAOuW09G2skJcnYQKQIUH3FcvgX8lKjhJC_YQm9f-HBeooMS-GvffbnhLSz4/s941/Carme%20can%20Mart%C3%AD%203.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="639" data-original-width="941" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb1JohWD4bJgRRvb3q0_M7BBiqcEt60f8Q1tONB8UPibo7bLgl5DHfHBDYKbU2Fk9p-_GRjhz4wO04l6egUQHltbk0psFMwwsyotIanQVEln_G93QABK6qPCOCQxE3kSqdAOuW09G2skJcnYQKQIUH3FcvgX8lKjhJC_YQm9f-HBeooMS-GvffbnhLSz4/s320/Carme%20can%20Mart%C3%AD%203.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Carme asseguda al "seu lloc de treball".<br />Fotografia: Paco Pont.<br />Fons: Recull personal.<br /><br /><br /></td></tr></tbody></table> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzFewF8_B4JGeIpDUbL0MMQt8L6LmtKdr7uGlz2Kk1-Rqar8yUhwujJJTMtPxNrikxmDogQ8klTmk53Nqq8g_NkJp4Acui6v2eKXg8rG_2HgfPVT1acelCDc7Tz2EdAso0vdaixD0o9_J7rmHmtCC61dY5ZaRwLmX3EW5JIJjn3abD_DCW3EKhR8o35OA/s777/Carme%20can%20Mart%C3%AD%202.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="547" data-original-width="777" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzFewF8_B4JGeIpDUbL0MMQt8L6LmtKdr7uGlz2Kk1-Rqar8yUhwujJJTMtPxNrikxmDogQ8klTmk53Nqq8g_NkJp4Acui6v2eKXg8rG_2HgfPVT1acelCDc7Tz2EdAso0vdaixD0o9_J7rmHmtCC61dY5ZaRwLmX3EW5JIJjn3abD_DCW3EKhR8o35OA/s320/Carme%20can%20Mart%C3%AD%202.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Carme fotografiada prop de can Martí. Al fons<br />d'aquesta foto s'hi pot veure de dalt a baix, "El Faig",<br />"Les Teules", "La Gallina" amb la casa de can Camps,<br />un punt blanc que es el transformador del compressor<br />de la "mina Nova" i al costat el bloc d'habitatges del<br />"Pla Llobet".<br />Fotografia: Paco Pont.<br />Fons:Recull particular.<br /><br /><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table> A mitjans del s.XX encara hi havia una activitat econòmica més, de rellevant importància per el poble d'Ogassa, eren els llocs de treball que oferien les fàbriques tèxtils de St. Joan de les Abadesses.<div><div style="text-align: justify;"> En plena expansió de la filatura, aquestes fàbriques necessitaven ma d'obra sobretot femenina, i varen començar a llogar noies joves de Surroca que baixaven i pujaven a peu. Generalment eren noies del nucli urbà però també n'hi havien de les cases de pagès i aquestes tenien el problema afegit que bona part del camí el feien en solitari i entre muntanyes. Algunes anaven a la Colònia Llaudet (el Pagès) i altres a la colònia Jordana (cal Gat), però la majoria anaven a ca l'Espona. Al començament com he dit hi anaven a peu, quan la quantitat de treballadores va ser més important la fàbrica els hi va posar un camió per portar-les i més tard un autocar. Finalment Espona va passar aquest servei a una empresa externa, (Taxis Joan Soler) fins pràcticament el tancament de la fàbrica. Als últims anys anaven sempre al torn de tarda i l'autocar sortia de St. Joan a 1/4 d'una per venir-les a buscar i amb aquest autocar hi podien pujar tothom que ho necessitava (evidentment pagant). Va ser una gran oportunitat per el poble ja que la gent que necessitava anar a comprar a St. Joan baixaven a peu però sabien que la tornada la podien fer amb autocar. Jo de petit moltes vegades hi havia pujat amb la meva mare.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj80EDevvrOYm0AxZDeDzihnJuy_ONxhIX-zROy4yS2ZeGoAcmSvUK49dJzqR5AQAVd4ba45FT58JkPuYaOIGAWu3QLhOiOT8GjeVm5TQCn7Ih1HnzZCVXex1VXSqabQKLzNmJ42Xd7MZHL1OuhxdV11W3ItqowtYlxH0n57Ni3XX4xiKXeSerAMMpmcng/s777/Cami%C3%B3%20Espona.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="553" data-original-width="777" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj80EDevvrOYm0AxZDeDzihnJuy_ONxhIX-zROy4yS2ZeGoAcmSvUK49dJzqR5AQAVd4ba45FT58JkPuYaOIGAWu3QLhOiOT8GjeVm5TQCn7Ih1HnzZCVXex1VXSqabQKLzNmJ42Xd7MZHL1OuhxdV11W3ItqowtYlxH0n57Ni3XX4xiKXeSerAMMpmcng/s320/Cami%C3%B3%20Espona.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquí podeu veure les dones de ca l'Espona sobre<br />el camió a punt per anar a treballar. La primera de <br />la fila del darrera per la banda dreta es la meva mare<br />i la de davant seu a primera fila, la meva tia.<br />Transport molt precari, però millor que anar a peu.<br />Fotografia de Ramón Tubert.</td></tr></tbody></table><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> </div> <p></p><p style="text-align: justify;"><b> COMERÇOS I OFICIS A OGASSA ( </b>segona mitat s.XIX).</p><p style="text-align: justify;"> CAN PELEGRÍ, queviures i embotits.</p><p style="text-align: justify;"> CAN "GENITO", <b> </b>carnisseria.</p><p style="text-align: justify;"> CAL FORNER, forn de pa.</p><p style="text-align: justify;"> CAN COSTAS, queviures, hostal, bar i sala de ball.</p><p style="text-align: justify;"> CAN TAL-LARA, hostal, bar, queviures i carnisseria.</p><p style="text-align: justify;"> LA COOPERATIVA, queviures, embotits, cafè-bar i sala de ball.</p><p style="text-align: justify;"> LA FONDA, cafè, bar, hostal i sala de ball.</p><p style="text-align: justify;"> CA, LA MARIA PETITA (al Prat del Pinté), bar, queviures, sala de ball i més tard taxi.</p><p style="text-align: justify;"> <b>BARBERIES</b></p><p style="text-align: justify;"><b> </b>En Pere Solà, (en Peret barber),era miner i feia de barber a ca l'Aurora</p><p style="text-align: justify;"> En Patllari Rius, treballava a l'industria i feia de barber sobre can "Genito".</p><p style="text-align: justify;"> En "Sis pisos",(en desconec el nom), feia de barber a la "casa gran).</p><p style="text-align: justify;"> <b>FUSTERIA</b></p><p style="text-align: justify;"><b> </b>Conegut per en Modest, aquest home era el fuster del poble i feina no li faltava.</p><p style="text-align: justify;"> "<b>ARREGLOS" EN GENERAL</b></p><p style="text-align: justify;"><b> </b>Conegut per en "Bernis", també en desconec el nom, aquest home arreglava totes les olles i cassoles d'Ogassa. Si tenien un forat, ell hi posava una mica d'estany i quedava com nova. Ho feia a casa seva al costat de ca la Caterina que hi havia la centraleta de telèfons.</p><p style="text-align: justify;"> Si en recordo més, ho actualitzaré.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> Fotografies de l'època que reflecteixen l'activitat laboral-econòmica d'Ogassa. Segona mitat s.XIX:</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn6fB7r_v3p5cI26clwZjBzJ4galZw-7DOs6l3ludsT2smAnDuCsCThlEmVm-VjlFn3HghNtb2KsStx3rGIC6IOpDRIOrR3E8Qg5Lwt4gj9dawrTzM0-QEljDwAaQpTE7yMopbx9XHMBwio13R4eNPgNkwIRT8_Wr0_uoYw4Nb_BG0Bgzs215toSR7BIc/s905/la%20cooperativa.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="577" data-original-width="905" height="204" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn6fB7r_v3p5cI26clwZjBzJ4galZw-7DOs6l3ludsT2smAnDuCsCThlEmVm-VjlFn3HghNtb2KsStx3rGIC6IOpDRIOrR3E8Qg5Lwt4gj9dawrTzM0-QEljDwAaQpTE7yMopbx9XHMBwio13R4eNPgNkwIRT8_Wr0_uoYw4Nb_BG0Bgzs215toSR7BIc/s320/la%20cooperativa.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">COOPERATIVA "LA SURROQUINA"<br />Fundada l'any 1909, a planta baixa hi havia la botiga<br />de queviures i al primer pis el cafè-bar i sala de ball.<br /> Podeu veure un grup de socis (entre ells el meu avi)<br />fotografiats davant el local.<br />Fotografia extreta del llibre "Les mines de Surroca"<br />de Martí Mercader. <br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><p></p><h3 style="text-align: left;"> </h3><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRCd7urlO6trhf2Md3GG69l-vU1Kf7Kr6I0TbN9wUNiTWYmN6fWGplHCGBy9rwp6YfIYXp9KWWVPMGhZlCoZT34FDYSjEWEwzOqbGjQMw24CrCo7isBdF50JWNduG2AJlc1VD1kKnLlnRNC8qmxUyDltvqJsWpH2o6kzB12upg6Qkm2DgXT_8Q3-V2dAM/s678/En%20Pint%C3%A9.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="678" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRCd7urlO6trhf2Md3GG69l-vU1Kf7Kr6I0TbN9wUNiTWYmN6fWGplHCGBy9rwp6YfIYXp9KWWVPMGhZlCoZT34FDYSjEWEwzOqbGjQMw24CrCo7isBdF50JWNduG2AJlc1VD1kKnLlnRNC8qmxUyDltvqJsWpH2o6kzB12upg6Qkm2DgXT_8Q3-V2dAM/s320/En%20Pint%C3%A9.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">CASA DEL PINTÉ<br />En Francesc Castany conegut per en "Pinté" traient les vaques a<br />pasturar. A la part superior de la foto l'ajuntament vell, just<br />darrera hi ha casa meva, de petit baixava molts dies a aquesta<br />casa a buscar-hi la llet. A la part inferior esquerra hi veiem un<br />ànec que segurament va anar a parar a la cassola per la festa de<br />Santa Bàrbara.<br />Foto extreta del programa de la Festa Major 2008.</td></tr></tbody></table><br /> </div><div> <br /><br /></div><div><br /></div><p><br /></p><p><b><br /></b></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTjhyphenhyphenJ76E54qdStezjWmE5Sv1mSDjS3j8Wycdzbmb6vBRqFjm-0u7PxyUA6JdniVN44vGAUaVQD1XGELUcOYnLJGF1Be_UEBCFbDW_KwWp3CvGfxFzXD_x4IM4vK5dcu-HxyR045AC8LOsSOfebvToqnEkkUf3Npe6AdO3GJ0A44jOkrij0Y49OmdRJaY/s579/la%20fonda.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="579" data-original-width="367" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTjhyphenhyphenJ76E54qdStezjWmE5Sv1mSDjS3j8Wycdzbmb6vBRqFjm-0u7PxyUA6JdniVN44vGAUaVQD1XGELUcOYnLJGF1Be_UEBCFbDW_KwWp3CvGfxFzXD_x4IM4vK5dcu-HxyR045AC8LOsSOfebvToqnEkkUf3Npe6AdO3GJ0A44jOkrij0Y49OmdRJaY/s320/la%20fonda.png" width="203" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"LA FONDA"<br />Al centre de la fotografia la casa de "La Fonda", era <br />fonda, cafè-bar i sala de ball. Aquí els meus pares quan<br />es varen casar hi feren el "piscolabis". Devia ser molt petit<br />però recordo haver-hi vist billars.<br />Fons: Recull personal.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p><br /></p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAHhAi9DnQ4updbEL_lBck1m0Jce83DG_MwxgUWfHuEXWAlMQli16rMC2AoqbR4HtLwKJNBoK1t_ppjm7jppI0zxP7xT2_s6B18rtf1hZUm0BdE5_vL0vX-y-KpbHb5l4tHC4hKOw6vzC4JRp5j1bACdiDTFzA4BG1y71VEC2P9spCriFUbZ_QGyWdUEM/s897/Pasturant%20ovelles.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="612" data-original-width="897" height="218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAHhAi9DnQ4updbEL_lBck1m0Jce83DG_MwxgUWfHuEXWAlMQli16rMC2AoqbR4HtLwKJNBoK1t_ppjm7jppI0zxP7xT2_s6B18rtf1hZUm0BdE5_vL0vX-y-KpbHb5l4tHC4hKOw6vzC4JRp5j1bACdiDTFzA4BG1y71VEC2P9spCriFUbZ_QGyWdUEM/s320/Pasturant%20ovelles.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"RAMAT D'OVELLES"<br />Pastor jovenet "talaiant" ovelles, davant la casa de<br />"Boixater" esfondrada i desapareguda en uns aiguats<br />als anys 50 i al fons el solell de "cal Xec" i del ciment.<br />Com podeu veure que d'arbres pocs.<br />Fons: Recull personal.</td></tr></tbody></table><br /> <p></p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW6xlfHlO6ECbB2W7zGlQxXHkgvI-kJJqnH3FYdjrIzdRAIo_KoOO3VBgzRxVc3JQ5eo8gD2Bmc2i325u8CBmSEI60UNXqeXPlGFvI5eSNjdGD05hZLHQN2jXUW6F4b9H5E61aqx8DF6VN0L747XPwVMrjvIpidK3fd6XW9lx9I7Ic9QyXUEcG-t76Ia4/s803/cal%20forner.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="561" data-original-width="803" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW6xlfHlO6ECbB2W7zGlQxXHkgvI-kJJqnH3FYdjrIzdRAIo_KoOO3VBgzRxVc3JQ5eo8gD2Bmc2i325u8CBmSEI60UNXqeXPlGFvI5eSNjdGD05hZLHQN2jXUW6F4b9H5E61aqx8DF6VN0L747XPwVMrjvIpidK3fd6XW9lx9I7Ic9QyXUEcG-t76Ia4/s320/cal%20forner.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"CAL FORNER"<br />La Herminia, en "Cisquet" i en Rafel al mostrador de<br />la botiga amb una coca de grans dimensions i un pa<br />de quatre quilos. Us puc assegurar que el pa era bo,<br />però la coca encara més. A casa hi compràvem dos<br />pans de dos kl. lligats amb un "mocador de farcell"<br />a l'esquena i pel camí del Nº 5 cap amunt.<br />Fons: Recull personal.<br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><p></p><p> </p><p> </p><p><span> </span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik-ztXxfpxK7p2sAqUOeOQ6Guk2ghpiNayx4Okt_xTf_RrrZTtUW1dhruMQeqfmEH5CCTrfTNaLHBJklPqoIcLEcFxRpnZsrzDrFxy10s8XyKajiA6QVoop-vzuX-pcNCFTBze1kjsTXr1jKPf8D9Ln60QwMhl0ZvVZj9VgDCeG82UlRiHsaaux3bIR3Q/s773/Transportant%20herba.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="555" data-original-width="773" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik-ztXxfpxK7p2sAqUOeOQ6Guk2ghpiNayx4Okt_xTf_RrrZTtUW1dhruMQeqfmEH5CCTrfTNaLHBJklPqoIcLEcFxRpnZsrzDrFxy10s8XyKajiA6QVoop-vzuX-pcNCFTBze1kjsTXr1jKPf8D9Ln60QwMhl0ZvVZj9VgDCeG82UlRiHsaaux3bIR3Q/s320/Transportant%20herba.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"TRANSPORT DE PALLA"<br />Transport d'herba a St. Martí de Surroca. La portaven<br />amb una carreta i la carregaven tant que no es veien ni<br />les rodes. Arribant a la casa era obligar fer el "trago"<br />amb el porró per recuperar forces.<br />Fons: Recull personal.</td></tr></tbody></table><span><br /></span><p></p><p><span><br /></span></p><p><span> </span></p><p><span> </span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiazbtI1IikBn3lHNYl-1E4i-QqyO5fmlZsHtqrGKQ1I5kF86bj9lXEwdpIYA4rZu9_P7Lz-mGbc0evbgwi6ZwVxeRsb1WDKSVhs8XOpXTZDcuZOyG9R5AsWsoNw0p0WAaWK0Q-uaFtovu6AYFDdh7DbD8ebkwN09iVQpouwPhFiPzeP8vKoa9hkdtHaOI/s835/CAN%20TAL%C2%B7LARA.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="571" data-original-width="835" height="219" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiazbtI1IikBn3lHNYl-1E4i-QqyO5fmlZsHtqrGKQ1I5kF86bj9lXEwdpIYA4rZu9_P7Lz-mGbc0evbgwi6ZwVxeRsb1WDKSVhs8XOpXTZDcuZOyG9R5AsWsoNw0p0WAaWK0Q-uaFtovu6AYFDdh7DbD8ebkwN09iVQpouwPhFiPzeP8vKoa9hkdtHaOI/s320/CAN%20TAL%C2%B7LARA.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"CAN TAL·LARA"<br />La Maria molt "atrafegada" a la cuina en un dia<br />sembla ser que de molta feina.<br />Fons: Recull particular.</td></tr></tbody></table><span><br /></span><p></p><p><span><br /></span></p><div><p></p></div></div>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-17588595344068801102023-04-04T10:54:00.005-07:002023-05-15T08:48:55.700-07:00 Històries d'un poble miner. Retalls de premsa...........2<p> LA CORONA. (Barcelona 1857). Pàgina 8</p><p> SOCIEDAD MINERA EL VETERANO</p><p style="text-align: justify;"> Hallándose ya las minas que esta sociedad posee en los distritos de Surroca y Ogasa, denominadas de San Juan de las Abadesas, en estado de suministrar diariamente cantidades de carbón de alguna importancia, se saca a pública subasta con arreglo al pliego de condiciones que se halla de manifiesto en la secretaria de dicha sociedad, calle del Pino, num. 6, piso 1º; y en la administración de las minas de Surroca, el transporte diario desde dichas minas a esta ciudad del todo o parte del carbón disponible. </p><p style="text-align: justify;"> Las proposiciones deberan hallarse arregladas al modelo continuado en el pliego de condiciones y seran admitidas solamente las que se hagan por el transporte de cantidades que no bajen de 100 quintales, ni excedan de 2000 quintales diarios, fijandose como plazo para la admisión de proposiciones, hasta el 28 de julio en Surroca y hasta el 31 del propio mes en esta capital; a las 12 de cuyo último dia, reunidas todas las proposiciones en el local de la oficina de la sociedad, se procederá a la apertura de los pliegos, adjudicandose la subasta a favor de la proposición mas ventajosa.</p><p style="text-align: justify;"> Barcelona 28 de junio de 1861.--- Por A. de la J. D. -- El secretario, Narciso Mirallas.</p><p> </p><p> ========================================================</p><p><br /></p><p> LA CORONA (Barcelona)</p><p> Peródico liberal. Domingo 17 de Enero de 1858. Página 5</p><p style="text-align: justify;"> Los pueblos de Surroca y Ogassa se hallan muy castigados de los lobos que trepan por aquella parte de montaña.</p><p style="text-align: justify;"> Todos los dias tienen bajas en sus ganados, y dicese tienen ya amedrentadas a varias gentes que no se atreven a salir de casa temiendo no les suceda un caso igual al que desgraciadamente tuvo el Rdo. cura párroco de San Pedro dels Forcats (Francia) que , segun dijo el corresponsal de Puigcerdá, fué devorado de tales animales carnivoros hace pocos dias.</p><p style="text-align: justify;"> La policia francesa parece que no cree en que la muerte de dicho cura sea debida a los lobos, y en consecuencia el maire de San Pedro dels Forcats tiene ya dos lobos bipedos presos e incomunicados.</p><p style="text-align: justify;"> Veremos que declaraciones darán los tales lobos.</p><p style="text-align: justify;"> ===================================</p><p style="text-align: justify;"> La part final d'aquesta notícia, entre els dos <b>lobos bipedos </b>(persones?) incomunicats i esperant-ne les declaracions, no te desperdici.</p><p style="text-align: justify;"> =================================== </p><p style="text-align: justify;"> </p><p><br /></p><p> GACETA DE LOS CAMINOS DE HIERRO Madrid 8-8-1880 Página 10</p><p> FERRO-CARRIL Y MINAS</p><p> de</p><p> SAN JUAN DE LAS ABADESAS</p><p> (conclusión)</p><p> <b>Relación de las labores y obras ejecutadas en las minas de la Compañia durante el ejercicio de 1879 y resultado de ensayos verificados en los carbones.</b></p><p><b> INTERIOR</b></p><p style="text-align: justify;"><b> </b>Los trabajos del interior han obedecido a la idea de ir preparando, en los diversos grupos de capas, los mazizos que tendrán que explotarse después de la inauguración del ferro-carril. Estos trabajos de preparación comprenden, no solo el,avance de las galerias de nivel en la dirección de las capas y los coladeros o chimeneas que forman los limites de los mazizos en su inclinación, si que también los ramales y pozos de reconocimiento y de ventilación que es preciso ejecutar a menudo en vista de la irregularidad del criadero. Por este concepto se invirtieron 8.723 jornales de mineros y peones, siendo su importe 113.427'37 reales.</p><p style="text-align: justify;"> La galeria <b>Eugenia</b>, que debe servir de via de desagüe y de extracción para los carbones que se exploten ulteriormente en el grupo del centro, en desnivel de la mina <b>Gallina</b>, avanzó de 104'10 m. con 2.037 jornales de importe 33.952 rs.</p><p style="text-align: justify;"> El pozo <b>Grapusa</b> llamado a poner en comunicación las labores del centro con la galeria <b>Eugenia</b>, solo pudo llegar a una profundidad de 74'10 m. por causa de la gran cantidad de agua. Por otra parte, este sondeo solo será indispensable cuando tenga lugar la explotación de los mazizos del centro inferiores al nivel de la <b>Gallina</b>, y queda aplazado para mas tarde.</p><p style="text-align: justify;"> Para reconocer el criadero del socavón <b>Dulce</b>, labor la mas baja de nuestras minas al constituirse la Sociedad, está en la cota 955 m. se emprendió un pozo designado con el nombre de <b>Bárbara. </b>Llegó sin accidente a una profundidad de 97'50 m. habiéndose invertido en este trabajo 3.077'50 jornales de importe 47.726'50 rs.</p><p style="text-align: justify;"> El combustible del pozo <b>Bárbara</b> es graso y el resultado del ensayo docimástico efectuado sin limpiar ni escoger, es el siguiente: Carbono 60'95, Cenizas 19'00 Matérias volátiles 20'05.</p><p style="text-align: justify;"> El coke producido es ligero y metálico, su proporción es 79'95 po 100.</p><p style="text-align: justify;"> El carbono equivalente a las matérias volátiles es 13'65 por 100.</p><p style="text-align: justify;"> El poder calorífico es de 5796 calorias.</p><p style="text-align: justify;"> Para completar el cuadro de los trabajos del interior hay que añadir: 1º, la construcción de bóvedas en la mina <b>Gallina</b> sobre una longitud de 138 m en cuya ejecución se invirtieron 1.094'90 jornales de importe 48.320 rs; 2º , el ensanche de la galeria <b>Juncá </b>en 71'50m. en que se invirtieron 592'70 jornales cuyo coste fué de 7.736'60 rs.; 3º, la conservación de las labores existentes que importa 11.068'36 rs. por 997'80 jornales invertidos.</p><p style="text-align: justify;"> EXTERIOR</p><p style="text-align: justify;"> Los trabajos del exterior han tenido por principal objeto la realización de las comunicaciones por vias férreas entre las diversas bocas-minas y la estación de carga de <b>Torallas.</b></p><p style="text-align: justify;"> Lo primero era la construcción de las vias de unión del socavón inferior de la mina <b>Dulce </b>con la plaza de <b>Torallas.</b></p><p style="text-align: justify;"><b> </b>Llevadas con mucha actividad, las obras están terminadas desde mucho tiempo, y el sistema de transporte desde la mina <b>Dulce</b> estaria ya en servicio si estuviese concluida la explanación de la plaza de carga.</p><p style="text-align: justify;"> Los vagones cargados saldrán del origen de las vias a la altitud 951 m, siguiendo la via de descenso con una pendiente media de 0'017m. por metro en una longitud de 1.963m. hasta la meseta del plano inclinado bisautomotor a la altitud de 917'37 m. desde donde bajando a la cota 824.66 m.por dos pendientes de 47 po 100 la primera y de 39 po 100 la segunda, servirá la fuerza de gravedad que dasarrollaran para elevar a la altitud 982'57 m. otros tantos vagones vacios. Estos volveran al origen por la via de descenso que se desarrolla en una longitud de 1.920 m. con una pendiente de 0'016m. por metro.</p><p style="text-align: justify;"> La experiencia ha probado que el movimiento se produce sobre las vias de descenso y de regreso, del modo que se esperaba, y si bien no ha podido probarse el plano bisautomotor, por faltar la explanación de <b>Torallas</b>, no hay duda que funcionará con regularidad.</p><p style="text-align: justify;"> Después de las vias de <b>Torallas</b> las de mas interes para la Compañia eran las del <b>Juncá</b>, que establecen la comunicación de la mina de este nombre, situada al extremo occidental de nuestras pertenencias, con otras ya unidas a la estación de carga. Las vias del <b>Juncá</b> se componen de la prolongación a la superficie de la via interior desde la boca-mina a la cota 1.248'06 m. en una longitud de 882 m. con pendiente de 0'002 por metro hasta la cabeza de un plano inclinado de 554'95 m. de longitud, con pendientes de 30 por 100 en la parte alta y 19 por 100 en la parte baja, llegando asi a la plaza <b>Gallina </b>a la altitud 1.133'56 m. La via del <b>Juncá</b> esta ya en servicio y falta para que lo este tambien el plano inclinado acabar el montaje de los frenos que se esta ya verificando.</p><p style="text-align: justify;"> La via y plano incliado que establecen la unión de la fábrica de aglomerados con el carril de descenso estan ya en servicio.</p><p style="text-align: justify;"> En la via horizontal y plano inclinado de comunicación entre la <b>Plaza Dulce</b> y la del <b>Pinté</b> se trabaja con actividad en su conclusión, y es de esperar que las obras se terminarán en el mes de Junio con lo que quedará completada la unión de las bocas-minas entre si y al origen de las vias de <b>Torallas.</b></p><p style="text-align: justify;"><b> </b>El material móvil necesario para el servicio de esas vias, en gran parte inclinadas no esta del todo construido. De los 300 vagones que se proyectó construir, faltan cerca de la mitad; pero una vez instalado el taller en construcción, este material se ejecutará pronto, para lo cual se tiene dispuesta la madera y se estan fundiendo en Vich las ruedas necesarias.</p><p style="text-align: justify;"> En el capitulo 6º del presupuesto general, hay consignada una suma de 400.000 reales para la clasificación, purificación y lavado de carbones.</p><p style="text-align: justify;"> La maquinaria especial para esta preparación ha sido contratada con la casa <b>Humboldt de Kalk (Alemania) </b>cuya fama es reconocida de todos.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNoQd0pKPEzCVAU6QvayOkr5wsb9TwtJVkJlJHGZq_G8jtEu4OhP7LXUyIG5IGVw2rnbZiou3CQ1TEaUSLIeSJbCnLswFHOFj-WMbBEkuDsjMG8_g6aDaslqRtZLRDSQ0cdoGGjQXHmgY1ZBP8Gg4GWXU9q7OKUrzKTNQwLl8mDuU83an9BWnLsike/s398/humboldt.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="260" data-original-width="398" height="209" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNoQd0pKPEzCVAU6QvayOkr5wsb9TwtJVkJlJHGZq_G8jtEu4OhP7LXUyIG5IGVw2rnbZiou3CQ1TEaUSLIeSJbCnLswFHOFj-WMbBEkuDsjMG8_g6aDaslqRtZLRDSQ0cdoGGjQXHmgY1ZBP8Gg4GWXU9q7OKUrzKTNQwLl8mDuU83an9BWnLsike/s320/humboldt.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Placa del fabricant que es posava en les màquines<br />que construïen.<br />Origen de la fotografia: WikipèdiA</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> En cuanto a la máquina de vapor y generadores de vapor se han construido en los talleres de <b>Chemnitz </b>que ya suministró locomotoras a la Compañia.</p><p style="text-align: justify;"> Para la construcción del material móvil y reparaciones de todas clases, se resolvió con arreglo al capítulo 8º del presupuesto, establecer un taller especial, situado de tal modo que puede dar movimiento a sus máquinas el mismo motor del taller de lavados.</p><p style="text-align: justify;"> El taller de reparaciones esta cubriéndose; al de lavados se trabaja activamente en su edificación de modo que cuando llegue la maquinaria, pueda principiarse en seguida el montaje.</p><p style="text-align: justify;"> Hace años que en <b>Surroca </b>existe a pequeña escala la fabricación de cimento hidráulico, para plantearse la fabricación de este producto no se tuvo que examinar mas de dos cuestiones: 1º adquirir canteras de caliza arcillosa, y 2º resultados probables de la fabricación bajo el punto de vista económico, hoy la fabricación cuesta 55 reales la tonelada.</p><p style="text-align: justify;"> Los terrenos que encierran las canteras de cimento y cal hidráulica los hemos adquirido en los ayuntamientos de San Juan de las Abadesas y de Ogassa en condiciones ventajosas.</p><p style="text-align: justify;"> Formalizadas las escrituras de venta de los terrenos ja no tendremos trabas en nuestra fabricación. Los ensayos verificados en laboratorio, acreditan que el cimento ordinario que hoy producimos tiene una resistencia supertior a casi todas las clases análogas que hoy se consumen en <b>Barcelona. </b></p><p style="text-align: justify;"><b> </b>Para completar el cuadro de los trabajos del exterior, quedan por indicar otras obras en ejecución, que son:</p><p style="text-align: justify;"> 1ª El cubierto detrás de la fábrica de aglomerados, en el cual los desprendimientos de terreno nos obligan a trabajos extraordinarios de sostenimiento.</p><p style="text-align: justify;"> 2ª Las plazas inferiores del <b>Pinté</b> destinadas a la desecación del carbón lavado antes de su entrega a la fábrica de aglomerados.</p><p style="text-align: justify;"> 3ª Las casas números 6, 7, y 8, las dos primeras ya cubiertas y a punto de concluirse, y la tercera, situada en <b>Coll d'Arch,</b> con probabilidad de cubrirse este mes.</p><p style="text-align: justify;"> 4ª Las casas números 9, 10, y 11, que solo acaban de contratarse para quedar concluidas antes del 15 de Agosto.</p><p style="text-align: justify;"> <b>Barcelona 12 de Mayo de 1880.</b></p><p style="text-align: justify;"><b> El ingeniero jefe de minas, H. Ducloux.</b></p><p style="text-align: justify;"> ==============================================</p><p style="text-align: justify;"> Segons es pot veure en l'apartat final d'aquest escrit, camins i cases tot anava numerat, era una manera senzilla i pràctica per tenir-ho tot controlat.</p><p style="text-align: justify;"> A part de les cases 6, 7, 9, 10, 11 i la situada a Coll d'Arch, que s'explica en aquesta memòria, en tenim dos exemples més molt evidents i encara avui vigents:</p><p style="text-align: justify;"> La torre o casa del director enginyer, era la nº 5 i el camí que per allà passava era i es encara avui el camí del nº 5.</p><p style="text-align: justify;"> La casa dita "la farmàcia" devia ser la nº 3, perquè per allà passa el camí que en dèiem i encara en diem, camí de la farmàcia o camí del nº 3. </p><p style="text-align: justify;"> Segons aquest escrit podem saber que la casa Nº 8 era Coll d'Arch.</p><p style="text-align: justify;"> La casa de Can Camps al costat de la mina La Gallina era la Nº 19.</p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRqABSW8nLAGaCm25jQ-FlspJlt9GBCvE2549b_6Xu9B4tsDRFlmVUp6DtAeEAu64IG_SseV1cPHhwHWRLTk4UB6PcvDh3BeRbyk0TS24-sJVz-1J4XPCrVaqdD7FpjjQTZgD4_K2lsqPT048YQVz_OZmnYvJdUyuQnAuQ-_WMX2_A4t8yVyYTPmGP/s607/Cobert%20rentadors.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="605" data-original-width="607" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRqABSW8nLAGaCm25jQ-FlspJlt9GBCvE2549b_6Xu9B4tsDRFlmVUp6DtAeEAu64IG_SseV1cPHhwHWRLTk4UB6PcvDh3BeRbyk0TS24-sJVz-1J4XPCrVaqdD7FpjjQTZgD4_K2lsqPT048YQVz_OZmnYvJdUyuQnAuQ-_WMX2_A4t8yVyYTPmGP/s320/Cobert%20rentadors.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia de la Plaça Dolça a primers del s.XX.<br />es veu l'entrada de la mina Dolça i just sota la linea<br />vermella la plaça coberta on es feia la tria del carbó <br />rentat. Aquesta plaça abans del tancament de mines<br />nosaltres la coneixíem com el"camp de tenis", i hi<br />anàvem a jugar a pilota <br />.<br />Fotografia: AFCEC.<br />Fons: recull particular.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"><b> </b></p><p style="text-align: justify;"><b><br /></b></p><p style="text-align: justify;"><b><br /></b></p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"><b> </b></p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b> <br /><br /></b></p><p style="text-align: justify;"><b><br /></b></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><p> </p><p> </p><p> </p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-80465623230016572282023-01-31T09:34:00.009-08:002023-04-04T10:52:21.785-07:00Històries d'un poble miner. Retalls de premsa............1<p> RETALLS DE PREMSA------1</p><p> L'Imparcial (Barcelona) 31/8/1843 Pàg. 3</p><p style="text-align: justify;"> Segun se tiene entendido D. Joaquín de Romá, vecino del Ampurdán y dueño que dice ser de las minas de carbón de piedra de San Juan de las Abadesas, está contratando la venta de ellas, y como tiene escritura hecha con ciertos individuos de nación francesa y haber recibido cantidades a cuenta con hipoteca de las mismas minas, se da esta noticia para que nadie pueda alegar ignorancia. J. M.</p><p> ======================================================</p><p><br /></p><p> El Correu nacional (Madrid) 21/4/1842 Pàg. 4</p><p> Dicen de Barcelona:</p><p style="text-align: justify;"> Parece que en una de las minas que se estan explotando en las inmediaciones de San Juan de las Abadesas, apareció una gabila de bandidos que se susurra han asesinado algunos mineros.</p><p style="text-align: justify;"> ¿Cuando resolverá el gobierno adoptar el bando que expidió en circunstancias tal vez semejantes el Duque de la Victória?</p><p> ======================================================== </p><p><br /></p><p> La Dinastia (Barcelona) 25/10/1885 Pàg. 5 </p><p> Ha salido para San Juan de las Abadesas, con objeto de inspeccionar las minas de Surroca y Ogassa, el teniente de navio de primera clase don Ramón Valentí y Bonaplata, quien como dijimos, ha sido comisionado por el Gobierno para hacer en esta Capital algunas pruebas de carbones de la región catalana, a cuyo efecto se recibirán en breve tres toneladas de combustible de la referida procedencia, que probará el cañonero de este apostadero "Pilar".</p><p> =========================================================</p><p> </p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ0awp3AHVnWid0mSUudOO7dvyx5bkcdx3sVzyjI9tGojcjpYFIWLdZZn9-BkSiG428dQ7D7vEWosDPOcdCWavaoTf0PK_9VNzFK_30gZFKOtUMcSknZV7S27FeRIvK6bt459qM_MUiKmN1mCJZ80sFecFPOdlIp8PIP7ywBuxc0rUDTly9SkU5s9v/s759/ca%C3%B1onero%20Pilar.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="511" data-original-width="759" height="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ0awp3AHVnWid0mSUudOO7dvyx5bkcdx3sVzyjI9tGojcjpYFIWLdZZn9-BkSiG428dQ7D7vEWosDPOcdCWavaoTf0PK_9VNzFK_30gZFKOtUMcSknZV7S27FeRIvK6bt459qM_MUiKmN1mCJZ80sFecFPOdlIp8PIP7ywBuxc0rUDTly9SkU5s9v/s320/ca%C3%B1onero%20Pilar.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Canoner "Pilar". Col·lecció: D. José Lledó y Calabuig.<br />En aquest vaixell es va provar el carbó de les mines de Surroca.<br />Màquina de 240 cavalls, equipat amb canó Hontória 120 m/m<br />i metralladora de 25 m/m.<br />Fons: História Naval de España.<br />www.todoavante.es.<br /><br /><br />==========================================================</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p><br /></p><p> La Corona (Barcelona) 5/4/1863 Pàgina 2</p><p> San Juan de las Abadesas 3 de abril de 1863</p><p style="text-align: justify;"> Muy señor mio: Grato e indelebre recuerdo ha dejado el mes de marzo en el corazón de todos los habitantes de esta comarca, hasta ahora, por falta de comunicaciones, pobre y sin porvenir a pesar de la feracidad de su suelo y de la riqueza fósil que encierran sus montañas, pero hoy llena de júbilo al contemplar ante si un dilatado horizonte de envidiable prosperidad.</p><p style="text-align: justify;"> La satisfacción natural que experimentaban los ribereños de esta parte del Ter al ver adelantar con rapidez la reparación del antiguo puente por el que se penetra en la villa de San Juan, subió de punto con la visita que a primeros del pasado mes nos hizo el señor don José Urbistondo, gobernador de Gerona, con el objeto de enterarse minuciosamente de nuestras necesidades.</p><p style="text-align: justify;"> Esta utilísima escursión de la primera autoridad de la provincia nos hizo creer que habia llegado para nuestro pueblo la era de la regeneración y las esperanzas se afirmaron al ver llegar el dia 29, a eso de las seis y media de la tarde, a los señores concesionarios de la via férrea que ha de poner en comunicación la cuenca carbonífera de Surroca y Ogassa con el emporio de la cultura y de la industria catalanas.</p><p style="text-align: justify;"> A las ocho de la mañana del 30, dichas autoridades después de visitar el antiguo monasterio de San Juan de las Abadesas, que tuvo un dia honores de catedral, salieron para las minas de la sociedad del Veterano.</p><p style="text-align: justify;"> A las nueve llegaron a la espaciosa plaza de los carbones llamada del Pinté, donde estaban esperandoles don José Angelet, vice-presidente de la sociedad El Veterano, una comisión de Surroca y Ogassa, el inteligente ingeniero don Javier Duclous, sus ayudantes y administrador; una estrepitosa salva de barrenos preparados al efecto dió mayor realce a la efectuosa recepción.</p><p style="text-align: justify;"> Los señores concesionarios examinaron luego los carbones de las minas Balanza, Mare de Déu y Rusiñol; en seguida, cubiertos con los trajes mineros que facilita la sociedad a cuantas personas honran con su visita los trabajos de explotación, pasaron a admirar y probar el agua riquísima de la fuente Pinté, donde se les sirvió un ligero refresco, y a poco penetraron en las galerias, teniendo los representantes de la sociedad minera la satisfacción de oir de los autorizados labios de los señores concesionarios, que por lo poco que habian podido ver, se habian convencido de la abundancia del mineral, de la buena dirección de los trabajosy, en su consecuencia, del buen resultado de su empresa.</p><p style="text-align: justify;"> Reconocidas las galerias Pinté, Eugenia y Rusiñol, despojada la comitiva de la librea minera, fué invitada a aceptar un almuerzo, o mejor, espléndido banquete. A los postres brindóse por la prosperidad y pronta realización de la via, por la prosperidad del Veterano y la felicidad del pais.</p><p style="text-align: justify;"> A las cuatro y media de la tarde, la comitiva espedicionaria partia de las minas para Ripoll, completamente satisfecha y saludada de nuevo por el atronador disparo de barrenos, a su paso por San Juan de las Abadesas fué despedida por la municipalidad, resonando en todas partes los vivas y tiroteos. </p><p style="text-align: justify;"> M. Brensing entrego una cantidad a nuestro alcalde para que la distribuyese entre los pobres, a fin de perpetuar el recuerdo de tan fausto acontecimeiento.----J.A.</p><p style="text-align: justify;"> ===================================================</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> La Patria (Madrid 1849)</p><p style="text-align: justify;"> 14 / 3 /1850</p><p style="text-align: justify;"> Hemos visto cartas de Barcelona lamentándose de la escasez, de carbón de piedra que se nota en el mercado de aquella capital, circunstancia tanto mas sensible, en cuanto tiempo hace que hubiera podido evitarse haciendo productivas las abundantes minas de carbón que tenemos en nuestra provincia.</p><p style="text-align: justify;"> Increible parece que se hubiera descuidado hasta tal extremo la explotacióon de aquellos manantiales de riqueza tan indispensable a nuestra industria, y que los catalanes, particularmente los habitantes de esta provincia, se hayan mostrado hasta ahora indiferentes a los desvelos del concesionario de las minas de Surroca y Ogassa para procurar que se formase una sociedad que emprendiese la construcción de un ferrocarril por planos inclinados desde aquellas al puerto de Rosas.</p><p style="text-align: justify;"> Asi es que la fabricación de Barcelona esta pasando por una verdadera crisis, pues si no llegan pronto los cargamentos de carbón que se esperan, pasará por la humillación de ver paradas sus máquinas por falta de combustible. Y si tal cosa sucediese, ¿que dirian los que saben que existe en nuestra provincia un inmenso depósito de aquel mineral, compatible con el mejor del extranjero, y distante unicamente diez y seis horas del puerto de Rosas? Ni siquiera tendriamos derecho a quejarnos; nuestra seria la mengua, nuestro el baldón, toda vez que transportado el carbón de las minas al puerto de Rosas por el ferrocarril por planos inclinados, costaria puesto al lado de los buques, según calculos bastante exactos, cuatro reales el quintal catalán, cuando el inglés puesto en Barcelona, se paga a nueve y a nueve i cuartillo, produciendo así la diferencia de cinco reales por quintal a favor de los intereses de nuestro pais.</p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> ==========================================</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> Gaseta dels camins de ferro. (Madrid) 10/6/1860 Pàgina 8</p><p style="text-align: justify;"> CRÓNICA</p><p style="text-align: justify;"> Tenemos a la vista una interesante Memória de D. Juan Bautista Perera sobre el proyecto de un ferro-carril que empalmando en Manresa con el de Barcelona a Zaragoza ha de dirigirse por Ripoll y San juan de las Abadesas a las minas de Surroca y Ogassa. </p><p style="text-align: justify;"> Nos ocuparemos con mas detenimiento de este proyecto que desde luego nos parece bastante bien estudiado.</p><p style="text-align: justify;"> ACTOS OFICIALES</p><p style="text-align: justify;"> S.M. la reina (Q.D.G.) ha tenido a bien autorizar a D. Juan Bautista Perera, para que durante el plazo de un año pueda verificar los estudios de un ferro-carril que desde las minas de carbón de Surroca y Ogasa empalmen en Manresa con la linea de Zaragoza a Barcelona.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> ================================================</p><p style="text-align: justify;"> </p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p> </p><p> </p><p> </p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-41411399001262131972022-11-02T11:22:00.010-07:002023-03-26T10:35:55.623-07:00Històries d'un poble miner. L'escola a les mines de Surroca<p style="text-align: justify;"> Vaig néixer l'any 1948, feia 9 anys que havia acabat la guerra i la meva infantesa i la vida escolar varen transcórrer en un ambient d'austeritat perquè els miners cobraven poc, limitat perquè hi havia coses que en deien mal vistes, però en general no ens podíem queixar, respectant aquests límits teniem molta llibertat. </p><p style="text-align: justify;"> Les escoles eren al Prat del Pinté, en aquest barri hi vivia molta gent, a l'entrada i sortida de l'escola i a l'hora del pati la canalla ens barrejàvem amb els veïns amb un ambient familiar i agradable de molt bon recordar.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGNQ37doYwlBOVL1AzV_QNWTx_P4o5RMl99a_RAREr_gAzhVW5_bB_3C4-F9WKXoPIYBKZ2k8NBlGf2fw5-kR82zV45nT5h-V57lNxbjYh9E5Rc3LDEVIIaXP460ocBlevO01FCq8xEUK2R4O9kfoFsFTUPV-p6XrADtjyW-O2GXEmchruJvJYmAuv/s1926/Ve%C3%AFns%20Prat%20del%20Pint%C3%A9.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1344" data-original-width="1926" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGNQ37doYwlBOVL1AzV_QNWTx_P4o5RMl99a_RAREr_gAzhVW5_bB_3C4-F9WKXoPIYBKZ2k8NBlGf2fw5-kR82zV45nT5h-V57lNxbjYh9E5Rc3LDEVIIaXP460ocBlevO01FCq8xEUK2R4O9kfoFsFTUPV-p6XrADtjyW-O2GXEmchruJvJYmAuv/s320/Ve%C3%AFns%20Prat%20del%20Pint%C3%A9.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Veïns del Prat del Pinté any 1950.<br />Foto cedida per Pere Calvo.<br />Fons: Recull familiar.</td></tr></tbody></table><br /></div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj29evSEVOUoDRBLMyDbZFbqgVEXhEQ1CRu3cZqiA4xJQlu9_ywE8GaPc8Es3ri1Y3WXyLdKO0idWsA3Fs8CAx5aitbjXvwXkN8oxrUZmTSMjUCjL37Do1jrNZJwUg5kxynWhPWcgBs73Yeyu41XQPw2DkSD_uobZw9imHn37OTwVxCEFJY_7mKl-7N/s646/43190964Prat%20del%20Pint%C3%A9%20modificat%20acabat.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="415" data-original-width="646" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj29evSEVOUoDRBLMyDbZFbqgVEXhEQ1CRu3cZqiA4xJQlu9_ywE8GaPc8Es3ri1Y3WXyLdKO0idWsA3Fs8CAx5aitbjXvwXkN8oxrUZmTSMjUCjL37Do1jrNZJwUg5kxynWhPWcgBs73Yeyu41XQPw2DkSD_uobZw9imHn37OTwVxCEFJY_7mKl-7N/s320/43190964Prat%20del%20Pint%C3%A9%20modificat%20acabat.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"> Vista del Prat del Pinté anys 40. Just a les marques vermelles<br />hi havien les escoles de nenes i de nens, però com que no tenien <br />la mateixa capacitat ens canviaven si era necessari. Jo havia anat<br /><div style="text-align: justify;">a les dues. Podem veure l'església de Santa Bàrbara, la masia del </div><div style="text-align: justify;">Pinter que dona nom al barri, en primer terme la Farmàcia i a la</div><div style="text-align: justify;">part superior esquerra el "barracón" dels soldats que varen venir </div><div style="text-align: justify;">acabada la guerra.</div><div style="text-align: justify;"> Fons: Recull familiar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> <br /> <br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN5daVfZwXpT1-COri18b5VxKXKF5wTNLZLgFR3j_hbiUy-CBaqKhF0XABTj_qGpHXU9p9DOo5rC25Nrqz7pol_WtGDZlu12dqDzaNEt9CHBD6r_CbQiq4zYYYWIoqxs-GNHnowkiSW7_20fwiE2g7Lj10m2itrL_25TmvN3OLnASIAF6B35Y6sVJC/s4032/IMG_8054.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN5daVfZwXpT1-COri18b5VxKXKF5wTNLZLgFR3j_hbiUy-CBaqKhF0XABTj_qGpHXU9p9DOo5rC25Nrqz7pol_WtGDZlu12dqDzaNEt9CHBD6r_CbQiq4zYYYWIoqxs-GNHnowkiSW7_20fwiE2g7Lj10m2itrL_25TmvN3OLnASIAF6B35Y6sVJC/s320/IMG_8054.JPG" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"> Fotografia actual de la "Escuela de niños" tal com </div><div style="text-align: justify;"> es pot veure encara en el rètol a la paret. La part </div><div style="text-align: justify;"> superior eren vivendes i l'escola als baixos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVxHMX8MB4ZafaslX43uvubr3dKGUOFVgdPn1KQm5Ijz7YmDkQTH6TdAQJhmMWl3sSb8rM2awxITBcq_qTwHFW0Mj0eaHG_RZY42H1RDwqmjFa58tRFUehKOwKNS2yPkUen950Qy8-W_QbO1Cwb6AXzKbgf9sEH4dKL6rBvlg8raWfMWQMi-gr_nLy/s4032/IMG_7864.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVxHMX8MB4ZafaslX43uvubr3dKGUOFVgdPn1KQm5Ijz7YmDkQTH6TdAQJhmMWl3sSb8rM2awxITBcq_qTwHFW0Mj0eaHG_RZY42H1RDwqmjFa58tRFUehKOwKNS2yPkUen950Qy8-W_QbO1Cwb6AXzKbgf9sEH4dKL6rBvlg8raWfMWQMi-gr_nLy/s320/IMG_7864.JPG" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"> Fotografia actual de la "Escuela de niñas", es manté</div><div style="text-align: justify;"> igual que fa 70 anys. Sobre la porta el rètol en el que</div><div style="text-align: justify;"> només queden restes de pintura, la porta i finestres</div><div style="text-align: justify;"> son les originals però molt deteriorades. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><br /></td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;"> Com us he dit hi havia dues escoles, perquè això si, nens i nenes no ens podíem ajuntar i a l'hora del pati els nens jugàvem a futbol (en dèiem a pilota) a la plaça de l'església i les nenes saltant a corda davant mateix de la seva escola o senzillament pel mig dels habitatges. Un cop fora de l'escola llavors tots barrejats, els que vivien al poble anaven avall i els que vivíem a cases aïllades o a pagès doncs amunt.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHZ_Vim7KZcrO5_6BlE_2SZTY3re0mR5ZXDnpYErSxhE8pppPpeM8fRlf43NKTm1Yn12iPycqetdWDUJ8gQi5mYwk4p_rspwypOJpjaYL_55vtcUoMJDmH1m3YDrUiybM67ItOAXpYZxb-5a9G3fyYJj5wr6iF6h6I2hPAUlUbn-XptbLXuHNh1gGV/s1842/IMG_5310(1)alumnat%201958.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1144" data-original-width="1842" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHZ_Vim7KZcrO5_6BlE_2SZTY3re0mR5ZXDnpYErSxhE8pppPpeM8fRlf43NKTm1Yn12iPycqetdWDUJ8gQi5mYwk4p_rspwypOJpjaYL_55vtcUoMJDmH1m3YDrUiybM67ItOAXpYZxb-5a9G3fyYJj5wr6iF6h6I2hPAUlUbn-XptbLXuHNh1gGV/s320/IMG_5310(1)alumnat%201958.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Alumnat de Surroca any 1958. El mestre dels nens<br />Josep Buch, el rector Mn. Josep i la mestre de les nenes.<br />Fons: Recull familiar.<br /><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table> <br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div> <br /> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_X4Po0oJ2n8IEnk51OJgelZmnCao8d2_-lQtHYhrDKqUEF7KIDLdCWriTbzRkoe1h8JO6PRO4k51XVGlPNwfjwmA2zDLBH_dHjYshjVyXnpCtrVIo4SJwDMYGHs-b3bzXvb-aMGLzzYTfGr0x11NP5NNeaAmFUxnWW1k-bj7UUOsmulVSm3vgJc51/s1280/Escola%20Surroca.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="853" data-original-width="1280" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_X4Po0oJ2n8IEnk51OJgelZmnCao8d2_-lQtHYhrDKqUEF7KIDLdCWriTbzRkoe1h8JO6PRO4k51XVGlPNwfjwmA2zDLBH_dHjYshjVyXnpCtrVIo4SJwDMYGHs-b3bzXvb-aMGLzzYTfGr0x11NP5NNeaAmFUxnWW1k-bj7UUOsmulVSm3vgJc51/s320/Escola%20Surroca.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Alumnat de Surroca 1959.<br />Aquest any el mestre dels nens era el Sr. Castro.<br />Fons: Recull familiar.<br /><br /><br /></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"> Dels mestres que havíem tingut els nens crec recordar que el primer fou en Josep Buch, després quan aquest va marxar a fer la "mili" el va substituir interinament el Sr. Castro, més tard en va venir un que crec que es deia Bienvenido ....... i finalment el matrimoni format per en Josep Mª Casadevall i la Montserrat Casademunt i aquests ja es varen quedar molts anys. D'aquests mestres el més "durillo" era el tal Bienvenido, aquest amb qualsevol excusa et feia parar la ma i t'hi fotia un cop de regla que te la deixava vermella i si la falta era "molt greu" et feia posar els dits formant una pinya de cara amunt i el cop de regla era a les ungles i llavors et bufaves els dits una bona estona. Jo no era pas dels que més rebia, però també ho havia tastat.</div><p></p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> </p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip2lbB6Qg2om2DkNHeIsMqOaaBXN5L3IHMwUz9wHhvE82ZRxG7ktNKhCMoBYwT-cxUjHtxUP9Kku7gwq0q5M92iqVAuokQ1sMCGIbKyqdiBu_2JFY97heISBS59waanMBOan8h4MkqhEsHMsHfVC5vOJPyxu0OuCA_G-KHTg03dX5PQyTRQKXJjJ9W/s1920/Escola%20Ogassa%201961%20marcada.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1306" data-original-width="1920" height="218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip2lbB6Qg2om2DkNHeIsMqOaaBXN5L3IHMwUz9wHhvE82ZRxG7ktNKhCMoBYwT-cxUjHtxUP9Kku7gwq0q5M92iqVAuokQ1sMCGIbKyqdiBu_2JFY97heISBS59waanMBOan8h4MkqhEsHMsHfVC5vOJPyxu0OuCA_G-KHTg03dX5PQyTRQKXJjJ9W/s320/Escola%20Ogassa%201961%20marcada.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Alumnat de Surroca 1961 en la festa de final de curs.<br />Aquest any els mestres eren el matrimoni format per<br />Josep Mª Casadevall dels nens i la seva dona Montserrat <br />Casademunt de les nenes. També hi ha el llavors bisbe<br />auxiliar de Barcelona D. Narcís Juvany.<br />Fons: Recull familiar.<br /><div style="text-align: justify;"><br /></div></td></tr></tbody></table><br /><p></p><div style="text-align: justify;"> Tot i ser anys difícils en el context general, a Surroca la tranquil·litat era absoluta, recordo que els matins en dies de bon temps abans d'entrar a l'escola i davant l'església ens ensenyaven a ballar i comptar sardanes, la guàrdia civil que aquells anys voltaven molt ens miraven amb molta atenció drets en un cantó de la plaça, potser eren nouvinguts i els sorprenia aquella dansa. Amb una "gramola" que en dèiem i sempre la mateixa sardana, "Els gegants de Castellterçol", es veu que no en tenien cap més. Això si, un cop ballada la sardana cap dins l'escola i de dret a cantar "cara al sol".</div><div style="text-align: justify;"> Parlant de la guàrdia civil, vull explicar una anècdota que em va passar. Des de l'escola a casa meva hi havia menys de mig km. però de carretera dolenta i emboscada. Les tardes d'hivern son curtes i els que ens quedàvem a conferència sortíem que ja era negra nit. Un dia al sortir de l'escola a més de fosc hi havia una espessa boira, vaig començar a caminar sol com cada dia i en el punt més emboscat vaig sentir una veu que em deia, "alto quien vive", vaig quedar glaçat (era molt jove), la meva contesta va ser "un estudiante" i llavors al mig de la boira va aparèixer un guàrdia civil amb "tricorni", una gran capa i l'arma preparada, es va apropar i al veure que efectivament era un "segalet" i que portava la maleta del col·legi em va dir si m'avia espantat, fent el valent vaig dir que no, llavors va sortir l'altre que estava amagat, em varen demanar on vivia i si volia que m'acompanyessin, però jo (molt valent) tot sol i amb les cames tremolant al cap de dos minuts era a casa.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8vmuuCA32BB8IG8-fFv6s8p6rFU2DwTnt4gCakbFaYezR5ixBZyud-MMVQaCuyYknNjsj9VVUFxVK-TfweR0Rrmu-zlOc_kCHEJJ_4yhxSbAOh5CZxqzp5W9M8PDJsPaZIyQ8Sh9Sm-vaMJe-oZ2cyT18IrqWuFNFOmaBxm1Dpb0i1tzKMpTHNEwq/s1280/Festa%20de%20l'arbre.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8vmuuCA32BB8IG8-fFv6s8p6rFU2DwTnt4gCakbFaYezR5ixBZyud-MMVQaCuyYknNjsj9VVUFxVK-TfweR0Rrmu-zlOc_kCHEJJ_4yhxSbAOh5CZxqzp5W9M8PDJsPaZIyQ8Sh9Sm-vaMJe-oZ2cyT18IrqWuFNFOmaBxm1Dpb0i1tzKMpTHNEwq/s320/Festa%20de%20l'arbre.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Festa de l'arbre de 1958 al sector dels "Catius".<br />El mestre Josep Buch.<br />Fons: recull familiar.<br /><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table> En la dècada dels 50 i durant un temps, a l'escola ens donaven cada dia uns sobres de llet en pols i formatge. Aquest venia dins unes llaunes cilíndriques, ens el tallaven a trossos i ens el repartien, alguns s'ho emportaven a casa i altres s'ho menjaven allà mateix. En desconec la procedència.</div><div style="text-align: justify;"> També vull explicar que un dia varem anar a veure un partit del Barça per televisió a la casa de pagès de "Fogonella" que crec que tenien l'únic televisor que hi havia al poble. A la tarda tots cap a "Fogonella" alumnes, mestre, rector, director de les mines i un miner (Jaumet) que menava un "burro" per si algú no podia seguir i tenia que pujar-hi a cavall. Després de més d'una hora de camí quan varem arribar a la casa la tele no es veia. Resumint, la mainada a jugar per aquells afores, mestre, rector i director se suposa que fent un bon berenar i després tots avall, contents i sense veure cap "pilota".</div><div style="text-align: justify;"> Després d'aquesta experiència fallida, a l'escola varen comprar un televisor i el posaren en una petita sala que hi havia a l'entrada per veure-hi futbol i era obert a tothom. Als pocs partits que donaven per televisió hi anava força gent, sobretot del Prat del Pinté, però també de baix el poble. Jo era petit i meu pare m'hi acompanyava, tot i veure's malament i en blanc i negre era tota una novetat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEuF_tKw8NF4D6t6V8i0MchuovGHLNpNTlrrf5oSmUUJ1HLNgNqBm0jK0GjGkp9efeA3X8NQoFsBA90mPXYwNBkrNmZKHLV-yw4C_hshsd7AbxOK2bJ2pFWqJwGhu_F_Pf1foH55ycRTva_iM84ahk2JK-4mIZBxX3d9MEpToQUSLoqyj1ICgrw507/s1827/IMG_5584(1)marcada.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1103" data-original-width="1827" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEuF_tKw8NF4D6t6V8i0MchuovGHLNpNTlrrf5oSmUUJ1HLNgNqBm0jK0GjGkp9efeA3X8NQoFsBA90mPXYwNBkrNmZKHLV-yw4C_hshsd7AbxOK2bJ2pFWqJwGhu_F_Pf1foH55ycRTva_iM84ahk2JK-4mIZBxX3d9MEpToQUSLoqyj1ICgrw507/s320/IMG_5584(1)marcada.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fi de curs 1963. <br />Fons: Recull familiar.</td></tr></tbody></table><br /></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyGEo0k1c0rCF3f579fohFDbYAHUubMnvg_x-TS3hzaLQS-nfvXhtk9jz695Yc_7hyceIqMQw7l16JiH-PMuNRi4NsfL_ycexH4Vtunr9N3lohwKhgG7kqf5ndpiRgyyDbQue_pkefNkXOAyd_grpdwDc0e4-3AVIkWdhD95Jt-9Q0Rs8y6sy2x5oi/s1818/IMG_5587(1)retocada%20i%20marcada..jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1818" data-original-width="1116" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyGEo0k1c0rCF3f579fohFDbYAHUubMnvg_x-TS3hzaLQS-nfvXhtk9jz695Yc_7hyceIqMQw7l16JiH-PMuNRi4NsfL_ycexH4Vtunr9N3lohwKhgG7kqf5ndpiRgyyDbQue_pkefNkXOAyd_grpdwDc0e4-3AVIkWdhD95Jt-9Q0Rs8y6sy2x5oi/s320/IMG_5587(1)retocada%20i%20marcada..jpg" width="196" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Final de curs 1963.<br />Fons: Recull familiar.</td></tr></tbody></table><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div> </div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEYSgkcEq_xGa84xPoulhY8unfIsdngaXKv9GCvE65bp9yAl5jBYIpRTgK_kBrQbFfHhyrShqzhoIHIo6WNx5kA0iIYXk4DxmEl7_igy6GY1pqEiuDG3i6RF9DqNqz-7vRyxKvKC-Anu8efaq8BPpOTUAlaZNgdwl-xgzW7SJGGxeD5JMRvaa4j0XM/s1825/IMG_5588retocada%20i%20marcada.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1102" data-original-width="1825" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEYSgkcEq_xGa84xPoulhY8unfIsdngaXKv9GCvE65bp9yAl5jBYIpRTgK_kBrQbFfHhyrShqzhoIHIo6WNx5kA0iIYXk4DxmEl7_igy6GY1pqEiuDG3i6RF9DqNqz-7vRyxKvKC-Anu8efaq8BPpOTUAlaZNgdwl-xgzW7SJGGxeD5JMRvaa4j0XM/s320/IMG_5588retocada%20i%20marcada.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Final de curs 1963.<br />Fons: Recull familiar. <br /><br /></td></tr></tbody></table><br /></div><div> </div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiendmKLo9EJJ1A1UUbe_-AQxlLHPlzt3yNV3nA2O5fBa8OWSDZYFVIRzfU4Zi21EKtaGFnd6PMyGWufjoZJ9FMip-r2cOL7_TfHI7UdU_FRBT0gIl7IMXjqdgS7qcnwEUYmPzY6OvVMydYxO-p9dqZaaKgf7Do5X-KLZvvWox-V9tw1m4RnWqRbGBq/s1832/IMG_5589%20retocada%20i%20marcada.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1090" data-original-width="1832" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiendmKLo9EJJ1A1UUbe_-AQxlLHPlzt3yNV3nA2O5fBa8OWSDZYFVIRzfU4Zi21EKtaGFnd6PMyGWufjoZJ9FMip-r2cOL7_TfHI7UdU_FRBT0gIl7IMXjqdgS7qcnwEUYmPzY6OvVMydYxO-p9dqZaaKgf7Do5X-KLZvvWox-V9tw1m4RnWqRbGBq/s320/IMG_5589%20retocada%20i%20marcada.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Final de curs anys 60. En primer pla l'alcalde Joan<br />Vilalta i el bisbe Narcís Juvany.<br />Fons recull familiar.</td></tr></tbody></table><br /></div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid4QIDAyyWiTUT8ecbFYut_uVyqaMBglm9-2hfB8pf5WGkKhNpz8s0rRnMWQg36SQjCMggru3uOuxcmJfLW_pB1GYjH_jkMmIkemYZDM3D90uU7JdXuQqJ9_Z1K-O3GBS0JM41pc4-scb8p7jH2Ykc0Jq_ANnxK3y41HWHbibYK5uMqsNJnJg3gQSj/s1805/IMG_5599retocada%20i%20marcada.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1114" data-original-width="1805" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid4QIDAyyWiTUT8ecbFYut_uVyqaMBglm9-2hfB8pf5WGkKhNpz8s0rRnMWQg36SQjCMggru3uOuxcmJfLW_pB1GYjH_jkMmIkemYZDM3D90uU7JdXuQqJ9_Z1K-O3GBS0JM41pc4-scb8p7jH2Ykc0Jq_ANnxK3y41HWHbibYK5uMqsNJnJg3gQSj/s320/IMG_5599retocada%20i%20marcada.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Final de curs 1963.<br />Fons: Recull familiar.</td></tr></tbody></table> </div><div><br /></div><div> Com podeu veure en aquestes fotografies, els finals de curs els celebràvem amb una festa molt concorreguda, amb ballets tradicionals que tot i no ser un esbart dansaire professional, ens en sortíem prou be. El final de curs es celebrava a finals de Juliol, generalment per St. Jaume. </div><div style="text-align: justify;"> Durant uns anys hi assistia el llavors bisbe auxiliar de Barcelona, Narcís Juvany i evidentment les autoritats del poble i mestres, formant la presidència sobre les escales a l'entrada mateix de l'església.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgull1Paw_0DTRUJZ2jV1hnmOsD966ZXdHRBGoXphdl8bd-RuViUU8ZRuwPMQ7MzvG9JTq2rDg__XtfIVtkqHF-uxIw2wckJ9HoKMBHQhqQ2rGddWOUGiXMYE2HZzImedfd_2alguS8FHKg-7HP3VWfuwbULNv5h4Dp9wkJUicsbUcuqHUEoWq3wv1h/s1900/IMG_5986(1)%20marcada.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1251" data-original-width="1900" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgull1Paw_0DTRUJZ2jV1hnmOsD966ZXdHRBGoXphdl8bd-RuViUU8ZRuwPMQ7MzvG9JTq2rDg__XtfIVtkqHF-uxIw2wckJ9HoKMBHQhqQ2rGddWOUGiXMYE2HZzImedfd_2alguS8FHKg-7HP3VWfuwbULNv5h4Dp9wkJUicsbUcuqHUEoWq3wv1h/s320/IMG_5986(1)%20marcada.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fi de curs 1961 <br />Les autoritats d'esquerra a dreta: Josep Solà, Isidre Tremps,<br />Joan Vilalta, Narcís Juvany, Josep Rovira. Francesc Basegaña,<br />i Josep Mª Casadevall.<br />Fons: Recull familiar.<br /></td></tr></tbody></table><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4DxFjDm5HTaNztSmLF_n-E1YgcYzky4sMlDGEOcl4iiBG67ugCBxW0wdNpHs6lVhEBbv8jFgA_k_eEW2YbBJtGvBrP9lrTcr7O5glOzDTtnHzsrfH1h3oy4tY6GNHBxy3a7G1TFoZy5_1hTskTIfqX7rp6-3L0f1SYnPoDxKAOGVyBIGqp1ySg43O/s601/la%20torre%20-%20C%C3%B2pia.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="601" data-original-width="437" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4DxFjDm5HTaNztSmLF_n-E1YgcYzky4sMlDGEOcl4iiBG67ugCBxW0wdNpHs6lVhEBbv8jFgA_k_eEW2YbBJtGvBrP9lrTcr7O5glOzDTtnHzsrfH1h3oy4tY6GNHBxy3a7G1TFoZy5_1hTskTIfqX7rp6-3L0f1SYnPoDxKAOGVyBIGqp1ySg43O/s320/la%20torre%20-%20C%C3%B2pia.png" width="233" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Festa de l'arbre 1958 amb el mestre Josep Buch.<br />Al fons la Torre, vivenda del director de les mines.<br />Fons: Recull particular.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilLLdnALnbCN3wMBRhB_naXLtLQVvLkM8YeaTsmA58uG1_Q8d8xO0vuqiEbFII72pWQ6keJO2btmCOFTjetgCkKl-MTiH_aDgZAVhAOCTSLVvedyS6b9_CdJqhtleww18S9H91459PL4wFQtuvZ1GDE_hbuVCdxn-GpAP5gqYW7z7H8Fv__afHdVfl/s849/Escolars%201916.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="491" data-original-width="849" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilLLdnALnbCN3wMBRhB_naXLtLQVvLkM8YeaTsmA58uG1_Q8d8xO0vuqiEbFII72pWQ6keJO2btmCOFTjetgCkKl-MTiH_aDgZAVhAOCTSLVvedyS6b9_CdJqhtleww18S9H91459PL4wFQtuvZ1GDE_hbuVCdxn-GpAP5gqYW7z7H8Fv__afHdVfl/s320/Escolars%201916.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Festa de l'arbre a les escoles d'Ogassa l'any 1916.<br />Fons: Recull particular.<br /><br /><br /><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXxX6-OyqRDlFbf0fWrzPgnnD0wu1mb21hA7Di95StbTBQNhKOzvpghjJA_MGeRvtbRDQDxZsb4hcJoo8jFqbOiyy6Vro6PP6u9VRBla3fTRE1luqYBFvQgY8lgp5sfzwMVJJUwwpzKHxvSV2FQdO-AyOJI-LuS1rO18yTC3PH2H8N7-WiT6ki9xEG/s645/Ram%C3%B2n%20Colomer-3.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="409" data-original-width="645" height="203" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXxX6-OyqRDlFbf0fWrzPgnnD0wu1mb21hA7Di95StbTBQNhKOzvpghjJA_MGeRvtbRDQDxZsb4hcJoo8jFqbOiyy6Vro6PP6u9VRBla3fTRE1luqYBFvQgY8lgp5sfzwMVJJUwwpzKHxvSV2FQdO-AyOJI-LuS1rO18yTC3PH2H8N7-WiT6ki9xEG/s320/Ram%C3%B2n%20Colomer-3.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nens de l'escola d'Ogassa a primers de s. XX amb<br />el mestre Mn. Ramón Colomer, rector de la colònia<br />minera o Surroca de baix.<br />Fons: Recull personal.</td></tr></tbody></table><br /><br /><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwhwSZQ7H4d3YOsbkOUA13v3j3HU9yEk9Cg1eUZONoiMsc-k3s9ahAsE7xlYA6sgzDxtd6PTSwPjS7PQschygHKm7Iwy6RIEIqhoi9vTDLcbvHjwYyBUYUFywpE2LJvbn--B3CxLOmAWQQqm8mmi9LkpxilBv0tPJNVZZ33WBtFLMSf2FSgGtfRyK9/s801/Festa%20arbre-2.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="519" data-original-width="801" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwhwSZQ7H4d3YOsbkOUA13v3j3HU9yEk9Cg1eUZONoiMsc-k3s9ahAsE7xlYA6sgzDxtd6PTSwPjS7PQschygHKm7Iwy6RIEIqhoi9vTDLcbvHjwYyBUYUFywpE2LJvbn--B3CxLOmAWQQqm8mmi9LkpxilBv0tPJNVZZ33WBtFLMSf2FSgGtfRyK9/s320/Festa%20arbre-2.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Festa de l'arbre a primers del s. XX.<br />Fons: Reculll personal.<br /><br /><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table> Continuarà............. </div>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-9318743975728179232022-08-25T08:56:00.007-07:002024-03-15T11:55:41.565-07:00Històries d'un poble miner. Vagues al ciment, ferrocarril i mines de carbó.<br />
<br />
NOTICIES DE LA VANGUARDIA<br />
<br />
<br /> La Vanguardia. Jueves 19 de Junio de 1913<br />
<br />
Como se temia, hoy se han declarado en huelga 174 obreros de las fábricas de cemento de San Juan de las Abadesas y Ogassa, pertenecientes a quatro fábricas, con motivo de no ser atendidas las gestiones que formularon. Su actitud es pacífica. En las fábricas trabajan 44 operarios no asociados.<br />
<br />
================================<div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsxrjaCORyFd2-zaFte-QCVXu4M74HUuKXKJGm1v6xA3PLWHaoUKNTMadYsh6P6YwhdZVVbx2Hz6lM46D2WULmRJnINDXDKvBWMRPXUipjsvKxb1_QVGtKU898ydJScBT-Mh0uhQxx_IZLQoi30ekV4mzpvYjg3SLkwrcJjtwlJtT5Jem0jybFZU8p/s820/AFCEC_DV_68-3379.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="820" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsxrjaCORyFd2-zaFte-QCVXu4M74HUuKXKJGm1v6xA3PLWHaoUKNTMadYsh6P6YwhdZVVbx2Hz6lM46D2WULmRJnINDXDKvBWMRPXUipjsvKxb1_QVGtKU898ydJScBT-Mh0uhQxx_IZLQoi30ekV4mzpvYjg3SLkwrcJjtwlJtT5Jem0jybFZU8p/s320/AFCEC_DV_68-3379.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fàbrica de Can Benet en plena construcció.<br /></td></tr></tbody></table> Recull particular. Fons: AFCEC.</div><div><br /></div><div> =====================================================</div><div><br /></div><div><br /></div><div>
<br /> La Vanguardia. Miercoles 25 de Junio de 1913<br />
<br />
Continua la huelga en las fábricas de cemento de San Juan de las Abadesas y Ogassa.<br />
Los obreros y los patronos se reuniran para ver si es posible llegar a un acuerdo.<br />
<br />
<br />
==================================</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFb8H7BHIEybq6XW87hp6pDqewAhQw3ndv11JA6nIcVBtL8UxDXljiJai0_Q8wk1lueN6-G2v6mRRwIlNVSIMNvojzmMHER0rvlW-5RRv4aTRi7Ytu8dr-TaUnP4HuupMYbvbIP2jm4aQ8D85Nwo--W6B-ZZUjYhTOfnphWYLfeUeVPg2iQzUA2BwA/s2389/1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1692" data-original-width="2389" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFb8H7BHIEybq6XW87hp6pDqewAhQw3ndv11JA6nIcVBtL8UxDXljiJai0_Q8wk1lueN6-G2v6mRRwIlNVSIMNvojzmMHER0rvlW-5RRv4aTRi7Ytu8dr-TaUnP4HuupMYbvbIP2jm4aQ8D85Nwo--W6B-ZZUjYhTOfnphWYLfeUeVPg2iQzUA2BwA/s320/1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grup de treballadors de la fàbrica de Can Marteng.<br />Aquests no estaven en vaga, celebraven la majoria <br />d'edat del meu amic R. M. Conec molts treballadors<br />d'aquest grup i suposo que trobaríem gent que els<br />coneixeria pràcticament tots.<br />Fons: Ramón Masó.<br /><br /></td></tr></tbody></table> ================================================= </div><div><br /></div><div> La Vanguardia. Miercoles 2 de Julio de 1913<br />
<br />
La huelga en las fábricas de cemento de San Juan de las Abadesas y Ogassa continua sin resolver.<br />
Ayer fueron detenidos los obreros huelguistas Juan Moret, Miguel Galbe y Amadeo Tubert, que coaccionaban a otros obreros.<br />
<br />
===================================</div><div><br /></div><div> <br /><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif2uj2NXks8jAKzJAvteCicdIqY5fQDNc8yCjuK8wzgpex12SOtf3nTgK4YdIWSurgS_FEd0_xhIEBLtIin1ZbtQOk-G8p0RIqGvorhu-50iRXl9WhSA08x69DCgCRnkpbyL0oAGp8i31dzbuPLpjgGEh0USdXiReG2-g797aJJy7TpEBPkX4etLfH/s408/35221931%20(1)%20Can%20Benet-2.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="408" data-original-width="259" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif2uj2NXks8jAKzJAvteCicdIqY5fQDNc8yCjuK8wzgpex12SOtf3nTgK4YdIWSurgS_FEd0_xhIEBLtIin1ZbtQOk-G8p0RIqGvorhu-50iRXl9WhSA08x69DCgCRnkpbyL0oAGp8i31dzbuPLpjgGEh0USdXiReG2-g797aJJy7TpEBPkX4etLfH/s320/35221931%20(1)%20Can%20Benet-2.jpg" width="203" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Treballadors a l'exterior de la fàbrica<br />de Can Benet a mitjans del s.XX.<br />Podeu observar les vagonetes dites "barques",<br /><div style="text-align: justify;">plenes de pedra per la fabricació del ciment.</div>Aquestes vagonetes eren bolquetes i també <br />s'utilitzaven en determinats trams del transpot<br /><div style="text-align: justify;">del carbó.</div><div style="text-align: justify;">Foto extreta d'internet.</div><br /></td></tr></tbody></table><br /><br />
<br /> La Vanguardia. Miercoles 12 de Julio de 1916<br />
<br />
Definitivamente la huelga de la linea del ferrocarril de San Juan de las Abadesas - Ripoll, comenzará mañana.<br />
Se ha ordenado la movilización de los reservistas, colocándoseles un brazal rojo.<br />
Los pasos a nivel son guardados por la benemérita y servidos por peones camineros.<br />
Es vigilada estrechamente la mina de carbón de Surroca, perteneciente a la compañia del Norte, por haber manifestado los mineros que harán causa común con los empleados de la línea.<br />
<br />
===================================</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpKfjRpcXzX2AL4Hw5TKPqN3uo9_5BMbe6ccUfP81zetCcguYxPdZ9WaQQ6_1cB-_zcDyh0Eg-S7P6b2GTQlf6vFZUxO1nP8Pk1KrB7A9mbw1Qpc8kj5XJk_EyUbRVeLvFV7aFH6MdNxWhHNgK8Ch65C5IjQg1M6E9IMVZeJKE0pPGFgkOMkIpH18M/s1296/e.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1164" data-original-width="1296" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpKfjRpcXzX2AL4Hw5TKPqN3uo9_5BMbe6ccUfP81zetCcguYxPdZ9WaQQ6_1cB-_zcDyh0Eg-S7P6b2GTQlf6vFZUxO1nP8Pk1KrB7A9mbw1Qpc8kj5XJk_EyUbRVeLvFV7aFH6MdNxWhHNgK8Ch65C5IjQg1M6E9IMVZeJKE0pPGFgkOMkIpH18M/s320/e.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El tren a l'arribada a Sant Joan de les Abadesses<br />passant sobre el pont de la Puda l'any 1919.<br />Fons: recull particular. Procedència desconeguda.<br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><br /></div><div><br /></div><div> ===================================</div><div> </div><div><br /></div><div>
<br />
Al Setembre del 1917 les vagues eren a les mines <br />
<br /> La Vanguardia. 12 de Septiembre de 1917<br />
<br />
De los 90 obreros que se hallaban en huelga en las minas de Surroca entraron ayer al trabajo 88.<br />
<br />
==================================<br />
<br />
<br />
<br /> <br /> P<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbGEq_MA-wDVFHfe7fXEPOkryScN_nUhU00lfB6DCgibcX_iaEQjG7F_xaaP1qCTdguwAqrrP8nnIYxbmhK32vWZy6GvyWYusRkL_cQ7DcDDB6NcVrKS0KkrA6QW7_MpjMHeWI5w5VFtbmS_kF9IHsmjP3MyMExpFlmnroPmP__YJo1PPxv7EXY3Hq/s1535/JosepM%C2%BAAnglada1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1063" data-original-width="1535" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbGEq_MA-wDVFHfe7fXEPOkryScN_nUhU00lfB6DCgibcX_iaEQjG7F_xaaP1qCTdguwAqrrP8nnIYxbmhK32vWZy6GvyWYusRkL_cQ7DcDDB6NcVrKS0KkrA6QW7_MpjMHeWI5w5VFtbmS_kF9IHsmjP3MyMExpFlmnroPmP__YJo1PPxv7EXY3Hq/s320/JosepM%C2%BAAnglada1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grup de miners a l'exterior de la mina "La Gallina".<br />Aquests tampoc feien vaga, estaven fent "el trago".<br />Asseguts d'esquerra a dreta: 1º Jaume Sau, 2º ???<br />3º Hilarión Pascal i 4º Agustí Cambras,<br />En Sau i l'Hilarión familiars meus.<br />Fons: Recull familiar.<br /><br />===========================================<br /><br />LA DINASTIA (Barcelona)<br />1 - 4 - 1893<br /><br />Pasan de 500 los obreros huelguistas de San Juan de las Abadesas.<br />Entre ellos figuran mineros, descargadores de carbón y trabajadores<br />de las fábricas de cal y cemento de la Compañia del Norte.<br /><br />=============================================<br /><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table><br /> <br /><br /></div><div> <br /> </div>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-69203989624843033222022-07-03T13:10:00.008-07:002022-11-07T13:55:11.101-08:00Històries d'un poble miner. El carbó, font d'expectatives i discrepàncies.<p> El Guàrdia Nacional (Barcelona) 2/5/1841 Pàg. 2</p><p><br /></p><p> Habiéndose presentado el Sr. D. Joaquín de Romá, concesionario de las ricas minas de hulla o carbón fósil, situadas en los términos de Surroca i Ogassa y llamadas de S. Juan de las Abadesas (provincia de Gerona), junto con dos señores coasociados, al señor catedrático de química de la Casa Lonja, el Dr. D. José Roura, pidiéndole practicase un riguroso análisis de unas muestras del indicado carbón que le presentaron, accedió gustoso, y en presencia de dichos señores, de algun miembro de la municipalidad y de otras personas, se hizo dicho análisis en la noche del 6 del corriente en el laboratorio de la clase de quimica que dicho catedrático rejenta.</p><p> Nos cabe la satisfacción de poder anunciar que el resultado de dicho análisis fué el mas satisfactorio que desearse pudiera; pues que 3 libras 5 onzas del indicado carbón, que fue la cantidad que se tomó para hacer el ensayo, produjeron en dos horas y diez minutos de tiempo 9 pies 6 pulgadas cúbicas de gas, que producia una llama tan brillante que nada dejaba que desear; cuyo carácter, útil junto con la grande cantidad de excelente "coke"(2 libras 10 onzas) que quedó en el aparato destilatório, constituyen al mencionado carbón de piedra de una calidad superior, y sumamente útil para qualquier uso a que se le destine, ya sea para el alumbrado, ya para la fabricación del "coke"; la qual es de grandísimo interés, sobre todo en esta capital donde se han planteado ya varios establecimientos de fundición y de construcción de máquinas, y en que parece van a ponerse otros montados en una grande escala.</p><p> Grande inmenso es el interés que ese riquísimo criadero presenta a la industria y al porvenir de España toda; grandes, inmensos seran los resultados que se tocaran el dia que, acabados de vencer todos los obstáculos inherentes a empresas de tal magnitud, quede concluida la via de transporte que ha de poner en comunicación con la bahia de Rosas, esas minas en cuyo rededor se encuentra en abundancia: 1º una excelente piedra de construcción, 2º canteras calcáreas, 3º el yeso, 4º la tan buscada "puzzolana", 5º el hierro.</p><p style="text-align: justify;"> Esta sola enumeración puede dar una idea de la inmensa riqueza que daria al pais la mencionada explotación, la qual podria proveer todo el litoral del oriente i mediodia de la Península, y dar vida y empuje a muchos establecimientos que en él se hallan, particularmente a los de la casa de Herédia de Málaga que tanto honor hacen a España. Dirijase la vista a la Inglaterra, y véase a quien debe principalmente su poder y su opuléncia; véase que papel hacen en ella el hierro y el carbón de piedra, y lo que seria sin ellos; véase en fin con quanto acierto dice el autor de una obra muy notable que acaba de publicarse (La hulla y el hierro); he aquí los dos elementos del poder de la Inglaterra en el estado actual del mundo. Si fuese dable vedar a este coloso de la industria el empleo de estos dos minerales, se le podria hacer pedazos como si fuese de arcilla.</p><p style="text-align: justify;"> ¿Cuando podrá decirse otro tanto de nuestra España? ¿Cuando volveremos a ser lo que hemos sido ya, es decir la nación mas rica y mas poderosa del globo?-----E.D.</p><p> ==================================================</p><p> Fins aquí la notícia que donava "El Guàrdia Nacional" (Barcelona) el seu corresponsal E. D</p><p> </p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK1gjKr6_uJpbnJlYt4wlY_2_2DevhokOw-n8YEd3TVeGlvQ_3KLL_pF6xpgsZpQwhqMBAvNEt1FTe9mJWIVtyIoX8bcW_QhH4Q6rCJMINBsFkkjfqnXte5JB8xbVCygAeMU5SHgBgLRnDccJmomFBQKe0jxU34BP9kLl0kAIATWofXF5Yd5KeHqN4/s3161/IMG_E3313.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2986" data-original-width="3161" height="302" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK1gjKr6_uJpbnJlYt4wlY_2_2DevhokOw-n8YEd3TVeGlvQ_3KLL_pF6xpgsZpQwhqMBAvNEt1FTe9mJWIVtyIoX8bcW_QhH4Q6rCJMINBsFkkjfqnXte5JB8xbVCygAeMU5SHgBgLRnDccJmomFBQKe0jxU34BP9kLl0kAIATWofXF5Yd5KeHqN4/s320/IMG_E3313.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Projecte de la línia de ferrocarril de <br />Sant Joan de les Abadesses a Roses.<br /><br />Extreta del llibre "Les mines de Surroca"<br />de Martí Mercader<br /><br /></td></tr></tbody></table><p></p><p> Sembla ser però que la possibilitat de portar el carbó a Roses no agradava a tothom,</p><p><br /></p><p> Vegeu ara la resposta que de l'anterior article feia un dia després "El Constitucional",</p><p> "El Constitucional" (Barcelona) 3/5/1841 Pàg.4</p><p> Sr. Articulista del G. Nacional E. D.</p><p> ¿Porqué razón de conveniéncia y utilidad pública desea V. que la via de carbón de piedra de las ricas minas de San Juan de las Abadesas, sea a la bahia de Rosas?, </p><p> ¿No considera V. criatura, que cuanto mas se separa del centro cualquier cosa mas tardia se hace y mas costosa circulación?</p><p> V. reconoce el grandísimo interés que aquel mineral ofrece, la inmensa riqueza que daria al país, la importáncia de proveerse todo el litoral del oriente y mediodia de la península; y sin embargo se contrae V. a Rosas como a punto de expedición ó gran depósito. ¿No ve V. inocente, que Rosas está en el confín de España y al extremo oriental de la península?</p><p> Coja V. el mapa, amigo mio, coja V. el mapa, y rectifique V. su error, si no quiere V. abogar indiscretamente por el proyecto transpirenaico hace tiempo ideado, para que seamos tributários á la Francia por esta nueva explotación de nuestro fertilisimo suelo, como lo somos en otras producciones.</p><p style="text-align: justify;"> Sepa V. que es un axioma entre los inteligentes nacionales y extrangeros, que el que mas y mejor carbón de piedra pueda reunir en estas costas, será el dueño del Mediterráneo. Y enterado de todo esto convenga V. conmigo, que el mejor, mas seguro y expeditivo punto de depósito es Barcelona; tanto mas,cuando con suma actividad se está adelantando la preciosa carretera por Vich hasta Ripoll. (El Ampurdanés F. S.)</p><p> ==================================</p><p><br /></p><p> I encara un altre escrit sobre la mateixa notícia.</p><p> El Constitucional (Barcelona) 10/5/1841 Pàg. 3</p><p style="text-align: justify;"> Cuando en el abatimiento en que han dejado postrada a nuestra patria tantas y tan funestas calamidades como han pesado sobre ella, se presentan a la luz pública proyectos tan vastos y tan profundos, que pueden desenvolver en su desarrollo medios bastante poderosos para sacarnos de una situación angustiosa y volvernos a la antigua gloria y esplendor, el corazón oprimido se ensancha, y el entendimiento humillado se eleva.</p><p style="text-align: justify;"> Asi lo habrá experimentado todo hombre sensible al bien de su pais, al ver el resultado feliz del riguroso análisis, practicado por el distinguido profesor de química de la casa Lonja, del carbón fosil de las riquisimas minas dichas de San Juan de las Abadesas, publicado en el Nacional de esta ciudad, num. 1948, en un articulo que rebosa patriotismo, y que es por ello mas propio para excitar la gratitud y aun quizas el entusiasmo, que no el ridiculo y sarcasmo, que no deberian tener entrada en asuntos de tal magnitud, con que le contesta uno que se firma en un comunicado inserto en el Constitucional, número 763, El Ampurdanés. F.S.</p><p> ===============================================</p><p><br /></p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiccavd-eRrzOPXApRq7Vryb4frg-NwbYExiXKjSwreA9ZKD3qu-MsKyac0rI0AlSuKJCIUNY6ZJc5GY2nnf7iQHRkjqUC7F4B6n_0VxT9lfPsTuurIwkCoZp7_6X_SKyFL57JQByQyo7PNkOKdfA_Ue8T-k1RxhN0_F0yPMcmWwqhc-X_lyEXoR6Ob/s720/Casa%20Lonja%20marcada.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="582" data-original-width="720" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiccavd-eRrzOPXApRq7Vryb4frg-NwbYExiXKjSwreA9ZKD3qu-MsKyac0rI0AlSuKJCIUNY6ZJc5GY2nnf7iQHRkjqUC7F4B6n_0VxT9lfPsTuurIwkCoZp7_6X_SKyFL57JQByQyo7PNkOKdfA_Ue8T-k1RxhN0_F0yPMcmWwqhc-X_lyEXoR6Ob/s320/Casa%20Lonja%20marcada.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Casa Lonja. Llotja de Mar.<br /> (Gravat de 1850)<br />Aquí es varen fer les proves del carbó<br />procedent de les mines de Surroca.<br />Foto extreta de la web de todocolección. <br /></td></tr></tbody></table><br /><br /><p></p><p> </p><p> Com podeu veure a mitjans del s. XIX les expectatives del carbó eren immillorables, però les discrepàncies que generava també. </p><p> En tot cas, això es una petita mostra de la gran importància que en el seu moment varen tenir aquestes mines.</p><p><br /></p><p><br /></p><p> </p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p> </p>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-48666294440249737152022-06-07T12:47:00.002-07:002022-06-08T09:44:05.865-07:00Històries d'un poble miner. LA PLAÇA DOLÇA<p> </p><p> A Surroca d'entre els nombrosos noms relacionats amb l'explotació minera n'hi ha un que sobresurt per damunt de tots, "La mina Dolça" i directament vinculat amb ella, la "Plaça Dolça".</p><p> La "Plaça Dolça" era el punt neuràlgic de l'entramat miner. Abans de construir-la fou necessari soterrar el riu que brollava de la Font Gran, més un rierol que baixa per el cantó oest. Aquestes dues aigües es barregen a les entranyes d'aquesta plaça i surten a l'exterior a l'entrada del poble i després de barrejar-se amb la riera de Can Cisquet formen el riu d'Ogassa, el riu Font Gran, la riera Malatosca ???? Un cop cobertes aquestes aigües s'omplí l'espai de material ( la majoria "terregall" sortit de la mateixa mina) i la plaça quedà formada de la manera que ens ha arribat fins avui.</p><p style="text-align: justify;"> Era i es la plaça del poble, a l'època de les mines s'hi feien ballades de sardanes, també ha estat sempre el camp de futbol i als anys 40 - 50 del segle passat amb molta activitat, de fet podem trobar diverses fotografies de equips de la U.E. Surroca formats majoritàriament per treballadors de les mines i a més al estar situada davant la Cooperativa dels miners i la Fonda del poble era punt de trobada de molta gent per fer-hi "petar" la xerrada. En aquell temps no feia falta, però ara per raons d'espai també es aparcament.</p><p style="text-align: justify;"> En el programa de la festa de la Germandat de l'any 1948 s'anuncia que en la Plaza Dolça (així està escrit) se tocaran cuatro escogidas sardanas por la renombrada cobla-orquesta "Voltregá".</p><p> Però per damunt de tot això era el punt estratègic de tot l'entramat miner. Entre els vagons que arribaven del pla inclinat Nº 5, els que sortien de la mina Dolça i els de la fàbrica de pans, eren un munt els vagons que s'acumulaven en aquest punt. A l'extrem sud d'aquesta plaça (prop de Can Jolis) es formaven els trens de vagons per portar el carbó a Torallas i pel camí deixar-ne a les cimenteres.</p><p> </p><p> Tot i que segurament havien foradat amb caràcter de proves altres mines per la seva explotació, la "Mina Dolça" oberta a la segona mitat del s. XIX va ser la primera que consta de manera oficial.</p><p> Al llarg dels anys han estat molts els dubtes i especulacions sobre el perquè del nom de Plaça Dolça i mina Dolça.</p><p> Gràcies al Marcel Miquel i Fageda que em va fer arribar un article publicat al Diario Universal de Notícias 16/9/1859 hem pogut posar llum sobre aquest tema.</p><p> L'esmentat article diu així:</p><p style="text-align: justify;"> El Excmo. señor capitan general de Cataluña ha hecho una excursión a los montes de Surroca y Ogassa, para visitar las minas de hulla de San Juan de las Abadesas, y parece que ha quedado complacido de la actual dirección, encontrando al frente de los trabajos, un hábil y activo ingeniero que la Junta directiva de la Sociedad esplotadora hizo venir de Francia, y para cuidar del buen orden y contabilidad un administrador celoso, inteligente y honrado, con cuyo medio aquel rico criadero podrá ser beneficiado con ventaja y economia. S.E. fue recibido con una salva minera, haciendo los barrenos el oficio de cañones, y accedió a las súplicas de los empleados, para que en aquel acto se bautizase, como dicen en lenguage minero, una nueva galeria que se estaba abriendo, a la cual puso su nombre.</p><p> De hoy mas, mina "Dulce" será un recuerdo perenne de la visita de nuestro celoso capitan general, a aquellas escarpadas montañas.</p><p><br /></p><p> Diario Universal de Notícias 16/9/1859.</p><p><br /></p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmdUXqJ_rAvcSFOxaHu9MVEub9Hi76YNsWu0lOHEIDnXvaR3v_oGckHmgOy69UX81jE4lSs8Gd1-m2BA5OT_iDEmjZ0Oew4ELPHhBJaeoql9F-pD7tjQtSZmhhP8ZIvc8irSp-o3Xvzp4iXf7T2WkQP9rlikQYozdP4ccBgqkH0m2gP9VwkpgnNLFv/s1548/PHOTO-2022-03-20-15-29-51%20(1).jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1548" data-original-width="1364" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmdUXqJ_rAvcSFOxaHu9MVEub9Hi76YNsWu0lOHEIDnXvaR3v_oGckHmgOy69UX81jE4lSs8Gd1-m2BA5OT_iDEmjZ0Oew4ELPHhBJaeoql9F-pD7tjQtSZmhhP8ZIvc8irSp-o3Xvzp4iXf7T2WkQP9rlikQYozdP4ccBgqkH0m2gP9VwkpgnNLFv/w282-h320/PHOTO-2022-03-20-15-29-51%20(1).jpg" width="282" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Encara avui dia Barcelona te un carrer<br />dedicat a aquest capità general.<br />Fons: Marcel Miquel.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p> </p><p> </p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj4rcW_pqCYydOipxx7cMQSZRO9NfTnq1dbjFZoz79pQN0gfwWBTEQp9PkrwTS3obu2FRTUx5HHict3yWL4gTqbMUR7VDGKqQSSStCXWPINzW2UfNQOgZVFZU82_nN-ZYPfTuOW9OUyL5JqD1ypiqwUz_DfVRPuddWcJCnBa2D-cbB-M6QaBG0-W9W/s1445/Pla%C3%A7a%20Dol%C3%A7a%201958%20-%203.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="956" data-original-width="1445" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj4rcW_pqCYydOipxx7cMQSZRO9NfTnq1dbjFZoz79pQN0gfwWBTEQp9PkrwTS3obu2FRTUx5HHict3yWL4gTqbMUR7VDGKqQSSStCXWPINzW2UfNQOgZVFZU82_nN-ZYPfTuOW9OUyL5JqD1ypiqwUz_DfVRPuddWcJCnBa2D-cbB-M6QaBG0-W9W/s320/Pla%C3%A7a%20Dol%C3%A7a%201958%20-%203.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge de Surroca amb la plaça en primer pla i al<br />fons coll Sabè, el punt més alt el pic de l'Assuques.<br />Fons: Recull familiar.</td></tr></tbody></table><div><br /></div><div><br /></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnsOslqPSmFNM5pn52PQ0JTRtQEGeGc1sW8BX53ygX_H-zlHZQCNSvjN2i-Xgz5Uu6PUZyI_yRfMluLayJ0AfT8VKhFmQPPHF-GEL1ZaXA9cvWA1W0Z3rRKyC4SseyFvc23X62y9-fppTHp_9N5IVzEGo2r0Rhw3X3XZMbALNLPcthqzMzYA7FU0O2/s796/005%20pla%C3%A7a%20dol%C3%A7a.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="551" data-original-width="796" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnsOslqPSmFNM5pn52PQ0JTRtQEGeGc1sW8BX53ygX_H-zlHZQCNSvjN2i-Xgz5Uu6PUZyI_yRfMluLayJ0AfT8VKhFmQPPHF-GEL1ZaXA9cvWA1W0Z3rRKyC4SseyFvc23X62y9-fppTHp_9N5IVzEGo2r0Rhw3X3XZMbALNLPcthqzMzYA7FU0O2/s320/005%20pla%C3%A7a%20dol%C3%A7a.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una altre imatge de la Plaça Dolça a mitjans del S. XX.<br />Fons: Recull familiar.<br /><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><p></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQC_lLRxSpsHueevVBi3T3NxqutwfdJdUX73R2sd2uSz3Z9IJ3cmzIqeJLgwD2CFm32itK2Cjs_9EZaFsQgidzHLa-zv7Dc-khEznVjBnTnfKs98U3POV9HT1W0aPiP9mG0puKXTRGDExtjfxv1lhFXmUQpn5QBjiU-ufo0ZOmhl4nSCPHuaQL7EGc/s2100/IMG_E2428.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2100" data-original-width="1574" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQC_lLRxSpsHueevVBi3T3NxqutwfdJdUX73R2sd2uSz3Z9IJ3cmzIqeJLgwD2CFm32itK2Cjs_9EZaFsQgidzHLa-zv7Dc-khEznVjBnTnfKs98U3POV9HT1W0aPiP9mG0puKXTRGDExtjfxv1lhFXmUQpn5QBjiU-ufo0ZOmhl4nSCPHuaQL7EGc/s320/IMG_E2428.JPG" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En aquesta imatge de la plaça Dolça es pot veure, <br />a la part superior la Torre i les Oficines, al mig el<br />pla inclinat nº 5, a l'esquerra cal Capellà i a la dreta<br />la Fonda. També era camp de futbol, a l'esquerra<br />part inferior podeu veure una de les porteries.<br />Foto extreta d'un programa de festes d'Ogassa.<br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8wlIsrbMT2AcDItLdf3laKxjjJk13AaqTFHKSMEOf8Cbi_4jgYGiHkY9Aq0OLZwLHiW9yt9qS_Zn9LbiQv475cuKCQmRMy7wIN1Q1uuYrS69AKDt6KPxmUozLry-_UBa-Oma6mNqoJ0irZDAj4Or2h8URi-iaLgZVMcMIZrDE7x5BufngJ4U32qc6/s2242/IMG_E2433.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1474" data-original-width="2242" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8wlIsrbMT2AcDItLdf3laKxjjJk13AaqTFHKSMEOf8Cbi_4jgYGiHkY9Aq0OLZwLHiW9yt9qS_Zn9LbiQv475cuKCQmRMy7wIN1Q1uuYrS69AKDt6KPxmUozLry-_UBa-Oma6mNqoJ0irZDAj4Or2h8URi-iaLgZVMcMIZrDE7x5BufngJ4U32qc6/s320/IMG_E2433.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Equip de futbol de la U.E. Surroca als anys 50.<br />Foto extreta d'un programa de festes d'Ogassa.<br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyAyDVmW2sBadrrDZQTVoXF7h37JeBK8aArKewScDeaTR6ou-_ifhYnmulMcUV4_NFSCRfnJOejeDngUtLVQMPI2pGU22CAsdRpsivRPQCa9QvtiqCB-rHXSyZy44XoVuQIO1tDMpS1LtMrV6BuWYthoOYBc6KuTI_LHRAgf7KgLCL8REalBumf4ab/s962/XCTRE9644.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="575" data-original-width="962" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyAyDVmW2sBadrrDZQTVoXF7h37JeBK8aArKewScDeaTR6ou-_ifhYnmulMcUV4_NFSCRfnJOejeDngUtLVQMPI2pGU22CAsdRpsivRPQCa9QvtiqCB-rHXSyZy44XoVuQIO1tDMpS1LtMrV6BuWYthoOYBc6KuTI_LHRAgf7KgLCL8REalBumf4ab/s320/XCTRE9644.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A la plaça Dolça i degut al gran moviment de vagons<br />que hi havia, no hi faltava mai la tracció animal.<br />En aquesta fotografia podem veure l'Alfred Casals<br />conegut per en "Fredu" "traginant" vagons amb l'ajut<br />d'un "matxo" al costat del camp de futbol, (observeu<br />la porteria), quan hi havia partit les vies delimitaven<br />el camp de joc.<br />Foto: Recull familiar.: <br /><br /></td></tr></tbody></table><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div> <br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqV2ATWqDchBUbZqv3N5fJQRBvLoms2TWavbBVWJR7fqf-grQwPyH_9h-tkNX7ZNetyp61j9RWJBj9M-k6HKEgBw-fBMFKnKfWwQHftuDz4BnOUwIQ5c5ptzKJskLcCESoYS57aJW48l3y2btxdYjhYwIszfGENGZEAbtOYWOOXar-jvV-Ny0GU4kW/s1911/scan_047-1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1247" data-original-width="1911" height="209" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqV2ATWqDchBUbZqv3N5fJQRBvLoms2TWavbBVWJR7fqf-grQwPyH_9h-tkNX7ZNetyp61j9RWJBj9M-k6HKEgBw-fBMFKnKfWwQHftuDz4BnOUwIQ5c5ptzKJskLcCESoYS57aJW48l3y2btxdYjhYwIszfGENGZEAbtOYWOOXar-jvV-Ny0GU4kW/s320/scan_047-1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Equip de la U.E. Surroca en un partit de festa major.<br />La majoria miners, però també personal d'administració<br />i direcció. El més alt Enric Armengol i a la seva dreta tal<br />com veiem la foto el director de les mines Victor Rich.<br />Fons: E. Armengol</td></tr></tbody></table><br /><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitACkxizQ_abJVoHvqLgy9yXBJLi6ZJcaWi-LWNhgdYAFA2jYyzMOQEmz6wF8e7QDH6giZ-brHZHU1ZJ-HgruzqxUMJjM3ELpAtwpplfXwkif8wTmbVRSBiHsmuJIZZTPgmdP5cLO-4o44G_OGu4tZoddEpSxcLyPCVTPjorhNyZs0CC30C6rVoxWh/s1384/ILFM7777.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="994" data-original-width="1384" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitACkxizQ_abJVoHvqLgy9yXBJLi6ZJcaWi-LWNhgdYAFA2jYyzMOQEmz6wF8e7QDH6giZ-brHZHU1ZJ-HgruzqxUMJjM3ELpAtwpplfXwkif8wTmbVRSBiHsmuJIZZTPgmdP5cLO-4o44G_OGu4tZoddEpSxcLyPCVTPjorhNyZs0CC30C6rVoxWh/s320/ILFM7777.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Part del programa de la festa de la Germandat de 1948 on <br />es pot "llegir" l'anunci de les 4 escogidas sardanas que es<br />ballarien a la Plaça Dolça.<br />Fons: Joan Rich.</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFKLhQJrMTy-e0TeAwJNPIiol2WbWp84fod6oNxMdOsOculdIEzff2goVx7BzZy98QxI3_WjjnVz8PD2WV2_5ScZ9x6YByMbZqPASzeuI-CzgjsuPJ9oTnjV7uy6X3rNW-_yAHdHf7WTokSo5JsG-VHnc0Rhj_Lw0A1f7-1ywV9s4PDLrAUL9ehLht/s2100/IMG_E2294.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1574" data-original-width="2100" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFKLhQJrMTy-e0TeAwJNPIiol2WbWp84fod6oNxMdOsOculdIEzff2goVx7BzZy98QxI3_WjjnVz8PD2WV2_5ScZ9x6YByMbZqPASzeuI-CzgjsuPJ9oTnjV7uy6X3rNW-_yAHdHf7WTokSo5JsG-VHnc0Rhj_Lw0A1f7-1ywV9s4PDLrAUL9ehLht/w320-h240/IMG_E2294.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Matança de porc a la Plaça Dolça amb motiu del<br />final d'etapa de la Volta ciclista a Catalunya 1982.<br />La meva mare a l'esquerra de la fotografia era la<br />"bodellera", persona que es cuidava de la tria de les<br />carns i elaboració dels embotits.<br />Fons: Recull familiar.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table> <br /><br /><br /><p></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTktCDVpMhZ-JgQnN-gA8F1ysDwTK_jsZJC8smxhRuSynItdyeOVduoTkP3uIvBL5olXEOKgLC8b0JzxG19sG48BumLGQmfP9IsplcMwT437x_O_DA_lCJ3sSQCCjavrR8U_9H4GehSCfOzCYCidefR8VVyMVaM6-sDLRY7tkenvXw20dGAVUUNb4k/s2100/IMG_E2641.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1574" data-original-width="2100" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTktCDVpMhZ-JgQnN-gA8F1ysDwTK_jsZJC8smxhRuSynItdyeOVduoTkP3uIvBL5olXEOKgLC8b0JzxG19sG48BumLGQmfP9IsplcMwT437x_O_DA_lCJ3sSQCCjavrR8U_9H4GehSCfOzCYCidefR8VVyMVaM6-sDLRY7tkenvXw20dGAVUUNb4k/s320/IMG_E2641.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Boca de sortida sota la Plaça Dolça de les aigües<br />que baixen del brollador de la Font Gran.<br />En un tram de rierol soterrat com aquest,no seria <br />possible la pràctica d'algun esport d'aventura amb<br />les degudes condicions ???</td></tr></tbody></table><br /> <p></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-12923172284816130322022-02-01T12:50:00.002-08:002022-02-01T12:54:11.655-08:00Històries d'un poble miner. Escaramussa militar i els miners de Surroca.<p> LA VANGUARDIA</p><p> Dilluns 27 de setembre de 1886</p><p> LA PARTIDA DE ESTARTÚS</p><p> Anteayer circularon por esta capital vagos rumores de haber penetrado en España por la frontera francesa una partida armada cuya bandera no se precisaba.</p><p> No quisimos hacernos eco de la notícia hasta verla confirmada; pero a pesar de las indagaciones que hicimos nadie se atrevió a asegurarnos que la tal partida existiera.</p><p> Algunos periódicos locales, mas afortunados que nosotros, recibieron informes directos, aunque incompletos, dando cuenta de la aparición de dicha partida.</p><p> Esperamos con ansia el correo de Gerona al objeto de ver si los periódicos de la vecina capital publicaban detalles del suceso, y efectivamente, en "La Lucha" encontramos ayer la siguiente carta:</p><p> Señor Dn. Joaquín Ruiz Blanch.</p><p> Camprodón 24 de setiembre de 1886.</p><p> Mi distinguido amigo: en este mismo momento que escribo acaba de darse parte al jefe de las fuerzas de Mérida que guarnecen esta vila, por el sargento de carabineros de Molló, de haberse presentado una partida armada compuesta de unos treinta hombres en el pueblo de Espinavell, distrito municipal de Molló.</p><p> Como puede usted suponer, la fuerza de carabineros sale en persecución de los insurrectos y este vecindario se prepara para cualquier evento.</p><p> Ignórase la bandera de estos locos, aunque se supone sean republicanos zorrillistas que sin duda han hecho tarde a sus correligionarios de Madrid; de todos modos, en cuanto adquiera alguna notícia se la participará su afectísimo,</p><p> "El corresponsal"</p><p> Por su parte, añade "La Lucha":</p><p> Tenemos pues la paz alterada en nuestra provincia, y aunque creemos que ello responderá indudablemente a cubrir algún expediente y, por tanto que durará poco, siempre resulta que los enemigos del reposo público quieran a toda costa convertir el pais en campo de sus locuras y los que ansiamos la paz y nos interesamos por el bien del país, debemos agruparnos en derredor de los poderes públicos para defender a la patria de los que tienen empeño en ensangrentar de nuevo su suelo y de nuevo arruinarla.</p><p> Ampliando estas noticias, debemos añadir con referéncia a las adquiridas anoche, que la partida a que se refiere nuestro corresponsal es republicana, sin jefe conocido; que anteayer fue batida por fuerzas del batallón de cazadores de Mérida en Espinavell, al mando del comandante señor Muñiz y se supone debió tomar la dirección de Vilallonga o Surroca. Los individuos que la componen ascienden parece a 38. Reunidas mas fuerzas al mando del coronel señor Macón, seguia perseguida con actividad a la hora que recibimos las notícias a que nos referimos.</p><p> Aclarando en parte lo que dice el colega gerundense, debemos manifestar, según informes particulares que tenemos por fidedignos, que la partida se compone de 45 hombres, mandados por Sebastián Estartús y Martí Lafransa.</p><p> Añadiase que la partida la formaban individuos que habian pertenecido a los extinguidos cuerpos francos, y algunos contrabandistas, gente toda muy conocedora del terreno y además aguerrida.</p><p> Parece que en el tiroteo que sostuvieron con las fuerzas leales, los facciosos mataron a un sargento y herido a cuatro o cinco soldados, ignorándose las bajas que experimentarian aquellos.</p><p> Después de esta escaramuza, que tuvo lugar cerca de Espinavell, supónese según dichos informes, que la partida se correria hacia Surroca y San Juan de las Abadesas, indudablemente con el propósito de aumentar sus huestes con la gente minera levantisca; pero burlados en su objeto por la actitud pacífica de los trabajadores de las minas, y perseguidos de cerca por la tropa, atravesarian la frontera, internandose en Francia.</p><p> Este último parte viene confirmado por la siguiente comunicación que se nos remitió anoche del Gobierno civil de esta provincia y que dice asi:</p><p> Según telegramas recibidos en este Gobierno, la partida de 30 hombres, levantada en Espinavell, provincia de Gerona, ha penetrado en Francia.</p><p> Como se ve, la desatentada intentona de Estartús, que no tiene calificativo después del fracasado motín de Madrid y en la circunstancia de hallarse sus autores bajo el peso de sentencias conclusas por medio de proceso verbal, se ha desvanecido como el humo tan pronto algunas fuerzas del ejército se han encargado de perseguir a los perturbadores de la pública tranquilidad.</p><p><br /></p><p> Fins aquí la notícia publicada a La Vanguardia.</p><p> ===========================================</p><p><br /></p><p> Segons diu la notícia, varen suposar que l'escamot d'Espinavell eren "republicanos zorrillistas" i que els fets formaven part d'una de les nombroses conspiracions organitzades per Ruiz Zorrilla des de l'exili i que curiosament volien comptar amb el recolzament dels treballadors de les mines de Surroca però que davant la negativa d'aquests varen optar per tornar a passar la frontera. No es estrany que volguessin el suport dels miners,eren els anys que les mines tenien millors expectatives, Ogassa més població i evidentment més personal treballant a les mines i feia molt poc que el ferrocarril havia arribat a Sat Joan de les Abadesses - Torallas.</p><p> ============================================</p><p> MANUEL RUIZ ZORRILLA:</p><p> Polític liberal progressista sota la monarquia d'Isabel II (1858 - 1868).</p><p> Home d'Estat durant el Sexenni Democràtic (1868 - 1874).</p><p> Líder republicà i "conspirador compulsiu" des de l'exili (1875 - 1895).</p><p> </p><p> </p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiGcDmPpqDhah9biVQifzvSqx-wDwswwisLhZ8uKFjktCYlwqoifx0XavWf_FWrjeDMbTBAPwLJYmw04E2mMCJ7Iz8nHRxkL1QujOx0mEHg7nPBWJyEutSC78J7fveQmOSwd9WliLKsWQD8_ypemu0wmnIZWSdjJwOSzOexBexKT8S3EStdct1iliFZ=s319" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="319" data-original-width="220" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiGcDmPpqDhah9biVQifzvSqx-wDwswwisLhZ8uKFjktCYlwqoifx0XavWf_FWrjeDMbTBAPwLJYmw04E2mMCJ7Iz8nHRxkL1QujOx0mEHg7nPBWJyEutSC78J7fveQmOSwd9WliLKsWQD8_ypemu0wmnIZWSdjJwOSzOexBexKT8S3EStdct1iliFZ=w276-h400" width="276" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Últim retrat de Manuel Ruiz Zorrilla, aparegut al setmanari<br />republicà i anticlerical "El Motín" en 1895.<br /><br /> Extret de Viquipèdia l'enciclopèdia lliure.</td></tr></tbody></table><br /><p></p> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-72883034441837930262021-12-02T09:36:00.001-08:002021-12-02T09:38:27.434-08:00Històries d'un poble miner. Lluís Marià Vidal i Carreras<p> Lluís Marià Vidal i Carreras, director de les mines d'Ogassa entre els anys 1883 - 1887.</p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGtU5UqptG9N1N0vESRsBfJfqXfUo9jxZbY8avfgqTGu9yr3pptRsK7QDbKRiOp1WoXViVCJCnN5YZxlRaIciP3HmRgsR7-SQX2Uu6d5S44xNzoIZtrYaQoxtjXLeiSGtdaNMb5k4CmW0/s647/Llu%25C3%25ADs_Mari%25C3%25A0_Vidal_i_Carreras_-_La_Ilustraci%25C3%25B3_Catalana+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="647" data-original-width="506" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGtU5UqptG9N1N0vESRsBfJfqXfUo9jxZbY8avfgqTGu9yr3pptRsK7QDbKRiOp1WoXViVCJCnN5YZxlRaIciP3HmRgsR7-SQX2Uu6d5S44xNzoIZtrYaQoxtjXLeiSGtdaNMb5k4CmW0/s320/Llu%25C3%25ADs_Mari%25C3%25A0_Vidal_i_Carreras_-_La_Ilustraci%25C3%25B3_Catalana+%25281%2529.jpg" width="250" /></a></div><br /><p></p><p> Fotografia extreta de Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.</p><p> </p><div> Nascut a Barcelona el 6 de juny de 1842 fou enginyer de mines, fotògraf pioner i president del Centre Excursionista de Catalunya, de l'Ateneu Barcelonès i de Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.</div><div> Exercí a les mines de Linares (Andalusia) i Almadén (Castella la Nova) i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona; més tard el 1883 dirigí la secció de mines de la Sociedad del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses i Ogassa.</div><div><br /></div><div> __________________________</div><div><br /></div><div> Explica el fotohistoriador de Barcelona Ramón Barnadas en "La fotografia de altura de Lluís Marià Vidal i Carreras"............. </div><div><br /></div><div> Una noche de principios del mes de mayo de 1887, la explosión de varios cartuchos de dinamita destruyó el despacho de trabajo de Lluís Marià Vidal.</div><div> En unos relatos cortos publicados como memórias, Vidal en estas fechas ingeniero jefe de las minas privadas de Surroca-Ogassa, en la comarca del Ripollès, describe como salió indemne del atentado (Vidal, 1916:35).</div><div style="text-align: justify;"> Un intenso dolor de cabeza le obligó a interrumpir el trabajo en su escritorio y a alterar una rutina que diariamente realizaba de 9 a 11 de la noche. Ir a la cocina a coger una vela y dirigirse al dormitorio resultó vital para él y nefasto para su agresor. Este, pese a haberse cerciorado minutos antes de que Vidal estuviera en su despacho, no salió victorioso, de manera que poco tiempo después el administrador de la explotación minera y al mismo tiempo juez de paz del pueblo, se convirtió en prófugo de la justicia.</div><div style="text-align: justify;"> El ejercicio de Vidal como ingeniero director de las minas desde el 1 de agosto de 1883 respondia al pretigio profesional que habia adquirido. Tras estudiar ingenieria de minas en Madrid, en 1866 ingresó en el Cuerpo de Ingenieros de Minas del Estado, donde va ascendiendo de categoria. Asi por ejemplo, en 1870 es nombrado Ingeniero Primero de la provincia de Barcelona; en 1873 ingresa en la Comisión del Mapa Geológico de Espàña (será nombrado su director en 1908); y en 1882 llega a ser Ingeniero Jefe de la provincia de Girona.</div><div style="text-align: justify;"> Todo ello sumado a sus amplios conocimientos de campo (Gomez-Alba 1992, Aragonés 1992) llevaria a la Sociedad Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas a contratarlo como responsable técnico de la deficiente cuenca carbonifera de Surroca-Ogassa.</div><div style="text-align: justify;"> La ocasión la pintan calva, asi que Vidal obtuvo una exedéncia, asumió el reto de hacer rentables las instalaciones mineras y pasó a cobrar 30.000 pesetas anuales. Pero a pesar de las mejoras introducidas, las minas no produjeron la cantidad de carbón esperada y antes de que se cumplieran los cinco años pactados Vidal dimitió de su cargo.</div><div style="text-align: justify;"> De esta manera el 30 de septiembre de 1887, al mismo tiempo que se alejaba en tren del lugar que habia sido su lugar de trabajo, el ingeniero también dejaba atrás un período teñido de amargas experiéncias. Simultáneamente, una vagoneta que retornaba hacia la colónia a algunos de los trabajadores que habian querido ir a despedirse de él, se despeñaba y mataba a algunos de sus ocupantes. (En aquest blog podeu trobar més detalls d'aquest accident en dues entrades: "Catàstrofe de Torallas" i "Catàstrofe de Torallas-2").</div><div style="text-align: justify;"> _____________________________________</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> Més tard es va dedicar a la fotografia de muntanya i va obtenir un conjunt de fotografies considerades de las més antigues del Pirineu.</div><div style="text-align: justify;"> Moria a Barcelona el 10 de gener de 1922.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> ______________________________________</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> Textos extrets de Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure i del treball de Ramón Barnadas i Rodriguez, "La fotografia de altura de Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922)".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div> </div>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-38577678774018079672021-07-25T09:57:00.001-07:002021-07-25T09:57:30.516-07:00Històries d'un poble miner. Expectatives de producció a les mines. Notícies extretes de la "HEMEROTECA DE LA VANGUARDIA"<br />
<br /><br /><br />
LA VANGUARDIA <br />
<br />
21 de septiembre de 1901 <br />
<br />
La Sociedad "Hulleras del Pirineo.------ Que sus minas de Surroca están en preparación; que dentro de ocho meses produciran 30.000 toneladas anuales, llegando a 70.000 a los dos años de preparación; que no puede hoy probar sus carbones en generadores de vapor por la falta de lavaderos; y que dicho carbón es semejante al de las minas de San Juan de las Abadesas.<br />
<br />
<br />
========================================<br />
<br />
<div> 14 de diciembre de 1887</div><div><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: justify;"> La Sociedad Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas ha contratado con "La Maquinista Terrestre y Marítima", encargada esta última de la instalación de calderas y màquinas- motores para proporcionar fuerza y vapor a los expositores que instalen aparatos en la galeria de máquinas de la Exposición Universal de Barcelona, el suministro de todo el combustible que sea menester durante el plazo que esté en actividad aquella manifestación del trabajo, empleando, al efecto de quemar los carbones menudos y antracitosos de sus minas, los aparatos especiales que hace algún tiempo viene experimentando con el mejor éxito, en terminos tales, que de ellos tiene ya en actividad o en construcción unos cincuenta.</div></blockquote><div><br /></div><div><br /></div><div> =======================================</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOZT1eZ4hM9v-Q40Ag9n41AfUhnlwkAEsfjBoYsNALAVxi8SlnHoF43NqusxzL3NENlnqmPjpAtlYfrby3_QrWrlNsQiQWx1GqnSclyW6rQgWPjN9OK1bi80I-nWy3zrcDyKzrEbthsyU/s674/fons+fotogr%25C3%25A0fic+popular+Barceloneta.+Aj.+BCN.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="674" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOZT1eZ4hM9v-Q40Ag9n41AfUhnlwkAEsfjBoYsNALAVxi8SlnHoF43NqusxzL3NENlnqmPjpAtlYfrby3_QrWrlNsQiQWx1GqnSclyW6rQgWPjN9OK1bi80I-nWy3zrcDyKzrEbthsyU/s320/fons+fotogr%25C3%25A0fic+popular+Barceloneta.+Aj.+BCN.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fàbrica de la Maquinista Terrestre i Marítima l'any 1885.<br />Eren els anys que feien proves a les seves calderes amb el<br /> carbó de les mines de Surroca.<br />Foto extreta de Google.<br />Fons fotogràfic popular de la Barceloneta.<br />Ajuntament de Barcelona.</td></tr></tbody></table><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div> Miércoles 21 de diciembre de 1887 </div><div><br /></div><div> La Sociedad "Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas" ha ideado un nuevo aparato para que pueda consumir el carbón menudo de sus minas y obtenerse una notable economia. </div><div style="text-align: justify;"> Entre las varias sociedades y particulares que los utilizan, se cuenta "La Maquinista Terrestre y Marítima", cuyos talleres han sido recientemente visitados por muchos de los principales industriales, al objeto de examinar dos de los citados aparatos que dicha sociedad hace funcionar, con muy notable éxito, en dos distintos hogares al sevicio de dos calderas de diferentes sistemas, una de ellas multitubular y la otra de hervidores a fuego directo, obteniendo en ambas los mejores resultados.</div><div><br /></div><div><br /></div><div> ======================================== </div><div><br /></div><div><br /></div><div> Miércoles 08 de marzo de 1882</div><div><br /></div><div> Sabemos que la sociedad "El Faro Industrial" está haciendo los necesarios preparativos para la inmediata explotación de las abundantísimas minas de carbón que posee en la cuenca carbonífera de San Juan de las Abadesas.</div><div><br /></div><div><br /></div><div> ========================================</div><div><br /></div><div><br /></div><div> Viernes 19 de octubre de 1888</div><div><br /></div><div> El señor Doria expone el tema "Carbón de San Juan de las Abadesas y hogares en que conviene emplearlo".</div><div> Dice que el carbón menudo constituye el 80 por ciento del totalmente extraido; expone su análisis y estudia las distintas clases, asi como las calorias que desarrolla.</div><div style="text-align: justify;"> Describió los hogares que la Compañia de San Juan de las Abadesas usa para el empleo del carbón menudo. Enumeró las ventajas que tiene, pues comparándolo con el de Cardiff, se obtiene una economia de un 17 a 20 por ciento, y con su uso, dice, nos sustraeríamos a la contribución al extranjero, haciendo prosperar a nuestra pátria (grandes aplausos).</div><div style="text-align: justify;"> El señor Raventós y el señor Doria ratifican.</div><div><br /></div><div><br /></div><div> ======================================= </div><div> </div><div> </div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-51604061294344127562021-04-30T12:41:00.145-07:002022-08-11T10:20:51.085-07:00Carbó. Del Faig a Torallas<p> </p><p style="text-align: justify;"> Amb aquesta entrada vull intentar mostrar la construcció d'una maqueta en la qual es pugui visualitzar tot el procés que feia el carbó des del punt més elevat de l'extracció (El Faig) fins arribar a l'estació de Torallas passant per les fàbriques de ciment. Tot aquest espai el voldria encabir en una reproducció de 2'5 mts. per 80 cms.</p><p style="text-align: justify;"> Les maquetes que he construït fins ara, les he fet a una escala 1/50 aprox. Es evident que en aquest cas no puc aplicar la mateixa proporció perquè les dimensions serien totalment desmesurades i impossible de poder-hi treballar. Tot i això per poder-la construir en l'espai que tinc per treballar l'he de fer en dues reproduccions de 1'25 mts. per 80 cms; una del Faig a Ogassa, i l'altre d'Ogassa a Torallas, que unides de manera acurada puguin representar amb força claredat tot el moviment del carbó i ciment que durant tants anys va marcar la vida de casa nostra.</p><p style="text-align: justify;"> Aquesta maqueta voldria que fos un retrat dels anys 1950-60 aprox. que son els que jo recordo, i en ella intentaré ubicar-hi al seu lloc aproximat la majoria de mines que varen arribar al final de l'explotació, els trams de vies que servien per el transport, els plans inclinats, el cable aeri, els camins que feien els miners per anar a treballar, edificacions singulars de la companyia ( torre del director, les oficines, la farmàcia, el taller etc.) i totes les vivendes dels treballadors, a part de quatre cases dedicades a la pagesia que son les que entren dins del perímetre de la reproducció.</p><p> Les mines que hi podeu "trobar" son: "la Dolça", "la Ramona", la "de can Gabaix o dels tontos", "la Gallina", "el Pinté", "can Misèria", "la Juncadella", "del Ranxero", "la Nova", "les Teules", "el Faig", "el Coto de baix", "el Coto de dalt".</p><p style="text-align: justify;"> Vaig començar a treballar aquest projecte el mes de Novembre 2020 amb una dedicació quasi diària d'un parell d'hores, la primera part està força avançada però encara hi ha molt de treball a fer. Aniré posant fotografies de forma esglaonada amb l'objectiu de fer coincidir les últimes d'aquesta primera part de la maqueta amb el seu acabament. Les persones que son d'Ogassa o que coneixen be el poble i el seu passat potser els serà una mica més fàcil ubicar el seu contingut.</p><p style="text-align: justify;"> L'objectiu final es fer entenedor de manera senzilla tot un entramat molt complex però interessant i bonic a l'hora. </p><p style="text-align: justify;"> Com he dit abans la construiré en dues parts, d'aquesta manera em serà més accessible arribar a tots els punts de la reproducció ja que les mesures un cop acabada totalment la maqueta son considerables (2'70 x 0`90 mts.).</p><p style="text-align: justify;"> Finalment dir a totes les persones que s'ho vulguin mirar que hi posin una dosi de bona voluntat, una mica de paciència i un punt d'imaginació, el repte es difícil però em fa molta il·lusió. </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> 1ª Part. Del Faig a la Plaça Dolça (túnels de Can Jolis) </p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisy0qtwTW7DKmjH8x67jDhXhnyr9Uy7Plc2AcjHARFhcOsgXSGiCXR-tSBrw-DqniZVVv40QPf9RTdP62Ghq6jHcuW4_-x1hNWjlNoQyj0qsBv-fMu4Bgx2M3D2npzmqYgpMWa60d0uXw/s2048/IMG_7724.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisy0qtwTW7DKmjH8x67jDhXhnyr9Uy7Plc2AcjHARFhcOsgXSGiCXR-tSBrw-DqniZVVv40QPf9RTdP62Ghq6jHcuW4_-x1hNWjlNoQyj0qsBv-fMu4Bgx2M3D2npzmqYgpMWa60d0uXw/s320/IMG_7724.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tot el suport tècnic a punt. (No hi ha més).</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqgOvddImOwQPT4lrQ7SjCCWD0d08-r-Jp_rJlKvbCuHhlw1SiUtof6YaASpP2cDUzq4LVqALzvxM8r25EW-4jxYPhcgj_sVZXJMDUByd-94CfindVqqEyK9VfoyhAU9tM-1i4o9s326o/s2048/IMG_7665.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqgOvddImOwQPT4lrQ7SjCCWD0d08-r-Jp_rJlKvbCuHhlw1SiUtof6YaASpP2cDUzq4LVqALzvxM8r25EW-4jxYPhcgj_sVZXJMDUByd-94CfindVqqEyK9VfoyhAU9tM-1i4o9s326o/w240-h320/IMG_7665.JPG" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Situant els punts estratègics.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju1BYJNsGdHlGQJ6LD7bagZxlf1kgXJB406hOfXZ7n0xqJWmWnUCsFWCmHbcXsFSsqhnYCultH0DrSm49r0TimJIOauL6pnJunDayFR8_d7oelqh5s2TaIITxME3JlhBWgnSEOXcCEGrU/s2048/IMG_7736.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju1BYJNsGdHlGQJ6LD7bagZxlf1kgXJB406hOfXZ7n0xqJWmWnUCsFWCmHbcXsFSsqhnYCultH0DrSm49r0TimJIOauL6pnJunDayFR8_d7oelqh5s2TaIITxME3JlhBWgnSEOXcCEGrU/s320/IMG_7736.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Guanyem alçades.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p> </p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0nzczDWUnZCAZXe3W05vdN7UZhSY8xNjEBeGDnrMa4PzKfKmRhRX0M5mtnq8vaWXlAPI_ROBbPwkd1xmY55vkt6s8Ecmc-tJHIU8sqtEkTB4mgNucQjydT1uz8aoJPviToG2UTCajxP4/s2048/IMG_7825.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0nzczDWUnZCAZXe3W05vdN7UZhSY8xNjEBeGDnrMa4PzKfKmRhRX0M5mtnq8vaWXlAPI_ROBbPwkd1xmY55vkt6s8Ecmc-tJHIU8sqtEkTB4mgNucQjydT1uz8aoJPviToG2UTCajxP4/s320/IMG_7825.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Com si fos un "trencaclosques".<br /></td></tr></tbody></table> <p></p><div><br /></div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Nk4qohGFy4p2vX1_Bw4LglJxOJnXRbWlAs-rIA9_8LYvkjqp_QZFB5HkmcydgVW_L1rErVszKKFHc9bjAAgVwkKk0wBpz2l7WhoLszKWhdLlLBfIlqnxsUivuIwEmLBcIiL9etAxY4o/s2048/IMG_7976.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Nk4qohGFy4p2vX1_Bw4LglJxOJnXRbWlAs-rIA9_8LYvkjqp_QZFB5HkmcydgVW_L1rErVszKKFHc9bjAAgVwkKk0wBpz2l7WhoLszKWhdLlLBfIlqnxsUivuIwEmLBcIiL9etAxY4o/s320/IMG_7976.JPG" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La base està pràcticament acabada.</td></tr></tbody></table><br /></div><div><br /></div><div> </div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaNu06goGavJYSnsDZVCyJkeGxJ_tunRyATbzXBKCkSAVnMeEpQ1AnErfpddHXbpwLFOWX6nuKfNxN1nfngwECkTd50QiECD_thZSNRcYhGZZ1Lq2l_d6NT7dNdZxyW-dOsBMIbcfCpzE/s2048/IMG_8073.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaNu06goGavJYSnsDZVCyJkeGxJ_tunRyATbzXBKCkSAVnMeEpQ1AnErfpddHXbpwLFOWX6nuKfNxN1nfngwECkTd50QiECD_thZSNRcYhGZZ1Lq2l_d6NT7dNdZxyW-dOsBMIbcfCpzE/s320/IMG_8073.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb guix li anirem donant forma.</td></tr></tbody></table><br /> </div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoeO5Cjqdy4DHZ-JA9v-ATXf9u1Jtym6iqLfajXv1bu3_RPXSdVFvNDPpRbGVrnbSrXItfqHHwf8zHuQrewU3A94vZhmCAMNVYedtLwrAI7ClPzbgV8t3Rno_UIuiW4sMXut_moaIp-0k/s2048/IMG_8164.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoeO5Cjqdy4DHZ-JA9v-ATXf9u1Jtym6iqLfajXv1bu3_RPXSdVFvNDPpRbGVrnbSrXItfqHHwf8zHuQrewU3A94vZhmCAMNVYedtLwrAI7ClPzbgV8t3Rno_UIuiW4sMXut_moaIp-0k/s320/IMG_8164.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ogassa pren forma.</td></tr></tbody></table><br /></div><div><br /></div><div> </div><div> </div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm3rO-nZzqi6hbe3wjOxVLH3G7Mo_VAq4DYcTvxzdAD_BGa49hnEjZkvLjCTrqKVzOMFQ-ySOrYfVf1312KxbWefOhuF3lqgPAeSxlo3FXNh0W7FT7ogmuKBOBcdu-6RRidZ6GSzEhRQQ/s2048/IMG_8205.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm3rO-nZzqi6hbe3wjOxVLH3G7Mo_VAq4DYcTvxzdAD_BGa49hnEjZkvLjCTrqKVzOMFQ-ySOrYfVf1312KxbWefOhuF3lqgPAeSxlo3FXNh0W7FT7ogmuKBOBcdu-6RRidZ6GSzEhRQQ/s320/IMG_8205.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><br /> </div><div><br /></div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQxy_rIBkEeWfxadxf5exw6gOPVdqHci-lU7-cQAyJyHIj6pXueEuhfRtF3lbs7oHMNlIJpv1TMArnjdbmhaNRJb56D0eXB9Ldw_zsbD2l1ThLR75ABPpiwmE086DjOPVVsBKDroENPXI/s2048/IMG_8380.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQxy_rIBkEeWfxadxf5exw6gOPVdqHci-lU7-cQAyJyHIj6pXueEuhfRtF3lbs7oHMNlIJpv1TMArnjdbmhaNRJb56D0eXB9Ldw_zsbD2l1ThLR75ABPpiwmE086DjOPVVsBKDroENPXI/s320/IMG_8380.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><br /><br /></div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1Sioj9sAHxH4niwrEwk7dD-0wzAooFJM5m7n74GmHnvtTWaTQbCdQ5vVOJ5g3s6gNshhcJ8TJMVD2Lptzy1YsnYGa8IeJ7k0n8f8FY9hgq9iN6bBEM1hpXEkQ79lRzj3xvSDQzNvTz-8/s2048/IMG_8520.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1Sioj9sAHxH4niwrEwk7dD-0wzAooFJM5m7n74GmHnvtTWaTQbCdQ5vVOJ5g3s6gNshhcJ8TJMVD2Lptzy1YsnYGa8IeJ7k0n8f8FY9hgq9iN6bBEM1hpXEkQ79lRzj3xvSDQzNvTz-8/s320/IMG_8520.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><br /> </div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7XwICPQUsJ8JuMWezD6UjT7n-ljubFpC99w9nbeXkmAVs3WTV43pRLwJLmrwrrB1gLat-px3eHBj7ZktwHX0xfN5s3h8M8B3QeGSIjdJaoT-lg29yWfLEeRbTUYMnr8lKkG1S0CZlsA8/s2048/IMG_8721.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7XwICPQUsJ8JuMWezD6UjT7n-ljubFpC99w9nbeXkmAVs3WTV43pRLwJLmrwrrB1gLat-px3eHBj7ZktwHX0xfN5s3h8M8B3QeGSIjdJaoT-lg29yWfLEeRbTUYMnr8lKkG1S0CZlsA8/s320/IMG_8721.JPG" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Manquen petits detalls però la primera part de<br />la maqueta crec que ja la donaré per acabada.<br /><br /></td></tr></tbody></table><br /> ============================</div><div><br /></div><div> 2ª Part De la Plaça Dolça a Torallas.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVODxFW3S3vvAcf4fRrcp8TUN1jIf5xzIZ8YtifxSkAJSd8ArK7Cj5_NIcMW7umZsFT-m5cr9J0ofqGk-rH4U1k-eufxeiB6gNLN2XcXFvigiMD8sy-EOtxn4Cy8ZBMLoK1SESszBDVo1JaxALjzrWz5YI8TaGRpTUsU26ocgszxRNLl8WLhQWTYMZ/s3264/IMG_9519.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3264" data-original-width="2448" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVODxFW3S3vvAcf4fRrcp8TUN1jIf5xzIZ8YtifxSkAJSd8ArK7Cj5_NIcMW7umZsFT-m5cr9J0ofqGk-rH4U1k-eufxeiB6gNLN2XcXFvigiMD8sy-EOtxn4Cy8ZBMLoK1SESszBDVo1JaxALjzrWz5YI8TaGRpTUsU26ocgszxRNLl8WLhQWTYMZ/s320/IMG_9519.JPG" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Guanyant alçades.</td></tr></tbody></table><br /> </div><div><br /></div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtstaULe94ZPl3_fDCfZcvXXzAfDoNIeY76MzMAorjr5mx7Ly8iyOig-s0tB4fLN91vwpGpnK8tx4LxSLJNZEBhWZirNgZCeAoDBq55DA_VX1pvvJFB6w-m6x1hkMaB5Lnp9W1BxuYgBAelJF-udVRsylsoUoQGndFxHS870_yXnlYlVtCeHhZA721/s3264/IMG_9596.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtstaULe94ZPl3_fDCfZcvXXzAfDoNIeY76MzMAorjr5mx7Ly8iyOig-s0tB4fLN91vwpGpnK8tx4LxSLJNZEBhWZirNgZCeAoDBq55DA_VX1pvvJFB6w-m6x1hkMaB5Lnp9W1BxuYgBAelJF-udVRsylsoUoQGndFxHS870_yXnlYlVtCeHhZA721/s320/IMG_9596.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Afinant desnivells de les vies d'anada i tornada<br />a la Masseta</td></tr></tbody></table><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizKiTyGSzFBZVdEdM2jdAIGdjGl6OkZn3g9ToKTakyLbI3WmQ3us8iMff-iDe5UTGIb149rv0YmnYB7USnTVL99ju-9P7iug9LSWh9sRX0wR_7X49AdTDNk-9CVrN3s4DddIGrWlg-59Fj3SiEhijI7Ta2Otr3Ep5VMdd4koFIqPuUHpKLctC_-PwN/s3264/IMG_0619.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3264" data-original-width="2448" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizKiTyGSzFBZVdEdM2jdAIGdjGl6OkZn3g9ToKTakyLbI3WmQ3us8iMff-iDe5UTGIb149rv0YmnYB7USnTVL99ju-9P7iug9LSWh9sRX0wR_7X49AdTDNk-9CVrN3s4DddIGrWlg-59Fj3SiEhijI7Ta2Otr3Ep5VMdd4koFIqPuUHpKLctC_-PwN/s320/IMG_0619.JPG" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"> Construint paisatge.</td></tr></tbody></table></div><div><br /></div><div> <br /> </div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiF0yWJtazZfAw4XaKElwxBCSZvLfP8c7RpK9Iu1JNzju9zT1w0HeeaQ-Oe_woPTCI5UT1jfUjJGnjl5cGQ9v1IWkjPcE3H_0guABhSDjI-6GF8mEKPFGyCVMd3SPBuvaZDZd2HpNN7Y4s4RZ1vbQfDas6Q0860MAfeUergUCjRm5MSoKxNt--sC4_/s3264/IMG_1410.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiF0yWJtazZfAw4XaKElwxBCSZvLfP8c7RpK9Iu1JNzju9zT1w0HeeaQ-Oe_woPTCI5UT1jfUjJGnjl5cGQ9v1IWkjPcE3H_0guABhSDjI-6GF8mEKPFGyCVMd3SPBuvaZDZd2HpNN7Y4s4RZ1vbQfDas6Q0860MAfeUergUCjRm5MSoKxNt--sC4_/s320/IMG_1410.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Paisatge pràcticament acabat</td></tr></tbody></table><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCaAtOhE5oH0hUCZdYsLb0Q6ANT_iZafxrDLWYzLH0mKIGgKz_oRR6x5xAsbCAU4A1ppQ_V58KxaRpgxCXrVn4HrePzujOPonoJyKnTMLtD9_CzTXCUjmCADVVCfK0oXTpRxQ8hnNAB7hpTloFTZ5OgLW0ohMlJ-rTZvYia2yJvTVpA93yGglTbKQ4/s3264/IMG_1749.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCaAtOhE5oH0hUCZdYsLb0Q6ANT_iZafxrDLWYzLH0mKIGgKz_oRR6x5xAsbCAU4A1ppQ_V58KxaRpgxCXrVn4HrePzujOPonoJyKnTMLtD9_CzTXCUjmCADVVCfK0oXTpRxQ8hnNAB7hpTloFTZ5OgLW0ohMlJ-rTZvYia2yJvTVpA93yGglTbKQ4/s320/IMG_1749.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Primera tonalitat de pintura</td></tr></tbody></table><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpL8sZATct6uzSeE02cPkXSmH985u8y7KgS6enbVNw9rrICN6n-WgdmijtrgAvcYvrVlhLTzpm1oUvl2n52AAVUA52NJQstjl72a2mNNTCgg9TdQKYk6u3TgyMRKPCWR-SmkPyu-hReOgUvSwDPW8AEsjR4pJUPKCqIoGphNOY38NeEwrYGJDetjd0/s4032/IMG_3914.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpL8sZATct6uzSeE02cPkXSmH985u8y7KgS6enbVNw9rrICN6n-WgdmijtrgAvcYvrVlhLTzpm1oUvl2n52AAVUA52NJQstjl72a2mNNTCgg9TdQKYk6u3TgyMRKPCWR-SmkPyu-hReOgUvSwDPW8AEsjR4pJUPKCqIoGphNOY38NeEwrYGJDetjd0/s320/IMG_3914.JPG" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Just a la sortida dels túnels hi ha la unió<br />de les dues parts. Ja no es nota.<br /><br /></td></tr></tbody></table></div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH6ixceUJJT0CBrx8TW80qq0K7BmPZyZfnHN4ExmtfVQ4LQfDJ-tCBnW7STvGndBzW_jjgB7xOizzRhFCLi1MDdsIeMZk8IGIv6wOtz-N1azPfXie-0RbimoaALk9Df5JRAgnbCZ8OwzmiijGVTigxZ7SJTR1TMVmxnq8_JQ1-zeT-TVFxLXBaM2Sm/s4032/IMG_3916.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH6ixceUJJT0CBrx8TW80qq0K7BmPZyZfnHN4ExmtfVQ4LQfDJ-tCBnW7STvGndBzW_jjgB7xOizzRhFCLi1MDdsIeMZk8IGIv6wOtz-N1azPfXie-0RbimoaALk9Df5JRAgnbCZ8OwzmiijGVTigxZ7SJTR1TMVmxnq8_JQ1-zeT-TVFxLXBaM2Sm/s320/IMG_3916.JPG" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Va prenent cos el conjunt de la maqueta.</td></tr></tbody></table><br /></div><div> </div><div> </div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3pcrENzQUQcLk-DlVY_Jf8m1o6x8_OMO34o9rvfcRH9cKdRyEhMeFBf0DnhKErXjHSeeIZiIoWmiHhSfHXwjEc6egdA9KV3wi4iANVdgKQeg44h6wkKvZM-2E0ksNgLHeVVzDKaqN103W_JB4kBD2FZHS6bXzChO5xP4Epqri2VBo-FU6Rz_jsxQx/s4032/IMG_3917.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3pcrENzQUQcLk-DlVY_Jf8m1o6x8_OMO34o9rvfcRH9cKdRyEhMeFBf0DnhKErXjHSeeIZiIoWmiHhSfHXwjEc6egdA9KV3wi4iANVdgKQeg44h6wkKvZM-2E0ksNgLHeVVzDKaqN103W_JB4kBD2FZHS6bXzChO5xP4Epqri2VBo-FU6Rz_jsxQx/s320/IMG_3917.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hem arribat a Torallas.</td></tr></tbody></table><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-37016951375967390342021-04-07T13:44:00.016-07:002023-09-04T09:36:34.069-07:00Històries d'un poble miner. Caramelles mineres.<p> Relat- entrevista de Jordi Bachs i Pujol publicada en el "Full informatiu del poble" del 27 d'abril de 1987.</p><p><br /></p><p style="text-align: justify;"> En Jordi Bachs i la seva esposa Marta Bayés eren un matrimoni molt amics de casa meva, recordo perfectament quan jo era petit durant les estades que feien a Surroca, que moltes tardes pujaven a passeig des del Prat del Pinté on vivien fins "La Ramona", la Peçallarga o Can Camps i evidentment tenien que passar per davant de casa meva. Si els meus pares o avis eren als afores de la casa, cuidant l'hort, el bestiar o simplement descansant a l'ombra dels cirerers que teniem davant la llar, sempre feien "petar la xerrada" i algun cop la havien fet "petar" tanta estona que es feia tard i allà mateix donaven mitja volta i s'entornaven cap a casa.</p><p style="text-align: justify;"> Perquè m'ha semblat un relat interessant, però també en record de'n Jordi i la Marta, he volgut recuperar aquest escrit del "full informatiu" i publicar-lo al meu blog.</p><p> =======================================</p><p> En Jordi ho explicava així:</p><p> Marta, la meva esposa, m'explicà dies enrrere un fet que li va succeir quan era petita, durant una de les seves estades periòdiques que amb la seva família feia a Surroca.</p><p style="text-align: justify;"> Em deia que una tarda, tot jugant, era als "Catius" i de sobte va sentir unes músiques que li sonaren a celestials. Ben sorpresa i contenint-se l'alè es dirigí cap al lloc de on li semblava que sortien aquelles músiques que tant la captivaven. Apropant-si, comprovà que no eren músiques celestials sinó un grup d'homes que estaven cantant.</p><p> Més tranquil·litzada i observant be el grup, va reconèixer-hi minaires veïns del Prat del Pinté.</p><p> Qui els feia cantar, dirigint-los era en "Francisco Mercader" de casa l'Esperança, també hi havien en Manel i en Jaumet, fills de'n Francisco.</p><p> Quina sorpresa, acabava de descobrir el "Coro de Caramelles" dels minaires. No l'havia sentit mai, ni tant sols sabia que existia. Això era una novetat !!!!!!!</p><p style="text-align: justify;"> Tinc que confessar que aquesta explicació em va captivar i vaig pensar d'esbrinar tot el que pogués saber sobre qui eren els components del "Coro" i l'any que havia succeït aquest fet que tant va captivar a Marta.</p><p> Recentment he visitat a Jaumet Mercader per explicar-li el que Marta m'havia dit i per demanar-li si recordava el fet.</p><p style="text-align: justify;"> Tot somrient va dir-me: als "Catius".......? Ah, si ara recordo. Resulta que el meu pare havia inventat la lletra d'una "curranda" (les "currandes" son cançons humorístiques o satíriques, que es canten per les "Caramelles"). Això era l'any 1940, però com que la lletra tenia unes estrofes que en aquella època podien ser no adients al "régimen" va pensar que primer les hauria de sentir l'alcalde que aleshores era en Lluís Verbón i es per això que varem fer aquell assaig als "Catius". En acabar l'alcalde ens va dir "ja podeu cantar-la, crec que no ens pot fer cap mal".</p><p> ------Sempre fèieu l'assaig als "catius"?</p><p> No, solíem fer-ho a casa nostra o a la sala de ca la Maria petita.</p><p> ------Qui éreu els components del "coro" aquell any?</p><p style="text-align: justify;"> Ui, érem molts, potser no hem recordaré de tots. Entre els més "vells" hi havia en Jaume Casals, en Casiu Font, en Pep Font, el vell Maioles....... i entre els "joves" el meu germà Manel, jo, l'Ângel de can Dinaret, en Salvador Coll, els germans Llorenç i Josep Solà, en Toni Mercader, l'Agustí Cambras, l'Hilarión Pascal, en Pere Anglada....... potser me'n oblido algun, si que ho sentiria. Ah... i després s'hi varen agregar en Joan Colomé, en Joan Cambras i els germans Joan i Jaume Picola.</p><p> ------Quan i on fèieu la primera cantada?</p><p style="text-align: justify;"> La primera cantada no es podia fer fins que les campanes toquessin a Glòria el dissabte Sant, cap allà a les 10 del matí. Per aquest motiu començàvem per el terme de Caballera, sortíem molt d'hora i a les 10 ja érem allà. Fèiem una cantada a cada casa, "Brugarès", cal Noi, la Canova, mas Pomer, cal Pascal i Fogonella. Tot seguit cap al Bac de la Roda, cal Frare, cal Turó, La Roda, cal Quimet, cal Boix, cal Cabrer, can Picola, el Roget, el Duran, can Pubill, cal Martí i can Cristo. D'allà ja baixàvem cap al Prat del Pinté.</p><p> -------Era un recorregut molt llarg, deuríeu arribar molt cansats.</p><p style="text-align: justify;"> Oh, i tens que pensar que quasi a tot arreu a més de posar-nos coses a la cistella ens convidaven a beure i menjar, per tant solíem arribar a casa tips i alegres, i amb tot el que havíem arreplegat: ous, botifarres, cansalada, diners i alguna llonganissa.</p><p style="text-align: justify;"> Al vespre tornàvem a sortir, anàvem cap baix. La primera cantada era a casa l'alcalde que vivia al taller, també anàvem a can Benet, cal Negrillo, Cubertró, can Garçó, Buixater i després ja entràvem al poble fent una cantada a la cruïlla amb el camí de can Cisquet, seguint a cal Forner, can Costas, can Tal·lara, a la Cooperativa, la Fonda, a ca la Caterina, la Rectoria, can Feliu, can Jeroni, la Farmàcia, can Seirac i can Mallerac. Al Prat del Pinté cantàvem al Corral, al peu de la font i a la casa del Pinté i marxàvem cap a can Bosc, a l'antic Ajuntament, Pla Llovet, can Camps, can Piqué, can Peira, can Matarró, el Joncar, Bassaganya, Mitjavila i Micalet. Tot baixant anàvem a can Coll, can Patiràs i l'últim lloc era a la Peçallarga que ja era de dia.</p><p style="text-align: justify;"> Sort de les convidades, era el que ens donava ànims per seguir. En arribar al Prat del Pinté tots els del "coro"anàvem a cantar l'Ofici, doncs era Pasqua i s'havia de celebrar. Al acabar fèiem una cantada a la porta de l'església. També recordo que el Dijous Sant hi anàvem a cantar la Passió.</p><p> -------Que en fèieu del que recollíeu?</p><p style="text-align: justify;"> Doncs ho guardàvem, però si per exemple havíem recollit molts ous, ens els veníem i junt amb lo recollit fèiem un dinar tots junts a can Tal·lara o can Costas. Recordo que l'any que estem parlant el vàrem fer a casa meva i també recordo que una vegada en lloc de fer el dinar, ens vàrem repartir tot lo recollit per portar-ho cada qual a casa seva, eren temps molt dolents.</p><p> -------En que consistia el dinar?</p><p> Ui !! Un bon arròs a la cassola. pollastre i conill, postres, galetes, vi, cafè i un"puro". Tots sortiem ben contents.</p><p> -------Recordes alguna anècdota curiosa?</p><p> Com comprendràs fèiem molta broma i rèiem molt. Quan cantàvem en alguna casa que hi havia la pretendenta d'algun de nosaltres li fèiem una cantada especial.</p><p> -------Tothom acceptava les vostres cantades?</p><p style="text-align: justify;"> Si, ja les esperaven i per això ens posaven a la "cistellla" tot el que podien. Guaita, ara te'n explicaré una de bona. A cal Noi ens va succeir una anècdota molt cèlebre, resulta que quan vàrem començar a cantar, el ruc que tenien va posar-se a bramar amb tota la seva força. Quines ganes de riure en van venir a tots, vàrem tenir que parar i tornar a començar de nou així que vàrem poder.</p><p> En Jaumet recorda amb satisfacció i goig les cantades de "Caramelles", ho noto en els seus ulls.</p><p> Aquesta satisfacció també la sento jo per haver pogut obtenir aquestes dades, que son història d'aquest poble. Segurament hi haurà algú que llegint aquest resum ho recordarà i pot ser altres fets no explicats.</p><p> Penseu que ha estat una entrevista improvisada, precisament per copsar de manera espontània la conversa.</p><p> ------- Per acabar li pregunto, Jaumet, que cantàveu a les cases on hi havien noies joves?</p><p> Au ninetes sigueu generoses,</p><p> poseu ous al "cistellet".........</p><p> Al final d'aquest escrit en Jordi hi va adjuntar una fotografia, però es tan petita i tant defectuosa que no li he pogut posar, en tot cas hi posaré els noms dels que hi surten.</p><p style="text-align: justify;"> Josep Mallarac, Pere Anglada, Jaumet Mercader, Salvador Coll, Esperança, Elvira Mercader, Angelino, Alejandra Coll, Francisco Mercader, Pepito Solà, Llorenç Solà, Agustí Cambras, Joan Colomé, Cosme Font i Manel Mercader.</p><p><br /></p><p> JORDI BACHS I PUJOL</p><p><br /></p><p> PD. Segurament aquesta foto existeix en algun lloc. Pràcticament serà impossible trobar-la, però ho intentaré. Si me'n sortís l'adjuntaria al peu d'aquest escrit.</p><p> ====================================================</p><p><br /></p><p> I CONTINUEM AMB MÉS CARAMELLES DE L'ÈPOCA MINERA</p><p><br /></p><p style="text-align: justify;"> Com que no hi he pogut posar la fotografia que acompanyava el relat anterior i ja que el tema va de "caramelles", hi trobareu fotografies antigues d'aquesta popular cantada de mitjans del s. XX a Surroca. Aquests grups de "caramellaires" que veureu en les fotografies eren formats majoritàriament per miners i els assajos els feien com podien, però molt sovint mentre treballaven. De fet m'explicava el meu pare Mariano que treballava al Faig, que quan s'apropava la Pasqua es podien escoltar clarament els miners del tall obert de Les Teules que negres de carbó, entre pics, pales i vagonetes però molt "afinats"....... entonaven la propera cantada.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p> </p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv1NQawo_M29xFBvHSKomPywbPx3ZwVWEfwrTIsDoV4i5F7cWR7gQGOT1DT8bTkIRgQ9RJTIVGn2I0CeP3ArB7UV7S4f3j_xqqAH7GFeiFDuX8qCjM7D9I3POZq9M9zjVMw9koMC_hbSQ/s2048/IMG_E8463.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1295" data-original-width="2048" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv1NQawo_M29xFBvHSKomPywbPx3ZwVWEfwrTIsDoV4i5F7cWR7gQGOT1DT8bTkIRgQ9RJTIVGn2I0CeP3ArB7UV7S4f3j_xqqAH7GFeiFDuX8qCjM7D9I3POZq9M9zjVMw9koMC_hbSQ/w320-h202/IMG_E8463.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Coral de Surroca cantant caramelles anys 1910-1915.<br />Foto extreta del programa de Festa Major de Santa<br />Bàrbara de l'any 2007.</td></tr></tbody></table><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLFCyueLGBGBTZKi-sh65fBtg2_p5dDVKO1jzl0CwSGRHxZP9XE2iHQG1yqN8M671tAfyeZ-a4Z26U9UFi7ebGcqmpHiWDhyR7Qq4h6m0flobHnOxa4iwePkEYb__BcDBXWspoUp071neK2v3VRZfTtfTaq2iKQ3cCSLGOhoxwXPvnp-c6_9yxQmE4Q9Y/s707/gent%20110.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="707" data-original-width="469" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLFCyueLGBGBTZKi-sh65fBtg2_p5dDVKO1jzl0CwSGRHxZP9XE2iHQG1yqN8M671tAfyeZ-a4Z26U9UFi7ebGcqmpHiWDhyR7Qq4h6m0flobHnOxa4iwePkEYb__BcDBXWspoUp071neK2v3VRZfTtfTaq2iKQ3cCSLGOhoxwXPvnp-c6_9yxQmE4Q9Y/s320/gent%20110.jpg" width="212" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grup de miners anant a cantar caramelles <br />per Pasqua Florida a mitjans del s.XX.<br />Fons: recull personal.</td></tr></tbody></table><br /> <div><br /></div><div><br /></div><div> <br /><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhED5LVjZvXs2j1ceLzu7Xs4OQ7im4eqAFjZyLuEsm2Dxe3Tch9WAAm8ngG6m16A7yP7G3CZdDCi8sAQZHWksE3wf24wk8-6cELYRka0lp9l-LPGxXpJJk4N_I5Tx3ZbGqLQoSXzp5QT7J-cojQ8rvE3AsqiHsjJVJdy4DZO5CYJb21roSurlUaFGhvyh4/s2200/caramelles.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1510" data-original-width="2200" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhED5LVjZvXs2j1ceLzu7Xs4OQ7im4eqAFjZyLuEsm2Dxe3Tch9WAAm8ngG6m16A7yP7G3CZdDCi8sAQZHWksE3wf24wk8-6cELYRka0lp9l-LPGxXpJJk4N_I5Tx3ZbGqLQoSXzp5QT7J-cojQ8rvE3AsqiHsjJVJdy4DZO5CYJb21roSurlUaFGhvyh4/s320/caramelles.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El treball a la mina era dur i perillós, però les caramelles<br />el dia de Pasqua no podien faltar. Aquestes es cantaven<br />el diumenge de Pasqua al poble i el dilluns a les cases de<br />pagès.<br />A pagès després de la cantada els solien donar una mica de "piscolabis"<br />per ajudar a fer camí, també ous o algun producte de la matança del<br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: justify;">porc que posaven en un cistell i després es repartien entre ells.</blockquote>Aquí vegeu un altre grup de cantaires a mitjans del s.XX amb el cistell<br />engalanat a punt per sortir a cantar.<br />Fons: Recull personal.<br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><br /></td></tr></tbody></table></div><div><br /></div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgExRlEtyTepYeYiQAMRb4620oBbOGw1zANLTeaSXfLrYUPO_mNfP2wJ60fM-7232ou1d3AtGXcGZO3w6Kcysk5rYM57J5YlGZRXdQImBv5wtWW1FErMYb6FAnsQnA6RhRtxCRImxo_tfOPLjqtvhaQPtqjgHSFsD0o3K87KZvIvRCZOdsWJF9kA-o22bc/s2338/gent%20229.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1700" data-original-width="2338" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgExRlEtyTepYeYiQAMRb4620oBbOGw1zANLTeaSXfLrYUPO_mNfP2wJ60fM-7232ou1d3AtGXcGZO3w6Kcysk5rYM57J5YlGZRXdQImBv5wtWW1FErMYb6FAnsQnA6RhRtxCRImxo_tfOPLjqtvhaQPtqjgHSFsD0o3K87KZvIvRCZOdsWJF9kA-o22bc/s320/gent%20229.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A Ogassa la tradició de cantar caramelles per Pasqua<br />va continuar pràcticament fins el tancament de les mines.<br />En aquesta fotografia dels anys 50 podeu veure una cantada<br />nostra (jo també hi era), al nucli d'Ogassa sota la direcció del<br />rector Mn. Josep Rovira. A més de cantar també ballàvem el<br />ball dels bastons i el de les cintes (foto).<br />Fons: Recull personal<br /> <br /><br /></td></tr></tbody></table></div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNe4gYVV1tm9GMcgEmimpQrWE7G-etTC9ZiguzBbPl7i8zT2LpyS2BwfKpQjZUc279jw29439GzB-HF9zx7ZfBkPggfjUMr257_o_MmqqpskZlEUbRDH5VxDFDGWGZB6kaXGTL0FlSp5IjXU3SZ5RMDHMHurnmm5leDTD7jg3TRif0fJLP24Tqx5qMAGo/s1041/caramelles%201910-1915.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="611" data-original-width="1041" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNe4gYVV1tm9GMcgEmimpQrWE7G-etTC9ZiguzBbPl7i8zT2LpyS2BwfKpQjZUc279jw29439GzB-HF9zx7ZfBkPggfjUMr257_o_MmqqpskZlEUbRDH5VxDFDGWGZB6kaXGTL0FlSp5IjXU3SZ5RMDHMHurnmm5leDTD7jg3TRif0fJLP24Tqx5qMAGo/s320/caramelles%201910-1915.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grup mixt de "caramellaires" anys 1910-1915.<br />Els podem veure ben uniformats i amb l'escut de<br />Surroca al pit. Es de suposar que la senyora de <br />blanc devia ser la directora.<br />Fons: Recull personal.</td></tr></tbody></table><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-25061856095480996042021-02-08T10:15:00.018-08:002021-12-17T09:42:32.631-08:00Carbó. EL FAIG - PLA DE'N DOLÇA.<p> </p><p> La zona minera del Faig, també coneguda per "Pla de'n Dolça" es troba en un turó al Nord-Oest del municipi d'Ogassa.</p><p style="text-align: justify;"> Abans d'entrar en matèria sobre aquest sector miner, voldria comentar que es molt sorprenent que el punt més baix de tota la conca minera es l'anomenada Plaça Dolça i el punt més alt també porta el nom de Pla de'n Dolça. No se si els dos noms guarden relació, no ho he llegit en cap lloc ni n'he escoltat cap comentari, però ho he volgut explicar perquè en tot cas es una casualitat prou remarcable. El que si que havia escoltat es que sembla que un dels primers enginyers d'aquestes mines es deia Dulce de cognom, això donaria nom a la "Plaza Dulce" i amb els anys s'hauria catalanitzat per Plaça Dolça, però tot això es incert.</p><p style="text-align: justify;"> Situada a 1400 mts. aprox. d'altitud es el punt més elevat de l'explotació minera i un dels més actius al llarg dels anys d'història de les mines. Només cal fer una petita caminada per aquest sector per veure totes les empremtes que l'extracció del carbó hi va deixar i que la natura s'ha encarregat de dissimular però sortosament sense aconseguir-ho del tot. </p><p style="text-align: justify;"> Les primeres mines del Faig es varen obrir per el cantó oest d'aquest turó, la cara que dona al Taga. Es poden veure perfectament tres o quatre "terralleres" el que vol dir tres o quatre mines, ja que cada "terrallera" era una mina. Aquestes mines eren esglaonades a poca diferència d'altitud i totes obertes direcció a les cingleres. Just sobre aquestes mines, també per aquesta cara oest però pràcticament dalt el pla, es pot veure encara la fondalada d'un gran "tall obert" el que vol dir que aquest sector va ser molt actiu des dels seus inicis.</p><p style="text-align: justify;"> El carbó que s'extreia el baixaven per un pla inclinat fins l'explanada de la mina del Joncar, que era al peu mateix d'aquest turó. El fort desnivell de la muntanya va fer que en aquest pla inclinat els vagons de carbó anessin horitzontals sobre una plataforma per no perdre el material. D'aquest pla inclinat encara avui n'hi ha restes visibles i des d'aquest punt el carbó seguia fins la plaça de la Gallina passant per les Teules suposadament amb vies planeres i algun altre pla inclinat. De tot això avui només se'n pot entreveure (fent servir la lògica i el sentit comú) algun petit tram, pràcticament no en queda res.</p><p style="text-align: justify;"> Més tard ampliaren l'explotació a la mateixa zona però pel cantó est, que dona al poble d'Ogassa, allà començaren a extreure carbó directament a "tall obert" però també hi varen obrir una mina i m'explicava el meu pare que si feia mal temps treballaven a la mina i si feia bo a l'exterior. Al "Faig" hi tinc un sentiment diferencial, hi va treballar el meu pare fins que varen tancar i algun dia, sobretot en bon temps, amb la meva mare hi anàvem havent dinat i tornàvem tots tres quan ell plegava a les 5 de la tarda. Quins records !!!!!!! </p><p style="text-align: justify;"> El carbó que extreien en aquest lloc al principi el baixaven amb carros per una carretera per aquesta mateixa vesant que dona a Ogassa fins la collada de Can Camps o del Joncar (es coneguda per els dos noms). Aquesta carretera tenia un fort desnivell i per aquest motiu el carro anava tirat per bous que eren molt més valents que els "matxos" el que feia que poguessin aguantar millor el pes i la pressió del carro baixant ple i també els era més fàcil la tornada per la forta pendent que havien de guanyar. Tan el camí com la manera de baixar el carbó, m'ho havia explicat el meu pare que ell si que ho havia viscut, de fet aquest camí ell el feia cada dia per anar-hi a treballar, jo quan vaig néixer el carbó ja es baixava per el telefèric.</p><p style="text-align: justify;"> Un cop acabada la guerra civil, les cimenteres veieren incrementades les demandes de ciment i en paral·lel també la de carbó que anava destinat a aquestes fàbriques. Evidentment l'explotació del Faig també va augmentar la producció, però era necessari millorar el mitjà de transport per poder baixar més quantitat de material, amb més facilitat i amb molt menys cost. I aquí començà la història del "Cable del Faig".</p><p style="text-align: justify;"> Per portar el carbó fins l'estació de sortida ho feien amb dos trams. Del lloc d'extracció (mina o tall obert) el material dolent el tiraven a una "terrallera" que durant molts anys ha estat visible des del mateix poble, al final la natura s'ha encarregat de cobrir-la i el carbó el portaven amb vagonetes bolquetes fins una "tremuja" propera on l'hi anaven acumulant i classificant. D'aquest punt el transportaven amb el mateix sistema fins una altre "tremuja" que hi havia a la mateixa estació i allà omplien les vagonetes del cable aeri i carbó avall. De baixar carbó per el cable en deien "fer maniobres" i només en feien quan tenien suficient material per baixar-ne al menys un o dos dies.</p><p style="text-align: justify;"> El cable aeri del Faig es va instal·lar als anys 40, l'estació superior es construí en un punt de la muntanya on la pendent era més pronunciada. Dins l'estació evidentment aquestes vagonetes també anaven penjades però quasi tocant el terra, els treballadors per omplir-les les empenyien igual que les normals sobre vies i encara que a la sortida el terreny feia un fort desnivell els primers metres aquestes anaven pràcticament fregant el terra ( ho recordo perfectament).</p><p style="text-align: justify;"> L'estació d'arribada era coneguda amb el nom de Ca l'Ermengol i estava situada molt propera al poble d'Ogassa, allà el carbó el buidaven en un gran dipòsit també classificador als baixos de la mateixa estació i a través d'unes boques de sortida el carregaven als vagons rectangulars més coneguts i pel pla inclinat Nº 5 cap a la Plaça Dolça i cap a Torallas.</p><p style="text-align: justify;"> De les estacions del Faig i de Ca l'Ermengol ja en trobareu més detalls en aquest mateix blog en dues entrades especials, "Estació del cable del Faig" i "Estació del cable de Ca l'Ermengol".</p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCaP7cppnb8JLBDeWt86OSv4KiSnlqiv_iNgiJQ8C8M8NbWk-dQcZHMhGPwq4npUqlSDyFzmGgJQqqZXTZBHSHI34ouj9QUTX1yyPETITTY4Fhpa7KfcD6M7HvT8V3bjEAAgk4jbik1h0/s1938/125+EMAUS.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1340" data-original-width="1938" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCaP7cppnb8JLBDeWt86OSv4KiSnlqiv_iNgiJQ8C8M8NbWk-dQcZHMhGPwq4npUqlSDyFzmGgJQqqZXTZBHSHI34ouj9QUTX1yyPETITTY4Fhpa7KfcD6M7HvT8V3bjEAAgk4jbik1h0/w320-h221/125+EMAUS.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El "Pla de'n Dolça" vist des de les runes de la casa<br />de Maús o Emaús. Son els plans voltats de vegetació<br />que es veuen en segon terme.<br />Foto: Joan Navarro.<br />Del llibre "Ogassa i les seves cases".</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMZzIFxJIlJTdzU7HxXc_z37HH9qT2mzRV_3TeE0aOvs7vt_F-G0Vjx-uDslZKGkkG5VuA3wavbmuaTkIDRw-93xvHJTLu2F8q2m57fmxuyZ2ruQd8aYggalvgHheRXyfxX0H6FUumEbM/s2048/DSC00217.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMZzIFxJIlJTdzU7HxXc_z37HH9qT2mzRV_3TeE0aOvs7vt_F-G0Vjx-uDslZKGkkG5VuA3wavbmuaTkIDRw-93xvHJTLu2F8q2m57fmxuyZ2ruQd8aYggalvgHheRXyfxX0H6FUumEbM/s320/DSC00217.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista actual del "tall obert del Faig" el que donava<br />per la cara d'Ogassa.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxopyu32r0jShitXAc8tofR76fT6ieIWfcpmcVift1NNyr6KXCTs0g4W1jrxS4nBe4zDheNKJKf8pPwbXsVe4Jy2x9i2UjIR64oM5wcUM63JQlHzcYfLR3DJ6NYUoq-oXWafWTDu4d1pY/s2048/DSC00218.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxopyu32r0jShitXAc8tofR76fT6ieIWfcpmcVift1NNyr6KXCTs0g4W1jrxS4nBe4zDheNKJKf8pPwbXsVe4Jy2x9i2UjIR64oM5wcUM63JQlHzcYfLR3DJ6NYUoq-oXWafWTDu4d1pY/s320/DSC00218.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tall obert, observeu les capes o "vetes" de carbó que<br />en deien els miners. Com podeu veure per treure una<br />vagoneta de carbó bo tenien que arrancar molt material<br />dolent i tirar-lo. <br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRxt1UCKg7TTaG8UqY2fznlOYyQUjre_txwdBJUqePeKMRG0z2I9Ajsqz1355dML0U4p6vWChmLp0R7Tw75_PwPEYbDLlfelpQAl2oLKHi_biS2zd_oz9CSTpRWSqKNDWNnjPtHuiz6p4/s2048/IMG_8082.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRxt1UCKg7TTaG8UqY2fznlOYyQUjre_txwdBJUqePeKMRG0z2I9Ajsqz1355dML0U4p6vWChmLp0R7Tw75_PwPEYbDLlfelpQAl2oLKHi_biS2zd_oz9CSTpRWSqKNDWNnjPtHuiz6p4/s320/IMG_8082.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Abans de la instal·lació del cable aeri, el carbó el <br />baixaven per aquest camí amb el carro que us he <br />explicat abans.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhygL0TPAvpZIVppKNxlUMR4lephh4riw1p3b710lyvFKuUNuZMXLCt3YR4gK6coMA_bZ5DRsbnAQhdIHQVT3YwrPcovzYU4o-AO3VXs504sjj3k-b2Jxi-ylbEJ448ncal7ZJpHarMQoE/s2048/IMG_8084.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhygL0TPAvpZIVppKNxlUMR4lephh4riw1p3b710lyvFKuUNuZMXLCt3YR4gK6coMA_bZ5DRsbnAQhdIHQVT3YwrPcovzYU4o-AO3VXs504sjj3k-b2Jxi-ylbEJ448ncal7ZJpHarMQoE/s320/IMG_8084.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un altre tram del mateix camí, ara molt malmès<br />però molt bonic per anar-hi a caminar. Bona part<br />d'aquest camí el feia diàriament el meu pare.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFzQz9uYIRafP7kbU8QBzaaUtqHYG9IdQR0ayuIxVTwLlQ3fgbyORLujYXY4QWTH_MzzWgLAwMkzQBqNCkeozMhbtFAkDQGFtPkSObaSWa6rBE2LBdEdeWTOsMxNNCwjwcn5IHcCs4EGY/s2048/IMG_8085.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFzQz9uYIRafP7kbU8QBzaaUtqHYG9IdQR0ayuIxVTwLlQ3fgbyORLujYXY4QWTH_MzzWgLAwMkzQBqNCkeozMhbtFAkDQGFtPkSObaSWa6rBE2LBdEdeWTOsMxNNCwjwcn5IHcCs4EGY/s320/IMG_8085.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Tremuja"on acumulaven el carbó que treien de la<br />mina i del tall obert. Fixeu-vos amb la volta d'obra<br />vista d'aquest contrafort, simplement decoració feta<br />a 1400 mts. s.n.m. Per sota d'aquesta volta passaven<br />les vagonetes carregades cap a l'estació del cable. <br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX1fFuVd4T4Mc9rTNHcnfqdMeV2IgISDzb8RkvbTvq2Op-74cN2XH8vkRm0N8hFjthu2wEy9Vvi5LH33SYnWcRGLsUBisiAZygyeDZV4e_SBknRLCMQrZDdVdsX4H_oBNQjjV2jrFJUlA/s2048/IMG_8086.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX1fFuVd4T4Mc9rTNHcnfqdMeV2IgISDzb8RkvbTvq2Op-74cN2XH8vkRm0N8hFjthu2wEy9Vvi5LH33SYnWcRGLsUBisiAZygyeDZV4e_SBknRLCMQrZDdVdsX4H_oBNQjjV2jrFJUlA/s320/IMG_8086.JPG" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sota aquestes "boques" carregaven les vagonetes.<br />La porta es movia dintre unes guies, per carregar<br />tiraven la porta amunt i en un instant la vagoneta<br />era plena.<br /><br /><br /><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKbk5YhZ-c2x6RVCatwJbMJ9O4y3-hLA5eNdOMukrZiy43PO2jclqB3pMD4Pga73XpNFl7K3LXUc0SwafKmyLLCU2XPSwS-5djuMqIUey9XeeuKabSWFAGu-yhzOROeTRGB9b3tirxazw/s2048/IMG_3951+%25282%2529.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKbk5YhZ-c2x6RVCatwJbMJ9O4y3-hLA5eNdOMukrZiy43PO2jclqB3pMD4Pga73XpNFl7K3LXUc0SwafKmyLLCU2XPSwS-5djuMqIUey9XeeuKabSWFAGu-yhzOROeTRGB9b3tirxazw/s320/IMG_3951+%25282%2529.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Part superior de la "tremuja". Aquí tiraven el carbó<br />que extreien de la mina i tall obert. Fixeu-vos que<br />hi han dos departaments, era per classificar el carbó<br /><div style="text-align: justify;">per qualitats.</div><br /><br /></td></tr></tbody></table><br /> <div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJtvbONxXX_JGvKwYQobjIM2BCee2vRjsrODnss5TX5E67gAq3LWUlIQ__AB4aw2Frnwt9KZKZcLYjfiXAUDYuxBF5XoZdLPhHpPcOuXUl4_ZA6LEiC7EVPYuTJocHK5EXiyN97XYaqIs/s2048/IMG_3952+%25282%2529.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJtvbONxXX_JGvKwYQobjIM2BCee2vRjsrODnss5TX5E67gAq3LWUlIQ__AB4aw2Frnwt9KZKZcLYjfiXAUDYuxBF5XoZdLPhHpPcOuXUl4_ZA6LEiC7EVPYuTJocHK5EXiyN97XYaqIs/s320/IMG_3952+%25282%2529.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una altre imatge d'aquesta "tremuja" on acumulaven<br />el carbó per transportar-lo a l'estació del cable aeri.<br /><br /></td></tr></tbody></table><br /> <br /><p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVinVnmX9JTn09VnRi9wh7BBB3dwvgENZuGdNYeW8qggkNnpdr7S-suoKaSbAD1X0qzOF-Ragauu1IsQHI4mKy-sBtuVgie2ifbm46qbCeottDgaTf_7gOHn2HvUtUqOnL527fIkbtvsw/s2048/IMG_8090.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVinVnmX9JTn09VnRi9wh7BBB3dwvgENZuGdNYeW8qggkNnpdr7S-suoKaSbAD1X0qzOF-Ragauu1IsQHI4mKy-sBtuVgie2ifbm46qbCeottDgaTf_7gOHn2HvUtUqOnL527fIkbtvsw/s320/IMG_8090.JPG" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Camí que feien les vagonetes de la "tremuja"<br />fins l'estació del cable.</td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5EovyE9AhDGWiZxyQU05FlpYr5OcCSZ3_rl3w1IJCZ6ud1wlzuqOK_0NPJDHORoEHDCKDGMhOAb-ybFjpgT597XANoE8Q8gyNcKnsEjefegEZCb4bwwBLWYk1dA7nA50UniXrdOfeS6s/s2048/IMG_8092.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5EovyE9AhDGWiZxyQU05FlpYr5OcCSZ3_rl3w1IJCZ6ud1wlzuqOK_0NPJDHORoEHDCKDGMhOAb-ybFjpgT597XANoE8Q8gyNcKnsEjefegEZCb4bwwBLWYk1dA7nA50UniXrdOfeS6s/s320/IMG_8092.JPG" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un altre tram del mateix camí. Com podeu<br />veure es pot seguir perfectament.<br /><br /><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table><br /> </div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfcqfkRngcmHNFkaP9ghk15rbhbjW7I7yLkPwXdU0guYRyxHSbIwjzz7-rHTieTnuPm3ZknoDaU99rSQC_FwtHaPO_hZNN9qloob96rptQTD_vbWV8OjxaVWJHO0CWEtu639o8AgNvCxc/s1947/124+BARRUELOS+1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1947" data-original-width="1332" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfcqfkRngcmHNFkaP9ghk15rbhbjW7I7yLkPwXdU0guYRyxHSbIwjzz7-rHTieTnuPm3ZknoDaU99rSQC_FwtHaPO_hZNN9qloob96rptQTD_vbWV8OjxaVWJHO0CWEtu639o8AgNvCxc/s320/124+BARRUELOS+1.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Tall obert" del Faig 8 anys després<br />del tancament de les mines.<br />Foto: Joan Navarro.<br />Del llibre "Ogassa i les seves cases"<br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><br /><br /> CONTINUARÀ....................... <div><p></p></div></div>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-78081520643844176122020-11-18T09:57:00.013-08:002021-01-18T09:44:29.182-08:00Carbó. Mines del Coto.<p> </p><p> Quan parlem de les mines d'Ogassa, molt sovint fem servir l'expressió "conca minera", i realment ho es. Si mirem alguna fotografia de l'època on es pugui veure una vista general del poble i aquesta està feta des del cantó sud-est, veurem que la gran majoria de mines, "terralleres", plans inclinats, telefèric, etc. tot està a diferents nivells però sempre seguint la mateixa alineació.</p><p> </p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4_OKy0I9dv1J0SDkL_BXKog9UPvhWwmC8oQwuW2wFhXPFVRzzdbkMolWo9MwGXgX9o6lJZasCxXw0DKhD7WmkdrL27HckfPXHSNVxEGmzR8Dj9BFpN6FendSv3OvPmTQELPf5HOLDgh0/s1153/20120709084104880_0001+%25281%2529.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="621" data-original-width="1153" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4_OKy0I9dv1J0SDkL_BXKog9UPvhWwmC8oQwuW2wFhXPFVRzzdbkMolWo9MwGXgX9o6lJZasCxXw0DKhD7WmkdrL27HckfPXHSNVxEGmzR8Dj9BFpN6FendSv3OvPmTQELPf5HOLDgh0/s320/20120709084104880_0001+%25281%2529.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista general de la conca minera.<br />Podeu observar les "terralleres" i el telefèric.<br />Foto: recull familiar.<br /><br /></td></tr></tbody></table><div><br /></div><div><p></p><p> Al centre d'aquest espai miner es on jo vaig néixer, a ca l'Enric, (més conegut per Can Bosc) a 20 mts. de la mina Joncadella, però a menys de 500 mts en línia recta hi havien (algunes encara hi son) les de La Ramona, La Nova, La Gallina , la del Coto de baix i el Coto de dalt.</p><p><br /></p><p> </p> <br /> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje71ja1hefYw6cmW5i4dG5nI2UPiroIiHHBhZzwsC0V-GFDOFNTu7yZ0obiT6DytXcddZQmvY5wTvo8QEmFXPYoF2SLu_5RA7qD2wCHv4DdyG9orzctydrgxbaYdGMyzfk14qLVrLhHRQ/s320/fotos+ogassa1-3+%25281%2529.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="220" data-original-width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje71ja1hefYw6cmW5i4dG5nI2UPiroIiHHBhZzwsC0V-GFDOFNTu7yZ0obiT6DytXcddZQmvY5wTvo8QEmFXPYoF2SLu_5RA7qD2wCHv4DdyG9orzctydrgxbaYdGMyzfk14qLVrLhHRQ/s0/fotos+ogassa1-3+%25281%2529.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista general del Prat del Pinté. En el cercle ovalat<br />veiem casa meva i just a l'esquerra la "terrallera"<br />de la mina del Coto de baix, però entre aquests dos<br />punts encara hi ha la mina "Juncadella".<br />Foto: recull familiar.<br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><br /> <p></p><p> </p><p> Les mines del Coto de baix a 1.111 mts. d'altitud i la del Coto de dalt a 1.135 mts. son de les que estaven en actiu, les que jo vaig tenir més properes. De fet per davant de casa era habitual veure passar els treballadors a l'hora de començar o plegar, sentíem les "barrinades" que tiraven dins la mina, el soroll de les vagonetes quan bolcaven el material dolent a la "terrallera" etc.</p><p> De les mines del Coto, jo només en vaig conèixer l'explotació de les que he mencionat abans, Coto de baix i Coto de dalt, però abans i per sobre d'aquestes ja se'n havien explotat dues més.</p><p> El carbó que sortia d'aquestes mines era transportat fins una "tremuja" al costat mateix de la Mina Nova, allà n'omplien vagons i aquests els portaven fins el pla inclinat de La Ramona. </p><p> La boca mina del Coto de baix es trobava just al trencall de les pistes que porten a Sant Martí d'Ogassa o a Sant Martí de Surroca. Al estar en aquesta cruïlla de camins, sempre he pensat que seria interessant tornar a obrir la boca d'aquesta mina (portaria poc treball) i donar-la a conèixer. D'aquesta mina hi havia una via totalment planera que portava les vagonetes de carbó com he dit abans fins la "tremuja" al costat de la Mina Nova.</p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9ZzJ5c6GwrGyj94S0pwifLRCajvDxphvAQz5lYoPrWWN37QqCt97Cb2vXUZg_UiGyCzfGhzX6JgWtW8DAjt35z77n-UYm4v87BLzWUQ_p2E7EGXnt73duB6vafxpNcIK2aeLTKYeNkGE/s1152/fotos+ogassa1+%25281%2529.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="919" data-original-width="1152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9ZzJ5c6GwrGyj94S0pwifLRCajvDxphvAQz5lYoPrWWN37QqCt97Cb2vXUZg_UiGyCzfGhzX6JgWtW8DAjt35z77n-UYm4v87BLzWUQ_p2E7EGXnt73duB6vafxpNcIK2aeLTKYeNkGE/s320/fotos+ogassa1+%25281%2529.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge de ja avançat el s.XX. Possiblement la mina<br />del Coto de baix, ja que es va començar directament<br />amb "enfustades", va ser una de les últimes que es<br />varen obrir i que tinc molt gravada aquesta entrada.<br />Foto: Arxiu municipal d'Ogassa.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p> </p><p> A aquesta mina puc dir amb satisfacció que hi vaig entrar. Jo era molt petit i el meu avi m'hi va portar. Recordo que varem començar a caminar dins aquell forat negre i silenciós, devíem portar un llum (lot o pila) que en dèiem. Al cap d'una mica de caminar varem sentir un soroll llunyà de pics i pales i veure un petit punt de claror, eren els llums de carbur dels miners. Varem arribar fins allà, jo suposo mig espantat, el meu avi va parlar una mica amb els miners, donàrem mitja volta i de nou cap a l'exterior. En aquell moment no ho vaig valorar, tenia vuit o nou anys, però ara tot i que es un detall molt petit n'estic molt orgullós.</p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg61Nmi0bOcsqvES8CTaIIe9GIaPgJA4SjrFfDUohynkVVyzgG4AKJiCqK1Dll0O2SQQIdaMI2QZtR-DKZ2w-nQYHu8JTX0zmZj0zeN6EaYIIRJAwSgsO3L9DaOTwjI60a7yyCqn9u4zOg/s2048/ANGLADA.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1426" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg61Nmi0bOcsqvES8CTaIIe9GIaPgJA4SjrFfDUohynkVVyzgG4AKJiCqK1Dll0O2SQQIdaMI2QZtR-DKZ2w-nQYHu8JTX0zmZj0zeN6EaYIIRJAwSgsO3L9DaOTwjI60a7yyCqn9u4zOg/s320/ANGLADA.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Coto de dalt. Vegeu la "terrallera" i la petita "tremuja"<br />que hi havia per carregar el carro de carbó. Observeu<br />també la forta pendent de la carretera. Les persones que<br />hi veieu, el de davant es el meu avi Josep i el de darrera<br />el meu pare Mariano, en una foto que vaig fer jo mateix<br />l'any del tancament de les mines 1967.<br /><br /><br /><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table><p></p><p style="text-align: justify;"> A 250 mts més amunt en direcció a St. Martí de Surroca hi havia la del Coto de dalt. El carbó d'aquesta mina també tenia que anar a la Mina Nova, però al no poder posar-hi vies degut al desnivell, el transport el feien amb un carro tirat per un cavall, en deien "matxo". A la sortida de la mina hi havia una petita "tremuja", allà carregaven el carro i cap avall. Quan tornava de buit no hi havia problema, però quan baixava ple, el tram fins arribar al Coto de baix tenia una forta pendent i els costava molt frenar-lo. Sempre hi anaven dos miners i frenaven un a cada roda i treballs tenien, de tornada feien el trajecte asseguts al carro. Aquest a més era bolquet, tenia un sistema que al arribar al seu destí, sense desenganxar el cavall treien un passador, la caixa s'alçava i en un moment era buit de carbó.</p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2mjg6zJn9obKNT9nUY8A7B2LZURmxhRLH-Xj1Iv282upAd74Dlbl_llVRXH7wjxkJDdj-7NVFkf6KPhV6vC9qAXt4w7lJuhSb116EYWcUbMOKzS_SLTXCbyf9x4W4S1oby1PUR1KvGL8/s1336/Coto+de+dalt+%25281%2529.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="704" data-original-width="1336" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2mjg6zJn9obKNT9nUY8A7B2LZURmxhRLH-Xj1Iv282upAd74Dlbl_llVRXH7wjxkJDdj-7NVFkf6KPhV6vC9qAXt4w7lJuhSb116EYWcUbMOKzS_SLTXCbyf9x4W4S1oby1PUR1KvGL8/s320/Coto+de+dalt+%25281%2529.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Treballadors davant la barraca del Coto de dalt,<br />podeu observar el calçat que portavent en cas de <br />trobar molta aigua. Uns esclops!!!!!<br />Foto extreta d'un programa de festa major.<br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><p></p><p> Al Coto de baix no hi havia "barraca", els miners a l'hora de menjar o en els canvis de torn es trobaven al de dalt, per això aquesta fotografia amb tants miners. També davant d'aquesta "barraca" preparaven les "enfustades" per anar avançant en les dues mines. Cada dia quan acabaven el jornal quedaven al terra molts trossos petits de fusta que a casa en dèiem "estallicots". Quan jo era petit hi anàvem amb la meva mare dos o tres dies a la setmana a la tarda i en solíem baixar mig sac, els fèiem servir per encendre l'estufa, "puela" que en dèiem.</p><p> També vull explicar que a casa cada any matàvem dos porcs, un al novembre i un al març, i un xai per la festa major de Santa Bàrbara. Els porcs ho fèiem en diumenge perquè hi havia feina tot el dia, però el xai el matàvem dos dies abans de la festa, un dels miners, en Fernando Conca, "Nando" era el matador, quan pujava al matí per anar a treballar, al passar per casa deixava les eines de la matança i quan plegava de la mina venia, menjava una mica, matava el xai i se'n tornava cap a casa seva.</p><p style="text-align: justify;"> Les dues primeres mines d'aquesta zona del Coto que quan jo vaig néixer ja eren tancades estaven situades en un nivell encara més superior. El carbó d'aquestes mines el portaven a la zona de La Gallina, perquè estava a la mateixa altitud aprox. Entre les mines del Coto i la zona de La Gallina hi ha un gran bosc de roures, nosaltres en dèiem la solana de Can Martí. Aquest bosc està travessat per dos camins de l'amplada d'una via aprox, suposo que eren un camí al nivell de cada mina. Feien petits desnivells, o sigui que es possible que no hi passessin vagonetes i el carbó el transportessin amb carros tirats per matxos. No he escoltat mai que ningú en parlés, però els camins hi son i si a mitjans del s.XX en deien la via de dalt i la via de baix vol dir que amb vagonetes o amb carros per aquests camins hi passava el carbó d'aquestes antigues mines. Encara avui se'n poden veure molts trams, la natura els ha dissimulat però no els ha fet desaparèixer.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjes_M53UAdWwwJQthdnHaX3KtY9O6_A8BfnQ6RMLJZVJULzcLZLn8hHRFdfU4-_93eyJlh2up1-7Mc6wBa-OLs3lYcxvVw1uOLMZdyO6LaKjdglijUsazGpfI1yVW4DrATY8rpnj-OULI/s2048/IMG_8035.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjes_M53UAdWwwJQthdnHaX3KtY9O6_A8BfnQ6RMLJZVJULzcLZLn8hHRFdfU4-_93eyJlh2up1-7Mc6wBa-OLs3lYcxvVw1uOLMZdyO6LaKjdglijUsazGpfI1yVW4DrATY8rpnj-OULI/s320/IMG_8035.JPG" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Camí de les vagonetes entre les mines<br />del Coto i la "tremuja" del costat de la <br />mina Nova.</td></tr></tbody></table><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWSTFuc_y13bSz9mZEKQM8Wnaqp6XZNIDjyt8PkdXtWwqYn9gpB1rjNvLd-hRRkcpCF7fVeL5FL_DwAoonDrNszfG6YDjneUoGvhwOVUK9S_P61BfYvRwrnDH9LF8ia3muqjc7JeBdyfw/s2048/IMG_8037.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWSTFuc_y13bSz9mZEKQM8Wnaqp6XZNIDjyt8PkdXtWwqYn9gpB1rjNvLd-hRRkcpCF7fVeL5FL_DwAoonDrNszfG6YDjneUoGvhwOVUK9S_P61BfYvRwrnDH9LF8ia3muqjc7JeBdyfw/s320/IMG_8037.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquí podem veure les restes del cobert del carro que portava<br />el carbó del Coto de dalt i l'edifici d'un transformador que es va <br />fer servir per obrir amb compressor la boca de la mina Nova que<br />es va fer directament a la penya. A l'esquerra d'aquesta imatge, <br />just davant el transformador, bolcaven el carbó a la "tremuja".</td></tr></tbody></table><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoDIBm8HSkHaWuThyphenhyphencxCYtQHkpFUcjY1Er2rIWbAeBY1oVImXDnZc9ZFta5ta15Qef1G_6DwSQp6NrOxZfuLPHj-8Hv08GFZfeVSkIGPOXdNUgdlGt4-e6v97nFXitjyVIep8lIEUFYAI/s2048/IMG_8028.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoDIBm8HSkHaWuThyphenhyphencxCYtQHkpFUcjY1Er2rIWbAeBY1oVImXDnZc9ZFta5ta15Qef1G_6DwSQp6NrOxZfuLPHj-8Hv08GFZfeVSkIGPOXdNUgdlGt4-e6v97nFXitjyVIep8lIEUFYAI/s320/IMG_8028.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Part inferior de la "tremuja", aquí carregaven els vagons<br />del carbó procedent dels Cotos i per la via de la mina Nova<br />era transportat fins el pla inclinat de la Ramona al Taller.</td></tr></tbody></table><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHgAkaueHoc3UPmb2rvzvRvkIwvKOMROncSvDJTONoutNfg425dUj92z7K1M6T-SOIHBOmZQ8w23DnPzP2hSuVe80eixG-LeziSbEjhM9iId3vV16LadqhyphenhyphenjTbFAjNGjXCFioFFCSAblU/s2048/IMG_8019.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHgAkaueHoc3UPmb2rvzvRvkIwvKOMROncSvDJTONoutNfg425dUj92z7K1M6T-SOIHBOmZQ8w23DnPzP2hSuVe80eixG-LeziSbEjhM9iId3vV16LadqhyphenhyphenjTbFAjNGjXCFioFFCSAblU/s320/IMG_8019.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una altre vista de la part inferior de la "tremuja"<br />del carbó dels Cotos, en primer pla les obertures <br />per on saltava el material per omplir els vagons.<br />Al fons s'entreveu l'entrada de la mina Nova.</td></tr></tbody></table><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimstn3dHUzQOYafb5EKvcBMhwYG99Vr4mDjBrKQF2ojzBy1jlITGYBdvcin9U5lUiRtru3RVMeoD6r8p2Mda3y__lc_vtgvV4Y7mHrBPDPD-mEe63BTCnRIfbrz0FK8Oy-USlDIPK07YI/s2048/IMG_8026.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimstn3dHUzQOYafb5EKvcBMhwYG99Vr4mDjBrKQF2ojzBy1jlITGYBdvcin9U5lUiRtru3RVMeoD6r8p2Mda3y__lc_vtgvV4Y7mHrBPDPD-mEe63BTCnRIfbrz0FK8Oy-USlDIPK07YI/s320/IMG_8026.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Entrada de la mina Nova, vegeu que es va obrir <br />directament a la penya. Si aquestes pedres pugessin <br />parlar..........</td></tr></tbody></table><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlxL3jW5zDfycO5eVDHBJfnHw5u3ltmVx9tP2lQk7yJZtR0PKF5OsDtmrYfLO89yi6fT5eHcCoPCwyg07KRcQbWj2mZJ7Xtyaea_MYDzZlw14J5CQ-LcIF88ZKwu1Lhn6qbVqHp3ccjsg/s2048/IMG_8018.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlxL3jW5zDfycO5eVDHBJfnHw5u3ltmVx9tP2lQk7yJZtR0PKF5OsDtmrYfLO89yi6fT5eHcCoPCwyg07KRcQbWj2mZJ7Xtyaea_MYDzZlw14J5CQ-LcIF88ZKwu1Lhn6qbVqHp3ccjsg/s320/IMG_8018.JPG" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Camí que feia el carbó des de la mina Nova<br />al pla inclinat de la Ramona al Taller.</td></tr></tbody></table><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">CONTINUARÂ.........</p><p style="text-align: justify;">A mesura que ho tingui disponible hi posaré més text i fotografies.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> <br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p><p> </p><p> </p><p><br /></p><p><br /></p><p> </p><br /><br /><p></p><p> </p></div>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-5345451680182904042020-10-18T09:18:00.008-07:002024-01-10T09:04:53.564-08:00Històries d'un poble miner. La por de la carretera de Surroca.<br />
<br />
Molta gent de la vila sap on és el revolt de les Cadenes o de la Cadena. ¨Es un retomb de la carretera d'Ogassa, prop de Torallas, sobre d'un talús força pronunciat. Potser, però no saben d'on li ve aquest nom.<br />
Ara us ho dic:<br />
<div style="text-align: justify;">
Feia poc que havia acabat la guerra. Les noies de Surroca i bona part de les masies veïnes treballaven a ca l'Espona.</div>
<div style="text-align: justify;">
Atès que la fàbrica feia tres torns, sempre hi havia les que feien el torn de nit. A sol post. a l'hivern, el camí de Surroca es fa tenebrós gairebé de sobte. Per il·luminar-lo, les noies lligaven caps de fil sobrers a la punta d'un bastó. Els untaven amb oli o petroli i així, amb torxes enceses, feien via. Les torxes s'apagaven sovint i espurnes de fil rodolaven enceses per terra. </div>
Una vegada, ja se'ls havien apagat les torxes, les noies caminaven molt juntes i de bracet i així es sentien més protegides. De cop veuen al davant una mena de llençol esfilagarsat i amb contorns fosforescents. Queden paralitzades. El núvol blanquinós fa giragonses i se'ls acosta amb una remor de cadenes que hauria corglaçat el més valent. I s'acosta i s'acosta. Una va xisclar, una altra sanglotava, i totes agafades van intentar fugir, i totes van rodolar margenals avall. En voleu de genolls ensangonats, de muscles desllorigats i de vestits esquinçats. Les pobres noies van estar vuit dies de baixa.<br />
I d'aquí ve el nom de revolt de les Cadenes o de la Cadena.<br />
<div style="text-align: justify;">
Encara avui, quan la gent ja no creu en aquestes coses, hi ha qui diu que, en passar per aquest retomb, ho fa apressadament perquè més d'un cop ha sentit com un llunyà ressò de cadenes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un relat que combina realitat i ficció. Extret de "Històries Fantàstiques" d'un monogràfic de la Festa Major de Sant Joan de les Abadesses.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">===============================================================</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGS2F4HWDeBAHjugIYsKTjdysxOY8lqBRJLzGkdH8f7IMLqwOkPbQdv8z3NW4_YpjIY3y2OxU_yVRWZRELeB_FGETKfjLgk8jHEEduQCm1mhhTDBwkAWf4TFtqLySFHoGdx0cf4QKl-Lo/s550/31315793.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="550" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGS2F4HWDeBAHjugIYsKTjdysxOY8lqBRJLzGkdH8f7IMLqwOkPbQdv8z3NW4_YpjIY3y2OxU_yVRWZRELeB_FGETKfjLgk8jHEEduQCm1mhhTDBwkAWf4TFtqLySFHoGdx0cf4QKl-Lo/s320/31315793.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia d'època de la fàbrica Espona de Sant<br />Joan de les Abadesses. A mitjans del s.XX eren <br />moltes les dones de Surroca que hi treballaven.<br />Foto extreta de www.todocoleccion.net</td></tr></tbody></table><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> ANECDOTARI.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> Aprofitant aquest relat anterior sobre la carretera de Surroca, vull explicar una anècdota real en aquesta mateixa carretera que m'havia explicat la meva mare Margarita.</div><div style="text-align: justify;"> Quan hi havia alguna festa a Sant Joan de les Abadesses, acabada la guerra civil, les noies de Surroca baixaven a Sant Joan a ballar. No hi havia cotxes, tothom anava a peu, i es evident que tenien que fer caminant els quatre kilòmetres per baixar i acabat el ball quatre més per pujar. Per fer-ho amb comoditat es posaven "espardenyes" i les sabates de mudar les duien en bosses. Abans d'arribar a l'estació del ferrocarril feien el canvi de sabates, es posaven les de mudar i amagaven les "espardenyes", de camí de tornada a Surroca tornaven a fer el canvi, les de mudar a la bossa, les "espardenyes" als peus i a fer camí.</div><div style="text-align: justify;"> Un dia de festa major varen baixar de Surroca un grup d'amigues, entre elles la meva mare. Varen fer com sempre, arribant a l'estació canvi de sabates, amagar-les al mig de les mates i cap a ballar. Acabat el ball tornada cap a casa, però al arribar on havien amagat les "espardenyes", sorpresa!!!!! aquestes havien desaparegut. Algú que sabia o va veure el que feien les devia amagar en un altre lloc o tirar i per descomptat que a les fosques no les varen trobar.</div><div style="text-align: justify;"> El final de la història ja us el podeu imaginar, carretera amunt (i no era asfaltada), de nit i amb les sabates de taló que llavors començaven a ser habituals, això si, m'explicava la meva mare que varen fer tot el camí alegres, cantant i sense ensopegar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> Bé, una anècdota sense més importància però que l'he volguda explicar perquè forma part de les petites històries que havia escoltat dins el meu embolcall familiar.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1amNBQbXdURsq1OTOOr4zf3zt1Wit7SyGKordzBs2DXLdYjxYw856uc_uH8q2Oe4ycibDwmEwMlvLUsxHZPWkUmHPWC7N7sPMoUH-RzOrfYrQ4cSoiUEa-FetFEfunI7rJl6qhMgiATU/s2048/IMG_7615.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1amNBQbXdURsq1OTOOr4zf3zt1Wit7SyGKordzBs2DXLdYjxYw856uc_uH8q2Oe4ycibDwmEwMlvLUsxHZPWkUmHPWC7N7sPMoUH-RzOrfYrQ4cSoiUEa-FetFEfunI7rJl6qhMgiATU/s320/IMG_7615.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Any 1942. Grup d'amigues de Surroca .<br />D'esquerra a dreta. ? , la meva mare Margarita<br />(amb espardenyes), Florinda, Josefina i davant<br />la Caterina.<br />Foto: recull familiar.<br /><br /></td></tr></tbody></table><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT4A5CneRSOudnv9BcWNWuWGUy0MLENvgpTdpszX_W59pim7voOZI4ZmFZBVNtpHd_Xa39mh0Z3cCP_J6A9MyYwkZtReGvRB_PIMj7ks8XqRO8m9E3sC-QT61eyne9iaK6btw-nRmOkC8/s2048/IMG_7614.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT4A5CneRSOudnv9BcWNWuWGUy0MLENvgpTdpszX_W59pim7voOZI4ZmFZBVNtpHd_Xa39mh0Z3cCP_J6A9MyYwkZtReGvRB_PIMj7ks8XqRO8m9E3sC-QT61eyne9iaK6btw-nRmOkC8/s320/IMG_7614.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Desembre 1949. <br />Grup de noies de Surroca mudades per celebrar <br />les Festes de Santa Bàrbara. La meva mare<br />Margarita es la segona per l'esquerra de la fila<br />del darrera.<br />Foto: recull familiar.<br /><br /><br />=============================================<br /><br /><br />I UN ALTRE RELAT DE POR<br /><br /></td></tr></tbody></table> Aquest esdevingut a la carretera de Sant Martí de Surroca.</div><div style="text-align: justify;"> Un fet real que jo vaig sentir explicar als meus avis perquè ells coneixien l'afectat i varen viure tot l'enrenou d'aquella nit.</div><div style="text-align: justify;"> Un cop acabada la guerra civil, eren moltes les llegendes o episodis relacionats amb la màgia, la por o altres fets paranormals que s'explicaven. Hi havia persones que no hi donaven importància però altres se les prenien molt seriosament i les vivien com una mica atemorits.</div><div style="text-align: justify;"> Una nit un home que vivia en una casa de pagès del veïnat de Sant Martí, pujava a peu ja entrades les que en deien "hores petites" que volia dir més tard de les 12 de la nit, al passar per un tram molt cobert de vegetació a la zona anomenada "el Coto", de cop li varen treure la "boina" del cap. No s'ho va pensar dues vegades, "girà cua" i tornà a baixar cap al poble corrent i espantat a demanar ajuda. De seguida es va formar un grup de veïns armats amb escopetes, en deien "l'escamot del somatén" i amb alguna autoritat al capdavant enfilaren camí amunt tot esperant trobar el culpable d'aquella broma tan pesada. Ja començava a clarejar el dia quan varen arribar al lloc dels fets i .......SORPRESA, la boina estava enganxada en una "romaguera" que penjava fins a mitja carretera.</div><div style="text-align: justify;"> El desenllaç ja us el podeu imaginar, uns rient l'absurd dels fets, els altres enfadats perquè els havien fet aixecar del llit a mitja nit i aquell pobre home cap a casa seva mig avergonyit.</div><div style="text-align: justify;"> Una altre anècdota sense més importància, però que també forma part de les petites històries d'aquest poble miner.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX_UzraU810Gmv9hgJwPTJ7hsJlF8IPqJpElrN97FFYOTPQCfiqrLLKnzpKkqmThfcXIrlWDaFI9Hi6TdxJ0L95CFIhceIRIyFeiFIJo-CkEplDV8cS90gBV7Wco5yAKDRlob3ZzZSZuJfalz7pADOCpB2f_hNzMEcsh3DnVVLn0Uo4EVuMKWz4MFz50E/s849/Sense%20t%C3%ADtol.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="615" data-original-width="849" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX_UzraU810Gmv9hgJwPTJ7hsJlF8IPqJpElrN97FFYOTPQCfiqrLLKnzpKkqmThfcXIrlWDaFI9Hi6TdxJ0L95CFIhceIRIyFeiFIJo-CkEplDV8cS90gBV7Wco5yAKDRlob3ZzZSZuJfalz7pADOCpB2f_hNzMEcsh3DnVVLn0Uo4EVuMKWz4MFz50E/s320/Sense%20t%C3%ADtol.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquí podeu veure un "grup de somatén"fotografiats<br />amb autoritats a la part inferior del pla inclinat nº 5.<br />Eren gent del poble, miners o treballadors de pagès<br />que armats amb escopetes i a les ordres d'una autoritat<br />competent sortien a resoldre petits altercats i situacions<br />conflictives. Es podria dir que era un grup d'intervenció<br /><div style="text-align: justify;">ràpida abans d'avisar la guàrdia civil, com en el relat</div>anterior que us he explicat.<br />Fotografia de la dècada 1930-1940.<br />Fons: Recull particular.</td></tr></tbody></table> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-90114327747472326442020-10-09T12:44:00.005-07:002020-10-09T12:49:51.719-07:00Romànic. Sant Esteve de Llanars.<p> </p><p> Llanars es un municipi de la Vall de Camprodón situat a 982 mts d'altitud.</p><p> El nom de Llanars apareix en documents molt antics i amb diferents pronunciaments, Lanars, Lanarys, Lenars, Landaris i es en el centre d'aquesta població on trobem la bonica església de Sant Esteve.</p><p> Tot i que la consagració de l'edifici es va dur a terme ja avançat el s.XII, hi ha un document de principis del s.XI que ja fa referència a la "parrochiam sancti Stephani de Lanars", el que fa pensar que l'actual església fou construïda sobre una d'anterior.</p><p> L'edifici consta d'una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular amb tres finestres i decorat amb un fris de dents de serra.</p><p> Al cantó nord hi ha una capella de planta quadrada amb una finestra a cada lateral i amb coberta a tres vessants.També hi podem veure una escala que permet des de l'exterior pujar al campanar.</p><p> A la cara de mig-jorn hi trobem un cos de planta quadrada destinat a sagristia, amb una petita finestra i una porta que permet accedir-hi des de l'exterior i el baptisteri, també de planta quadrada però amb una coberta de llosa, circular o de mitja esfera acabada amb una cúpula singular.</p><p> Al cantó de ponent la porta d'entrada sota un arc de mig punt adovellat. Es un bonic portal format per arcs en degradació, arquivoltes, columnes i capitells ben treballats. Cal observar també (a la porta real) la ferramenta forjada decorativa que encara es conserva . Per sobre d'aquesta portalada hi veiem un fris de pedra i una finestra amb arc de mig punt en degradació. Tot plegat digne d'una observació acurada. I en aquesta façana principal s'hi aixeca el campanar en forma de torre quadrada, amb dos finestrals a llevant i a ponent i un al nord i al sud i la porta que permet entrar al campanar des de l'exterior, està acabat amb teulada piramidal molt pronunciada.</p><p style="text-align: justify;"> En aquesta maqueta si que hi he volgut fer un edifici proper a l'absis que era o es la rectoria, i l'he volgut fer perquè juntament amb el davant de l'església enllosat i les escales que donen a la plaça, em va semblar que tot plegat faria un conjunt bonic de veure.</p><p><br /></p><p style="text-align: justify;"> Aquesta maqueta es pot veure a l'exposició "Romànic una volta pel Ripollès" al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses.</p><p> </p><p> IMATGES DE LA REPRODUCCIÓ</p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd6ligo-46inBcwELG5s6CGyKEEIHu9pEBz2_2KqVgFoAejWqK7beP8-iBttvadsx6WUCNY5O1cr4FNSpCHu84vqyMrK7wJfsAcAJlinCmIs2kn166LCICzIfFm-xY5xyYE2jtYV0HNKA/s2048/IMG_7559.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd6ligo-46inBcwELG5s6CGyKEEIHu9pEBz2_2KqVgFoAejWqK7beP8-iBttvadsx6WUCNY5O1cr4FNSpCHu84vqyMrK7wJfsAcAJlinCmIs2kn166LCICzIfFm-xY5xyYE2jtYV0HNKA/s320/IMG_7559.JPG" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Façana principal i cara nord.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p><br /></p><p><br /></p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq7f50iG3E2g0o0Pz5y2mWzymwOE3P_usbDBu4j1ePvNI9KcCnnKr2YjZ5SJZTiec5R-FlceTWL_M5v9NdUzOEnpw7Oj3SAekilxvNIPuYUGx16-kqtL9DalGpnTQbxu-deSjUBMty_oY/s2048/IMG_7561.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq7f50iG3E2g0o0Pz5y2mWzymwOE3P_usbDBu4j1ePvNI9KcCnnKr2YjZ5SJZTiec5R-FlceTWL_M5v9NdUzOEnpw7Oj3SAekilxvNIPuYUGx16-kqtL9DalGpnTQbxu-deSjUBMty_oY/s320/IMG_7561.JPG" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Façana principal, vegeu la carretera</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">que passa just al costat de l'església</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p><br /></p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw-SyhcSMlvWV7PZaaSeLy47c-4Qdq2wKkIAKC2WdDIky-7dJB7HK00nTookEC_8OBxghxJqIh8YoLXGr5U7Agu3D18fHkv_NPJv5KaV1HzGKyEjCHmUfST4Gu4t7AKjR4gB5oGS_gBds/s2048/IMG_7567.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw-SyhcSMlvWV7PZaaSeLy47c-4Qdq2wKkIAKC2WdDIky-7dJB7HK00nTookEC_8OBxghxJqIh8YoLXGr5U7Agu3D18fHkv_NPJv5KaV1HzGKyEjCHmUfST4Gu4t7AKjR4gB5oGS_gBds/s320/IMG_7567.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista general de la cara sud, amb la rectoria<br />en primer terme.</td></tr></tbody></table> <br /><br /> <p></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEIYSwFa9MxhKAs8AFBiZVkBxJzUbCb5CVlD0BVm0P745QEbsEexlIB0n2QNcB8jlSgKHGiEvYgWfO6YGHHfwym2e1DUektyRkDK1H7KENSA9jafgO_lqtY6B4yQJUydftLDcyxjI3ut8/s2048/IMG_7572.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEIYSwFa9MxhKAs8AFBiZVkBxJzUbCb5CVlD0BVm0P745QEbsEexlIB0n2QNcB8jlSgKHGiEvYgWfO6YGHHfwym2e1DUektyRkDK1H7KENSA9jafgO_lqtY6B4yQJUydftLDcyxjI3ut8/s320/IMG_7572.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall de la cara sud, part del baptisteri i sagristia.</td></tr></tbody></table><br /><br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjClioeLM-Q_DCUg8aODNmtB1AVoPbncCDKbzCUnMP4G39yAXrdvwfdafMfZWqoySpba23jOoRJh21_F9VeyWpp8wBqYSTKtlrIySbdohjyeCBzkxxXYNBr7r6k2FUFUT1e81XloJ4zt-I/s2048/IMG_7579.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjClioeLM-Q_DCUg8aODNmtB1AVoPbncCDKbzCUnMP4G39yAXrdvwfdafMfZWqoySpba23jOoRJh21_F9VeyWpp8wBqYSTKtlrIySbdohjyeCBzkxxXYNBr7r6k2FUFUT1e81XloJ4zt-I/s320/IMG_7579.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Més detalls de la cara sud, observeu el baptisteri<br />de planta quadrada, la coberta circular i la cúpula.<br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><p></p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFZSAqZzI4ABbBCnYOO5f8DlEQPQMdtBlo2-TXGB-2SYfaJ_CQhJRRJYuy39GTbt5xJCe3jHECnHSd_MLyOYM8axd61173DaVWPHTK8UEVuyzP16Ye1c-0NWRPOobVq1IcQNCMoQ9e1Sc/s2048/IMG_7583.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFZSAqZzI4ABbBCnYOO5f8DlEQPQMdtBlo2-TXGB-2SYfaJ_CQhJRRJYuy39GTbt5xJCe3jHECnHSd_MLyOYM8axd61173DaVWPHTK8UEVuyzP16Ye1c-0NWRPOobVq1IcQNCMoQ9e1Sc/s320/IMG_7583.JPG" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall del campanar i la finestra frontal.</td></tr></tbody></table><p><br /> </p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizlBruY52zG_rpwYpD7ns2brHLYtg9_rX0oBSvEhNvuDQPmt1CSaLMqaO4ZE0WCJVB5oIX9rsFnxtQBoyR533y4O5Qs-90CiIv3VzjwYKM6X70w4mVDSOyUJpk4g8CsIVLirM5j3N8f-U/s2048/IMG_7587.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizlBruY52zG_rpwYpD7ns2brHLYtg9_rX0oBSvEhNvuDQPmt1CSaLMqaO4ZE0WCJVB5oIX9rsFnxtQBoyR533y4O5Qs-90CiIv3VzjwYKM6X70w4mVDSOyUJpk4g8CsIVLirM5j3N8f-U/s320/IMG_7587.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cara nord vista a través del mirall, observeu l'escala<br />de pujar al campanar i part de la porta d'entrada.<br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><p></p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh53OFlvPiXd1ew0nvsLRsVa_Ocazw32xsiXuX7UAEz8yUyh1jgkYylVnBONJnGtQZM499zPFBjcuSGpPJTwoz8kwTknivyuUX-esbGOpbkISIOIaxoDybq31m3IsaTMR8cT76d6YWAPEo/s2048/IMG_7586.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh53OFlvPiXd1ew0nvsLRsVa_Ocazw32xsiXuX7UAEz8yUyh1jgkYylVnBONJnGtQZM499zPFBjcuSGpPJTwoz8kwTknivyuUX-esbGOpbkISIOIaxoDybq31m3IsaTMR8cT76d6YWAPEo/s320/IMG_7586.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En aquesta imatge podem veure el cantó sud<br />i a través del mirall la cara nord.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbuwOh7hscpTwFyQWJ6A8n9oQCijQMp0NG8hFkTR5tkx6y-6Gowd7qTbRwF9VBFXqMWtt63U09DlQ5-DcnNhLq7Mj790l4w-ES0Tyfxb7KlBVEcDekjgcgJw2MPegYkQwlaszqlyohXVg/s2048/IMG_7585.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbuwOh7hscpTwFyQWJ6A8n9oQCijQMp0NG8hFkTR5tkx6y-6Gowd7qTbRwF9VBFXqMWtt63U09DlQ5-DcnNhLq7Mj790l4w-ES0Tyfxb7KlBVEcDekjgcgJw2MPegYkQwlaszqlyohXVg/s320/IMG_7585.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La maqueta a l'exposició.</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx8A8vxr634wU52goGbR3dQK1jG_CFDGst1iX1rlm3x7Xz_0ekzGoewZM8ZEOUteGGoxBCokAlu8XuTd64_F53T8gM5G-tdAF_rgI1WcOKQXDnUUhfVSWcYSNZxJfWvV_m_YZ4d-6P77A/s1740/sant+esteve+de+llanars.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1740" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx8A8vxr634wU52goGbR3dQK1jG_CFDGst1iX1rlm3x7Xz_0ekzGoewZM8ZEOUteGGoxBCokAlu8XuTd64_F53T8gM5G-tdAF_rgI1WcOKQXDnUUhfVSWcYSNZxJfWvV_m_YZ4d-6P77A/s320/sant+esteve+de+llanars.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Planimetria de Sant Esteve de Llanars<br />Manel Anglada i Bayès 1:200<br /><br /><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table><br /></div>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-13913903791188456102020-10-05T12:56:00.012-07:002023-04-17T09:02:27.478-07:00Històries d'un poble miner. Inauguració del ferro-carril.------- Arribada del primer tren a Torallas La Ilustración Española y Americana -- 1880.<div><br /></div><div> Inauguración del ferro-carril de San Juan de las Abadesas</div><div><br /></div><div style="text-align: justify;"> <b>"Los catalanes son trabajadores infatigables; la ociosidad les horroriza; ningún obstáculo les detiene. La movilidad de su carácter, esa noble ambición de que se hallan animados, los ha conducido a todas partes. No hay ninguna ciudad, ni punto de España, en donde no se encuentren. Se hallan en Francia, en Inglaterra, en Italia, en Alemania, en las Indias, en América"</b></div><div><b> Germond de Lavigne.---Itinéraire de l'Espagne.</b></div><div><b><br /></b></div><div><b> ==============================</b></div><div><b><br /></b></div><div><div style="text-align: justify;"><b> </b> CATALUÑA es una de las regiones mas agricolas, mercantiles, manufactureras, artisticas y monumentales de España. La agricultura cuenta con asiduos e inteligentes cultivadores; el comercio, con incansables mercaderes; la industria, con capitales y aptitudes sobresalientes; las arte, con hombres de inspiración y de genio, y la religión, con monumentos imperecederos, testigos mudos de la piedad de pasadas edades y nobilisimo testimonio de las creencias presentes. El pueblo catalán podrá ser retraido en su caracter y en sus actos; podrá amar con delirio su tierra, la tierra de sus antepasados, y usar a todas horas el dialecto provincial con preferencia a la armoniosa y rica lengua de Castilla; podrá aspirar legitimamente a que compitan en población, en progreso y en mejoras materiales Madrid y Barcelona; pero esta rudeza de caracter, y ese amor al catalanismo, y esa pasión por la capital del Principado entrañan el ánsia de trabajar y el afan de recorrer, por su propio esfuerzo y por su propia iniciativa, el camino de la civilización.</div><div style="text-align: justify;"> Aquellos laboriosos e ilustrados habitantes tienen fábricas, tienen embarcaciones, tienen ferro-carriles, tienen almacenes, tienen depósitos, tienen a su disposición todas las manifestaciones de la actividad humana; pero teniendo tanto y trabajando tanto, les falta el pan de la industria, el carbón de piedra, que debia importarse de extranjera tierra. ¿Que hacer ante esa dificultad gravisima para un pueblo fabril, manufacturero y naval?</div><div style="text-align: justify;"> Recorren los hombres prácticos y los hombres de ciencia las cuatro provincias catalanas y se detienen en la de Gerona; llegan a 1000 m. sobre el nivel del mar; suben una y otra pendiente, y allá a lo alto de una montaña en Surroca y lindante con los Pirineos encuentran lo que buscaban con tanto afan y con inusitada perseverancia, "el carbón". Ya disponen de carbón de piedra; las pruebas lo proclaman a grito herido y los quimicos lo confirman..............</div><div style="text-align: justify;"> Al momento se formó una Empresa; quiebra esta, y se organiza otra y otra, hasta que la Sociedad <b>El Veterano</b> primero, y <b>La Catalana de Crédito</b> después, aunando esfuerzos, reuniendo capitales y atrayendo el trabajo de todos, fundó la ya conocida y por todos respetada <b>Ferro-carril y minas de San Juan de las Abadesas, </b>y en ese cambio de empresas, y en esa vertiginosa actividad de los catalanes, ya próspera, ya adversa, sobresale una gran figura, la del ingeniero <b>D. Félix Maciá y Bonaplata</b>, quen sin desmayos y con fe profunda, persiguió un dia y otro dia, un año y otro año, el bello ideal de la costrucción del ferro-carril comenzada y terminada a su presencia.</div><div style="text-align: justify;"> Las obras fueron inauguradas el 15 de Setiembre de 1877, y concluida la linea el 17 de Octubre de 1880.</div><div style="text-align: justify;"> Las obras a juicio de los ingenieros, estan hechas en las mejores condiciones, como suelen hacerse en Cataluña y a juicio de los profanos una de las que ofrece mas gallardia es el puente de la <b>Puda o Pudó </b>sobre el barranco del mismo nombre................</div><div style="text-align: justify;"> La extracción segun testimonio del <b>Sr. Ducloux</b>, se hace por cuatro bocaminas principales, galeria Dulce 955 m. galeria Pinté 988 m. galeria Gallina 1135 m. y galeria Juncá 1249 m. </div><div style="text-align: justify;"> Una vez extraidos los carbones se reunen en la plaza del Pinté, por vias y planos inclinados, desde allí pasan por un taller de reparación mecánica y por aparatos de cribado y de lavado a su destino especial, unos a la estación de carga de Torallas, otros a la fabricación de cal y cemento romano, la mayor parte a la fabricación de conglomerados y no pocos a las máquinas de comprimir, donde se transforman en panes por medio de la mezcla de brea.</div><div style="text-align: justify;"> Los productos de las minas ya elaborados llegan a Torallas,última estación de la linea por un sistema bisauto motor de vias y planos inclinados, que permite utilizar la fuerza de gravedad de los vagones llenos para hacer regresar los vacios hasta el punto de salida, procedimiento ensayado por primera vez en Darlinkton y es tan sencillo y económico que agradó sobremanera al señor Ministro de Fomento y a todos los expedicionarios.</div><div style="text-align: justify;"> Los 86.400 panes de carbón que diariamente produce la fábrica, las 50 toneladas de cemento que cada dia ofrece a la industria y al comercio y la cantidad de cal grasa e hidráulica que tiene en abundancia a disposición de los mercaderes, aparte del mineral en bruto que sale y se aprovecha de las minas, constituyen una riqueza para Surroca, San Juan de las Abadesas, para la Compañia, para Cataluña y para España.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkgQ65QNDimQU0GcBmyfbScDe4zAB2CDSVQp2LzbV9-PT0fZvYwcxBpJtP-t2M1vZGuDse26qTJS9dqjNoPaWyfGMBKu7M7x7ubnAR87CSmHYW3-6clnvuGOJ9ivtb13q7S20VWo5Sx9ta9XqcfjAf84WBaRlUTkYZW5w899mFyECfKOtvvpNi-Xaj/s1296/e.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1164" data-original-width="1296" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkgQ65QNDimQU0GcBmyfbScDe4zAB2CDSVQp2LzbV9-PT0fZvYwcxBpJtP-t2M1vZGuDse26qTJS9dqjNoPaWyfGMBKu7M7x7ubnAR87CSmHYW3-6clnvuGOJ9ivtb13q7S20VWo5Sx9ta9XqcfjAf84WBaRlUTkYZW5w899mFyECfKOtvvpNi-Xaj/s320/e.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El tren passant per el pont de la Puda a l'arribada<br />a Sant Joan de les Abadesses.<br />Fons: recull particular.</td></tr></tbody></table><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> ===============================</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> </div><div><div><div> Arribada del primer tren a Torallas<br /><div> <br />
L'arribada del primer tren a Torallas s'esdevingué el 17 d'octubre de 1880.<br />
Un tren compost per 12 cotxes i un "break" per al ministre de Foment, Sr. Lasala i senadors, sortí a les 6 del matí de l'Estació de França. A Granollers canvi de tren a un de la societat "Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas".<br />
Parada a Ripoll i als ponts de la Pudor i Roser, de 26 i 28 metres d'alçada respectivament.<br />
Parada a l'estació de Sant Joan, per rebre la salutació de l'alcalde i regidors, que duien les bandes amb l'escut de Sant Joan.<br />
Arribada a l'estació de Torallas. Expectació popular, amb moltes barretines. Es reparteix una poesia al·legòrica. S'interpreta la marxa reial.<br />
Missa a l'andana oficiada per l'arxiprest de Sant Joan.<br /><div style="text-align: justify;"> L'altar era fet amb pans de carbó, cobert per un dels pal·lis del s.XV que més tard passarien al Museu Episcopal de Vic. Benedicció de la línia. Gran nombre de petards des de les muntanyes.</div>
Visita a les mines. El ministre féu la primera barrinada de la mina Lasala.<br />
Esmorzar a la casa de l'enginyer de les mines.<br />
Visita a la mina Dolça on el ministre arrancà trossos de carbó.<br />
Dinar a Ripoll.<br /><div style="text-align: justify;"> Sortida a les 7 del vespre. S'instal·là un llum elèctric al tren que il·luminava els túnels i les obres.</div> <br />
<br />
Font: Diario de Barcelona, 19 d'octubre de 1880. La ilustración Española y Americana, octubre de 1880.<div><br /></div><div> =============================</div><div><br /></div><div><br /></div><div> </div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkcv6ofBIoAO8zAcaN6ep_e5qAipbHSWdO0Xzo6r7diSN4j-hTB0bWTVOm9GY4GMe4POqCvzONjaK9Xh1vXxWT9E_cn1GQQCY4kFdBczPL0KiafpeuRU_ePhVjM2NsbSzUIA4Bg5FV3T6rX-9CrpVX6yIALyDyhkS-11kd3CLxX_xCDhEvBoL8l-fO/s939/Torallas.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="641" data-original-width="939" height="218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkcv6ofBIoAO8zAcaN6ep_e5qAipbHSWdO0Xzo6r7diSN4j-hTB0bWTVOm9GY4GMe4POqCvzONjaK9Xh1vXxWT9E_cn1GQQCY4kFdBczPL0KiafpeuRU_ePhVjM2NsbSzUIA4Bg5FV3T6rX-9CrpVX6yIALyDyhkS-11kd3CLxX_xCDhEvBoL8l-fO/s320/Torallas.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Estació de Torallas en plena activitat a mitjans s.XX.<br />Fotografia cedida per Ramón Pont.<br />Fons: Recull personal</td></tr></tbody></table><br /></div><div> ==================================</div><div> </div><div><br /></div><div> El darrer tren sortí de Sant Joan de les Abadesses el 14 de juliol de 1980.</div><div> Se substituí per un servei d'autocars fins el 31 de desembre de 1984, data en que quedà suprimida definitivament la línia.<br /><div><br /></div><div><br /><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqPMy9OjTcXLvT-JlZYXGu-77o0bCFtt7n-KkCtOwC5L_e1HIy2Rn3msy0ULxcdtIpxMrT5Q8AFn-BFJ7f-Z1DnrRICgtER27AYTxJcUAofFqYJRR0kHW8CHPua5CDJFwcHP1z7ycEBIE/s2048/IMG_E7094.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqPMy9OjTcXLvT-JlZYXGu-77o0bCFtt7n-KkCtOwC5L_e1HIy2Rn3msy0ULxcdtIpxMrT5Q8AFn-BFJ7f-Z1DnrRICgtER27AYTxJcUAofFqYJRR0kHW8CHPua5CDJFwcHP1z7ycEBIE/w320-h240/IMG_E7094.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gravat de l'època on es pot veure la missa de<br />campanya a Torallas amb motiu de l'arribada<br />del primer tren.<br /><br />Ilustración Española i Americana 1880.<br /></td></tr></tbody></table><br /><div> </div><div> ===========================================</div><div><br /></div><div><br /></div><div> <br /><br /></div><div> </div><div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuBHqBbO2XcWJb6BV7lJacUnyo-Kg83LLCYGOXRIAaaYo9xsr4YnrLraLlUA_UwETeBFpTDtCC2CwNWJ_Hk-1XqyQVJGCbUcAbkutX8r1heRGbKKT4qcAlz5WPJPc6CJU7JsOkDklrrYM/s650/locomotora+torallas.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="482" data-original-width="650" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuBHqBbO2XcWJb6BV7lJacUnyo-Kg83LLCYGOXRIAaaYo9xsr4YnrLraLlUA_UwETeBFpTDtCC2CwNWJ_Hk-1XqyQVJGCbUcAbkutX8r1heRGbKKT4qcAlz5WPJPc6CJU7JsOkDklrrYM/w320-h237/locomotora+torallas.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto extreta de www.mundo-ferroviario.es, on podem<br />veure una locomotora amb el nom de "Torallas" el que <br />demostra la importància que en aquell moment tenia<br />aquesta estació.<br /><div style="text-align: justify;"><br /></div></td></tr></tbody></table><br /><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><br /><br /><br /></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr></tbody></table> <br /><div> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgotwtCanVnZgek5_h8qKVH95e5jV-lNvwdeDE4wxOfz_mNTvc1QfilsYKvrBei8Je4julBcRSoeiBoMfgC9HLz8dS8pkxd0OqHVvNcBxe2QhXKZ6MfFW-H-Ung5HSEO3R2t2Ygpc-wWGE/s830/TORALLAS-Abandonament..jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="710" data-original-width="830" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgotwtCanVnZgek5_h8qKVH95e5jV-lNvwdeDE4wxOfz_mNTvc1QfilsYKvrBei8Je4julBcRSoeiBoMfgC9HLz8dS8pkxd0OqHVvNcBxe2QhXKZ6MfFW-H-Ung5HSEO3R2t2Ygpc-wWGE/w320-h274/TORALLAS-Abandonament..jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />Cara i creu de la mateixa estació. Mentre que al 1880<br />arribava el primer tren a Torallas amb tota la solemnitat,<br />en aquesta foto del 1971 quatre anys després de tancar<br />les mines ja estava en ple procés de desaparició.<br /><div style="text-align: justify;"> Fotografia: Jordi Valero.</div></td></tr></tbody></table><br /></div><div><br /></div><div> </div><div> </div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></div></div></div></div></div></div></div></div>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-5240106056566560922020-09-27T09:30:00.005-07:002020-09-28T09:17:07.097-07:00Romànic. Sant Jaume del Barretó.<p> </p><p> L'església de Sant Jaume del Barretó, també anomenada de Montbac o Monbac, es troba a poc més de 1200 mts. d'altitud al veïnat de Llaés del municipi de Ripoll.</p><p> Bastida a finals del s.XII fou coneguda sempre per Sant Jaume de Montbac o Monbac, fins que a finals del s.XVII va adoptar el topònim del Barretó degut a que està just al costat d'aquesta gran casa de pagès.</p><p> Ha estat un edifici que segur al llarg de la seva història ha patit nombroses modificacions. A la cara nord hi ha una porta rectangular tapiada molt propera a l'absis, aquesta porta es pot veure perfectament delimitada. A mig-dia n'hi ha una altre amb gradació i sota un bonic arc fet amb grans dovelles, aquesta també està tapiada però conserva la seva bellesa, aquestes dues portes en la reproducció les he volgut "reobrir de nou", perquè quedés constància evident del passat d'aquest edifici.</p><p> Finalment durant la guerra civil fou profanada, saquejada i abandonada, fins l'any 1975 que fou restaurada de nou i oberta al culte.</p><p style="text-align: justify;"> Es molt senzilla, però està construïda amb grans carreus i ben alineats el que li dona una sensació de gran solidesa. </p><p style="text-align: justify;"> Consta d'una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular amb coberta de quart d'esfera i dues finestres, una de central en gradació i una al lateral sud. </p><p style="text-align: justify;"> A mig-jorn no hi ha cap obertura, només s'hi pot veure la bonica porta tapiada que he esmentat abans. </p><p style="text-align: justify;"> <span style="text-align: left;">Al cantó nord, el mateix cas, només la porta tapiada propera a la capçalera de la nau.</span></p><p> I al oest hi trobem la porta d'entrada actual, un ull de bou de dimensions considerables i segurament reconstruït en la restauració del 1975 ja que sembla una estructura de ciment i d'una sola peça. També sobre aquest mur s'alça un petit però esvelt campanar d'espadanya de dos ulls. </p><p><br /></p><p> Aquesta maqueta no està exposada.</p><p> </p><p> Diverses imatges de la maqueta de Sant Jaume</p><p> </p><p><br /></p><p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1sretn5iS8Gu5waYkHFJvPLZK_7tFkoVBww0NNa2LgXDKUxge0I8vR7j8pQZ9E3hckzCfSk-p8vsjr_CXTtRvMs1yb2jvrRdXQpnY-_VF56MyfGDS8vBIolXkD3BnPGapVdT0eLUmBA8/s700/sant+jaume+del+barret%25C3%25B3.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="614" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1sretn5iS8Gu5waYkHFJvPLZK_7tFkoVBww0NNa2LgXDKUxge0I8vR7j8pQZ9E3hckzCfSk-p8vsjr_CXTtRvMs1yb2jvrRdXQpnY-_VF56MyfGDS8vBIolXkD3BnPGapVdT0eLUmBA8/s320/sant+jaume+del+barret%25C3%25B3.JPG" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Planimetria de Sant Jaume del Barretó.<br />Manel Anglada i Bayès. 1:200</td></tr></tbody></table><br /></p><p> </p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUFpTTa8QxqfJL0cAaBsf6gRuddfcMewtfRYbKxeLYkQSzw6ySq-0bQKg6N34FCiREcTLQcPIgDr6_MFX22zMZS2LT0UI-KtNnB9co13YhKXpyg69dbUv7XiHk1EWeFAzevsA8JxXw-hs/s2048/IMG_7488.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUFpTTa8QxqfJL0cAaBsf6gRuddfcMewtfRYbKxeLYkQSzw6ySq-0bQKg6N34FCiREcTLQcPIgDr6_MFX22zMZS2LT0UI-KtNnB9co13YhKXpyg69dbUv7XiHk1EWeFAzevsA8JxXw-hs/s320/IMG_7488.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista general de l'església</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p> </p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPgu4a0NP17r8m_Czmzcar51JOwGEkiBrdICHx-KUh0Fk7l_Jv3bEgy8BJSBzhE-1aXhoXzvmszqxYsllEhZfHx-8dsixXB_nvgAfHANcLkhCWu1HCOtEgxC3V6YL7E833V4BKq3LFZw0/s2048/IMG_7468.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPgu4a0NP17r8m_Czmzcar51JOwGEkiBrdICHx-KUh0Fk7l_Jv3bEgy8BJSBzhE-1aXhoXzvmszqxYsllEhZfHx-8dsixXB_nvgAfHANcLkhCWu1HCOtEgxC3V6YL7E833V4BKq3LFZw0/s320/IMG_7468.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista nord-est. Aquí podem veure la porta que hi<br />havia i ara també desapareguda.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh4Q7SCEKEBU0CO_5rr7BmRZSWSvm4-2eQbdbaFcEpGmyRQVGIO1ixDm_wW9rBzsPL_IE2OQZGj2_l6pwlfeGKyl1cMEbcTkKHkYg8kZ1WXg7mV-ZC4YWSl5FH30W5C-TDYL_Od4lSI34/s2048/IMG_7472.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh4Q7SCEKEBU0CO_5rr7BmRZSWSvm4-2eQbdbaFcEpGmyRQVGIO1ixDm_wW9rBzsPL_IE2OQZGj2_l6pwlfeGKyl1cMEbcTkKHkYg8kZ1WXg7mV-ZC4YWSl5FH30W5C-TDYL_Od4lSI34/s320/IMG_7472.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista del sud-oest. En aquesta fotografia podeu<br />veure dues portes, a l'esquerra la actual d'entrada<br />a l'església i a la dreta la de mig-jorn que en la <br />realitat també està tapiada. Podeu comparar-les.<br /> <br /><div style="text-align: justify;"><br /></div></td></tr></tbody></table><br /><p></p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl5lwY3RUYDb_1YqEZGyWuaKIo7tzMWjBUp_rHUPmFuCUhyphenhyphenmgtS53dcfoWv9wUWwm-lXD3dDrQ4zZ3aSG9h8oTa97m0Ftyxf15EWNY-006sOP4qzZx911M1u-aBmxyjuBX9rnziSDhdk4/s2048/IMG_7464.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl5lwY3RUYDb_1YqEZGyWuaKIo7tzMWjBUp_rHUPmFuCUhyphenhyphenmgtS53dcfoWv9wUWwm-lXD3dDrQ4zZ3aSG9h8oTa97m0Ftyxf15EWNY-006sOP4qzZx911M1u-aBmxyjuBX9rnziSDhdk4/s320/IMG_7464.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall de la porta que hi havia a mig-jorn i ara tapiada.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi_6hS3M0BmUelcRxXr-8dnjiFyaR8fH-SRhkWpcXHI-Iwhdjqtyzz1RWctO24bNLeh0mjYaAicBGEVcTCHRnMxH7NDQz1t_NouIEAT-LTjXCKYDlaN0mWj0gtNeXc-jDpC3c5vWmOMJE/s2048/IMG_7471.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi_6hS3M0BmUelcRxXr-8dnjiFyaR8fH-SRhkWpcXHI-Iwhdjqtyzz1RWctO24bNLeh0mjYaAicBGEVcTCHRnMxH7NDQz1t_NouIEAT-LTjXCKYDlaN0mWj0gtNeXc-jDpC3c5vWmOMJE/s320/IMG_7471.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cantó de ponent. Porta d'entrada actual, ull de bou<br />i campanar.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheP2Llm9uOVF-XXjW9SEXPHafDOGfnh_LB-7Qf9nYKR-Rm4nIUXnP9tAt2nXtllobOG6sAu47nyBv49pacLfTcr7-B5gTysAKkbcK9zOSILFpxiZX1hYeGpar10YAkBv-ZWTaC6N38J7c/s2048/IMG_7467.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheP2Llm9uOVF-XXjW9SEXPHafDOGfnh_LB-7Qf9nYKR-Rm4nIUXnP9tAt2nXtllobOG6sAu47nyBv49pacLfTcr7-B5gTysAKkbcK9zOSILFpxiZX1hYeGpar10YAkBv-ZWTaC6N38J7c/s320/IMG_7467.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista sud-est. En primer terme "mongetes d'aspre"<br />de la casa de pagès del Barretó.</td></tr></tbody></table><br /><p></p>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-2191353069198525702020-09-21T12:40:00.003-07:002020-09-21T12:48:00.244-07:00Romànic. Sant Víctor de Dòrria<p> </p><p style="text-align: justify;"> El municipi de Dòrria es troba situat a 1550 mts. d'altitud (es el més alt de la província de Girona) i un dels nuclis que conformen l'anomenada baronia de Tosses. Per accedir-hi s'ha de fer per un trencall que hi ha a la dreta de la N-260 que va de Ribes de Fresser a Puigcerdà i abans d'arribar dalt la collada de Tosses. </p><p style="text-align: justify;"> Aquesta església surt esmentada amb el topònim "Doriga" a principis del s.X en l'acte de la seva consagració, el que fa pensar que encara que la construcció romànica es un bon exemple de l'arquitectura rural dels ss. XI-XII, segurament es va fer sobre una de preromànica del s.X.</p><p style="text-align: justify;"> Es rectangular capçada a llevant per un absis també rectangular i diferenciat de la nau.</p><p style="text-align: justify;"> A la cara nord te dues capelles laterals adossades. </p><p style="text-align: justify;"> Al lateral de ponent hi ha un ull de bou de construcció o restauració molt tardana i a la cantonada entre la cara nord i la de ponent s'hi alça el campanar que es una torre quadrada amb un gran finestral a cada cara i coberta piramidal. A aquest campanar també s'hi pot accedir per una escala exterior al cantó nord.</p><p style="text-align: justify;"> Al lateral de mig-dia també hi ha una capella adossada, la porta d'entrada, oberta en una de les moltes restauracions que s'hi han dut a terme i sobre aquesta una finestra romànica de mig punt i doble esqueixada. Per accedir a aquesta porta s'ha de fer a través d'un petit pati exterior que sembla que te per objectiu poder entrar al temple sense passar per el petit cementiri que l'església te al davant.</p><p style="text-align: justify;"> Tota la teulada està coberta amb llosa.</p><p style="text-align: justify;"> En les obres de restauració de l'any 1997, van aparèixer importants restes de pintures romàniques.</p><p style="text-align: justify;"> Aquesta maqueta està exposada al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGtZq3Z72tvB2aA6iHHYNe4TCAZpI9mvLr0ngf-1ippFhktnSadlNV-EONaKBaUsXsHl0A7DWvpQWP6GYR_6TLOmrtt8vTpYrgNdb01q7cg9caqBFJjjSXAiwUECLNyr36gppjSXp1tEI/s2048/IMG_7447.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGtZq3Z72tvB2aA6iHHYNe4TCAZpI9mvLr0ngf-1ippFhktnSadlNV-EONaKBaUsXsHl0A7DWvpQWP6GYR_6TLOmrtt8vTpYrgNdb01q7cg9caqBFJjjSXAiwUECLNyr36gppjSXp1tEI/s320/IMG_7447.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista general de la maqueta.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOW_g_z-qhQvnCPQaAz7yEz09PbNRDCtJoLLusnexMFnSnn55PDtp6v0b3bg_0VH9ym4CeLWG3jAT_iGoERm12lomktmpQ_97gKvDnAzXaMsIl0cpZkDBeGCYUbiCXI6inpNzZYftokkk/s2048/IMG_7446.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOW_g_z-qhQvnCPQaAz7yEz09PbNRDCtJoLLusnexMFnSnn55PDtp6v0b3bg_0VH9ym4CeLWG3jAT_iGoERm12lomktmpQ_97gKvDnAzXaMsIl0cpZkDBeGCYUbiCXI6inpNzZYftokkk/s320/IMG_7446.JPG" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall del campanar</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7cHWyrnCT8lHeO0do6nWkeegNLLqkQ-LyWdmuHMRAxRpX5fzrvXnxotekizca83-BJI1zjoY0BdXfRd5ma2W3ueiBma4URmqr7mhRE8NmdqnL2QjG9uF8zzjG3ukgrnunJz0aGA2K0TA/s2048/IMG_7442.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7cHWyrnCT8lHeO0do6nWkeegNLLqkQ-LyWdmuHMRAxRpX5fzrvXnxotekizca83-BJI1zjoY0BdXfRd5ma2W3ueiBma4URmqr7mhRE8NmdqnL2QjG9uF8zzjG3ukgrnunJz0aGA2K0TA/s320/IMG_7442.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'església vista des del sud-oest.</td></tr></tbody></table><br /> <p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEighUkRz755ZdlUyZkVDEkS2VPL9zz2uiQAHyMnoJILCTl9CRkzqUPpHs2laB1ueJA-oD3UWkJ-L2xCh1NiZuDWyUIeoN1H3TvltwV1N3xtYkPBkSWB1CN2GeWVgeIuABfbUibWkQSXPNI/s2048/IMG_7445.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEighUkRz755ZdlUyZkVDEkS2VPL9zz2uiQAHyMnoJILCTl9CRkzqUPpHs2laB1ueJA-oD3UWkJ-L2xCh1NiZuDWyUIeoN1H3TvltwV1N3xtYkPBkSWB1CN2GeWVgeIuABfbUibWkQSXPNI/s320/IMG_7445.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall de la porta d'entrada i de la petita finestra<br />de doble esqueixada.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNLZDwde0ROcPRk_hcNrqMxJcG96R1EkZdSOXT_tUQvp7u8Hi81FPyFZoCxs_SPLv8Ogc9Rnq3QktQ69vO4gHmxYO_JmTOGI1Y1Zno5Ko5awwQSadyRaxWNEdQqgksaYZnb0-T8R3WgMI/s2048/IMG_7443.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNLZDwde0ROcPRk_hcNrqMxJcG96R1EkZdSOXT_tUQvp7u8Hi81FPyFZoCxs_SPLv8Ogc9Rnq3QktQ69vO4gHmxYO_JmTOGI1Y1Zno5Ko5awwQSadyRaxWNEdQqgksaYZnb0-T8R3WgMI/s320/IMG_7443.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cara sud de la reproducció.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1PdFjNVdERaqNNLV-Ykm2LsOv3ZOx6-m4kHW9yAspKsGG-0QScR2sntWBfui8slBATqsbKrCzDh0cRQnQB6pFzOQRzlehgVgpqo2K8JsGrVNC4N38TQ0TyrhplaQF0yy9D1EOFp0ja2o/s2048/IMG_7444.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1PdFjNVdERaqNNLV-Ykm2LsOv3ZOx6-m4kHW9yAspKsGG-0QScR2sntWBfui8slBATqsbKrCzDh0cRQnQB6pFzOQRzlehgVgpqo2K8JsGrVNC4N38TQ0TyrhplaQF0yy9D1EOFp0ja2o/s320/IMG_7444.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cantó de llevant on podem veure el petit absis<br />rectangular i diferenciat de la nau.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUrTqdueimfPMubxSfRY3zH27DJCRAcDDzBnX3V8jaJBlfhDKuQdOn26izbkcGuxTv4gMEaBQ5IYdmtW-CAFRmZjxq4uEGaMzLy6QrzEe1EMdE3yJ5CxHELXkNcfAcjWtnn7E2xaG3O9E/s896/sant+victor+de+dorria.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="896" data-original-width="705" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUrTqdueimfPMubxSfRY3zH27DJCRAcDDzBnX3V8jaJBlfhDKuQdOn26izbkcGuxTv4gMEaBQ5IYdmtW-CAFRmZjxq4uEGaMzLy6QrzEe1EMdE3yJ5CxHELXkNcfAcjWtnn7E2xaG3O9E/s320/sant+victor+de+dorria.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Planimetria de Sant Víctor de Dòrria<br />Manel Anglada i Bayès 1:200</td></tr></tbody></table><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGwIGjvm4ld3NeeItE3Svklx-Tq848cuLQ_wS0cnYzzFN_OoVq20QK8MEBRnBgLeQJtCIGttv88hYoYGwM-2ok3Ig3swXLxaoM-NLaRMDWs3uRKH6FqLnP31k38gPzJdZvRaofFNLGLeM/s2048/IMG_7454.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGwIGjvm4ld3NeeItE3Svklx-Tq848cuLQ_wS0cnYzzFN_OoVq20QK8MEBRnBgLeQJtCIGttv88hYoYGwM-2ok3Ig3swXLxaoM-NLaRMDWs3uRKH6FqLnP31k38gPzJdZvRaofFNLGLeM/s320/IMG_7454.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'església vista del cantó sud-est.<br /><br /><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><p></p>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-91256395580163784002020-09-07T10:42:00.000-07:002020-09-07T10:49:11.776-07:00Romànic. Sant Marcel de Planès.<p> </p><p><br /></p><p> El nucli urbà de Planès, també anomenat Planès de Rigard el trobem a 1200 mts. d'altitud aprox., situat en els primers kilòmetres de la carretera de Ribes de Fresser a Puigcerdà i pertany al municipi de Planoles</p><p><span> Aquí hi ha l'església de Sant Marcel. Aquesta ja apareix en un document de principis del s.X en que va passar a pertànyer al Monestir de Sant Joan de les Abadesses. </span></p><p><span> Està formada per una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular amb dues petites finestres de doble esqueixada, una centrada i l'altre al cantó de migdia. En el punt on s'uneixen la nau i l'absis s'hi aixeca un campanar de cadireta de dos ulls.</span></p><p><span> La porta d'accés es troba al cantó sud, en l'espai que ocupa un petit cementiri, està emmarcada per uns grans carreus i sota un senzill arc de mig punt. En aquest lateral també i podem veure dues finestres també de doble esqueixada.</span></p><p><span> A la cara nord, la paret es totalment llisa i al cantó de ponent hi ha una casa adossada força gran, no se si en algun temps havia estat la rectoria. També en aquest cas només he fet l'església.<br /></span></p><p><span> La teulada es tota coberta amb llosa. En general es un edifici petit però molt bonic, es la més petita de les esglésies que he reproduït però te el seu encant.</span></p><p><span> Aquesta maqueta ara mateix no està exposada.</span></p><p><span> </span></p><p><span><br /></span></p><p><span><br /></span></p><p><span> </span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDNfvQS8yPn__LaBo0aWK8pQSPzr9wSBCTeV-cBCRwiMdW8zJAgIt504l2L6ORAUuf9r9T6N2QTTSF-TJ1fUKJBfFofnMrgUju7ENs4R0bhpka14zxx6ml_UQop9kc7B8w-2I8kXzK7jI/s741/sant+marcel+de+planes.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="741" data-original-width="367" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDNfvQS8yPn__LaBo0aWK8pQSPzr9wSBCTeV-cBCRwiMdW8zJAgIt504l2L6ORAUuf9r9T6N2QTTSF-TJ1fUKJBfFofnMrgUju7ENs4R0bhpka14zxx6ml_UQop9kc7B8w-2I8kXzK7jI/w158-h320/sant+marcel+de+planes.jpg" width="158" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Planimetria de St. Marcel de Planès.<br />Autor: Manel Anglada i Bayès</td></tr></tbody></table><span><br /> </span><p></p><p><span><br /></span></p><p><span> </span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL8RVmxX_STC5tq7_31E7Lf4LiDnhtlQzCHX7YJSivdDPT1V47sw3RsFklV_zxG-rFe6Wl0uI01Pa6IOyy7F94vvzZ0Hpr8UJcBzhshkNz8cR3FIUS-REnLWxRqzXCNIXsNYuJrFYVcOE/s2048/DSC02183.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL8RVmxX_STC5tq7_31E7Lf4LiDnhtlQzCHX7YJSivdDPT1V47sw3RsFklV_zxG-rFe6Wl0uI01Pa6IOyy7F94vvzZ0Hpr8UJcBzhshkNz8cR3FIUS-REnLWxRqzXCNIXsNYuJrFYVcOE/w320-h240/DSC02183.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista de l'església per la cara de migdia.</td></tr></tbody></table><span><br /></span><p></p><p><span> </span></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMwmphKzjfCO_CAMdCbIdKV9s1QHSD4iZPcdZyF9a5uMHirPp_w8zLYsKanJvBURaNhMdK0Cyq6AiRuksvpOFShzs7pY-KQpjRGg09N73d5j94weTqp5XKjBp3K1MOdtl-C7EnLiT3q68/s2048/DSC02184.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMwmphKzjfCO_CAMdCbIdKV9s1QHSD4iZPcdZyF9a5uMHirPp_w8zLYsKanJvBURaNhMdK0Cyq6AiRuksvpOFShzs7pY-KQpjRGg09N73d5j94weTqp5XKjBp3K1MOdtl-C7EnLiT3q68/w320-h240/DSC02184.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista del cantó de ponent.<br /><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><p></p>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-13570995211544415442020-09-04T11:43:00.004-07:002020-09-11T12:36:27.673-07:00Històries d'un poble miner. Doña Amália.<div> Extret del programa de la Festa Major de Sant Joan de les Abadesses de l'any 1999.</div><div><br /></div><div> Sis dies, si bé que no enters, amb Joan Coma. (Pau Orlina).</div><div><br /></div><div> Aquí més amunt, passat cal Cabrer, on ara veig una perruqueria, hi recordo un recambró humit i fosc, cedit gratuïtament a doña Amália, la qual hi tenia un piano i una cadira i on feia classes de música.</div><div> Ho deia prou clar un rètol, bellament dibuixat per la Maria de can Toralles i enganxat als vidres de la porta: "Amàlia de la Pietra profesora de piano, teoria, práctica y perfeccionamiento".</div><div> Doña Amália era mexicana, sembla, d'una família culta i rica. De petita tocava el piano i era aplaudida en cercles íntims. La seva bellesa etèria i la seva finor d'esperit li prometien un gran futur. Els pares l'enviaren a Itàlia a perfeccionar estudis. Allà va conèixer un home jove, enginyer i ben plantat. Decidiren fugir. L'enginyer va trobar feina a les mines de Surroca. Aquí estarien tranquils. Les mines eren importants; fins i tot hi feren arribar el ferrocarril. Doña Amàlia era feliç. Diuen que tenia un vagó de tren exprés per a ella i que, quan hi pujava amb el seu caminar sinuós, mostrava un turmell finíssim, Vivia a cor que vols.</div><div> Però les coses bones duren poc. L'enginyer va morir sobtadament d'un atac cerebral. Com que no hi havia cap paper en regla, doña Amàlia va quedar sola i sense dret a res. Però a ella les coses materials tampoc no li importaven gaire. I ni es va adonar que s'anava quedant en la misèria més absoluta. Ella i un pobre gosset que tenia. Baixava cada dia, a peu, des de Surroca; pel camí collia flors i les duia al cementiri: Gustavito, Gustavito, ya estamos aquí yo y el perrito" i que anava seguit d'una llarga explicació de tot el que li havia passat durant el dia. La misèria creixia i ja gairebé vivia de caritat. Ella de la caritat en deia petits obsequis. I ho agraïa en un català suau i allargassat amb deix de mexicà i italià. </div><div style="text-align: justify;"> A les classes de piano, hi tenia pocs alumnes, i ella no se'n lamentava pas. Li agradava molt d'enraonar, però la gent li feia vores. Camí de Surroca, sovint li agafava la pluja. Ella estenia els braços i deia que si era bona per les plantes, també ho era per a ella. Un dia d'hivern la van treure de la casa que habitava, ja mig morta. Acabà de morir a l'hospital.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> Fins aquí el relat extret del programa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> ===============================</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> ANECDOTARI.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> Jo recordo a "Doña Amália", però molt poc perquè era molt petit. Havia estat una dona molt ben considerada i respectada per haver estat companya de l'enginyer Gustavo la Pietra, gerent de la companyia Italo-Hispano Minera,S.A. El final de la seva vida i degut a la pobresa en que va acabar, va ser molt difícil per ella. M'explica una persona (M.A.) més gran que jo i que la recorda perfectament, que quan anava a Sant Joan a donar classes de piano, a l'estiu marxava del Prat del Pinté on vivia a les 8 del matí i a l'hivern a les 9, sempre puntual, no fallava mai. També m'explica que aquests últims anys malvivia voltada de gats, en tenia més d'una vintena que convivien amb ella. Segurament era per aquest motiu que a casa meva ens deien que si la veiem prop de l'escola o ens hi teniem que creuar, ens n'allunyéssim que portava "puçes", potser no era veritat, però el seu estat tant degradat dels últims anys donava per tota mena de comentaris. També puc explicar que quan anàvem a col·legi, ella a l'hora del pati que en dèiem, sempre mirava de trobar alguna nena que li volgués anar a buscar el pa a canvi de cinc cèntims de pesseta. Cinc cèntims era molt poc, però en aquella època donava per uns pocs caramels i la oportunitat no es podia deixar passar, sempre trobava voluntàries. El cert però es que en general a Ogassa va ser considerada una gran senyora i encara avui (any 2020) la casa on vivia, els més antics la coneixem com "ca la doña Amália".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvy3Jy9s7khuewWrwjCZ_-y69PkLzV9nGUaJKGaoa0VfqFYCbrF0wkbw9TLSI7I5RstS8dIF4uKEtabjIKf6gkChUaE0C7DY6USjgXX6KnWG9xkK92VPJNz3C25J57sLrCATltz37Zxs0/s2048/IMG_E7195.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvy3Jy9s7khuewWrwjCZ_-y69PkLzV9nGUaJKGaoa0VfqFYCbrF0wkbw9TLSI7I5RstS8dIF4uKEtabjIKf6gkChUaE0C7DY6USjgXX6KnWG9xkK92VPJNz3C25J57sLrCATltz37Zxs0/w240-h320/IMG_E7195.JPG" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia de l'època on es pot veure "Doña Amália"<br />tocant el piano en la seva millor època. El seu posat <br />senyorial ja ho diu tot.<br />Foto extreta d'un programa de Festa Major d'Ogassa.<br /><br /></td></tr></tbody></table>t</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimk5HStQcfjsyJLsTGlZZBcwaAu7mX8k-E0ry1-HucmFu_k_0OYbSkXMgaBG3dx7fIDEuW8QRxKYAvrf9pErwBT-EGNW583lhcKD7tOFwBXknNWnuzPEhJHSq2ehL3A6rlyiIcUQe-bwc/s1902/ogassa1-3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1344" data-original-width="1902" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimk5HStQcfjsyJLsTGlZZBcwaAu7mX8k-E0ry1-HucmFu_k_0OYbSkXMgaBG3dx7fIDEuW8QRxKYAvrf9pErwBT-EGNW583lhcKD7tOFwBXknNWnuzPEhJHSq2ehL3A6rlyiIcUQe-bwc/w410-h290/ogassa1-3.jpg" width="410" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista del Prat del Pinté. En primer pla amb la façana blanca, al<br />primer pis la casa on vivia "Doña Amália", a planta baixa<br /> hi havia l'escola de nens que jo hi havia anat. Durant molts <br />anys aquesta casa fou coneguda com "ca la doña Amàlia".<br /><br />Fons: recull familiar.</td></tr></tbody></table></div><div> </div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-42309133386411480632020-08-25T11:48:00.003-07:002020-08-31T10:12:26.653-07:00Romànic. Sant Esteve de Vallespirans<p> </p><p> Vallespirans es una de les parròquies del municipi de Les Llosses. De fet aquest municipi es el més gran en extensió de la comarca del Ripollès.</p><p> L'església de Sant Esteve la trobem sobre un petit turó molt emboscat i de complicat accés per la gran quantitat de camins i pistes que hi han en aquestes contrades. De fet jo sabia que la tenia molt propera perquè un veí del lloc m'ho va indicar, però no la veia, al final i al mig dels arbres la vaig entreveure. Perquè eren més alts els arbres que el campanar.</p><p> En els seus origens romànica, la seva construcció data del s.XII, però ha estat molt modificada al llarg dels temps. De l'antic romànic no en queda gaire res i molta part de l'edifici a més es troba arrebossat el que fa més complicat saber el que es romànic i el que no.</p><p> Consta d'una nau rectangular sense absis, amb teulada a dues aigües i que es troba pràcticament closa dins el cementiri. Per poder accedir-hi, (suposo que no ha canviat), es te que entrar primer al cementiri. i després a la porta de l'església. Això em va obligar a modificar l'entorn, però sempre mantenint dins el possible els desnivells existents.</p><p> Es una construcció senzilla, a llevant el mur es llis, a ponent també, només te una petita finestra quadrada a la part superior i un contrafort de reforç. A la cara nord i ha una petita construcció adossada i un altre contrafort. I al cantó de migdia hi trobem la porta d'entrada, rectangular, emmarcada per uns grans carreus, el campanar de planta quadrada, no molt alt i acabat amb una teulada a quatre aigües. Al campanar també s'hi pot accedir des de l'exterior per una petita escala. Aquest campanar està unit amb el mur de llevant per una construcció també molt tardana.</p><p style="text-align: justify;"> Finalment voldria dir que la mateixa persona que em va fer de guia per arribar-hi, també em va comentar que el topònim "Vallespirans" podia ser degut a que els primers habitants que es varen establir en aquesta zona haurien vingut del Vallespir. </p><p style="text-align: justify;"> Aquesta maqueta no està exposada.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8LMVyiVhs1ax4xTfnK54BTe818J3y2yOTtK49sIhyPpKZ-CNzf6r0kF2qwfRa_XkpY4p2tlwGblJKFZnhYqPxUSKpHaQZSyYsHpi8eBnoY4hvgTWUuFd_VsNIsDrFgMPtheK1LaRXA3g/s2048/IMG_E7227.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8LMVyiVhs1ax4xTfnK54BTe818J3y2yOTtK49sIhyPpKZ-CNzf6r0kF2qwfRa_XkpY4p2tlwGblJKFZnhYqPxUSKpHaQZSyYsHpi8eBnoY4hvgTWUuFd_VsNIsDrFgMPtheK1LaRXA3g/w320-h240/IMG_E7227.JPG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Vista general de la maqueta.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAubn9TtIgsPbSOywEstcc4CUAqWFUVQGbQx2ZDzb9pg0910TeKxjTKSNkNOL7dVj7_Ydv1BA2AHHvmWMKSH-JlSwWulFCYZ2Fa96Yj4bVDol7bDuvP_OhD1ILwCpDRFXnjvvhjHRGH1Y/s2048/IMG_E7228.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAubn9TtIgsPbSOywEstcc4CUAqWFUVQGbQx2ZDzb9pg0910TeKxjTKSNkNOL7dVj7_Ydv1BA2AHHvmWMKSH-JlSwWulFCYZ2Fa96Yj4bVDol7bDuvP_OhD1ILwCpDRFXnjvvhjHRGH1Y/w320-h240/IMG_E7228.JPG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Façana de migdia. Es pot veure amb més detall</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">la porta d'entrada emmarcada per grans carreus</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">i l'escala exterior d'accés al campanar.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEGtP_v-tgKvT2TTo3_37FqRpuybAYatPxzIj1GTnxhRPrPNlFjrkKxR5zWKUCcmdatqIK4Fe_5tR0pSQuWqdBdywo5ESBnONGYwY48-gnaKOQb3zqkABJmSGpYQye0yWO1yWormJXkmg/s2048/IMG_E7230.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEGtP_v-tgKvT2TTo3_37FqRpuybAYatPxzIj1GTnxhRPrPNlFjrkKxR5zWKUCcmdatqIK4Fe_5tR0pSQuWqdBdywo5ESBnONGYwY48-gnaKOQb3zqkABJmSGpYQye0yWO1yWormJXkmg/w240-h320/IMG_E7230.JPG" width="240" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Vista de la reproducció des de la cara</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">sud oest.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCcbT-Q3QpiPX7TM7uTU9qIgGiGZKXD6wmy84rJug7tAgqc2fDdYMtXqZP2ST5GrAP0EHcivq8tJA79WRtcr_OkvDZQIykXhuehxbNvU00HtWFlDQr6NbzFNez3XjKFw6LV3UcC3PNsHc/s2048/IMG_E7231.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCcbT-Q3QpiPX7TM7uTU9qIgGiGZKXD6wmy84rJug7tAgqc2fDdYMtXqZP2ST5GrAP0EHcivq8tJA79WRtcr_OkvDZQIykXhuehxbNvU00HtWFlDQr6NbzFNez3XjKFw6LV3UcC3PNsHc/w240-h320/IMG_E7231.JPG" width="240" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Façana de ponent. Podem veure el contrafort i la</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">petita finestra. també es pot veure el reforç de la</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">cara nord i una petita edificació que te adossada.</div><p></p>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-10006709730100126902020-08-20T10:26:00.005-07:002020-09-21T13:02:54.014-07:00Romànic. Santa Maria de Bolós.<p> </p><p><br /></p><p> L'església de Santa Maria de Bolós està situada al veïnat de Bolós del qual en pren el nom. Aquest veïnat que geogràficament pertany a l'alta Garrotxa fou incorporat l'any 1965 al municipi de Camprodón. Això fa que curiosament aquesta església pertany administrativament al Ripollès, geogràficament a l'Alta Garrotxa i al bisbat de Girona.</p><p> Aquesta església fou construïda entre els s.XI i XII. El topònim Bolós ja surt esmentat a mitjans del s.XI com a "Bolosso" o "Bulosso" en el moment de la seva consagració.</p><p> Es de planta rectangular acabada a l'est amb un absis semicircular adornat amb arcuacions llombardes que suposo de gran bellesa. Dic "suposo" perquè aquest absis està cobert pràcticament en la seva totalitat per un afegitó que sembla ser la sagristia i que dona una forma molt absurda a l'edifici i evidentment en desmereix i amaga una part important del seu contingut romànic.</p><p> La cara nord i en tota la seva llargada també està adornada amb un seguit d'arcuacions.</p><p> Al cantó de mig-dia i sota un arc adovellat hi trobem una senzilla porta d'entrada.</p><p> I a ponent hi ha el campanar. Es una torre de planta quadrada i amb teulada piramidal a quatre vessants.</p><p> ======================================</p><p> ANECDOTARI</p><p style="text-align: justify;"> Com la majoria de les esglésies romàniques que es troben allunyades dels nuclis urbans, va estar molt complicat arribar-hi. De camins, corriols, pistes forestals i trencalls n'hi han un munt. Aquí també vaig necessitar l'experiència i el "tot terreny" d'un bon amic meu caçador, boletaire i que coneix molt bé aquells indrets de l'Alta Garrotxa, si hagués tingut que anar-hi sol, evidentment que no hi hauria arribat. L'experiència va esser molt bonica però amb la tranquil·litat de portar un bon guia.</p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeS_6Kf0EOuJvClLS3fyKK-UX12gkvFOMtxcKMzEvkDsKDqdpy06Sf1UI2TrFkTxhFhXC_9YNMwRkiKFZtS_4PqT0PU0xJ87XBTGf071G5vs2elCdKOWGH3OpM7xa1duDcaJ01UT06kgI/s967/santa+maria+de+bolos.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="292" data-original-width="967" height="97" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeS_6Kf0EOuJvClLS3fyKK-UX12gkvFOMtxcKMzEvkDsKDqdpy06Sf1UI2TrFkTxhFhXC_9YNMwRkiKFZtS_4PqT0PU0xJ87XBTGf071G5vs2elCdKOWGH3OpM7xa1duDcaJ01UT06kgI/w320-h97/santa+maria+de+bolos.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Planimetria de Santa Maria de Bolós<br />Manel Anglada i Bayès</td></tr></tbody></table><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4oWCGPUM2G3dQ6SqwRExQ7shVINTqkIA5UdwU4FGgpmOTBsLZm3LEs6HAyr9yx3erjGNckad6lY6F4PaMhCqZAUTIipZsyi4-PQ0fifyDwUqG1s6ZmP2yBQdWQ376GYgczolygZrSbJQ/s2048/DSC01229.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4oWCGPUM2G3dQ6SqwRExQ7shVINTqkIA5UdwU4FGgpmOTBsLZm3LEs6HAyr9yx3erjGNckad6lY6F4PaMhCqZAUTIipZsyi4-PQ0fifyDwUqG1s6ZmP2yBQdWQ376GYgczolygZrSbJQ/w320-h240/DSC01229.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista del cantó sud de l'església.</td></tr></tbody></table><p></p><p><br /></p><p> </p><p><br /></p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgngUFPT4b5kRrM-YYTgPWRirj8qzG4QAdtpLLs60WF-OVj9u8NEGf2_e4dNv27z0cywVe2yrunRmmdkfyPjfKLmyg7DLmDzicaLNMPkSb2tYaJBlq-hIgYuVtr3hbIIHZslUIrRqTvWig/s2048/DSC01223.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgngUFPT4b5kRrM-YYTgPWRirj8qzG4QAdtpLLs60WF-OVj9u8NEGf2_e4dNv27z0cywVe2yrunRmmdkfyPjfKLmyg7DLmDzicaLNMPkSb2tYaJBlq-hIgYuVtr3hbIIHZslUIrRqTvWig/w320-h240/DSC01223.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La maqueta fotografiada amb un fons adient.<br /><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table> Aquesta maqueta no està exposada. <p></p><p><br /></p><p><br /></p><p> </p><p><br /></p><p> </p><p> </p><p><br /></p><p> </p><p> </p><p> </p>L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775665359834331288.post-75512162733189932762020-08-18T10:02:00.007-07:002020-08-30T10:52:16.813-07:00Històries d'un poble miner. L'últim metge titular d'Ogassa<br />
El doctor Fernando Gracia i Bartolomé.<br />
A partir dels anys cinquanta la vila de Sant Joan de les Abadesses vivia la plenitud del seu desenvolupament industrial. L'arribada del tren n'afavoria el seu creixement i també el seu atractiu com a destí de lleure i salut, ja que les afeccions pulmonars continuaven fent estralls en la població i algunes famílies benestants d'entorns urbans, s'apropaven a les nostres terres per gaudir dels seus aires sans i dels bells paratges que les envoltaven.<br />
Un jove metge vingut de terres aragoneses ja havia escollit la seva nova destinació.<br />
Aquesta vegada era la petita població d'Ogassa, que en aquella època estava catalogada com de cinquena categoria. Una catalogació que sempre anava relacionada amb el nombre d'habitants i de possibles assegurats afiliats a la Seguretat Social. Segons fonts documentals de l'arxiu municipal d'Ogassa, el 22 de maig de 1952 presentà la seva acreditació com a metge titular, però no en prendrà autèntica possessió fins el 22 de maig de 1959.<br />
El 1963 el Ministeri de Sanitat va decidir suprimir la plaça de metge rural a Ogassa, que va quedar annexionada a la de Sant Joan. Els metges de l'època, els doctors Franch i Monells, li continuaven oferint la possibilitat d'atendre els afiliats del poble, però la pèrdua de la titularitat oficial d'Ogassa li va causar una profunda decepció i va marxar.<br />
<div style="text-align: justify;">
Un any més tard, el 1964 va prendre possessió com a titular de la població de Sant Just Desvern. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5ZDie-Mx8Wj_vnKp58IcJvi0XZ3lpVF0cNqQ75VyxJEqMQWTfR02XDKFprixVLHndPqbNUb5_ZlEh0G14w-O2E-hptpYxcscbkvmndJtAWWbBNCkD408u11b0u0n0sfFiQFWVcgc7LPA/s1600/IMG_7051.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5ZDie-Mx8Wj_vnKp58IcJvi0XZ3lpVF0cNqQ75VyxJEqMQWTfR02XDKFprixVLHndPqbNUb5_ZlEh0G14w-O2E-hptpYxcscbkvmndJtAWWbBNCkD408u11b0u0n0sfFiQFWVcgc7LPA/s320/IMG_7051.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Acta de l'Ajuntament d'Ogassa, on es fa constar l'adjudicació de <br /> la plaça de metge titular al Dr. Fernando Gracia Bartolomé.<br />Ogassa 22 de maig de 1952.<br /><br /><br /><br /></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Extret del monogràfic de la Festa Major de St. Joan de les Abadesses "Els metges de la vila".<br />
<br /> ===================================<br />
<br /><br /><br /> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim14GztwLziHkqZMjXgPKcwQgrEb9q2PXNzYd964Mm5FJSXCyrtZb6DJgAkUIDjWtStoRFFh71dLHg9f2Xo-8-bWIWsmo-6iJzqrTfQiEuUfdJsHWg9JipV-Oe-4FjLhgFcjcfEmUGNbs/s2048/IMG_E7180.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim14GztwLziHkqZMjXgPKcwQgrEb9q2PXNzYd964Mm5FJSXCyrtZb6DJgAkUIDjWtStoRFFh71dLHg9f2Xo-8-bWIWsmo-6iJzqrTfQiEuUfdJsHWg9JipV-Oe-4FjLhgFcjcfEmUGNbs/w320-h240/IMG_E7180.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista general del Prat del Pinté, anys 60. Els edificis de la dreta son<br />vivendes dels miners. En el més llarg i a planta baixa jo havia estat<br />visitat per el Dr. Fernando Gracia.<br />Foto. Recull familiar.<br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><br /><br />
ANECDOTARI.<br />
Recordo de manera molt llunyana que jo de petit havia estat visitat per aquest doctor. La consulta la passava al Prat del Pinté i la meva mare i a vegades la meva àvia m'hi havien portat.</div><div style="text-align: justify;"> M'explicava també una persona (E. A.), que de jove havia estat molt amic del Dr. Gracia, que aquest era un metge que tant et podia curar una amigdalitis, com treure't un caixal o posar-te uns punts de sutura en alguna ferida considerable. Eren temps en que els especialistes no abundaven i en tot cas et tenies que desplaçar fora del poble i era molt complicat. Aquest doctor vivia a Sant Joan, al sector de la Plana. A Surroca gaudia de gran estimació tant per la seva qualitat humana com professional, tinc pressent encara que a casa meva en parlaven molt bé, per això en el moment de perdre la plaça, la seva voluntat va ser anar-se'n prop de la capital.</div><div style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
L'autor.http://www.blogger.com/profile/07429192900371554474noreply@blogger.com0