diumenge, 3 de setembre de 2017

ESTACIÓ de TORALLAS


                      CONSTRUCCIÓ DE LA MAQUETA DE TORALLAS PAS A PAS.
     
                                                                     
Estació de Torallas a mitjans del segle passat. En la foto de la dreta podeu
 observar el camí "fresat" que passava just entre l'estació i l'andana.
  Fotos Ramón Pont.

       L'estació o carregador de Torallas era el punt final de la línia de ferrocarril Barcelona - St. Joan de les Abadesses. Situada aprox. a 820 mts. d'altura i a mig camí entre St. Joan i Ogassa servia exclusivament per carregar el carbó de les mines i el ciment procedent de les fàbriques de Can Balagué, Can Benet, Can Marteng i la Fàbrica Nova. Com podeu imaginar era un lloc amb una gran activitat i que intentaré reproduir-ho i donar-ho a conèixer pas a pas.
     Voldria comentar també que aquesta estació era coneguda com "TORAIES". Suposo que a nivell més oficial, per el personal administratiu del ciment, de les mines, del ferrocarril, etc. tant escrit com parlat deuria ser Torallas, però popularment era  "TORAIES" i pronunciat "TURAIES".
    Tot el material que faig servir es de fabricació pròpia, excepte els "treballadors" que seran els últims d'entrar en escena, per la qual cosa a mesura que vagi construint ho aniré publicant juntament amb el muntatge.
       Per problemes d'espai en els treballs de construcció, aquesta reproducció constarà de tres maquetes individuals que un cop acabades i degudament complementades  ens mostraran tota l'activitat que es desenvolupava en aquest punt.
    El mes de Juliol del 2017 em poso mans a l'obra. El primer pas es aconseguir la màxima documentació possible, fotografies de les restes del que havia estat l'estació, comprobació de totes les mides possibles, edifici estació, llargària, amplada i alçada dels murs de l'andana, petits edificis secundaris, etc. Tot això complementat amb fotografies i plànols reals de l'època, converses amb persones que hi havien treballat o viscut experiències de molt a prop i del que recordo jo personalment, ja que el camí per anar a peu de Surroca a St. Joan o viceversa feia una drecera que passava per el mig de l'estació (vegeu foto superior dreta).

      MAQUETA CENTRAL. Edifici principal i andana de càrrega.
      A mitjans d'Agost començo la construcció de l'edifici principal. Consta de 28 obertures, 4 portes i 24 finestres. Tot i que han passat molts anys, crec recordar que la fusta d'aquestes obertures era pintada de blau, tant mateix eren més negres que blaves degut a la gran quantitat de pols de carbó i ciment que sempre s'hi respirava.

       Per seguir l'ordre correcte de la construcció he numerat les fotografies  segons vaig treballant.

1 -  A l'esquerra l'edifici principal sense teules, a la dreta amb el teulat acabat.
2 -   Edifici principal fotografiat a l'exterior i tot el conjunt prenent cos.
4 -  El conjunt de l'estació va avançant, a l'esquerra en primer pla es pot veure
el "volquet" per carregar el carbó al tren.
5 -  Imatges de l'estació ja coberta. Crec que no hi havia llum, intentaré esbrinar-ho,
però en tot cas jo n'hi he posat per millorar la visualització.
(Quan hi posi els "treballadors" segur que aquests també ho agrairan).


      3 - Esquerra primera "encavallada" a punt de sortir de tallers i a la dreta totes a punt.



6 - A mesura que la reproducció avança, també s'han d'anar construint
tots els complements necessaris. En aquesta fotografia podeu veure
pràcticament acabades 24 vagonetes per el transport del ciment.


7 - Ha arribat el torn dels vagons de carbó. En la fotografia n'hi han una
trentena, si en manquen més en farem una altra remesa. Els del davant ja
estan plens de carbó autèntic (triturat petit) i baixat en l'època de les mines
           per el meu pare que treballava al tall obert del Faig.


     MAQUETA CARA NORD.   Part de la reproducció que recull el tram inferior del pla inclinat de la Masseta i l'explanada on arribaven el vagons de carbó. En aquest lloc els treballadors hi tenien dues "barraques" per guardar eines i resguardar-se en cas de mal temps. De fet aquestes petites construccions eren habituals en tots els llocs on hi havien miners treballant. També i com podreu veure més tard, aquest lloc era el punt on s'acumulava tota la fusta que servia per anar apuntalant les mines. Aquesta arribava amb el tren i continuava el seu camí amb els vagons que tornaven buits.


Presentació i primers passos de la segona part de la reproducció.


                                                                          
El paisatge pren cos.



Les vies ja estan al seu lloc.








ANIREM FENT PASSOS.............



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada