L'Església a les mines de Surroca

   Aquí voldria fer un resum sobre l’Església i la vida religiosa a Surroca, sobretot en aquells anys de la meva infantesa.

A mitjans del segle XX, a Ogassa —com suposo que a molts pobles petits i especialment de muntanya— l’Església tenia un paper molt important en el dia a dia del poble. Era el punt de trobada espiritual, però també social.

L’educació i l’Església anaven estretament lligades. A part de les celebracions religioses, moltes activitats culturals i comunitàries giraven entorn de l’Església. Les misses dels diumenges i festius, les processons, el mes de maig o mes de Maria, la Setmana Santa, etc., eren molt concorregudes. Hi assistia la “mainada” (quasi obligats per no quedar malament), però també dones i miners. No hi havia gaires més distraccions: tothom a missa. A la sortida, les dones anaven cap a casa a preparar el dinar, la mainada es quedava a jugar per allà fora i els homes, majoritàriament miners, es quedaven una estona a fer petar la xerrada i a compartir anècdotes, problemes i vivències de la setmana de treball.

Les processons estaven a l’ordre del dia. A part de les del Diumenge de Rams o de Corpus, també s'en feia alguna en temporades de molta sequera i, per Setmana Santa el Via Crucis, sempre donant la volta al Prat del Pinté i quasi sempre amb les autoritats civils i militars al capdavant.

Del meu record, ja només hi havia un capellà a la colònia minera, però abans n’hi havia hagut un a Sant Martí de Surroca i un altre a Sant Martí d’Ogassa, que, a més de les tasques religioses, també feien ensenyament.

En aquells anys, l’ensenyament acadèmic, evidentment, s’aprenia a l’escola, però l’educació entesa com a comportament general, civisme i respecte envers els altres s’ensenyava seguint els paràmetres de l’Església. Els límits eren molt estrictes: qualsevol cosa era “pecat”. Ara segurament hem passat a l’altre extrem, en què tot està permès. Potser seria bo trobar un punt mig, “ni tant ni tan poc”.

En definitiva, l’Esglèsia marcava molt la vida del poble.

Recordo per exemple que molts dissabtes i diumenges a la tarda anàvem a la plaça de l'Església (nosaltres en dèiem plaça de missa) a jugar a cròquet, només hi jugàvem els nens. Aquest és un joc tradicional d'origen anglès (a Surroca ja traspassàvem fronteres) on es colpegen boles de fusta amb una mena de mall també de fusta amb l'objectiu que passin per uns arcs metàl·lics clavats a terra seguint un recorregut i evidentment unes normes, generalment sobre gespa, tot i que en aquella  plaça de gespa n'hi havia poca. Aquest joc suposo era de l'Església perquè el rector Mn. Josep Rovira quant hi volíem jugar ell hi era sempre (vull pensar que el coneixia de la seva estada al Seminari) i l'anàvem a buscar a la sagristia de l'església.

                                                                           

                                                                                                            

                                                                   

                                                                               

Benedicció d'una campana. Rector Mn. Josep Rovira.
Any 1959 aprox.   Fons: Particular.
Autor: Desconegut

                                                                     

Processó de Corpus al Prat del Pinté davant una de 
les escoles. El rector Mn. Antón que es el que porta
la Custódia, seguit per les autoritats i poble.
Any 1950 aprox.    Autor desconegut.
Fons: Recull personal.

                                                                                

Una altre processó de Corpus. Segurament amb el capellà
Mn. Ramón Colomer (sota Pal·li - bajo Pálio) que en aquells
anys era rector de Surroca de Baix acompanyat per autoritats
de la companyia minera.    Any 1914 aprox.
Autor: Desconegut.  Fons: Recull personal.

                                                                                    

Prat del Pinté. Corpus 1966.  En aquesta fotografia
s'hi pot veure el meu pare Mariano (2º per la dreta) i
jo (3º per l'esquerra). Rector Mn. Josep Rovira.
Fons: Particular. Autor desconegut.

                                                                                 

Escolania de Sta. Bàrbara. Any 1960 aprox.
Autor desconegut. Fons: Particular.

       Quant s'apropava Setmana Santa quatre o cinc dies abans a la tarda ens feien anar a l'Església per fer neteja general de canelobres (candelabros), el rector Mn. Josep treia tots els que hi havia a la sagristia (que no eren pocs) ens donava un pot de "netol" i tots a fregar. Només hi anàvem els nens, ens fèiem un tip de fregar i tant brillo tenien quant començàvem com al acabar. De tant en tant passava i ens deia "això ha de brillar més) i apa tornem-hi.

       Parlant de Setmana Santa vull explicar que dins l'Església s'hi feia un "Monument" que consistia en una gran escalinata de fusta de 6 o 7 graons en el lateral dret, dalt de tot un petit altar i un sagrari per guardar-hi "el cos de Crist" el Dijous i Divendres Sant. Per poder encabir-ho es tenien que ajustar molt més el bancs, tots els graons eren plens de macetes de flors que portaven les dones dels miners i aquells canelobres que havíem fregat nosaltres eren plens de ciris. Us ho podeu imaginar, l'Església petita plena de gent, l'ambient tant carregat del fum i olor a cera cremada dels ciris i una mica d'encens pel mig, la cerimònia es feia una mica llarga........... però en aquells anys era viscuda amb respecte i devoció.

                                                                                   

Processó de Corpus a la plaça de l'Església, amb l'altar
sobre una catifa (en diem alfombra) de flors que havíem
fet al matí. Darrera nostre (jo estic al costat del rector)
les autoritats locals i el director de les mines.
Any 1963 aprox. Autor desconegut. Fons: Particular.

                                                                                                 Continuarà....