Aquí voldria fer un resum sobre l’Església, les meves vivències amb ella ja que formava part de la seva "petita escolania" i en general de la vida religiosa a Surroca, sobretot en aquells anys de la meva infantesa.
A mitjans del segle XX, a Ogassa, com suposo que a molts pobles petits i especialment de muntanya, l’Església tenia un paper molt important en el dia a dia del poble. Era el punt de trobada espiritual, però també social.
L’educació i l’Església anaven estretament lligades. A part de les celebracions religioses, moltes activitats culturals i comunitàries giraven entorn de l’Església. Les misses dels diumenges i festius, les processons, el mes de maig o mes de Maria, la Setmana Santa, etc., eren molt concorregudes. Hi assistia la “mainada” (quasi obligats per no quedar malament), però també dones i miners. No hi havia gaires més distraccions: tothom a missa. A la sortida, les dones anaven cap a casa a preparar el dinar, la mainada es quedava a jugar per allà fora i els homes, majoritàriament miners, es quedaven una estona a fer petar la xerrada i a compartir anècdotes, problemes i vivències de la setmana de treball.
Les processons estaven a l’ordre del dia. A part de les del Diumenge de Rams o de Corpus, també s'en feia alguna en temporades de molta sequera i, per Setmana Santa el Via Crucis, sempre donant la volta al Prat del Pinté i quasi sempre amb les autoritats civils i militars al capdavant.
Del meu record, ja només hi havia un capellà a la colònia minera, però abans n’hi havia hagut un a Sant Martí de Surroca i un altre a Sant Martí d’Ogassa, que, a més de les tasques religioses, també feien ensenyament.
En aquells anys, l’ensenyament acadèmic, evidentment, s’aprenia a l’escola, però l’educació entesa com a comportament general, civisme i respecte envers els altres s’ensenyava seguint els paràmetres de l’Església. Els límits eren molt estrictes: qualsevol cosa era “pecat”. Ara segurament hem passat a l’altre extrem, en què tot està permès. Potser seria bo trobar un punt mig, “ni tant ni tan poc”. En definitiva podriem dir que l'Església intentava ser l'eix vertebrador de la vida del poble.
Recordo per exemple que molts dissabtes i diumenges a la tarda anàvem a la plaça de l'Església (nosaltres en dèiem plaça de missa) a jugar a cròquet, només hi jugàvem els nens. Aquest és un joc tradicional d'origen anglès (a Surroca ja traspassàvem fronteres) on es colpegen boles de fusta amb una mena de mall també de fusta amb l'objectiu que passin per uns arcs metàl·lics clavats a terra seguint un recorregut i evidentment unes normes, generalment sobre gespa, tot i que en aquella plaça de gespa n'hi havia poca. Aquest joc suposo era de l'Església perquè es guardava a la sagristia i el rector Mn. Josep Rovira quant hi volíem jugar ell hi tenia que ser, (vull pensar que el coneixia de la seva estada al Seminari).
 |
Benedicció d'una campana. Rector Mn. Josep Rovira.
Any 1959 aprox. Fons: Particular.
Autor: Desconegut |
 |
Processó de Corpus al Prat del Pinté davant una de
les escoles. El rector Mn. Antón que es el que porta
la Custódia, seguit per les autoritats i poble.
Any 1950 aprox. Autor desconegut.
Fons: Recull personal. |
 |
Una altre processó de Corpus. Segurament amb el capellà
Mn. Ramón Colomer (sota Pal·li - bajo Pálio) que en aquells
anys era rector de Surroca de Baix acompanyat per autoritats
de la companyia minera. Any 1914 aprox.
Autor: Desconegut. Fons: Recull personal.
|
 |
Prat del Pinté. Corpus 1966. En aquesta fotografia
s'hi pot veure el meu pare Mariano (2º per la dreta) i
jo (3º per l'esquerra). Rector Mn. Josep Rovira.
Fons: Particular. Autor desconegut.
|
 |
Escolania de Sta. Bàrbara. Any 1960 aprox.
Autor desconegut. Fons: Particular.
SETMANA SANTA |
Quant s'apropava Setmana Santa, quatre o cinc dies abans a les tardes ens feien anar a l'Església per fer neteja general de canelobres (candelabros), el rector Mn. Josep treia tots els que hi havia a la sagristia (que no eren pocs) ens donava un pot de "netol" i tots a fregar. Només hi anàvem els nens, ens fèiem un tip de fregar i tant brillo tenien quant començàvem com al acabar. De tant en tant passava i ens deia "això ha de brillar més) i apa tornem-hi.
Parlant de Setmana Santa vull explicar que dins l'Església s'hi feia un "Monument" que consistia en una gran escalinata de fusta de 6 o 7 graons en el lateral dret, dalt de tot un petit altar i un sagrari per guardar-hi "el cos de Crist" el Dijous i Divendres Sant. Per poder encabir-ho es tenien que ajustar molt més el bancs, tots els graons eren plens de macetes de flors que portaven les dones dels miners i aquells canelobres que havíem fregat nosaltres eren plens de ciris. Us ho podeu imaginar, l'Església petita plena de gent, l'ambient tant carregat de fum, l'olor a cera cremada dels ciris i una mica d'encens pel mig, la cerimònia es feia una mica feixuga............ però en aquells anys era viscuda amb respecte i devoció.
ANÈCDOTA !!!!!
El rector Mn. Josep Rovira quan va arribar a Surroca no tenia cotxe, amb el pas del temps es va comprar un "Citroën 2c", al cap de poc de tenir-lo un dia va anar a l'Església de St. Martí de Surroca i va deixar el cotxe parat vora la carretera de cara avall. Quant va anar a buscar-o es va trobar que el cotxe s'havia desfrenat, va sortir de la carretera i va saltar camps avall quedant totalment inservible.
Llavors al poble es va organitzar una campanya per comprar-ne un altre (no se si l'Ajuntament o l'Arrendataria hi van ajudar), però el poble majoritàriament hi va col.laborar i al cap de poc temps ja s'havien recollit els diners per comprar-li'n un altre del mateix model.
 |
"Citroën 2c" com el que tenia Mn. Josep Rovira.
Fotomuntatge extret de Google. |
 |
Processó de Corpus a la plaça de l'Església, amb l'altar
sobre una catifa (en diem alfombra) de flors que havíem
fet al matí. Darrera nostre (jo estic al costat del rector)
les autoritats locals i el director de les mines.
Any 1963 aprox. Autor desconegut. Fons: Particular.
|
LES FILLES DE MARIA
Hi havia també a la dècada 1950-60 una associació parroquial anomenada "Les Filles de Maria" que també era present a moltes altres parròquies i de la qual en formaven part només noies, teòricament la finalitat d'aquesta associació era educar-les amb valors cristians i fomentar la devoció a la "Verge Maria".
En formaven part joves i solteres que hi entraven acabada l'escola i fins que es casaven o se'n volien sortir. Generalment era un orgull formar-ne part perquè era una manera de demostrar al poble que eren joves, que ja no eren nenes.
Tenien la seva festa particular, però molt ben arreglades (perquè ja eren noies) anaven a totes les misses, processons, rosaris etc. a cantar i tenir cura del embelliment de l'altar.
 |
1 Juny 1958. Festa de "Les Filles de Maria".
Autor: desconegut. Fons: Particular |
EL SAL-PAS
El Sal-pas era un altre ritual de l'Església que a Surroca es va practicar entre els anys 1945-1960 aprox. Consistia en posar sal a les portes de les cases de pagès per protegir-les contra les desgràcies i mals esperits i al mateix temps afavorir-les en les collites i cria del bestiar.
La sal a la porta representava protecció i purificació de la casa. Aquesta sal es posava en un "perolet" es mullava amb aigua i es feia una pasta de manera que quan es tirava (amb una cullera) a la paret al costat de la porta hi quedava enganxada. Hi havia cases que també en volien a les portes de les corts del bestiar.
A Surroca que es d'on jo puc parlar, el Sal-pas durava diversos dies ja que hi havia moltes cases de pagès i molt escampades. Sempre hi anava el rector (amb la sotana fins el peus) i un parell d'escolans. Es feien diferents rutes, una de dos dies al sector de St. Martí d'Ogassa que era el lloc més apartat, allà hi anaven dos dels escolans més grans i es tenien que quedar a dormir en alguna de les cases, un dia per St. Marti de Surroca, un a la part de Can Guillem - Rocaters i un altre a la part de Can Balagué - Coll d'Art. Jo recordo haver anat a les cases de St. Martí de Surroca, a cada casa una mica de pregaria, posar la sal corresponent i marxar. En alguna podiem arreplegar algun tall de pa amb botifarra o llangoniça i aixi anavem fent camí.
 |
Fotografia de l'època de Cal Quimet a St. Martí de Surroca,
una de les cases on jo havia anat a passar el Sal-Pas.
Autor: Joan Navarro. Fons: Recull personal. |
Continuarà........................................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada