LA TORRE.
La Torre, també coneguda com a casa del director estava situada entre el Prat del Pinté i el nucli de Surroca de baix, al costat de la carretera i del camí nº 5, de fet aquesta casa era coneguda per la casa nº 5. Era (es) una casa molt gran, pintada de color blanc amb un gran jardí al mig del qual hi havia (jo l'havia vist) una font amb peixos força grans de color vermell i groc. Aquesta torre, pintada blanca, el lloc on estava situada i que no hi havia pràcticament vegetació feia que es veiés de qualsevol lloc del poble. Estava coronada per una petita torreta quadrada que servia de mirador on segur es podia veure tot l'entramat miner des del Faig amb el seu "cable llarg" i els "plans inclinats" fins la Plaça Dolça.
Segons m'ha explicat en Joan Rich que hi va viure, quan ell era petit va sentir dir dels seus pares i avis que abans de pertànyer a la companyia minera aquesta Torre havia estat "cuartel militar" i més tard "cavallerisses de l'exèrcit".
 |
| A la part superior d'aquesta fotografia es pot veure la situació privilegiada de la Torre i les Oficines. Les Oficines eren a l'edifici allargat que es veu a la dreta de la Torre i d'aquest lloc es podia controlar tot el sector miner i pràcticament tot el poble, vegeu també el pla inclinat Nº 5. Foto mitjans del s. XX, (ja hi havia l'Ajuntament nou).Fons: Recull personal. |
 |
| "Mainada" saltant a corda als jardins de la Torre primera meitat del s. XX. Autor desconegut. Fons: Recull personal. |
 |
| Vista general del poble i conca minera on s'entreveu a la part superior dreta la Torre i Oficines. Fons: recull familiar |
En aquest apartat vull presentar la relació de treballadors que estaven en nòmina a les mines de Surroca la segona quinzena del mes de Novembre de l'any 1947.
Però primer voldria explicar com han arribat a les meves mans aquestes nòmines.
L'any 1981 a St. Joan de les Abadesses, les deixalles ("escombraries") encara es tiraven darrera el cementiri municipal. Un dia un senyor que passejava per aquell entorn (en desconec el nom) va veure un munt de papers tirats allà i al comprovar que estaven mitjanament en bon estat es va apropar a mirar que eren, va tenir la grata sorpresa de veure que entre molts d'altres n'hi havia uns quants relacionats amb les mines de Surroca, va agafar els que li va semblar (entre ells aquestes nòmines) i els va donar a un molt bon amic meu, Francesc Pont (en Paco). Després d'uns dies de tenir-los a casa seva em va dir si jo els volia, que ell no en faria res, li vaig dir que si i des de llavors els tinc a casa meva.
Al llarg de la història de les mines hi varen haver èpoques amb molt més personal treballant,concretament a finals del s.XIX sembla ser que eren més d'un miller. Però aquesta relació es de quan les mines eren explotades per l'Arrendataria i ja en plena decadència. Tot i això podreu veure que hi han 146 treballadors i per un poble com Surroca era un gran actiu econòmic i social.
Relació de treballadors del 16 al 30 de Novembre de 1947.
 |
| Treballadors de la mina del Ranchero. Dins el llistat de treballadors de l'Arrendatària els de la mina del Ranchero anaven a part ja que la producció d'aquesta mina es tenia que controlar per separat. |
 |
 |
| En aquest full hi ha en Pere Panadés, era "quinto" o sigui que feia el servei militar a les mines, acabat el servei es va casar amb la meva tia Paquita. |
 |
| En aquest llistat hi tinc el pare Mariano Anglada Macias. Treballava al tall obert del Faig i "frenista" del cable aèri els dies que baixaven carbó (maniobres). |
 |
| En aquest full hi ha el meu oncle Hilarión Pascal Pujol. |
 |
| Aquí el meu oncle Pedro Anglada Macias. |
 |
| I en aquest hi ha el meu avi José Cambras Macias, ell treballava de peó de la carretera. També hi ha un altre oncle meu, en Francisco Anglada Macias. |
